El canvi de la Constitució podria ser una solució, ja que la política actual del país que és neoliberal, i per això el president, i l'Executiu no poden controlar els preus, situació que és avantatjosa per a les grans empreses, que imposen els preus que volen.
El president peruà ha tingut fins ara una presidència plena d'ensurts i encara no ha complert ni un any de mandat. Des del juliol de l'any passat, quan va assumir la direcció de l'Estat, ha vist com quatre primers ministres s'han vist obligats a dimitir. La feblesa política del mandatari s'ha accentuat ara després de les protestes socials recents.
L'accés al president del Perú, Pedro Castillo ha esdevingut un assumpte d'Estat. Te la porta oberta del despatx de president del Perú, i saures a la cadira davant del seu escriptori i explicar la seva visió del país com un professor que feia classe a nens als Andes és un privilegi per als ciutadans que podem fer una visita al president que té la direcció del país. Sovint els ministres són els que tenen problemes per arribar-hi.
En els darrers mesos, al Perú ja hi ha manifestacions i disturbis, i tot per un error de càlcul de Pedro Castillo que ha incendiat els carrers després del fallit estat d'alarma. L'assumpte no estava a l'ordre del dia del Govern, i els ministres es van quedar sorpresos quan, sense previs avis, Pedro Castillo els va anunciar que en uns instants decretaria l'estat d'alarma a Lima, pels incidents que sofreixen per la pujada de preus dels productes alimentaris com dels fertilitzants.
Aquesta no ha estat la primera ocasió que Castillo pensava aplicar l'estat d'emergència. El novembre de l'any passat Castell va voler dur-ho a terme, i l'oposició havia convocat una marxa a la capital per promoure'n la destitució. Li va dir a la seva gent de confiança que tenia informants a la província i que venien molts autobusos, que seria una manifestació gegantesca per pressionar-lo cap a la seva renúncia.
L'extrema dreta crispada és la que encoratja el conflicte de carrer al Perú, perquè no pot influir en la política del Perú.
Grups minoritaris i radicals són els que encoratgen el discurs d'odi, invoquen un cop d'estat al Perú i porten símbols feixistes a les seves manifestacions. Reivindiquen temps del virregnat colonial, i aquests són els grups d'extrema dreta peruana que han irromput a l'escena pública fruit de la tensió política al país andí.
La crispació ciutadana al Perú al voltant dels comicis presidencials del 6 de juny passat es va sentir després de la victòria de PERÚ LLIURE, que és un postulat divers, partits des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra, amb un aglomerat d'ideologies de totes les esquerres.
El partit, PERÚ LLIURE, guanya les passades eleccions, i és el resultat de la fusió dels partits; Partit Polític Nacional Perú Llibertari, i Moviment Polític Regional Perú Lliure, que ha arribat al poder del Perú, a la mà del Pedro Castillo.
El Defensor del Poble, Walter Gutiérrez envia un escrit a Pedro Castillo per demanar-li que renunciï al càrrec de president.
El defensor del Poble, Walter Gutiérrez, va trametre un ofici al president de la República, Pedro Castillo, demanant-li que renunciï al càrrec davant dels nombrosos qüestionaments que s'han anat acumulant al llarg de la seva gestió, incloent-hi la recent immobilització social obligatòria que va quedar un dia i que considera que va ser inconstitucional.
Al document tramès aquest dissabte 9 d'abril, el titular de la Defensoria del Poble assegura que fa aquesta comanda com a "supervisor de l'adequada prestació de serveis públics i compliment dels deures de l'administració estatal", a més de ser garant de drets fonamentals .
Davant les crítiques i per salvaguardar els drets bàsics i l'administració pública, Gutiérrez indica que "la Defensoria del Poble li demana un acte responsable amb el país i lleial amb la Constitució, procedint a renunciar al seu càrrec per començar un curs de sortida davant a aquesta greu crisi".
Tot i això, assenyala que hi ha un "greu i accelerat deteriorament de l'administració pública" així com retrocessos en polítiques públiques i el nomenament de ministres i altres alts funcionaris no idonis.
Pedro Castillo aprofundeix les protestes socials amb els seus errors polítics, i les pressions per augment dels preus dels combustibles i dels aliments donen lloc a manifestacions violentes.
La crisi del Perú viu una nova dimensió: ja no és només un laberint polític, i han fet més gasolina al foc de les protestes socials de sectors populars, després d'una setmana de pressió de transportistes, camioners, agricultors i ramaders per l'augment dels preus dels combustibles i dels aliments i fertilitzants.
