Palestina crida el món a posar fi al racisme d'Israel.

El primer ministre de  Palestina fa una crida a la comunitat internacional per radicar el racisme i la neteja ètnica que infligeix Israel contra el poble palestí.

El primer ministre palestí, Mohammad Shtayeh, ha demanat a la comunitat internacional cessar les polítiques de persecució, racisme i neteja ètnica del règim israelià contra els palestins, que s'estan duent a terme als barris ocupats de Sheikh Yarrah i Silwan a A el-Quds (Jerusalem) per aplanar el camí als colons extremistes.

A Palestina, és urgent l'actuació mundial davant crims israelians a A el-Quds.

Palestina denuncia el mutisme que guarda la comunitat internacional davant crims d'Israel contra els palestins a Sheikh Yarrah i alerta d'una nova escalada.

"El que està succeint és un crim destinat a desplaçar per la força als residents palestins de les seves cases", va declarar el ministre per a Assumptes d'Al-Quds (Jerusalem) de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Fadi al-Hidmi, demanant a la comunitat internacional que intervingui sense demora per aturar aquestes expulsions forçoses.

Segons ha informat la Mitja Lluna Roja palestina, un grup de soldats israelians, acompanyats per colons, van intentar irrompre a la casa d'un palestí en Sheikh Yarrah. Es van produir enfrontaments amb els veïns, que van deixar a l'almenys 20 ferits i dos detinguts.

A el-Hidmi va denunciar que la policia israeliana va permetre que els colons portaren a terme l'atac, mentre negava als palestins l'accés a barri mitjançant barreres i blocs de ciment.

Palestins residents al barri Sheikh Yarrah a A el-Quds (Jerusalem) s'han enfrontat amenaces de desallotjament durant anys, les que han adquirit una nova dimensió des de febrer quan un altre tribunal israelià va dictaminar que aquestes famílies han de concedir casa seva els colons.

L'amenaça imminent de desallotjament de les famílies i les incursions violentes de les forces israelianes a l'interior de la Mesquita Al-Aqsa han generat una onada de rebuig entre els palestins. Així mateix, els grups palestins de la Resistència van respondre atacant posicions israelianes en els territoris ocupats.

¿Nou conflicte a punt d'esclatar?

 Israel irromp a A el-Aqsa.

La Mesquita Al-Aqsa a la ciutat ocupada d'Al-Quds va experimentar moments de tensió, quan les forces israelianes van atacar als fidels musulmans.

La Mesquita Al-Aqsa, considerat el tercer lloc sant per als musulmans, va viure un altre episodi d'agressió contra els palestins per part de les forces d'ocupació israelianes que protegien la visita a la zona de desenes de colons jueus i a l'almenys 6 persones van ser detingudes, inclosa una de les guàrdies de la mesquita que filmava l'incident.

Fa unes setmanes episodis com aquests, van donar lloc a una indignació estesa a tots els territoris palestins, que va resultar en atacs aeris israelians a Gaza. El Moviment de Resistència Islàmica de Palestina (Hamas) i el règim de Tel Aviv fa diversos dies (que ...) complint una treva que va arribar després de dotze dies d'ofensives israelianes. No obstant això, des de Hamas, adverteixen que una treva mentre dure l'ocupació israeliana no és sostenible.

La recent agressió israeliana contra Gaza, va tornar a posar la causa palestina en el centre de l'atenció mundial. Tot i la treva a la Franja, s'organitzen protestes a favor dels drets del poble palestí i en contra dels crims israelians.

Al seu torn, el líder d'Ansarolá, moviment popular del Iemen, Abdulmalik a l'Houthi, va assegurar que les marxes propalestins en el món musulmà van frustrar els plans d'alguns governs àrabs per presentar la normalització amb Israel com una alternativa per a la pau a la regió .

Els enemics, en els seus esforços per normalitzar llaços amb Israel, buscaven congelar l'entorn àrab i islàmic cap a qualsevol posició que donés suport al poble palestí, a fi de liquidar aquesta justa causa, però van fracassar, va dir Al-Houthi.

La treva aconseguida entre Israel i Hamas és considerada una victòria per a la Resistència palestina. Dins el món musulmà, els ciutadans creuen que la recent guerra va definir l'única i veritable full de ruta per aturar l'ocupació israeliana.

No obstant això, les forces israelianes segueixen irrompent en les cases dels residents de Sheikh Yarrah i arrestant als palestins en aquest veïnat.

Els grups palestins rebutgen intents israelians per judaïtzar A el-Quds i emfatitzen que totes les formes de resistència han d'activar-se en l'ocupada Cisjordània contra el règim israelià.

En aquest sentit, el moviment Jihad Islàmica Palestina va assegurar que una propera guerra a A el-Quds no es limitarà a aquesta zona si no serà en l'àmbit regional.

En el seu discurs, durant una reunió setmanal del Gabinet, sostinguda a la ciutat de Ramal·la, situada a l'ocupada Cisjordània, Shtayeh ha considerat el sistema judicial israelià com una tapadora per a les polítiques il·legals del règim contra els palestins en els territoris ocupats.

Ha insistit que aquestes polítiques violen flagrantment el dret internacional i la Declaració Universal de Drets Humans, per després emfatitzar que Israel està exercint polítiques d'apartheid, com es pot veure en els informes de destacades organitzacions pro drets humans.

També, ha advertit que les autoritats israelianes, instrumentalitzant l'anomenada llei de propietat absent de 1950, busquen prendre el control de les propietats palestines a A el-Quds mitjançant plans expansionistes i la construcció d'assentaments il·legals.

UNRWA denúncia desallotjament forçós de palestins a Sheikh Yarrah.

L'Agencia de Nacions Unides per als Refugiats Palestins condemna els intents israelians i expressa que constitueixen una violació de la llei internacional.

No a l'ocupació, expansionisme i colonització il·legal de territoris palestins. Durant una visita a barri Sheikh Yarrah, Philippe Lazzarini, el comissionat general de la UNRWA, va expressar el suport de l'ens internacional als ciutadans palestins residents de Sheikh Yarrah.

Lazzarini va exigir al règim israelià que aturi els seus plans arbitraris per expulsar els palestins de les seves cases, per deixar-a colons israelians. Denunciava, a més, l'actuació hostil i criminal dels colons contra palestins.

Sheikh Yarrah va experimentar el maig passat massives marxes diàries en rebuig a plans de desallotjament de palestins. Aquestes mobilitzacions, aviat, es van estendre a tot arreu de territoris ocupats i van rebre dura repressió de forces militars israelianes.

L'ONU i molts països de tots els racons de món van alçar la seva veu en suport a poble oprimit palestí i van demanar la fi d'atrocitats i crims israelians.

L'esmentada llei va ser promulgada per l'expropiació permanent de les propietats deixades pels 750 000 palestins desplaçats durant l'ocupació de 1948. De fet, la mesura impedeix que els refugiats palestins tornin a les seves llars.

Nova llei israeliana permet confiscació de més terres palestines.

Un tribunal israelià ha decretat una llei que permet al règim de Tel Aviv confiscar terres abandonades de propietat palestina a la part oriental d'Al-Quds.

Llei de propietat d'absents autoritza el règim de Tel Aviv a apropiar-se de les terres que van deixar els ciutadans àrabs voluntàriament o forçats per les noves autoritats i forces israelianes, després ocupació en 1948.

D'acord amb la normativa, anomenada llei de propietat d'absents, s'autoritza al règim de Tel Aviv a apropiar-se de les terres que van deixar els ciutadans àrabs voluntàriament o forçats per les noves autoritats i forces israelianes, després ocupació en 1948.

Per tant, l'esmentada llei serà aplicada a les propietats d'aquells palestins que actualment resideixen a la Cisjordània ocupada i en la franja de Gaza.

No obstant això, el comitè del tribunal, encapçalat per l'expresident de la cort suprema israeliana Asher Grunis, ha indicat que aquesta llei s'hauria d'utilitzar "únicament en els casos més infreqüents entre els infreqüents".

La llei de propietat d'absents va ser aprovada per primera vegada el 1950, després de l'ocupació del règim d'Israel dels territoris palestins com un mecanisme per permetre el règim d'Israel apoderar-se de les propietats dels que s'havien vist obligats a traslladar-se a "Estats enemics "o" territoris enemics "ja que eren considerats" absents "o" desapareguts".

Aquesta decisió judicial ha provocat fortes condemnes entre les autoritats palestines que qualifiquen aquesta llei de "racista" atès que busca eliminar totalment qualsevol rastre dels palestins en els territoris ocupats d'Al-Quds.

Segons els palestins, l'objectiu del règim israelià consisteix a canviar l'statu quo de la ciutat d'Al-Quds i aplanar el camí per a futures expansions i construccions d'assentaments il·legals i, d'aquesta manera, judaïtzar aquesta ciutat.

El règim d'Israel expulsa forçadament a palestins de les seves terres i construeix els seus assentaments il·legals.

En les dècades dels 60 i 70, milers d'hectàrees de terres palestines de propietat privada a la vall del Jordà van ser confiscades per colons israelians, acte que encara continua, malgrat l'oposició de lleis i resolucions internacionals.

Les terres confiscades pel règim d'Israel se situen principalment en les rodalies dels assentaments il·legals construïts en l'ocupada Cisjordània, al·legant raons de seguretat, però aquesta vegada s'ha estés oficialment a la zona.

El 19 de febrer, el règim israelià va aprovar un pla per expropiar 50 hectàrees de terres pertanyents a beduïns palestins a A el-Quds (Jerusalem) per convertir-les en un abocador, una decisió que provocaria el desallotjament de 120 famílies.

Després de la guerra de juny de 1967 contra els palestins, el règim d'Israel va conquistar i es va annexionar els alts de Golan, Cisjordània, Al-Quds i la Franja de Gaza, mesura no reconeguda per la comunitat internacional.

A partir d'aquesta data, els israelians han construït els seus assentaments en diferents punts del territori palestí, al mateix temps que somien a destruir la Mesquita Al-Aqsa, situada a A el-Quds, amb l'objectiu de transformar-la en un temple jueu.

Israel ha intensificat les seves activitats de construcció de colònies il·legals en clar desafiament de la Resolució 2334 de Consell de Seguretat de Nacions Unides (CSNU), que declara que l'expansionisme israelià a Cisjordània i A el-Quds constitueix una flagrant violació de la llei internacional.

El 5 d'agost, es compleixen vuitanta-dos anys de l'afusellament a tot un símbol de lluita. LES TRETZE ROSES.

Tretze dones d'entre 18 a 29 anys, militants d'organitzacions d'Esquerres, i compromeses amb reivindicacions polítiques i socials, el seu delicte, va ser per militar en una "organització política no autoritzada pel règim". L'afusellament va ser en la tàpia de cementiri de l'Almudena de Madrid a la matinada del dia 5 d'agost de 1939. El 3 d'agost de 1939, i per sentència de Consell Permanent de la Guerra, van ser declarades com a "responsables d'un delicte d'adhesió a la rebel·lió", després d'un judici sumaríssim sota falsa denúncia, per l'acusació d'un atemptat contra un comandant militar. Van donar les seues vides per la llibertat i la democràcia.

La sentència va ser la pitjor: - pena de mort per a totes -, sense tenir en compte que quan va succeir l'atemptat contra el Comandant, els militants comunistes eren a la presó, però al règim franquista no li importa. Havien de donar atribucions a seu domini polític davant de qualsevol revolta política o social.

També van ser executats 43 homes, el Col·lectiu es recordarà com els "Quaranta-Tres Clavells".  D'aquest episodi negre de la història d'Espanya, i de què entre altres ens va deixar el règim franquista, és recorda cada any, amb diversos homenatges a tot el país.

Els seus noms passen a la història com el Col·lectiu de "LES TRETZE ROSES", i la seua adscripció política, La meitat d'elles formaven part de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), o del Partit Comunista Espanyol (PCE). Els seus noms mai s'esborraran de la nostra història.

I als seus noms:

Carmen Barrero Aguado. 20 años. Modista. Militante del PCE.

Martina Barroso García. 24 años. Modista. Miembro de las JSU.

Blanca Brisac Vázquez. 29 años. Pianista. Relacionarse con el PCE.

Pilar Bueno Ibáñez. 27 años. Modista. Militante del PCE.

Julia Conesa Conesa. 19 años. Modista. Militante de las JSU.

Adelina García Casillas. 19 años. Activista. Militante de las JSU.

Elena Gil Olaya. 20 años. Activista. Militante de las JSU

Virtudes González García. 18 años. Modista. Militante de las JSU.

Ana López Gallego. 21 años. Modista. Militante de las JSU.

Joaquina López Laffite. 23 años. Secretaria. Militante de las JSU.

Dionisia Manzanero Salas. 20 años. Modista. Militante del PCE.

Victoria Muñoz García. 18 años. Activista. Militante de las JSU.

Luisa Rodríguez de la Fuente. 18 años. Sastre. Militante de las JSU.

La propera revolució, i el perillós punt mort que es troba BIRMÀNIA. Què sortirà del col·lapse?

 

Es compleixen sis mesos des que els militars van prendre el poder a Birmània després d'un cop d'Estat que va provocar protestes ciutadanes al llarg de tot el territori i que va sumir a la n'eixamen asiàtica al caos, incloent-hi assassinats, desaparicions forçades, tortures, violacions i altres formes de violència i abús sexual.

El cop d'estat militar, donat el passat u de febrer, es va saldar amb l'arrest de l'exlíder i exconsellera d'estat de Birmània, Aung San Suu Kyi, i d'altres membres prominents del seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia, vencedor dels comicis celebrats el passat 8 de novembre de 2020, amb victòria dels seguidors de la Lliga Nacional per la Democràcia que dirigeix ​​Aung San Suu, amb el 83% dels escons, i la Lliga Nacional per la Democràcia -encapçalada per Aung San Suu Kyi-, va obtenir prou escons per a formar un govern democràtic.

El partit de l'oposició, Solidaritat i Desenvolupament de la Unió, que té el suport dels militars, va obtenir tan sols 33 escons de 476. Els militars es van negar a acceptar als resultats i van afirmar que s'havien trobat molts errors, Tot i que no hi ha proves d'aquestes acusacions.

Els militars han governat a Myanmar durant gairebé cinquanta anys, fins al 2011, quan el país va començar a evolucionar cap a un sistema més democràtic. Els resultats d'aquests comicis van ser anul·lats per la Junta Militar, mentre que els guanyadors han negat qualsevol mena d'irregularitats.

Repressió a la societat civil.

L'organització Human Rights Watchs (HRW) ha acusat els governants de Birmània d'haver comés crims de lesa humanitat. A més, l'ONG local Associació d'Assistència per a Presoners Polítics ha calculat que són més de 930 les persones que han mort, incloent-hi 82 criatures, han Estat assassinats per l'Exèrcit o la Policia mentre que altres gairebé 7.000 han estat arrestades en el marc de la repressió militar.

Des del cop, el Govern militar de l'1 de febrer, Birmanya es troba en una revolució civil permanent. En els últims mesos, les protestes i les vagues han continuat malgrat la repressió militar, mentre continuen els combats entre la junta i els exèrcits de minories ètniques, amb una nova generació de combatents a favor de la democràcia atacant posicions militars i oficines administratives a tot el país, mentre els líders de tots els partits polítics democràtics al costat dels seus líders i organitzacions civils, han declarat un "govern d'unitat nacional a l'exili" per desafiar l'autoritat de la junta militar recentment establerta. El Govern en l'exili és liderat per Mahn Win Khaing Than com a nou primer ministre en funcions, amb la missió d'aconseguir el reconeixement internacional, donada la seua composició a partir de diputats elegits democràticament en les eleccions prèvies al cop d'Estat de febrer.

Judici a Aung San Suu Kyi

El passat dia 14 de juny, es va iniciar el judici contra Aung San Suu, enderrocada per 1 cop d'estat, i que se l'acusa repetidament per la Junta. S'examinen dos dels set càrrecs en contra seu.

Aung San Suu Kyi va comparèixer per primera vegada en un judici des del cop d'Estat a Myanmar El Nobel de la Pau de 1991 es troba sota arrest domiciliari des de l'aldarull i està acusada de diversos delictes, entre ells el de violar la llei de secrets oficials.

Els militars birmans asseguren que han trobat proves de frau massiu en les eleccions de novembre

La comissió electoral nomenada per la junta militar de Birmània assegura que ha trobat fins a 11 milions de casos de frau en les eleccions generals de novembre passat, el detonant del cop d'Estat llançat per l'Exèrcit l'1 de febrer, acompanyat d'una operació de repressió que ha deixat gairebé 900 morts a tot el país. La comissió electoral ha assegurat que ha trobat indicis de frau en tots els districtes electorals, i errors "premeditats" en el registre de votants, segons una informació apareguda en el diari estatal 'Global New Light of Myanmar' i recollida al seu torn per l'agència oficial de notícies japonesa Kyodo i el diari tailandès 'Bangkok Post'.

La declaració de la comissió electoral ha afegit que en la seua investigació va trobar casos de persones sense ciutadania en les llistes de votants i registres duplicats en els 315 districtes electorals. Camions de la Policia a Rangun, Birmània-.

Suu Kyi s'exposa a una pena de fins a quinze anys de presó per aquests càrrecs de corrupció, que se sumen a prop de mitja desena d'altres càrrecs presentats contra ella, inclosos violar les lleis comercials, les mesures contra el coronavirus i incitar a la sedició.

El cap de la junta de Birmània diu que el judici contra Suu Kyi és transparent i assegura que "no pot influir en ell".

El cap de la junta militar de Birmània, Min Aung Hlaing, ha indicat que el procés contra l'antiga líder 'de facto' de país Aung San Suu Kyi és "transparent" i ha recalcat que "no pot influir" en el procés judicial. "No soc un jutge, no puc dir-los el que l'espera. Tampoc puc donar ordres al respecte. De conformitat amb la llei és competència dels jutges i seran ells els que decideixin després el seu futur", ha assenyalat en una entrevista a l'agència russa de notícies Sputnik. "És un procés judicial comú i corrent en què hi haurà una decisió. De cap manera puc influir-hi", ha sostingut el també cap de l'Exèrcit, que l'1 de febrer va encapçalar un cop d'Estat després de la victòria de la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD) en les eleccions de novembre de 2020. El cap de la junta militar de Birmània, Min Aung Hlaing -.

La Junta Militar ha promès al país unes eleccions democràtica

El cap dels militars colpistes a Myanmar s'atorga el títol de primer ministre això representa un pas més a la presa de poder de l'exèrcit, que fins ara dirigia el país des d'un òrgan anomenat consell d'administració de l'Estat.

La junta militar birmana es compromet a restablir-la democràcia, i el líder de la junta militar birmana, Min Aung Hlaing, s'ha compromés a restablir un sistema democràtic al país quan s'estabilitze la situació i s'ha mostrat disposat a acceptar la mediació de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN). "Garanteix l'establiment d'una unió basada en la democràcia i el federalisme", ha afirmat, sense donar dates per a uns comicis, durant un discurs a la televisió estatal MRTV, quan es compleixen sis mesos del cop d'Estat amb el qual es va alçar en el poder i que va suposar l'empresonament de diversos líders polítics, inclosa el Nobel de la pau Aung San Suu Kyi. El Nacional 1/8/2021 La junta militar birmana es compromet a restablir la democràcia amb l'aliment vital d'una democràcia multipartida" i va reconéixer que "és de molta més importància per a un país on una democràcia naixent està sent restaurada", encara que va eludir donar dates concretes per a la celebració d'uns comicis en un país desbordat pel coronavirus.

El suposat frau electoral Els militars van justificar l'aixecament, que va acabar amb un procés democràtic que ells havien dissenyat una dècada abans, per un suposat frau electoral en les eleccions de novembre en les que el partit de Suu Kyi va arrasar com havia fet el 2015. Així mateix, el general Hlaing es va mostrar disposat a acceptar la mediació de la ASEAN, d'acord amb l'acord assolit amb les altres nou nacions d'aquesta associació durant una cimera a Jakarta l'abril passat. "Birmània està preparada per a treballar en cooperació amb la ASEAN dins del seu marc de treball, inclòs el diàleg amb un enviat especial de ASEAN a Birmània", va recalcar. En el consens de cinc punts acordat amb ASEAN a l'abril, el líder de la junta també es va comprometre a aturar la violència contra civils, que ha causat almenys 939 morts i ha suposat l'arrest arbitrari de 6.990 opositors al règim, segons l'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics (AAPP). Desbordats per la covid En aquests moments, Birmània s'enfronta a una alarmant situació sanitària pel devastador impacte de la covid-19, quan es compleixen aquest diumenge sis mesos d'un cop d'Estat militar que ha arrossegat el país a un caos social i polític.

EUA rebutja el pla de la junta militar de Birmània per celebrar eleccions en dos anys i advoca per exercir pressió

Les autoritats dels Estats Units han rebutjat el pla de la junta militar birmana per celebrar eleccions en un període de dos anys i han demanat a l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) que augmentin la pressió sobre l'Exèrcit.

Un alt càrrec del Govern nord-americà ha qualificat l'anunci fet per la junta com una "crida a l'ASEAN perquè prengui mesures al respecte" atés que la junta "simplement està allargant el temps en el seu propi benefici". "Tot això són motius pels quals l'ASEAN ha de comprometre amb els termes acordats i als quals també ha accedit Birmània", ha asseverat.

Per la seua banda, Stephane Dujarric, portaveu del Secretari General de l'ONU, António Guterres, ha lamentat que la decisió dels militars "no apunta a una bona direcció". "Ens desplaça lluny del que hem estat demanant, que és el retorn a la democràcia i l'alliberament dels presos polítics, a més de la detenció de la violència", ha asseverat. Per a ell, la situació al país continua sent "precària" i està empitjorant a mesura que avança la pandèmia de coronavirus, amb les implicacions que això suposa per a l'"estabilitat en l'àmbit regional".

El cap de la junta militar birmana, Min Aung Hlaing, va prometre el diumenge que el país celebrarà eleccions en un termini de dos anys, abans d'agost de 2023, el que implica l'extensió del règim militar que va començar l'1 de febrer amb un cop que va provocar la sortida d'Aung San Suu Kyi del poder. Així, ha assenyalat que l'estat d'emergència s'aixecarà en un període similar, si bé s'ha mostrat disposat a treballar amb l'ASEAN. Les seues paraules arribaven sis mesos després del motí militar i allarguen el govern de la junta, previst en un inici per a un període d'un any, tal com van anunciar els mateixos militars després del cop.