Es
compleixen sis mesos des que els militars van prendre el poder a Birmània
després d'un cop d'Estat que va provocar protestes ciutadanes al llarg de tot
el territori i que va sumir a la n'eixamen asiàtica al caos, incloent-hi
assassinats, desaparicions forçades, tortures, violacions i altres formes de
violència i abús sexual.
El cop d'estat militar, donat el passat u de
febrer, es va saldar amb l'arrest de l'exlíder i exconsellera d'estat de
Birmània, Aung San Suu Kyi, i d'altres membres prominents del seu partit, la
Lliga Nacional per la Democràcia, vencedor dels comicis celebrats el passat 8
de novembre de 2020, amb victòria dels seguidors de la Lliga Nacional per la
Democràcia que dirigeix Aung San Suu, amb el 83% dels escons, i la Lliga Nacional per la
Democràcia -encapçalada per Aung San Suu Kyi-, va obtenir prou escons per a
formar un govern democràtic.
El partit de l'oposició, Solidaritat i
Desenvolupament de la Unió, que té el suport dels militars, va obtenir tan sols
33 escons de 476. Els militars es van negar a acceptar als resultats i van
afirmar que s'havien trobat molts errors, Tot i que no hi ha proves d'aquestes
acusacions.
Els militars han governat a Myanmar durant gairebé cinquanta anys, fins al 2011, quan el país va començar a evolucionar cap a un
sistema més democràtic. Els resultats d'aquests comicis van ser anul·lats per
la Junta Militar, mentre que els guanyadors han negat qualsevol mena
d'irregularitats.
Repressió a la societat civil.
L'organització Human Rights Watchs (HRW) ha acusat els governants de Birmània d'haver comés crims de lesa humanitat. A més, l'ONG local Associació d'Assistència per a Presoners Polítics ha calculat que són més de 930 les persones que han mort, incloent-hi 82 criatures, han Estat assassinats per l'Exèrcit o la Policia mentre que altres gairebé 7.000 han estat arrestades en el marc de la repressió militar.
Des del cop, el Govern militar de l'1 de febrer, Birmanya es troba en una revolució civil permanent. En els últims mesos, les protestes i les vagues han continuat malgrat la repressió militar, mentre continuen els combats entre la junta i els exèrcits de minories ètniques, amb una nova generació de combatents a favor de la democràcia atacant posicions militars i oficines administratives a tot el país, mentre els líders de tots els partits polítics democràtics al costat dels seus líders i organitzacions civils, han declarat un "govern d'unitat nacional a l'exili" per desafiar l'autoritat de la junta militar recentment establerta. El Govern en l'exili és liderat per Mahn Win Khaing Than com a nou primer ministre en funcions, amb la missió d'aconseguir el reconeixement internacional, donada la seua composició a partir de diputats elegits democràticament en les eleccions prèvies al cop d'Estat de febrer.
Judici
a Aung San Suu Kyi
El passat dia 14 de juny, es va iniciar el judici
contra Aung San Suu, enderrocada per 1 cop d'estat, i que se l'acusa
repetidament per la Junta. S'examinen dos dels set càrrecs en contra seu.
Aung San Suu Kyi va comparèixer per primera vegada en un judici des del cop
d'Estat a Myanmar El Nobel de la Pau de 1991 es troba sota arrest domiciliari des de
l'aldarull i està acusada de diversos delictes, entre ells el de violar la llei
de secrets oficials.
Els militars birmans asseguren que han trobat
proves de frau massiu en les eleccions de novembre
La comissió electoral nomenada per la junta
militar de Birmània assegura que ha trobat fins a 11 milions de casos de frau
en les eleccions generals de novembre passat, el detonant del cop d'Estat
llançat per l'Exèrcit l'1 de febrer, acompanyat d'una operació de repressió que
ha deixat gairebé 900 morts a tot el país. La comissió electoral ha assegurat
que ha trobat indicis de frau en tots els districtes electorals, i errors "premeditats"
en el registre de votants, segons una informació apareguda en el diari estatal
'Global New Light of Myanmar' i recollida al seu torn per l'agència oficial
de notícies japonesa Kyodo i el diari tailandès 'Bangkok Post'.
La
declaració de la comissió electoral ha afegit que en la seua investigació va
trobar casos de persones sense ciutadania en les llistes de votants i registres
duplicats en els 315 districtes electorals. Camions de la Policia a Rangun,
Birmània-.
Suu Kyi s'exposa a una pena de fins a quinze anys de presó per aquests càrrecs de corrupció, que se sumen a prop de mitja desena d'altres càrrecs presentats contra ella, inclosos violar les lleis comercials, les mesures contra el coronavirus i incitar a la sedició.
El cap de la junta de Birmània diu que el judici contra Suu Kyi és transparent i assegura que "no pot influir en
ell".
El cap de la junta militar de Birmània, Min Aung
Hlaing, ha indicat que el procés contra l'antiga líder 'de facto' de país Aung
San Suu Kyi és "transparent" i ha recalcat que "no pot
influir" en el procés judicial. "No soc un jutge, no puc dir-los el
que l'espera. Tampoc puc donar ordres al respecte. De conformitat amb la llei
és competència dels jutges i seran ells els que decideixin després el seu futur", ha assenyalat en una
entrevista a l'agència russa de notícies Sputnik. "És un procés judicial
comú i corrent en què hi haurà una decisió. De cap manera puc influir-hi",
ha sostingut el també cap de l'Exèrcit, que l'1 de febrer va encapçalar un cop
d'Estat després de la victòria de la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD) en les eleccions de novembre de 2020. El cap de la junta
militar de Birmània, Min Aung Hlaing -.
La Junta Militar ha promès al país unes eleccions democràtica
El cap dels militars colpistes a Myanmar s'atorga el títol de primer ministre això representa un pas més a la presa de poder de l'exèrcit, que fins ara dirigia el país des d'un òrgan anomenat consell d'administració de l'Estat.
La junta militar birmana es compromet a restablir-la democràcia, i el líder de la junta militar birmana, Min Aung Hlaing, s'ha compromés a restablir un sistema democràtic al país quan s'estabilitze la situació i s'ha mostrat disposat a acceptar la mediació de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN). "Garanteix l'establiment d'una unió basada en la democràcia i el federalisme", ha afirmat, sense donar dates per a uns comicis, durant un discurs a la televisió estatal MRTV, quan es compleixen sis mesos del cop d'Estat amb el qual es va alçar en el poder i que va suposar l'empresonament de diversos líders polítics, inclosa el Nobel de la pau Aung San Suu Kyi. El Nacional 1/8/2021 La junta militar birmana es compromet a restablir la democràcia amb l'aliment vital d'una democràcia multipartida" i va reconéixer que "és de molta més importància per a un país on una democràcia naixent està sent restaurada", encara que va eludir donar dates concretes per a la celebració d'uns comicis en un país desbordat pel coronavirus.
El suposat frau electoral Els militars van justificar l'aixecament, que va acabar amb un procés democràtic que ells havien dissenyat una dècada abans, per un suposat frau electoral en les eleccions de novembre en les que el partit de Suu Kyi va arrasar com havia fet el 2015. Així mateix, el general Hlaing es va mostrar disposat a acceptar la mediació de la ASEAN, d'acord amb l'acord assolit amb les altres nou nacions d'aquesta associació durant una cimera a Jakarta l'abril passat. "Birmània està preparada per a treballar en cooperació amb la ASEAN dins del seu marc de treball, inclòs el diàleg amb un enviat especial de ASEAN a Birmània", va recalcar. En el consens de cinc punts acordat amb ASEAN a l'abril, el líder de la junta també es va comprometre a aturar la violència contra civils, que ha causat almenys 939 morts i ha suposat l'arrest arbitrari de 6.990 opositors al règim, segons l'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics (AAPP). Desbordats per la covid En aquests moments, Birmània s'enfronta a una alarmant situació sanitària pel devastador impacte de la covid-19, quan es compleixen aquest diumenge sis mesos d'un cop d'Estat militar que ha arrossegat el país a un caos social i polític.
EUA rebutja el pla de la junta militar de Birmània per celebrar eleccions en dos anys i advoca per exercir pressió Les autoritats dels Estats Units han rebutjat el pla de la junta militar birmana per celebrar eleccions en un període de dos anys i han demanat a l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) que augmentin la pressió sobre l'Exèrcit.
Un alt càrrec del Govern nord-americà ha qualificat l'anunci fet per la junta com una "crida a l'ASEAN perquè prengui mesures al respecte" atés que la junta "simplement està allargant el temps en el seu propi benefici". "Tot això són motius pels quals l'ASEAN ha de comprometre amb els termes acordats i als quals també ha accedit Birmània", ha asseverat.
Per la seua banda, Stephane Dujarric, portaveu del Secretari General de l'ONU, António Guterres, ha lamentat que la decisió dels militars "no apunta a una bona direcció". "Ens desplaça lluny del que hem estat demanant, que és el retorn a la democràcia i l'alliberament dels presos polítics, a més de la detenció de la violència", ha asseverat. Per a ell, la situació al país continua sent "precària" i està empitjorant a mesura que avança la pandèmia de coronavirus, amb les implicacions que això suposa per a l'"estabilitat en l'àmbit regional".
El cap de la junta militar birmana, Min Aung Hlaing, va prometre el diumenge que el país celebrarà eleccions en un termini de dos anys, abans d'agost de 2023, el que implica l'extensió del règim militar que va començar l'1 de febrer amb un cop que va provocar la sortida d'Aung San Suu Kyi del poder. Així, ha assenyalat que l'estat d'emergència s'aixecarà en un període similar, si bé s'ha mostrat disposat a treballar amb l'ASEAN. Les seues paraules arribaven sis mesos després del motí militar i allarguen el govern de la junta, previst en un inici per a un període d'un any, tal com van anunciar els mateixos militars després del cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada