Es necessari la creació d'un Ministeri per la Gent Gran?

Ens trobem en un moment decisiu per construir una societat més justa, inclusiva i solidària. És imperatiu que reconeguem i valorem el paper fonamental de nosaltres, la gent gran, i que representem un 20% de la població major de 65 anys a tot l’Estat, i que hem treballat tota la vida per fer d'aquest país un lloc millor.

No podem permetre que, després de tota una vida de dedicació, els nosaltres, els majors, siguem els  oblidats o mal atesos per les institucions, i per això en premetro proposar la creació d'un Ministeri per la Gent Gran,  (tal com ja varies veus ho demanen), amb un ministeri que treballi per garantir que la gent gran tingui una vida plena i activa en totes les etapes, i en totes les dimensions de la seva vida.

Aquest Ministeri per la Gent Gran que proposo, seria  un ministeri per la  defensa dels nostres drets de gent gran, assegurant que siguem part activa de la societat, i ha on s’escoltin les nostres necessitats i les nostres veus, i que tinguem  un paper central en les decisions que ens afecten. No ens conformarem amb una política de beneficència; sinó que volem un ministeri que ens empoderi, protegeixi i dignifiqui com gent gran en tots els àmbits de la vida.

Nosaltres, la gent gran, ens mereixem viure amb dignitat, amb drets plens, i amb la seguretat que el nostra benestar és una prioritat per a aquest govern, i amb el  compromís perquè tothom tinguem un futur més just, on ningú quedi enrere.

Demano, que aquest ministeri no només vetlli pels drets bàsics, sinó que sigui una eina transformadora per abordar aspectes tan fonamentals com la salut, el benestar, l'esport, la cultura i l'atenció en els serveis essencials, com els bancaris i administratius.

 

Tot això, que es una proposta, que no cal deixar-la en un calaix oblidat.

LLUITEM PER ELS NOSTRES DRETS.

Unitat de l’esquerra en la campanya d'eleccions municipals.

Ens trobem en un moment crucial per al nostre futur, un moment on l'extrema dreta i els interessos neoliberals intenten imposar les seves polítiques de retallades, d'exclusió i opressió, però avui, voldria llançar un missatge clar: LA UNIÓ DE LES FORCES DE L’ESQUERRA és més necessària que mai.

En la propera campanya per a les eleccions municipals no és només una elecció més, sinó una batalla per defensar els drets socials, l'habitatge, la sanitat, l'educació pública, i per assegurar-nos que ningú queda enrere en els nostres barris i ciutats.

Les forces d'esquerres hem de fer un pas endavant, deixar de banda petites diferències i construir una unitat sòlida basada en els valors que compartim: la justícia social, la igualtat de gènere, la sostenibilitat ecològica i la lluita contra la precarietat. No podem permetre'ns la divisió.

Necessitem governs municipals que posin les persones al centre, que es preocupin per les necessitats reals de la gent, no per servir els interessos d'una minoria privilegiada. Junts i juntes, podem fer front a aquesta ofensiva neoliberal. Hem de fer que la veu dels col·lectius més vulnerables ressoni més forta que mai.

És moment de construir ciutats feministes, antiracistes i veritablement democràtiques, on la participació ciutadana no sigui un mer tràmit, sinó el motor de la política local. Hem de crear espais de poder popular, de governança des de baix, on els nostres veïns i veïnes decideixin com volen que siguin les seves vides i els seus barris.

La unió de les forces d'esquerra no és només una opció estratègica, sinó un deure moral amb el nostre poble o ciutat.  Si no ens unim ara, deixarem la porta oberta a aquells que volen destruir tot pel que hem lluitat. Si no ens unim ara, estarem traint a aquells que esperen de nosaltres una alternativa real, radical i transformadora.

Per això, faig una crida a la responsabilitat i al compromís. Junts i juntes podem guanyar les properas eleccions municipals. Junts i juntes podem construir pobles i ciutats més justes, igualitàries i solidàries. 

No ens rendirem, perquè sabem que la història està del nostre costat.

Ara és l’hora d'unir forces i plantar cara, mes que mai!

La cultura, espai de Resistència.

Un discurs sobre la cultura com a espai de resistència davant el feixisme des de la perspectiva de l'esquerra podria centrar-se en la idea que la cultura és una eina clau per a la transformació social i la defensa de la democràcia.

El feixisme sovint intenta imposar una uniformitat ideològica, anul·lar la diversitat cultural i censurar l'expressió artística, mentre que l'esquerra històricament ha valorat la cultura com un espai de llibertat, creativitat i pluralitat.

La cultura és un reflex dels valors d'una societat, i és un canal poderós per desafiar el conformisme i promoure la reflexió crítica. A l’esquerra tenim que veure a la cultura no només com una forma d'entreteniment, sinó com una força educativa i mobilitzadora. Els moviments de resistència antifeixistes al llarg de la història, com el surrealisme, el neorealisme o les cançons de protesta durant els anys 60, han demostrat que l'art pot ser un vehicle de consciència política i de resistència col·lectiva.

Enfront del feixisme, que sovint es basa en la por, la intolerància i l'autoritarisme, la cultura d'esquerres promou valors com la solidaritat, la inclusió i el pensament crític. Espais culturals com els teatres, les biblioteques, les sales de concerts o els festivals de cinema poden convertir-se en trinxeres simbòliques on es combat l'obscurantisme i es mantenen vives les idees de llibertat i justícia.

Així doncs, el paper de la cultura no és passiu, sinó actiu, en la defensa de la democràcia i dels drets humans. Crear i promoure una cultura que qüestioni el poder, que doni veu als oprimits i que fomenti el diàleg intercultural és una de les formes més eficaces de lluitar contra la propagació del feixisme i de construir una societat més justa i igualitària.

L'escola pública des dels zero anys fins a la universitat

 Avui presento una  reflexió social sobre un dels pilars fonamentals de la nostra societat: l'EDUCACIÓ PÚBLICA.

Des dels primers mesos de vida fins a la universitat, l'escola pública té la responsabilitat i el repte de formar ciutadans capaços, crítics i solidaris, capaços de construir un futur millor per a tots.

Des de les llars d'infants o escoles bressol, els nostres infants inicien un camí d'aprenentatge que no es limita a la simple adquisició de coneixements, sinó que és un procés de socialització, descoberta i creixement personal. En aquesta etapa tan primerenca, és essencial garantir l'accés gratuït a una educació de qualitat, que respecti els ritmes i les necessitats dels més petits, i que permeti a les famílies compaginar la vida personal i laboral sense renunciar a donar als seus fills un inici educatiu sòlid.

Quan els nostres infants arriben a l'educació infantil i primària, l'escola pública esdevé un espai d'igualtat d'oportunitats, i es aquí on es comencen a consolidar els valors de la convivència, el respecte i la diversitat. La nostra escola pública ha de ser inclusiva, capaç d'atendre les necessitats de cada alumne, independentment de la seva situació personal, econòmica o familiar. Una escola pública que fomenti l'esperit crític, la creativitat i la curiositat dels infants.

En l'etapa de l'educació secundària obligatòria i el batxillerat, l'escola pública té la responsabilitat de preparar els nostres joves per afrontar els reptes del món d'avui, que en aquest moment es fa més evident la necessitat de garantir una educació equitativa, on cap alumne quedi enrere per falta de recursos. Hem de proporcionar orientació, suport i oportunitats per a que tots els joves puguin desenvolupar el seu potencial, ja sigui continuant els seus estudis a la universitat, accedint a la formació professional o iniciant la seva carrera laboral.

I finalment, arribem a la universitat pública, la culminació d'un sistema educatiu que ha d'estar al servei del bé comú. La universitat pública ha de ser un espai de coneixement, investigació i innovació, però també de justícia social, i ha de garantir que cap estudiant es quedi sense accés als estudis superiors per qüestions econòmiques, i ha de contribuir al desenvolupament d'una societat més justa i igualitària.

Per tot això, hem de defensar una educació pública, gratuïta i de qualitat des dels primers anys de vida fins a la universitat. Una educació que sigui un dret fonamental per a tothom, no un privilegi d'uns pocs. Una educació que formi persones lliures, crítiques i compromeses amb el seu entorn. Només així podrem garantir un futur on l'equitat, la igualtat d'oportunitats i la justícia social siguin una realitat per a tots i totes.

 

Els efectes devastadors del neoliberalisme i la pobresa ciutadana

Avui ens trobem davant d'una de les crisis socials i econòmiques més grans que ha generat el capitalisme neoliberal. Un sistema que, sota la disfressa de la llibertat de mercat, ha lliurat les nostres economies a mans d'uns quants voltors, mentre la immensa majoria lluita per sobreviure.

El neoliberalisme no és només una política econòmica, és una ideologia que posa per davant els interessos de les elits empresarials i financeres, deixant de banda la classe treballadora. 

Ens han venut la falsa promesa que, eliminant les barreres al capital, tots i totes podrem prosperar, però l'únic que ha prosperat és l'avarícia d'uns quants.

Il·lustració del voltor amenaçador volant sobre una ciutat en ruïnes, simbolitzant la cobdícia del capital  i la precarietat ciutadana.

El Govern ens parla de creixement econòmic, però milers de ciutadans som empesos a la pobresa davant de les retallades en els serveis públics essencials, com la sanitat i l'educació, mentre que els Governs Autonòmics, ens venen com si fossin inevitables, mentre subsidien a grans corporacions amb diners que haurien de ser per als més vulnerables. Les privatitzacions no són més que un robatori encobert dels béns públics, lliurant les nostres riqueses a interessos privats, que només busquen el benefici sense importar-los les conseqüències socials.

La pobresa no és un accident, és el resultat d'un sistema dissenyat per concentrar la riquesa en unes poques mans. Sota el neoliberalisme, les desigualtats no només s'han incrementat, sinó que s'han consolidat. Els que en tenen més, acumulen encara més, i els que en tenen menys, són condemnats a la precarietat. El treball precari, els salaris de misèria i la manca de drets laborals no són anomalies, són el cor del sistema neoliberal. Aquest sistema ens ha empès a viure en una societat profundament desigual, on l'accés a una vida digna ha esdevingut un privilegi d'uns quants, mentre els grans empresaris gaudeixen de les seves fortunes, milions de persones han de triar entre pagar el lloguer o menjar. Aquesta situació és inacceptable i hem de lluitar per transformar-la.

És hora de dir prou. Prou retallades, prou precarietat, prou de posar la vida de les persones al servei del capital. La nostra lluita és per la redistribució de la riquesa, per la justícia social, per un sistema econòmic que posi al centre les persones, no els beneficis. Lluitem per un sistema on ningú no quedi enrere, on la salut, l'educació, l'habitatge i les pensions, siguin drets garantits per a tots i totes.

El neoliberalisme ha fallat, i és la nostra responsabilitat, com a ciutadans conscients i compromesos, organitzar una alternativa. Una alternativa que retorni el poder a les majories, que democratitzi l'economia i que posi fi a aquest saqueig sistemàtic dels nostres recursos i de les nostres vides.

La pobresa no és el destí de la humanitat. És el resultat d’un sistema que hem permès que s’imposi, però que podem canviar. La nostra força està en l'organització, la solidaritat i la convicció que un món millor és possible. No descansarem fins que aconseguim una societat més justa, on la riquesa sigui de tots i la pobresa no sigui el preu a pagar per la riquesa d'uns quants.

Lluitem plegats per una societat sense pobresa i sense explotació!