Dedicatòria
Estem ja finalitzant l'any 2020, i encara queda pendent aquells acords de l'any 1970, on les Nacions Unides varen aprovar amb la resolució 2711 la celebració al Sàhara un referèndum d'autodeterminació.
Els ciutadans espanyols, i vista la traïció, de la covardia i fugida que Espanya va cometre contra als habitants de la província espanyola del Sàhara, seguim vaig sentir solidaris, davant d'un poble que injustament vàrem ser abandonat a la seva sort, i davant de les pretensions del Marroc que amb 'ajuda dels Estats Units, va culminar amb la Invasió del territori sahrauí amb la Marxa Verda del 6 al 9 de novembre de 1975.
Els antecedents ens situïn mentre el dictador Franco agonitzava, i amb uns polítics incapaços de reaccionar amb l'agonia del dictador, es van signar als acords de Madrid, entre als Governs d'Espanya (Carles Arias Navarro - President de Govern) , el Marroc (Ahmed Osman - Primer Ministre) i Mauritània (Handi Mouknass - Ministra d'Assumptes Exteriors i Cooperació). Varen signar una declaració de principis sobre el Sàhara Espanyol, i amb una declaració política amb diversos annexos secrets, que juntament amb la complicitat d'aquells i aquelles Llavors príncep Joan Carles, que va ser als territoris del Sàhara a donar alè a les tropes i iutadans sahrauís manifestant que Espanya no deixaria mai abandonada a la seva sort aquell poble.
Els Governs de Suárez i de Felipe González no van fer res per preservar els drets humans a les poblacions sahrauís, però si tant en l'avui Rei emèrit Joan Carles com el llavors President del Govern Espanyol Felipe González, vàrem tenir bona relació amb el rei Hassan II, i la mantenen encara avui amb l'actual rei Mohammad VI.
Ja hi ha passat quaranta-cinc anys i la consulta encara no s'ha celebrat, i part del poble sahrauí viu marginat i reprimit sota l'ocupació marroquina i L'altra part del poble, està refugiada enls campaments de Tindouf, a sud- oest d'Algèria.
Les bones paraules de les autoritats espanyoles asl sahrauís, no és l'excusa perquè la responsabilitat d'Espanya sobre el Sàhara no avanci cap a una solució pactada i que encara avui porta conseqüències unilaterals amb l'ocupació dels caladors pesquers del Sàhara, amb l'xxplotació de la principal mina de i de la immigració que surt de país.
Les dimensions internacionals del conflicte de Sàhara occidental
i les seves repercussions
La qüestió del Sàhara occidental és actualment un dels temes inscrits en les agendes del Consell de Seguretat i de l'Assemblea General de l'ONU, tot esperant la canalització definitiva del procés de pau per ara estancat. Els observadors coincideixen a considerar que la persistència del conflicte perllonga una situació d'injustícia per al poble d'aquest territori, afecta seriosament la pau i la seguretat de la regió de Magrib.
El conflicte sahrauí, posa en evidència la eradica política
exterior del govern d'Espanya. El desert segueix acollint a un poble no
reconegut en les seves reclamacions d'independència, i fustigat pel Marroc per
al control de les grans riqueses que es guarden en les seves terres i aigües
marines.
És pels jaciments submarins, tant els de minerals (tel·luri,
cobalt, etc.) com els d'hidrocarburs (gas, petroli). Així interpreten els especialistes
que l'anunci del Marroc per apropiar-se unilateralment de les aigües destinades
al Sàhara Occidental, un territori l'administració està concedida a Rabat per
Nacions Unides, però només pel que fa al continent. L'anunci sobre les dues
iniciatives legislatives posades en marxa implica, en cas de consolidar-se, que
el Marroc podrà (com ja va fer Espanya) sol·licitar l'expansió de la seva
plataforma continental, i això suposa un conflicte d'interessos directe amb
Canàries.
També hi ha repercussions cap al sud, on se sap de
l'existència d'enormes bosses de petroli i gas en aigües repartides entre el
Senegal, Mauritània i el mateix Sàhara Occidental.
Les mines a cel obert de fosfat en la localitat de Bucraa, en el Sàhara Occidental ocupat.
I actualment, les tropes de l'exèrcit sahrauí, estan situades a la franja de Guerguerat amb frontera de Mauritània, on ja fa catorze dies que estan lluitant contra L'exèrcit del Marroc.
"Cal recordar que aquest tipus d'intervencions comencen amb l'enviament oficialment de" assessors militars "i acaben amb l'enviament directe de tropes sobre el terreny. La intervenció nord-americana a Vietnam va començar exactament així".
Tot el que agreuja aquest nou estat de guerra entre l'Exèrcit de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i l'exèrcit marroquí, va començar el 2 de gener de 2018 per una forta explosió en una base militar de l'Exèrcit marroquí al Aaiún ocupat. La base localitzada dins la ciutat ocupada del Aaiún, es considera com un important emmagatzematge de municions de l'exèrcit marroquí.
L'Exèrcit Popular de l'Alliberament Sahrauí (ELPS) inici el 5 de gener de 2018, i des de matinada, el desplegament de les seves unitats militars via terrestre al sud del Sàhara Occidental en presència dels cascos blaus (missió de l'ONU per referèndum a Sàhara Occidental).
Aquest destacament militar sahrauí desplaçat, va comptar també amb experts en dispositius sofisticats per als monitoratges. Formen un lloc de control sense tancar el trànsit, afegeix la mateixa font.
Les maniobres de l'any 2018, van pretendre ser una demostració de força en resposta a una possible agressió militar marroquina. Les forces armades sahrauís van provar estratègies de combat, exercicis de radars i artilleria pesant, i van posar en marxa a l'Exèrcit amb la preparació de les tropes per a un possible atac. Hi va haver algunes escaramusses, però sense gran importància.
El pas fronterer de Guerguerat, catalogat d'"il·legal" pel Polisario, s'ha convertit en les últimes setmanes en escenari de tensions. Activistes sahrauís han acampat a la zona per reclamar la sortida de les tropes marroquines, però les autoritats de l'autoproclamada República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) han denunciat un reforç militar.
El passat diumenge dia 8 a la nit es va produir "una operació de trasllat, a gran escala, d'efectius de l'Exèrcit, la Gendarmeria i altres aparells de seguretat (marroquí) a la zona". La intenció de Rabat era "camuflar" grups de civils per atacar els civils sahrauís.
"La irrupció de qualsevol element marroquina, sigui militar, de seguretat o ciutadà civil en aquesta zona alliberada de la República Àrab Sahrauí Democràtica, coneguda com a 'zona de separació' serà considerada una agressió fragant a la qual la part sahrauí respondrà amb fermesa, en legítima defensa de la seva sobirania nacional", ha advertit.
El Polisario ha assegurat que aquesta hipotètica escalada "suposarà el fi de l'alto el foc i obrirà la porta davant l'esclat d'una nova guerra total a la regió".
El Govern de la RASD ha emplaçat l'ONU a salvaguardar la integritat dels civils sahrauís Guerguerat en previsió d'una "massacre atroç", al mateix temps que s'ha dirigit a les autoritats espanyoles per recordar igualment la seva "responsabilitat política i jurídica" amb l'antiga colònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada