Crisi estatal i erosió de la democràtica a l'Equador.

 La possibilitat de judici polític que penja sobre Guillermo Lasso és una de les manifestacions de la crisi múltiple que viu el país sud-americà. A només dos anys de mandat, el president equatorià es troba cada cop més aïllat i el seu projecte de centredreta amenaça de naufragar.

Guillermo Lasso, President de l'Equador

El 4 de març passat l'Assemblea Nacional va aprovar amb 104 vots l'informe de la Comissió Especialitzada Ocasional que recomana enjudiciar políticament el president Guillermo Lasso. Aquesta comissió es va constituir a mitjan gener després de l'escàndol propiciat per revelacions periodístiques que aporten seriosos indicis tant de corrupció a les empreses públiques a càrrec de funcionaris de plena confiança del president com de la vinculació d'altes esferes governatives amb la denominada màfia albanesa.

Un cas i l'altre estan connectats per les xarxes d'influència política de Danilo Carrera, cunyat de Lasso i integrant de la direcció del Banc de Guayaquil, que el va presidir fins al 2012.

Tant la votació parlamentària com els desvetllaments dels grans mitjans i la intervenció de Fiscalia, on els dos sectors que fins fa poc operaven amb lleialtat al govern, evidencien que, més enllà d'una eventual destitució presidencial, està en curs una transició que desdibuixa els alineaments i factors de poder que van habilitar, fa un lustre, el domini de les elits i la dreta sobre l'aparell estatal.

El President de l'Equador, Guillem Lasso, i el seu cunyat Danilo Carrera

Els primers indicis d'irregularitats es van conèixer el 6 de gener per la publicació d'uns àudios que revelarien una suposada xarxa de corrupció a les empreses de l'Estat que posa al centre de l'entramat Hernán Luque. Però catorze dies després, la Fiscalia va obrir una investigació que va anomenar cas Trobada, en al·lusió a l'eslògan que feia servir el Govern i que ara ho ha canviat a només Govern de l'Equador.

Als àudios, Luque conversa amb Leonardo Cortázar - qui seria el delator dels enregistraments -, i va admetre en una entrevista al mitjà digital La Posta que compleix un rol d'operador i capçalera de contractes i maneigs irregulars de càrrecs a l'empresa estatal elèctrica (Cnel ). En una de les filtracions, s'exposa una conversa entre tots dos sobre com manejar l'altra empresa pública que s'encarrega dels nòlits de petroli (Flopec). Luque demana que la seva part siguin "150.000 dòlars mensuals, dipositats en un compte a Andorra". El president de la República va reconèixer en una entrevista que la veu correspon a Hernán Luque.

En aquests àudios també s'esmenta Danilo Carrera, cunyat de Lasso, com a cap de la suposada trama de corrupció a les empreses públiques, que ha negat qualsevol participació i ha anunciat una demanda contra el periodista que va revelar la informació. "No ha existit mai, no existeix i mai existirà en aquest Govern el càrrec de cunyat del President de la República", va dir en cadena nacional el primer mandatari. "Que ell assumeixi les seves responsabilitats", va afegir en referència al cunyat. "La meva obligació és defensar la integritat del meu Govern". Uns dies abans, Lasso ho havia defensat: "Danilo Carrera és un home honorable i irreprotxable".

Fins ara el mandatari, que insisteix a negar les acusacions, no va respondre a la convocatòria per comparèixer davant l'òrgan legislatiu.

Per a la sessió d'aquest dilluns 10 persones més, entre elles, els ministres de Defensa, Luis Lara, i de l'Interior, Juan Zapata, i l'extitular d'Energia i Mines Xavier Vera. "El Caso Encuentro" investiga la presumpta existència d'una trama de corrupció en empreses públiques del sector elèctric liderada aparentment pel cunyat de Lasso, Danilo Carrera, a qui van anomenar "El Gran Padríno".

El poble maputxe porta a l'Estat XILÈ davant la Haia.

 La petició formal, presentada pel Poble Nació Maputxe, requereix la compareixença del país davant la Cort Permanent d'Arbitratge del Tribunal Internacional, sol·licitant al jutge Baltasar Garzón com a àrbitre.

Pancarta en defensa dels presos maputxes

El passat dia 7 de març de 2023, autoritats representants del Poble Nació Maputxe, de manera conjunta amb la Missió Permanent Maputxe davant de l'ONU, i la Comissió Maputxe de Drets Humans han promogut una acció internacional que planteja escalar al tauler de la justícia internacional les disputes territorials que el poble Maputxe manté amb l'Estat de Xile, que acusa, en continuïtat amb el Regne d'Espanya de prolongar la usurpació dels seus territoris ancestrals "que han estat indegudament lliurats a empreses extractivistes que estan produint desertificació, sequeres, incendis i contaminació, la qual cosa violenta els drets de la naturalesa i la dignitat de les persones".

Les entitats que han elevat aquesta petició, expressen el seu temor davant de la "progressiva i sistemàtica extinció de la nostra cultura", justificant així aquesta decisió. Anuncien així mateix l'àrbitre proposat, es tracta del jutge Baltasar Garzón Real. Al comunicat difós el mateix dia 7, el poble maputxe organitzat desgrana les raons històriques que sustenten els seus reclams actuals. Recorden que aquest poble ha passat segles defensant-se contra diversos invasors, resistint fins i tot a l'Imperi Inca. Una resistència que es prolonga davant l'arribada de la colònia, cosa que obliga la Corona espanyola a reconèixer-los com a nació autònoma el 1641.

La dirigent maputxe Moira Millán en la visita a Madrid

El poble maputxe reclama els seus drets sobre els territoris ancestrals "que han estat indegudament lliurats a empreses extractivistes que estan produint desertificació, sequeres, incendis i contaminació, cosa que violenta els drets de la naturalesa i la dignitat de les persones".

Després de les independències dels països veïns, les relacions amb el que serien les Repúbliques de Xile i Argentina serien pacífiques, però, a mesura que avançava el segle, les antigues colònies van envair territori maputxe. Una ofensiva a terra cremada, expliquen, que va arrasar amb els territoris iniciant una dinàmica de despullament que va perdurar amb els supervivents.

Fam, pobresa, robatori de nens i nenes, prohibició de l'ús de la llengua, tota mena de discriminació, eren les eines que l'Estat Xilè reservava per al poble maputxe, apunten, mentre, per altra banda, es promovia la immigració de població europea, i s'enviava a colons a ocupar les terres maputxes. Una sostracció de terres en què, recorden, van participar també empresaris i esglésies. "Per més de cent trenta anys el pobla nació Maputxe ha continuat reivindicant la restitució dels seus territoris ancestrals, el respecte de la seva autonomia, autodeterminació, de la seva cultura i la defensa de la seva llengua".

El poble maputxe reivindica una nació ancestral als territoris de Xile i Argentina.

Tot i el gir al poder, amb el govern xilè ara ocupat per l'esquerra parlamentària, amb Gabriel Boric a la presidència, el poble maputxe representat a les organitzacions denunciants no observa interrupció amb les polítiques extractivistes imposades per Pinochet i continuades, segons el seu judici, pels governs posteriors. "A la data de presentació d'aquesta petició al Gulumapu regeix un estat d'excepció constitucional que permet la militarització dels nostres territoris i la suspensió de la protecció de diversos dels nostres drets humans".

Al comunicat s'assenyala amb Xile, l'Argentina, per exercir polítiques usurpadores i violentes, i s'anuncia que aquesta acció implica que "el pobla nació Maputxe, una vegada més, s'ha aixecat en defensa de la seva cultura ancestral i els seus territoris que avui veuen amenaçada la seva existència com a poble originari".

"La Patagònia és un territori amb moltes riqueses on hi ha molts interessos econòmics, sobretot extractivistes i per dur a terme aquestes explotacions es van utilitzar els militars".

El president Menem, que en comptes de restituir aquests territoris als seus propietaris originals, va permetre la venda de les terres als anglesos i a Luciano Benetton.

El Salto