Birmània, avui - República de la Unió de Myanmar-, ha estat un dels països més oblidats per la política internacional, tot i haver estat un dels països on els seus habitants han estat uns dels més deprimits pels seus propis governs i principalment dels encapçalats pels de les Juntes Militars entre els anys 1962 a 2011.
La repressió contra qualsevol vestigi d'oposició, ha estat de violacions sistemàtiques als drets dels grups ètnics minoritaris principalment de les comunitats de la Rakhine, rohingya, kaman, MRO, daingnet, Khami i chin, i que hagin estat les ètniques més vexades i represaliades de la planeta amb el discurs de l'odi.
Després de la seva independència del Regne Unit el 1948, Birmània va ser governat per una junta-dictadura militar des de 1962 fins a 2011, sent l'últim president el general Than Shwe, període en què només es van celebrar eleccions en dues ocasions. El 1990 la Junta militar del SPDC va perdre els comicis de manera aclaparadora davant la Lliga Nacional per la Democràcia. Davant aquests esdeveniments el govern va ignorar els resultats.
Com a part d'un règim de repressió va arrestar líders opositors. Després de disset anys, el 2007 la Junta militar es va veure afectada per massives protestes dirigides per monjos budistes, que van ser brutalment reprimides. Per a les eleccions de 2010, la Lliga Nacional per la Democràcia va ser il·legalitzada i no va poder participar perquè no va expulsar de les seves files als presos polítics, com ho demanava la junta militar.
L'Exèrcit de Myanmar està cometent crims de lesa humanitat i crims de guerra en el conflicte que lliura contra la guerrilla de l'Exèrcit d'Arakan a l'oest de país, segons va acusar la relatora de Nacions Unides, Yanghee Lee, per aquesta regió. "Mentre el món està preocupat amb la pandèmia de la covid-19, l'Exèrcit de Myanmar continua intensificant els seus atacs a l'Estat d'Arakan i prenent com a blanc a la població civil", ha denunciat la relatora especial de l'ONU per a la situació dels drets humans a Birmània a través d'un comunicat.
"Els Tatmadaw (Exèrcit birmà) està violant sistemàticament els principis més fonamentals de la llei humanitària internacional i els drets humans. La seva conducta contra la població civil dels Estats d'Arakan i de Chin podria ser considerada crims de guerra i crims de lesa humanitat", va assenyalar Lee, que va fer una crida a què s'estableixi un alto el foc. Llegeix acusar l'Exèrcit birmà de bombardejar amb avions i artilleria poblacions civils a Arakan -al costat de la frontera amb Bangladés- i el veí Estat de Chin, i impedir que els ferits rebin atenció mèdica, destruir escoles i domicilis, i d'aturar sense garanties processals a sospitosos de ser membres de l'AA i sotmetre'ls a tortures.
La democràcia a Birmània, encara que no plena, va sorgir quan Suu Kyi va rebre, el 1991, el Nobel de la Pau. En aquells dies, la filla del general Aung San, popular heroi de la independència birmana, feia dos anys sota un arrest domiciliari que encara duraria fins a juliol de 1995, i la resta del món va començar a prendre consciència del que passava a Birmània. Vigilada sempre de prop pel règim -que durant anys ha intentat forçar el seu exili voluntari-, tornaria a estar detinguda entre setembre de 2000 i juny de 2002. Llavors, igual que després del seu primer alliberament, van sorgir noves esperances d'avançar en el diàleg per a la reconciliació nacional. Però el maig de 2003 va començar una nova etapa d'arrest domiciliari.
El 20 de maig de 2006, les autoritats birmanes van permetre el primer contacte internacional en tres anys amb la líder opositora, que es va entrevistar amb un enviat especial de les Nacions Unides. La notícia va ser rebuda amb optimisme dins i fora d'un país que va tornar a sumir-se de seguida en l'oblit de la comunitat internacional.
Des de març de 2018 el govern està encapçalat pel president Win Myint, és un polític birmà i exprés polític i pel Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, com Consellera d'Estat.
Com en les dues
eleccions anteriors, els electors no tindran dret a votar a tots els ocupants
dels escons de Parlament, ja que, segons la Constitució de 2008, una quarta
part dels mateixos estan reservats per a militars designats pel Comandant en
Cap de les Forces Armades, que a més controla tres ministeris: Defensa,
Interior i Fronteres. Les eleccions estan marcades per la incertesa al voltant
de l'impacte econòmic de la pandèmia de COVID-19 i la guerra entre les Forces
Armades i la guerrilla etnonacionalista de l'Exèrcit d'Arakan, a l'oest de país,
però la Comissió Electoral ha anunciat que els comicis se celebraran en totes
les circumscripcions, incloses les zones en conflicte.
Les del pròxim dia 8 de novembre seran les terceres eleccions
a Birmània des que l'Exèrcit decidís embarcar-se en la transició, a la qual els
generals van denominar una "democràcia disciplinada" després de
gairebé cinc decennis de dictadura militar, i que va donar començament amb els
comicis de 2010, amb el país encara controlat pels uniformats.
El premi Nobel ha estat molt criticada fora de Birmània per
la seva inacció i suport als militars, respecte a la campanya de represàlia
llançada el 2017 per l'Exèrcit contra l'ètnia musulmana Rohingya, assentada des
de fa segles en l'occidental estat d'Arakan , per la qual
Birmània s'enfronta a una acusació de genocidi a la Cort Internacional de
Justícia.
Però "la dama" o mare Suu, com la coneixen de manera afectiva dels birmans, manté la
seva enorme popularitat al seu país, tot i la caiguda en desgràcia en l'àmbit
internacional.
Espero que el seny, i la democràcia, facin gala del dia més important a l'elecció de les presidencials d'aquest país asiàtic que gairebé sempre és oblidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada