2 de novembre. - Dia Internacional per posar fi a la impunitat dels crims contra periodistes

El 2 de novembre, és la data destinada a ressaltar la importància de la professió del periodisme en la seva tasca de buscar la veritat i en defensa de la llibertat d'expressió, així com a la denúncia a la impunitat dels crims i assassinats contra els periodistes.

Cal recordar que, en l'actualitat, els periodistes segueixen sent objecte d'atacs, empresonaments, segrestos i assassinats per exercir la seva professió. Per això, la importància d'homenatjar-i reconèixer el paper que tenen en la societat.

La seguretat dels periodistes és vital perquè les societats i les democràcies  tinguin accés a una informació diversa i independent. També ho és per promoure el diàleg intercultural, la pau i el bon govern, però obstat això, en els darrers quinze anys lamentablement, més de 1.300 periodistes han estat assassinats per complir amb la seva tasca d'informar, i en un percentatge força escandalós, els assassins surtin impunes. La impunitat porta a més assassinats i sovint és símptoma d'una recrudescència del conflicte i de l'increment al trencament de la llei i de l'enfonsament del sistema judicial.

Aquestes xifres no inclouen altres crims contra els periodistes com la tortura, les desaparicions, les detencions arbitràries, la intimidació o l'assetjament. A més les, dones periodistes corren més riscos, entre altres, els de patir agressions sexuals.

És preocupant que menys d'un de cada deu casos de crims comesos contra els treballadors dels mitjans de comunicació durant la passada dècada hagi culminat en una condemna. Aquesta impunitat tendeix a encoratjar als autors d'aquests crims, i, al mateix temps, tenen un efecte paralitzador en la societat, incloent-hi els mateixos periodistes. La impunitat genera més impunitat, donant lloc a un cercle viciós.

Quan les agressions als periodistes romanen impunes, s'envia un missatge extremament negatiu: és a dir, per explicar "veritats compromeses" o expressar "opinions indesitjades" podria posar en problemes a la gent comuna. A més, la societat perd així la confiança en el seu propi sistema judicial, el deure és protegir els ciutadans de qualsevol agressió als seus drets. Els autors de crims contra els periodistes són encoratjats pel fet d'agredir als seus objectius sense tenir si més no de donar comptes a la justícia.

Cada vegada són més als atacs a periodistes que cobreixen protestes, i l'ús il·lícit de la Força policíaca conta als Informadors, busquin la durant les manifestacions, s'ha incrementat de manera alarmant. Durant Els últims anys s'han multiplicat al món les agressions de les forces policíaques i de seguretat contra als periodistes que cobreixen les manifestacions de protesta.

Cal recordar que la llibertat d'informar els ciutadans sobre les diverses causes són de vital importància perquè les democràcies prosperin. "La feina dels periodistes és Essencial per informar i donar a conèixer al públic tot el que va seguir notícia, així com Els moviments de protesta". No obstant això calin més esforços perquè la comunitat internacional i les autoritats competents garanteixin el dret a informar i respectin aquests drets fonamentals, no obstaculitzen el Treball dels periodistes que cobreixen les informacions ja siguin l; actes, protestis o manifestacions, encara que tot i aquest reclam, creixent l'amenaça a la llibertat de premsa i d'accés a la informació a Totes les regions de la planeta, ja certs casos, causant violència i lesions permanents, com als patits per diversos periodistes, encegats per bales de goma o bols de pebre, així com la mort per bales.

En el 1.943, Julius Fucik, (escriptor i periodista txecoslovac), que va ser executat pels nazis i partir d'aquesta data, és destinada a ressaltar la importància de la professió del periodisme en la seva tasca de buscar la veritat i en defensa de la llibertat d'expressió. Cal recordar que, en l'actualitat, els periodistes segueixen sent objecte d'atacs, empresonaments, segrestos i assassinats per exercir la seva professió. Per això, la importància d'homenatjar-i reconèixer el paper que tenen en la societat.

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) tem que aquesta impunitat danyi a la societat en el seu conjunt en encobrir greus abusos dels drets humans, corrupció i altres crims. El tipus de notícies que són "silenciades" és exactament el tipus d'informació que l'opinió pública necessita conèixer. Pots llegir històries d'alguns periodistes al lloc de la UNESCO #TruthNeverDies (la veritat mai mor).

Diversos periodistes espanyols han mort en conflictes. La mort de Ricardo Ortega, enviat especial d'Antena 3, el sacerdot i periodista espanyol Luis Espinal Camps "Lucho", va ser torturat i assassinat per paramilitars en un suburbi de la Pau (Bolívia). El fotògraf espanyol del diari 'El País' Juan Antonio Rodríguez  "Juantxu", va ser abatut a trets a Panamà per soldats nord-americans.

El fotògraf català Jordi Pujol Puente, que cobria el conflicte bèl·lic a l'antiga Iugoslàvia per al rotatiu Avui, mor a Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina, en esclatar una granada al pas el vehicle que ocupava. 

Luis Valtueña, fotògraf de l'Agència Cover, és assassinat a Rwanda al costat de dos cooperants espanyols per un grup de guerrillers "interhamwe" (els que maten junts) quan treballava com a voluntari de l'ONG Metges del Món. També varen ser executats, María Flors Sierra i Manuel Madrazo.

Miguel Gil Moreno de Mora, càmera de televisió que treballava per a l'Agència nord-americana Associated Press (AP) mor a Sierra Leone a l'ésser assolit pels trets dels soldats rebels, quan sortia del cotxe en què viatjava per informar dels combats entre l'exèrcit governamental i la guerrilla de Sierra Leone. 

L'enviat especial a l'Afganistan del diari El Món Julio Fuentes Serrano, mor després de l'atac que va patir una caravana de periodistes quan es dirigien a la capital afganesa del Jalalabad. Al costat d'ell van ser tirotejats tres periodistes -dos de l'agència de notícies Reuters i la corresponsal de "El Corriere della Sera" - i un traductor. 

Julio Anguita Parrado, un dels quatre corresponsals del diari El Món a la guerra de l'Iraq, mor quan un míssil terra-aire va esclatar enmig de centre d'operacions tàctiques.

El 8 d'abril de 2003, el càmera de Telecinco José Couso Permuy, mor a causa de les ferides provocades per l'atac d'un tanc dels EUA a l'hotel 'Palestina' de Bagdad, en què s'allotjava la majoria dels periodistes internacionals que cobrien la informació de la guerra a l'Iraq. El periodista d'Antena 3 Ricardo Ortega mor després de rebre dos trets de bala durant un tiroteig a Puerto Príncipe (Haití). Ortega portava poc més d'una setmana cobrint el conflicte polític al país.

Les dones periodistes estan patint un augment de violència, i la majoria les periodistes llatinoamericanes que pateixen tota mena d'amenaces, atacs, violacions i assassinats, sent especialment complexa la professió periodística a la regió. Les morts i desaparicions a dones periodistes en un clima de violència estructural i impunitat.

Una de les zones més insegures per a les periodistes és Amèrica Llatina i el Carib, tant pel nombre d'atacs perpetrats com per la gravetat d'aquests. L'Observatori de la Llibertat de Premsa a Amèrica Llatina de la Càtedra Unesco de Comunicació de la Universitat de Màlaga ha comptabilitzat 1.068 morts i desaparicions de professionals de la informació a la regió Ruth de Fruits és doctora en Periodisme i coordinadora de la Càtedra Unesco de comunicació de la Universitat de Màlaga (Espanya).

Dictadures cíviques o militars, guerres civils, narcotràfic o inseguretat ciutadana són només alguns dels principals motius que han generat que l'Amèrica Llatina sigui considerada un dels llocs més perillosos per exercir l'ofici més bonic de món, com el va definir Gabriel Garcia Márquez.

Per estudiar les agressions i morts a dones periodistes a la regió cal una anàlisi de les característiques legislatives i socioeconòmiques de la zona, cosa que permet visibilitzar desigualtats entre homes i dones en tots els àmbits, especialment en el de la professió periodística.

L'assassinat més mediàtic de la història recent, va ser la de Yamal Ajmad Jashogyi, periodista progressista saudita, va ser assassinat el 2 d'octubre de 2018 en el consolat d'Aràbia Saudita a Istanbul (Turquia). Era periodista saudita i columnista d'opinió de The Washington Post.

Jashogyi va fugir de l'Aràbia Saudita al setembre de 20174 i des de llavors va escriure articles periodístics crítics amb el govern de país, en particular del poderós príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammad bin Salman, i del seu rei, Salman bin Abdulaziz. També va criticar la intervenció saudita al Iemen.

En l'últim informe de la UNESCO s'alerta d'una preocupant tendència de la qual responsabilitza dirigents polítics, policia i forces de seguretat. "No obstant això, els xifres d'aquest informe mostren que calin més esforços, paper que instem a la comunitat internacional i les autoritats competents a garantir el respecte d'aquests drets fonamentals"

Cada vegada són més als atacs a periodistes que cobreixen protestis al món, amb atacs i assassinats, assenyalaments, agressions, detencions, segrestos i ús de munició real i no letal són els aspectes més preocupants per a l'organització.

Cal recordar que la llibertat d'informar els ciutadans sobre les causes dels disturbis i la resposta de les autoritats estatals són de vital importància perquè les democràcies prosperin. "La taverna dels periodistes és essencial per informar i donar a conèixer al públic els moviments de protesta".

El secretari general de les Nacions Unides va demanar aquest dijous a tots els governs del món que alliberin immediatament als periodistes que han estat detinguts per exercir la seva tasca professional. 

Aquesta ha estat la resposta d'António Guterres a una carta que li va enviar el Comitè per a la Protecció dels Periodistes sobre les recents restriccions a la premsa en plena epidèmia del coronavirus, així com sobre la mort de periodistes mentre estaven detinguts.

Vista del parc cementiri als periodistes de Colòmbia a Bogotà.