Altra vegada BIRMÀNIA, avui;  

República de la Unió de Myanmar.

El passat 31 d'octubre de 2020, publicava en aquest bloc i amb esperança a la nova situació política de país d'Indoxina, que: "La República de la Unió de Myanmar o Birmània, celebrarà les seves eleccions generals el 8 de novembre", però avui he de dir amb tristor, la democràcia en aquest país dura poc si no va a favor dels militars.

De 1948 que Birmània es va independitzar de la Gran Bretanya i es va convertir en un país de ple dret democràtic i parlamentària. Des de les hores aquest país d'Indoxina, ha patit diferents situacions d'agressió interna i quan semblava que tot anava bé. El 1962 i va veure el primer cop d'estat militar després de catorze anys de plena democràcia fins al 1990 a on i va haveri unes eleccions lliures i que va guanyar el partit d'Aung Sant Suu Kyi, amb la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), pro als militars com que no varem guanyar, el seu partit que proposaven varen anul·lar l'elecció i l'any 1991, varen detenir amb arres domiciliari a la premi Nobel de la Pau, Suu Kyi. El 2010, el país canvia de nom oficial i es passa a dir MYANMAR i queda alliberada Suu Kyi.

L'any 2012, i varen haver eleccions parcials i Suu Kyi va obtenir un escó al parlament, i l'any 2015,  la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), guanya l'elecció, pro els militars es varen retenir tres ministeris i el 25% de parlament. En 2016, Suu Kyi és vetada per ser la Presidenta per la Constitució i assumeix el càrrec de Consellera d'Estat. Suu Kyi el 2019 va defensar als militars, en negar que hi va a veure genocidi contra la minoria Rohingya, davant el Tribunal de la Haia, i l'any 2020 el Parlament va denegar el darrer intent per reformar la Constitució que havia promogut el partit de Suu Kyi. Al darrer 8 de novembre, el partit, Lliga Nacional per la Democràcia (LND) va obtenir el 83% dels escons del Parlament, pro  l'exèrcit va dir que en l'elecció hi va aver frau i per això va anul·lae les eleccions, i tot seguit el primer de febrer es produeix un cop d'Estat detenin als dirigents i líders del partit LND, i també a dirigents civils, juntament amb ministres, caps de les Regions tant de polítics del Govern com de l'oposició, a escriptors, periodistes i activistes socials.

El Cop militar a Birmània, és el ròssec del retrocés democràtic a Àsia

"S'han obert les portes a un futur molt diferent", i "Tinc la sensació que ningú podrà controlar realment el que vindrà a continuació. Birmània és un país inundat d'armes, amb profundes divisions ètniques i religioses, on milions de persones amb prou feines poden alimentar-se".

Mentre que la formació apadrinada pels oficials, el Partit de la Solidaritat i Desenvolupament de la Unió, només va aconseguir 33 seients. Per a disgust dels uniformats, la seva vergonyós derrota va deixar clar que, tot i el deteriorament de la seva imatge a l'exterior per la seva tebiesa contra el genocidi Rohingya, mentre que Suu Kyi segueix gaudint d'una enorme popularitat entre els seus compatriotes.

A més, els esdeveniments amenacen de desestabilitzar una regió plena de conflictes ètnics armats en les seves regions frontereres, particularment amb la Xina i Bangla Desh. També suposen un gran desafiament per al nou president dels EUA, Joe Biden, l'equip de política exterior inclou a figures de l'administració Obama que van participar en aquell esperançador despertar democràtic de Birmània.

Molts anys sota les botes

* 1948 Birmània s'independitza de la Gran Bretanya i es converteix en democràcia parlamentària.
*  1962 Cop d'Estat militar.
*  1964 El Partit Socialista Birmà, partit únic.
*  1988 L'exèrcit reprimeix una revolta popular (3.000 morts) i instaura una junta militar.
*  1990 La junta celebra eleccions, però anul·la els resultats després de la victòria de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) d'Aung San Suu Kyi.
*  1991 Suu Kyi, en arrest domiciliari, rep el Nobel de la Pau.
*  1997 La UE i EUA imposen sancions.
*  2005 La capital es trasllada de Rangun a Naypydaw.
* 2007 Protestes contra l'augment de preus liderades pels monjos budistes. Centenars de morts.
*  2010 Suu Kyi, alliberada. El país adopta el nom oficial de Myanmar.
*  2012 Eleccions parcials, Suu Kyi obté un escó parlamentari.
* 2015 La LND guanya les primeres eleccions lliures en 25 anys. L'exèrcit reté tres ministeris i el 25% de Parlament.
* 2016 Suu Kyi, vetada de la presidència per la Constitució, assumeix el càrrec de consellera d'Estat.
* 2019 Suu Kyi defensa a l'exèrcit birmà davant el Tribunal de la Haia i nega genocidi contra la minoria Rohingya.
* 2020 El Parlament rebutja l'últim in.tent per reformar la Constitució impulsat per la LND, i el partit de; La LND obté el 83% dels escons en les eleccions. L'exèrcit diu que hi ha hagut frau.

                                      I l'1 de febrer de 2021, darrer cop d'estat.

Què va portar al cop militar a Birmània?

El parlament tenia previst celebrar la primera sessió constitutiva del nou parlament en la primera setmana de febrer, en què la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), el principal partit civil de país, va obtenir el 83 per cent dels escons disponibles de les eleccions del 8 de novembre.

Els militars es van negar a acceptar els resultats de la votació, ja que es va considerar un referèndum sobre la popularitat de Daw Aung San Suu Kyi. Ella, la cap de l'LND, ha estat la líder civil de facto del país des que va assumir el càrrec en 2015. S'esperava que el nou parlament ratifiqués els resultats electorals i aprovés el pròxim govern.

La possibilitat del cop va sorgir en els últims dies de gener. Els militars, que havien intentat argumentar davant la Cort Suprema de país que els resultats de les eleccions eren fraudulents, van amenaçar amb "prendre mesures" i van envoltar les càmeres de parlament amb soldats, i duent a terme un cop d'Estat.

Els militars van detenir dilluns dia 1 de febrer als líders del partit governant, LND, i dirigents civils de Birmània, inclosos Aung San Suu Kyi i el president U Win Myint, juntament amb els ministres del gabinet, els ministres caps de diverses regions, polítics de l'oposició, escriptors i activistes.

El cop es va anunciar al canal de televisió Myawaddy, de propietat militar, quan un presentador de notícies va citar la Constitució de 2008, que permet als militars declarar un estat d'emergència nacional. L'estat d'emergència, va dir, es mantindria durant un any.

Els militars van prendre ràpidament el control de les infraestructures de país, van suspendre la majoria de les emissions de televisió i van cancel·lar tots els vols nacionals i internacionals.

La reputació de Suu Kyi es va veure menyscabada per la seva aquiescència amb la campanya de neteja ètnica contra els rohingyes

El que ha passat, també posa en un compromís un procés d'obertura celebrat per tot el món i capitanejat per Suu Kyi, vista llavors com una icona de la lluita per la democràcia i la llibertat després de dècada i mitja d'arrest domiciliari.

No obstant això, en els últims anys, la seva reputació ha sofert un gran menyscapte a nivell internacional per la seva aquiescència amb la campanya de neteja ètnica comesa pels uniformats contra els Rohingya.

En 2017, els militars van matar, van ferir o van violar a centenars de membres d'aquesta perseguida minoria musulmana, i uns 700.000 d'ells van buscar refugi a la veïna Bangla Desh.

"S'han obert les portes a un futur molt diferent", y tinc la sensació que ningú podrà controlar realment el que vindrà a continuació. Recordin que Birmània és un país inundat d'armes, amb profundes divisions ètniques i religioses, on milions (de persones) amb prou feines poden alimentar-se ".

Reacció internacional, i condemna rere el cop d'Estat

La reacció internacional no es va fer esperar. Nombrosos països occidentals liderats pels Estats Units i la Unió Europea van exigir a la posada en llibertat dels líders polítics civils. Així mateix, que es torni al procés democràtic.

Charles Michel, president del Consell Europeu, ha manifest que "el resultat de les eleccions ha de respectar-se i el procés democràtic ha de recuperar-se".

Un país clau a la regió com és la Xina s'ha limitat a demanar a les parts que resolguin les diferències "sota el mantell de la Constitució". Igualment, que mantingui l'estabilitat de país. El gegant asiàtic té importants interessos econòmics a Myanmar.

Biden va amenaçar de reimposar sancions a Birmània per l'assalt contra la seva transició democràtica" El president dels Estats Units, Joe Biden, va amenaçar de reimposar sancions a Birmània pel cop d'Estat militar, que ha titllat d'assalt directe contra la transició a la democràcia i a l'Estat de Dret".

I per la seva banda, Suzuki va detenir la producció en les seves dues plantes a Birmània després del cop d'Estat. La multinacional japonesa Suzuki Moto ha parat la producció en les seves dues plantes a Birmània amb l'objectiu de garantir la seguretat dels seus 400 treballadors després del cop d'Estat.

Centenars de milers de birmans protagonitzen aquest diumenge les marxes més nombroses contra el cop d'Estat

Centenars de milers de birmans protagonitzen aquest diumenge una sèrie de marxes per tot el país contra el cop d'Estat de febrer i que, segons els testimonis, es tractarien de les més nombroses vistes des de l'inici de les protestes.

Els manifestants estan aixecant barricades en totes les carreteres cap a les ciutats més importants de Birmània, començant pel seu centre econòmic, Rangun, en un nou dia de protestes contra les autoritats militars del país després del cop d'Estat de febrer. La Policia s'ha desplegat en els punts més concorreguts de les barricades, aixecades amb sacs de sorra, on ha llançat gasos lacrimògens i bales de goma contra els concentrats, segons els testimonis.

Els manifestants s'han concentrat a la capital financera de país, Rangun, i en nuclis econòmics com Mandalay, així com en desenes d'altres poblacions, per recordar els morts en les protestes i exigir l'alliberament immediat dels presos polítics, començant per la líder 'de facto' de país, Aung San Suu Kyi.

La UE congela programes de desenvolupament a Birmània per evitar qualsevol relació amb la junta militar

La UE ha congelat quatre programes de desenvolupament a Birmània, com a resposta al cop militar de l'1 de febrer, segons ha confirmat una portaveu de la Comissió Europea a Europa Press. Després del motí militar, la UE va posar en quarantena les activitats de cooperació a Birmània "per evitar qualsevol activitat de cooperació que pugui donar suport o legitimar a les autoritats militars".

'El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona!

Des de Bartolina Sisa Vargas, la revolucionària lluitadora per la llibertat de Bolívia, fins Sarah Baartman, la icona de la feminitat de Sud-àfrica, el món certament ha estat testimoni de la força de les dones indígenes. En aquest bloc, rendeixo homenatge a les heroïnes d'ahir, així com a les dones que ens inspiren avui.

Les feministes Progressistes han acusat a la dreta i l'extrema dreta de "criminalitzar" el feminisme i "culpabilitzant" dels contagis per coronavirus, alhora que "neguen la violència de gènere i les desigualtats que pateixen les dones".

"Mentrestant, les dones segueixen avançant". Cada 8 de març, les dones tornen més forts i juntes omplint carrers i places, com a part d'aquest crit global internacionalista i de lluita constant que les fa avançar com a societat".

Entre les seves reivindicacions, les dones han exigit avortament lliure, segur, gratuït i en la Sanitat Pública per a totes, educació afectivosexual obligatòria i per a totes les etapes educatives, la universalització de les cures o que s'incorpori la perspectiva de gènere en tots els plans de reconstrucció i s'avaluï el seu impacte de gènere per evitar que aquesta crisi augmenti la desigualtat.

A més, s'han rearmat el seu compromís per construir un camí abolicionista de la prostitució i trans. inclusiu, alhora que es planten en contra dels ventres de lloguer i de la mercantilització dels cossos, a més que han plantejat la urgència d'un pla integral contra el tràfic i la prostitució que articuli mesures, plans, alternatives i drets que garanteixin les vides dignes de totes les dones explotades sexualment.

En el meu cas, no tinc cap dubte, que el feminisme no és només la lluita de les dones, és un prisma que implica les seves lluites, interpel·lant directament a les realitats materials dels que més pateixen i creant aliances i estratègies per canviar les desigualtats que vivim dia a dia.

Dones al poder

Augmenta el nombre de dones parlamentàries, però la igualtat segueix lluny.

Per primera vegada en la història, les dones conformen la quarta part dels representants en parlaments, congressos i senats en l'àmbit mundial, assegura un nou informe de la Unió Interparlamentària, però tot i que es tracta d'una fita, la igualtat de gènere encara està lluny d'aconseguir-, ha declarat el secretari general de les Nacions Unides.

Només en tres països, Rwanda, Cuba i els Emirats Àrabs Units, les dones representen el 50% dels parlamentaris, i en les Amèriques són la regió que més percentatge de dones representants té de mitjana comparada amb la resta de món, amb el 32, 4%. A Xile, Colòmbia i Equador, el percentatge és superior a la mitjana.

Aquest any en commemoració al 8 de Març, vull fer un homenatge molt especial a les dones indígenes, i les dones refugiades, que celebrant el seu Dia Internacional de la Dona, hauria de ser un bon moment per reflexionar sobre els avenços aconseguits, demanar més canvis i celebrar la valentia i la determinació de les dones que de peu que han jugat un paper clau i molt important en la història dels seus països i comunitats.

Aquest 8 de març, no estaran totes les dones i entre altres, falten les preses polítiques

Tots els anys, al voltant del 8 de març, algunes feministes recorden en les seves reivindicacions de carrer que "no estem totes, falten les preses". Un altre any més, és important denunciar les condicions en què es troben les preses polítiques i com alguns estats violen de forma sistemàtica els estàndards internacionals de drets humans en la matèria, i establerts per les Nacions Unides respecte a les dones privades de llibertat, sotmetent a les preses polítiques a condicions inhumanes, degradants i practicant la tortura amb absoluta impunitat. És urgent acabar amb la vulneració als drets humans que suposen les seves condicions d'empresonament i exigir el seu alliberament.

Els estats repressors, sistemàticament violen els drets humans de la població reclusa i incompleixen permanent dels pocs tractats de drets humans que ha signat, mantenint a les preses polítiques en condicions deshumanitzades i degradants, quan no sota tortura.                 

La Regla de Mandela establerta per als presos, en el número 13 disposa entre altres comentaris, que les cel·les de reclusió han de complir totes les normes d'higiene, particularment pel que fa a les condicions climàtiques i, en concret, al volum d'aire, la superfície mínima, la il·luminació, la calefacció i la ventilació. No obstant això, les denúncies fetes per l'associació de suport i presoners i drets humans indiquen que les condicions de reclusió en què les preses polítiques es troben amb la brutícia, amuntegament, presència d'insectes, falta de llum solar i aire fresc, mala alimentació i aïllament de les seves famílies. Aquestes condicions provoquen alteracions en la menstruació, malalties cutànies, renals, cardiovasculars, oculars i un fort deteriorament de la salut mental, entre altres conseqüències. Per tot això, en aquest dia de la dona, tots també hem de reedificar la llibertat per a totes les recluses que per la seva opinió política, que hagin estat empresonades.

Igualtat de gènere per 2030

El Dia Internacional de la Dona és un bon moment per reflexionar sobre els avenços aconseguits, demanar més canvis i celebrar la valentia i la determinació de les dones del carrer que han jugat un paper clau en la història dels seus països i comunitats.

El món ha aconseguit avenços sense precedents, però cap país ha aconseguit la igualtat de gènere.

Hem arribat a la Lluna en l'última dècada, hem descobert nous ancestres humans i hem fotografiat un forat negre i ara veiem a Mart en transmissions en directe després de set mesos de viatge del -Perseverance-, vehicle de la NASA i que buscarà evidències de vida passada i recollirà mostres de roques que seran retornades a la Terra en una futura missió.

Mentrestant, hi ha restriccions legals que impedeixen a 2 700 milions de dones accedir a les mateixes opcions laborals que els homes i una de cada tres dones segueix patint violència de gènere.