La lluita del líder -Yanesha- i el seu intent d'assassinat, no pot quedar impune.
Amèrica Llatina va ser la regió més letal per als líders ambientals en 2019. No només s'enfronten a assassinats, amenaces, agressions i criminalització, sinó que acaben sent desplaçats dels seus territoris. Aquesta és una problemàtica poc visible en la qual encara hi ha molts buits d'informació.
Germán López es va salvar de morir cosit a trets l'any passat a la comunitat indígena Nova Àustria de la Sira, a Huánuco. Invasors de terres que es dediquen al cultiu il·legal de fulla de coca l'amenacen des de fa quinze anys.
Ara dirigeix la defensa del seu territori a distància, però l'avanç de coc alers, talladors de boscos primaris i miners s'ha incrementat durant la pandèmia de COVID-19.
Germán López, representant dels pobles indígenes de la Reserva de Biosfera Oxapampa-Yanesha-Asháninka (Perú) va ser un dels participants en el Congrés Mundial que va reunir a Lima a més de mil participants per definir un nou pla d'acció per a aquests espais que concilien la conservació de la natura amb el seu ús sostenible, i va comptar amb les seves aspiracions i descriu les principals activitats que es desenvolupen a la reserva.
Els defensors ambientals en el món, i especialment a Llatinoamèrica, es troben en greu perill. L'informe 'Defensar el matí: crisi climàtica i amenaces contra les persones defensores de la terra i de l'entorn', de l'organització internacional Global Witness, va reportar 212 persones assassinades en 2019 a escala global. Un increment de gairebé el 30% comparat amb el 2018 quan van matar a 164 persones.
Colòmbia ocupa el primer lloc amb 64 assassinats, però altres sis països de la regió es troben en el top 10: Brasil amb 24 homicidis, Mèxic amb 18, Hondures amb 14, Guatemala amb 12, Veneçuela amb 8 i Nicaragua amb 5.
Però aquest no és l'únic problema. Hi ha una altra preocupació que ve prenent força però que encara no està ben documentada: el desplaçament forçat. En l'especial defensor ambientals: la violència deL desplaçament sis històries de líders ambientals a Colòmbia, Mèxic, Hondures, Guatemala i Veneçuela que han hagut d'abandonar els seus territoris per protegir les seves vides i les seves famílies.
Alguns s'han desplaçat en diverses ocasions, altres romanen a l'exili i n'hi ha que han decidit tornar tot i el perill que suposa el seu retorn. En aquestes sis històries dels defensors relaten que han abandonat els seus territoris causa de la seva oposició a la mineria, les grans indústries i els projectes energètics. Segons anàlisis internacionals, aquests sectors solen estar relacionats amb la violència en contra dels que defensen el medi ambient i els recursos naturals.
Colòmbia ocupa el primer lloc amb 64 assassinats, però altres sis països de la regió es troben en el top 10: Brasil amb 24 homicidis, Mèxic amb 18, Hondures amb 14, Guatemala amb 12, Veneçuela amb 8 i Nicaragua amb 5.
Però aquest no és l'únic problema. Hi ha una altra preocupació que ve prenent força però que encara no està ben documentada: el desplaçament forçat. En l'especial defensor ambientals: la violència deL desplaçament sis històries de líders ambientals a Colòmbia, Mèxic, Hondures, Guatemala i Veneçuela que han hagut d'abandonar els seus territoris per protegir les seves vides i les seves famílies.
Alguns s'han desplaçat en diverses ocasions, altres romanen a l'exili i n'hi ha que han decidit tornar tot i el perill que suposa el seu retorn. En aquestes sis històries dels defensors relaten que han abandonat els seus territoris causa de la seva oposició a la mineria, les grans indústries i els projectes energètics. Segons anàlisis internacionals, aquests sectors solen estar relacionats amb la violència en contra dels que defensen el medi ambient i els recursos naturals.
Samir Flors, líder indígena que s'oposava a un projecte energètic a Morelos, va ser assassinat
L'intent d'assassinat al líder indígena yanesha,
Germán López no pot quedar impune.
Forats de les bales incrustades a casa de Germán López.
Nova Àustria de la Sira és una de les 18 comunitats natives situades a la província de Port Inca. Existeix des de 1998, però recentment el 2004 va ser reconeguda pel Govern Regional d'Huánuco, a la selva central peruana. Germán López, va ser el primer cap del seu poble i avui dia té de nou aquest càrrec. Per això ha patit com ningú l'aguait dels usurpadors de terres i l'arribada constant de talladors i miners que operen a l'empara de concessions.
El líder indígena yanesha, Germán López, acabava una jornada de pesca al riu Pachitea quan dos sicaris van trencar la porta de casa i van disparar set vegades contra Juan López Shamibiri, el seu cunyat. L'atac, perpetrat el 29 de juliol de l'any passat, estava dirigit contra López, però va ser confós pels criminals. Juan López menjava amb la seva germana, l'esposa del líder yanesha, en el moment que li van clavar els trets en el tors i extremitats. Això va succeir en la comunitat nativa Nova Àustria del Sira, a Huánuco, la terra que Germán López defensa fa quinze anys d'invasors dedicats al cultiu il·legal de fulla de coca per al narcotràfic i de taladors il·legals.
L'atemptat per eliminar a Germán López va ser el desenllaç d'una cadena d'amenaces i de seguiments. El dia que van voler matar-lo, el líder de la comunitat Nova Àustria de la Sira havia vist a dos subjectes amb moto rondant pel seu habitatge. La nit següent a l'assassinat, quan esbrinava si en realitat el seu cunyat era l'objectiu dels sicaris, un veí el va treure de tots els seus dubtes: "Aquí et van venir a buscar tres homes, no surtis de casa teva", li va exhortar. Des de llavors, el líder yanesha no ha romàs més d'una setmana seguida en la seva comunitat. Després de l'atac va passar diversos dies amagat a la muntanya i algunes setmanes entre els pobles indígenes propers al seu. La preocupació més gran que tenia, però, era la seva família i la seva comunitat.
Nova Àustria de la Sira és una de les 18 comunitats natives situades a la província de Port Inca. Existeix des de 1998, però recentment el 2004 va ser reconeguda pel Govern Regional d'Huánuco, a la selva central peruana. Germán López, va ser el primer cap del seu poble i avui dia té de nou aquest càrrec. Per això ha patit com ningú l'aguait dels usurpadors de terres i l'arribada constant de talladors i miners que operen a l'empara de concessions.
López explica que va organitzar els seus veïns en comitives de resistència i presentar denúncies per les invasions, però cap autoritat va acudir a la zona per constatar la depredació que passava. Per contra, una escalada d'amenaces va començar contra ell i altres dirigents indígenes. En 2016, el reconeixement oficial que havia estat atorgat a Nova Àustria de la Sira com a comunitat nativa va ser anul·lat. Amb aquesta revocació, Nova Àustria de la Sira va perdre unes 10 mil hectàrees de terreny i la Direcció Regional d'Agricultura (DRA) de Huánuco va lliurar més de 200 títols individuals en aquest territori. El líder yanesha assegura que molts usurpadors van ser afavorits en aquell procés i per això es va embarcar en una defensa encara més fèrria de la seva comunitat: "Vaig anar a Congrés i vaig lliurar memorials a institucions fins a l'esgotament, però res es va solucionar", diu.
Casa de Germán López
El Director Regional de Gestió en Conflictes Socials de la regió Huánuco, Eustaqui Robles Aliaga, va declarar que en diverses comunitats de Port Inca hi ha persones en possessió de terrenys des de fa més de vint anys perquè hi va haver indígenes que se'ls van vendre. El problema, explica, és que els nous dirigents han desconegut als possessionaries i no han arribat a un acord en les taules de diàleg establertes per trobar una solució. Roures va indicar que en aquestes reunions s'ha buscat un acord entre indígenes i possessionaries per establir línies demarca tòries dels terrenys. "La norma assenyala que només podem fer la georeferenciació quan les dues parts estiguin d'acord", ha precisat.
El funcionari va sostenir que el poder judicial va anul·lar el reconeixement com a comunitat a Nova Àustria de la Sira perquè es procedeixi conforme a llei, és a dir, amb la georeferenciació. En relació amb els títols atorgats sobre l'àrea que anys abans havia estat reconeguda com a part de la comunitat nativa, Robles va referir que això es va realitzar per als que anaven ocupant els terrenys de forma contínua i pacífica per més de dos anys. Segons ha explicat, són espais en què es pot determinar possessió perquè no són tan extensos, alberguen cultius i generalment estan tancats.
El funcionari va sostenir que el poder judicial va anul·lar el reconeixement com a comunitat a Nova Àustria de la Sira perquè es procedeixi conforme a llei, és a dir, amb la georeferenciació. En relació amb els títols atorgats sobre l'àrea que anys abans havia estat reconeguda com a part de la comunitat nativa, Robles va referir que això es va realitzar per als que anaven ocupant els terrenys de forma contínua i pacífica per més de dos anys. Segons ha explicat, són espais en què es pot determinar possessió perquè no són tan extensos, alberguen cultius i generalment estan tancats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada