Aquest diumente, 20 de Juny, Dia Mundial dels Refugiats.

El Dia Mundial del Refugiat se celebra aquest diumenge  20 de juny de cada any, amb l'objectiu de visibilitzar, i ajudar a milions de persones que viuen en condició de refugiats, desplaçats i a l'espera d'asil en altres països a causa dels conflictes armats, de violència i persecució dels quals són objecte en les seves nacions d'origen.

Refugiats i desplaçats forçosos

Cada dia milers de persones no paren de fugir de les guerres, de la persecució polítiques i del terror.

Desplaçats Interns, Refugiats, Sol·licitants d'Asil, Apàtrides i Retornats, són les principals preocupacions per ells en tots els racons de món, i les persones més vulnerables en aquests temps de pandèmia, de guerres, terror i odi.

La Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 i el seu Protocol de 1967 són els principals instruments legals i que defineix el terme 'refugiat' i estableix els drets de les persones refugiades, així com les obligacions dels Estats per a la seva protecció.

El principi fonamental que es desprèn de la Convenció de 1951 és el de non-refoulement, o no devolució, que afirma que una persona refugiada no ha de ser retornada a un país on s'enfronta a greus amenaces a la seva vida o la seva llibertat. Aquest principi ja es considera una norma de dret internacional consuetudinari.

Les persones refugiades i desplaçades s'enfronten dificultats per rebre atenció mèdica quan es posen malalts. En estar lluny de casa, els és difícil trobar escola per als seus fills i filles o, fins i tot, un lloc on puguin jugar.

La gent gran i les dones, són els que passen amb dificultades.

Refugiada i dona

Només cal una ràpida mirada als camps de refugiats de tot el món per comprendre que les dones que hi són s'enfronten a una doble vulnerabilitat: la dura condició de ser refugiada unida al fet de ser dona, amb l'opressió que això comporta, i si li afegim el fet dramàtic de deixar una llar per fugir de la guerra, la repressió, els desastres naturals o la pobresa afegim la condició de dona, els riscos i el sofriment es multipliquen i la possibilitat de trobar una sortida es difumina enormement.

Les dones immigrants també s'enfronten a aquest doble problema. Quan arriben al país de destinació, parteixen d'una posició inferior a la dels seus companys. La seva oportunitat de treball són molt més reduïdes i es limiten a treballs de cures - principalment a les llars i sense un contracte legalment i treballs sexuals. A tot això se suma el fet que es pot ser refugiada només pel fet és ser dona, a causa de la mutilació de genitals, violacions, matrimonis forçats, esterilització, tracta, feminicidis i un trist i llarg etcètera.

En l'actualitat, la violència de gènere s'ha convertit en una característica comuna a tots els conflictes armats, fins al punt que autores feministes adverteixen sobre la construcció de la violència sexual com un producte nou de les anomenades «noves guerres». Per entendre la situació cal tenir en compte, en primer lloc, que les característiques de la guerra han canviat en els últims anys.

«Guerres sense final i que moltes vegades no tenen un propòsit clar», i amb  conflictes pràcticament indefinits, això, unit a la urbanització del conflicte, fa que el focus de morts se centri en víctimes civils majoritàriament. I així, els desplaçaments provocats per aquestes situacions són cada vegada més grans i no queda una altra que revisar les clàusules dels règims d'asil. Revisions en què urgeix incloure una perspectiva de gènere.

El camp de refugiats més gran de món, en Kutupalong

A mitjan any 2017, el camp de refugiats de Kutupalong a la localitat de Cox 's Basar de Bangla Desh va esdevenir el camp de refugiats més gran del món, quan va esclatar una nova crisi de la diàspora de la població rohingya, una comunitat històricament amenaçada i que continua escapant dels atacs reiterats que pateix a Myanmar.

Moltes persones de les quals van arribar i continuen arribant a aquest camp de refugiats tenen traumes molt presents després d'haver salvat miraculosament la seva vida, després de patir l'atac d'un grup d'homes armats. Després d'incendiar més de 80 cases, aquests homes van deixar mines terrestres durant la retirada.

Poder tenir una casa o un refugi segur, així com infraestructures bàsiques per a salut i educació que arribi a tota la població refugiada de Kutupalong és una de les grans preocupacions de l'ACNUR. El gran desafiament és comptar amb els recursos necessaris per assistir als gairebé 900.000 refugiats rohingya que hi resideixen. Un dels avenços més notoris en aquest objectiu es reflecteix en el cas de Rajuma, que es va posar de part i va rebre l'assistència de metges i infermers en un centre construït per ACNUR i el Fons de Població de les Nacions Unides.

El camp compta amb una clínica oberta durant 24 hores i els set dies de la setmana, i preparada per donar l'assistència més gran possible a la gran quantitat de persones que han convertit a aquest camp de refugiats al més gran de món. Davant la imminència de la pandèmia per Covid-19, aquest tipus de centres d'assistència sanitària s'han multiplicat en diferents assentaments al voltant de Kutupalong.

L'ajuda que es necessita

A principis de març d'aquest any, l'ONU va fer una crida per a recaptar la suma de 877 milions de dòlars, indispensables per atendre les necessitats dels 855.000 refugiats rohingya de Myanmar que resideixen a Kutupalong i per ajudar també a les més de 444.000 bangladeshians en situació de vulnerabilitat de diferents comunitats que acullen la població refugiada amb total generositat.

Entre les necessitats fonamentals que té la població refugiada del camp de Kutupalong figuren l'accés a aigua potable i serveis bàsics de sanejament, aliment i sostre, a més d'accés a l'educació, serveis de salut i energia.

LA GEOGRAFIA DELS REFUGIATS Gairebé un terç, més d'1,4 milions, viuen en els 58 camps de refugiats que l'Agència gestiona al Pròxim Orient, i que s'ubiquen al seu torn en cinc àrees: Gaza, Cisjordània - inclosa Jerusalem Est-, Jordània, Síria i Líban.

ELS REFUGIATS I REFUGIADES DE PALESTINA

Des de la primera guerra Àrab-Israeliana de 1948, centenars de milers d'habitants de la Palestina històrica i els seus descendents viuen refugiats dins del seu propi territori o en altres països del Pròxim Orient, com Síria, el Líban i Jordània.

Avui són 5,6 milions de persones que viuen en campaments assetjats en ple conflicte sirià, zones sotmeses a bloqueig militar, ciutats devastades pels bombardejos, tendes de campanya desproveïdes de les condicions mínimes per a una vida digna, llocs de difícil accés per a l'ajuda humanitària ... Aquests són els escenaris on transcorre la vida de la població refugiada de Palestina, des que un conflicte polític els sorprengués sense previ avís fa més de setanta anys.

Des de llavors, la tasca d'UNRWA ha estat garantir-los protecció, ajuda d'emergència, i ajudar-los a assolir el seu ple potencial de desenvolupament humà fins que s'arribi a una solució justa i definitiva a la seva situació. Aproximadament una quarta part de la població refugiada del món és refugiada de Palestina i fa més de setanta anys sent refugiats. Són la població refugiada més antiga del món.

Després de més de mig segle de sofriment, els refugiats de Palestina segueixen anhelant la tornada a casa i el reconeixement de la injustícia a la qual viuen sotmesos. Una espera que no tindrà fi fins que es trobi una solució justa i definitiva a la seva difícil situació.

Els desafiaments que enfronten els refugiats i les refugiades de Palestina són específics depenent de la seva comunitat d'acollida. Al territori Palestí ocupat, el bloqueig i l'ocupació militar suposen una violació continuada dels drets dels palestins. A Síria, s'enfronten a una guerra que dura ja gairebé una dècada. Al Líban, estan exclosos d'aspectes clau de la vida social, política i econòmica. A Jordània, on viuen la major part dels refugiats i refugiades de Palestina, encara que molts d'ells tenen accés a serveis governamentals i ciutadania jordana, algunes minories de refugiats de Palestina estan subjectes a restriccions legals que limiten els seus drets.

Els camps de refugiats sahrauís

Situats en el profund del desert de Tindouf, Algèria, els campaments de refugiats sahrauís són un remot però viu laboratori polític. Els campaments alberguen a 173.000 refugiats d'un conflicte oblidat: una vella generació que recorda la guerra contra el Marroc de 1975 a 1991, i una generació més jove nascuda en els camps des de l'acord d'alto el foc d'aquell 1991. Tots estan actius en la lluita per retornar a territori en disputa del Sàhara Occidental, un tram costaner de 100.000 milles quadrades ara controlat majoritàriament pel Marroc.

Els campaments s'assemblen a altres assentaments sahrauís, amb camions que travessen estructures baixes revestides de sorra i ramats de camells, cabres i ovelles que pasturen al desert. Però la seva política és única: el Front Polisario, un moviment militar i polític format a principis de la dècada dels anys setanta per lluitar per la independència del Sàhara Occidental, els controla.

Les condicions de vida en els set camps de Tindouf han millorat considerablement des de 1976, quan els refugiats sahrauís es van aixoplugar aquí de les lluites entre el Polisario i l'exèrcit marroquí. Amb els homes en combat, les dones nòmades i sense experiència en administració, van haver d'establir estructures rudimentàries per al benestar social.

Durant els següents quaranta anys, els camps han anat creixent i el Front Polisario ha apostat amb força per l'educació i la salut. En els últims anys, han aparegut més escoles, jardins per a nens, una escola de cinema, una acadèmia d'art i clíniques, i sis dels set campaments s'han connectat a xarxes elèctriques. Amb electricitat, l'accés a Internet -i la seva galàxia de mons virtuals- s'ha convertit en una cosa disponible per a molts.

Actualment ja hagu reducció de l'ajuda i conjuntament amb la desesperació ambiental, el Front Polisario corre el risc de perdre el control de la generació nascuda i criada en els camps de refugiats.

IEMEN, DE PAÍS D'ACOLLIDA DE REFUGIATS A ORIGEN D'UN ÈXODE MASSIU - LES DUES GUERRES D'AFRAH.

Es dóna la circumstància que el Iemen ha estat el país d'acollida per a 260 mil refugiats somalis que van escapar de la guerra al seu país i 2.000 provinents de Síria. Ara, moltes d'aquestes famílies que van creuar el golf d'Aden s'enfronten a un nou conflicte armat al seu país d'acollida.

Diversos refugiats han optat per retornar a Somàlia, que ja de tornada al seu país d'origen disposat a quedar-s'hi per sempre. "Aquest és la meva llar, no me n'aniré, passi el que passi", declara un refugiat retornat. Molts van poder escapar de la guerra per segona vegada, però l'infern quotidià continu per a més de dos milions de persones al Iemen, que sobreviuen amb tota mena de mancances, gràcies a l'ajuda humanitària i a l'espera que la guerra torni a donar-los una treva per refer les seves vides.                             

Font: UNHCR-ACNUR. Agència de les Nacions Unides.

La Presidència de PERÚ, amb una incertesa judicial, d'unes eleccions que va guanyar l'esquerra, i amb una part d'antics militars preparant un cop d'estat.

El cansament per la dilatació del procés electoral, i les reclamacions de Fujimori, augmenta la tensió davant de la impossibilitat de declarar un guanyador oficial al Perú. El Partit Nacional PERÚ LIBRE que va guanyar les eleccions, segueix en suspens una setmana més i després de les eleccions presidencials que varen donar com a guanyador a Pedro Castillo de la per un estret marge d'uns 50.000 vots, davant partir de Fuerza Popular de Keiko Fujimori.

La candidata de Fuerza Popular, de Fujimori que va perdre les eleccions per un estret marge d'uns 50.000 vots enfront de l'esquerrà Pedro Castillo, ha llançat una batalla legal encara que sense fonamentar les seves denúncies de frau.

Verónika Mendoza, excandidata presidencial de Junts pel Perú, denuncia que el recompte de l'ONPE (Oficina Nacional de Procediments Electorals) ja té un guanyador, per això espera "que el Jurat Nacional d'Eleccions confirmi la voluntat popular".

Keiko Fujimori està lluitant contra acusacions de corrupció que podrien portar-la a la presó preventiva, a sol·licitud del fiscal anticorrupció José Domingo Pérez, qui va elevar una petició a la Cambra Jutjat d'Investigació perquè es dicti presó preventiva contra la candidata populista Keiko Fujimori.

La candidata presidencial s'ha reunit amb un testimoni del cas pel qual està assenyalada, el que no està permès. El fiscal sol·licita que es revoqui la compareixença amb restriccions per a la filla del dictador per "incompliment de la regla de conducta que obliga a no comunicar-se amb els testimonis del procés". Keiko hauria incomplert les normes de la seva llibertat condicional de manera sistemàtica, un fet "públic i notori".

Mentrestant, diu, "no podem deixar d'expressar la nostra preocupació, perquè el fujimorisme i els seus aliats ja han manifestat en els darrers dies l'estratègia que pretén crear, tractant d'atrapar i dilatar el procés per crear inestabilitat. Fins i tot han anunciat un possible demanat de nul·litat de tot el procediment electoral, que sabem no té suport legal.

L'oposició al fujimorisme denuncia una campanya de pressió a les autoritats electorals, a les quals la candidata dretana ha reclamat una auditoria informàtica com a última eina abans de reconèixer la seva virtual derrota. Un recurs que pot estendre encara més el tancament del recompte de vots.

Si les autoritats electorals accepten la petició de Fujimori d'anul·lar els vots, no només guanyaria les eleccions presidencials, sinó que també podria congelar el seu judici per corrupció durant cinc anys. També li permetria complir la seva promesa de campanya d'alliberar al seu pare, que està empresonat per tres condemnes per corrupció i una altra relacionada amb l'assassinat de 25 peruans durant el seu govern de 1990-2000.

PEDRO CASTILLO, PRESIDENT.

El candidat del Partit Nacional PERÚ LIBRE, Pedro Castillo va invocar als seus compatriotes a mantenir la "tranquil·litat" i va demanar als seus seguidors "no caure en la provocació" que eventualment poguessin llançar els seus opositors.

"Tranquil·litat als compatriotes que s'han mobilitzat, tranquil·litat, i és que el moment en què es necessita serenitat, responsabilitat, fredor també", ha declarat als periodistes el candidat del partit esquerrà Perú Libre.

Ex-alts comandaments militars demanen complir "de manera transparent el seu mandat constitucional"

En un comunicat de militars retirats subscrit per 23 generals de l'Exèrcit, 22 vicealmiralls de la Marina i 18 tinents generals de la Força Aèria assenyala que en cas l'entitat electoral no realitzi aquesta funció és "deslegitimaria" la seva "accionar" i "hauran d'assumir les conseqüències d'això".

Entre els ex-alts comandaments de les Forces Armades que subscriuen el pronunciament s'inclouen l'exmandatari Francisco Morales Bermúdez, a l'exprimer ministre Walter Martos, a legislador Otto Guibovich i als congressistes electes Jorge Montoya, José Cueto, José Williams i Roberto Chiabra.

Els ex-alts comandaments de les Forces Armades (FF.AA) van manifestar la seva preocupació davant l'"actual situació d'inestabilitat i raonable qüestionament" al procés electoral de la segona volta de les Eleccions Generals 2021, desenvolupada el passat 6 de juny.

Així mateix el pronunciament assenyala que en cas l'entitat electoral a càrrec de magistrat Jorge Sales sorrejar no realitzi aquesta funció és "deslegitimaria" la seva "accionar" i "hauran d'assumir les conseqüències d'això".

El Ministeri de Defensa aclareix que pronunciament dels militars retirats, no representa FF. AA

El ministeri de Defensa ha emès en un comunicat on aclareix que el pronunciament subscrit per exquadres militars no representa a les Forces Armades i que s'han fet servir indegudament els emblemes d'aquestes.

En aquest sentit, s'han de prendre "les accions legals que corresponguin" a través dels procuradors corresponents, s'indica en aquest comunicat.

Així, s'afirma que l'ús dels distintius militars en un document no oficial, contradiu el que estableix la Resolució Ministerial Nº 0200-2021.

En aquest sentit, el Ministeri de Defensa lamenta que es pretengui fer "ús polític" dels instituts castrenses. "Això no només mossa seva institucionalitat, sinó que genera alarma, sotsobre i divisió en moments en què el país requereix unitat i calma", s'indica.

"L'esmentat pronunciament no representa a les Forces Armades, sinó només l'opinió de les persones que subscriuen aquest document", s'indica en un comunicat emès per la cartera ministerial a càrrec de Núria Esparch.

En el mateix es recorda que "les Forces Armades són institucions respectuoses de l'ordre constitucional i no són deliberants". Es recorda també que el seu paper en els comicis ha estat "exemplar".

"Exhortem a la ciutadania a diferenciar entre pronunciaments de particulars i els comunicats oficials, els quals es donen a conèixer a través dels portals institucionals i els comptes en xarxes socials de les institucions armades i el Ministeri de Defensa", indiquen.

Michelle Bachelet insta els peruans a esperar els resultats electorals sense violència, discursos d'odi ni atacs a les institucions

L'Alta Comissionada per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va advertir que les tensions registrades al Perú després de les eleccions presidencials del 6 de juny s'estan convertint en una causa de fractura cada vegada més profunda de la societat i va cridar a tots els actors polítics i socials a no permetre que aflori la violència.

Les autoritats electorals encara no anuncien el resultat final dels disputats comicis i, amb més del 99% dels vots comptats, es percep que la diferència entre els dos contendents serà mínima.

La candidata per Força Popular, Keiko Fujimori, ha sol·licitat l'anul·lació d'almenys 200.000 vots de zones rurals, on el seu rival, l'aspirant Pedro Castillo, ha obtingut la majoria dels sufragis. Les al·legacions de frau de Fujimori han implicat assetjament als alts funcionaris electorals i fustigació contra diverses figures públiques.

Bachelet va recordar que les institucions electorals i les decisions que aquestes prenguin han de respectar-se i assumir-se.

"Si no accepten les regles de la democràcia abans, durant i després de les eleccions, la cohesió social pot esquerdar perillosament", ha apuntat.

L'Alta comissionada també va repudiar els discursos discriminatoris i els missatges d'odi i racisme utilitzats per Fujimori contra Pedro Castillo.

Bachelet va instar els peruans a defensar els drets humans, "tots essencials per a la convivència en una societat tan rica i plural com la peruana".

Uns 600 Periodistes de tot el món, hem subscrit una declaració per una millor cobertura informativa sobre l'ocupació d'Israel a Palestina.

Declaració de periodistes d'arreu del món en suport d'una millor cobertura de notícies sobre l'ocupació israeliana. La Declaració està signada públicament en una carta oberta, escrita per i per a periodistes, demanant a la indústria de les notícies que deixi de fallar a l'audiència i lectors i seguidors en general i posi fi a la seva mala pràctica periodística de dècades d'enfosquir l'ocupació israeliana i l'opressió sistèmica dels palestins a la nostra cobertura.

Les nostres notícies han de reflectir les realitats de l'ocupació israeliana i la fi de l'encobriment'

La carta també critica els termes que utilitzen els periodistes en cobrir esdeveniments a Israel i Palestina que només es considera i es fa ressò només de la narrativa israeliana. "Tenim l'obligació, que és sagrada, d'explicar la història correctament. Cada vegada que vam fallar a informar la veritat, vam fallar al nostre públic".

Més de 600 periodistes d'importants mitjans internacionals, hem publicat una carta conjunta exigint que les notícies reflecteixin les realitats de l'ocupació israeliana i les seves polítiques a Palestina.

La carta, titulada "Carta oberta sobre el tracte dels mitjans amb Palestina", demanava la finalitat de "l'encobriment de l'ocupació israeliana i la seva opressió sistemàtica cap als palestins" en l'edició i publicació de les notícies principalment als Estats Units.

La carta va ser signada per 514 periodistes nord-americans, i altres de la resta del món que ens hem adherit, inclosos periodistes dels principals mitjans de comunicació nord-americans com el Washington Post, Wall Street Journal, Los Angeles Times, New Yorker i New York Times, entre altres.

"Tenim l'obligació, que és sagrada, d'explicar la història correctament. Cada vegada que vam fallar a informar la veritat, vam fallar al nostre públic, a la nostra missió i al poble palestí", diu la carta.

"Trobar la veritat i responsabilitzar els poderosos són principis fonamentals del periodisme, però durant dècades, la nostra indústria de les notícies ha abandonat aquests valors en les notícies sobre Israel i Palestina".

"En general hem fallat als nostres lectors amb una narrativa que enfosqueix els aspectes essencials de la història: l'ocupació militar israeliana i el règim d'apartheid", van dir els periodistes a la seva carta.

Els periodistes van assenyalar la necessitat de posar fi a aquestes dècades de males pràctiques de premsa i canviar urgentment el rumb del periodisme.

La carta va afegir: "L'evidència de l'opressió sistemàtica cap als palestins per part d'Israel és abundant, i aquestes notícies ja no han de ser censurades".

La carta es referia a l'informe de 213 pàgines d'Human Rights Watch publicat el 27 d'abril sobre els crims d'apartheid i persecució de les autoritats israelianes, explicant que l'informe va documentar les violacions als drets humans, la segregació racial i crims de lesa humanitat per part de les autoritats israelianes a través de les polítiques d'apartheid.

La carta també critica, en aquest sentit, els termes que utilitzen els periodistes en cobrir esdeveniments a Israel i Palestina, com el recent cicle de violència a Jerusalem i la Franja de Gaza. La premsa es va fer ressò només de la narrativa israeliana que la crisi al barri palestí de Sheikh Jarrah va ser una disputa de propietat, diu el text, quan en realitat va ser un desallotjament forçós de residents, en violació de la llei internacional.

Una altra paraula condemnada pels signants és "conflicte", perquè no mostra la disparitat de forces entre els actors. No va ser un conflicte, diuen, quan les forces israelianes van atacar als manifestants a la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem. Això va ser un atac.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

El proper dilluns 14, s'inicia el judici contra la desposseïda presidenta de BIRMANYA, Aung San Suu Kyi.

La filla del general Aung San, considerat l'heroi de la independència birmana, es troba detinguda des de l'1 de febrer, quan els militars van donar un cop d'Estat, al·legant sense proves un suposat frau electoral en els comicis del passat novembre, guanyats folgadament per la NLD.

Suu Kyi va ser consellera d'Estat de Myanmar des de 2015, quan el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD, per les sigles en anglès), va guanyar els comicis. Com que no va poder ser investida presidenta perquè la Constitució -redactada pels militars el 2008- prohibeix que ho sigui algú amb cònjuge o fills estrangers -una clàusula pensada contra Suu Kyi, vídua d'un acadèmic britànic-, es va crear el títol de consellera d'Estat , sota el qual va governar de fet.

A dos dies que sigui jutjada, el règim castrense ha presentat una nova acusació. Fins dijous passat, ha estat acusada de diferents delictes, sent fins ara el més greu el de violar la llei de secrets oficials. També ha estat acusada d'importar il·legalment uns walkie-talkies i de vulnerar les normatives imposades per frenar la propagació de la covid-19 durant la campanya electoral, entre d'altres suposades infraccions. La política birmana, que va passar quinze anys sota arrest domiciliari durant el mig segle de poder de l'antic règim militar (1962-2011).

Unes acusacions que els seus advocats consideren infundades i engiponades per apartar-la d'unes possibles eleccions en el futur, que els militars van prometre convocar en els dos anys vinents. Khin Maung Zaw, un dels seus lletrats, ha titllat els càrrecs de corrupció d'"absurds" i ha denunciat que el seu objectiu és "mantenir-la fora de l'escena política".

El judici que comença dilluns que ve i s'espera que conclogui el 26 de juliol. Malgrat els intents dels militars per aconseguir el poder i apartar Suu Kyi, la política segueix sent molt aclamada per la població.

La presència del general colpista birmà en la reunió de l'ASEAN, marca importants diferències polítiques.

La presència del líder colpista birmà, el general Min Aung Hlaing, en la reunió de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), va marcar com es va afrontar dividida la crisi arran del cop d'Estat militar a l'actual Myanmar. Les diferents postures entre els deu membres de l'ASEAN es va plantejar com un dels grans esculls a solucionar en la reunió a Jakarta, a la qual no van assistir ni el primer ministre de Tailàndia i els presidents de les Filipines i Laos, i en faltar altres els líders que formen part d'aquest organisme.

El viatge a Jakarta del comandant en cap de l'Exèrcit birmà, primer que es va fer a l'estranger després del cop d'Estat de l'1 de febrer per assistir a la cita al costat d'altres líders regionals va resultar molt polèmic, ja que alguns líders van creure que aquesta reunió legítima a la junta militar.

            INVESTIGACIÓ PER CRIMS DE GUERRA, i DIVISIÓ A L'ASEAN

El primer viatge del general colpista a l'exterior ha portat a Amnistia Internacional a demanar a Indonèsia i a la resta de membres de l'ASEAN que investiguin per crims contra la humanitat a líder de la junta militar birmana. D'altra banda, l'autodenominat Govern d'Unitat Nacional va reclamar a la Interpol que arresti al 'general colpista aprofitant la seva visita a un país estranger.

Les diferents postures entre els deu membres de l'ASEAN es plantegen com un dels grans esculls a solucionar en la reunió a Jakarta, a la qual no assistiran el primer ministre de Tailàndia i els presidents de les Filipines i Laos, i en la qual no van assistir tots els líders que formen part d'aquest organisme.

Singapur o Malàisia han condemnat de manera enèrgica la brutal repressió exercida per les forces de seguretat birmanes contra les manifestacions civils en rebuig al comandament castrense, mentre que un altre bloc al voltant de Tailàndia, representat a la cita pel seu ministre d'Exteriors i els de Cambodja i Laos es mostren més comprensius amb els colpistes i consideren la crisi com un problema intern de Birmània.

No obstant això, la manca d'una postura comuna posa en un seriós compromís al bloc regional --també conformat per Brunei, Vietnam i la mateixa Birmània--, on impera el principi de no interferència en assumptes interns i les decisions es prenen per consens, però sense unitat, l'ASEAN no pot actuar, però i tot i tenir enfocaments bilaterals diferents i que alguns països juguin el paper de policies dolents, un acord de mínims amb l'ASEAN permetrà que la junta militar es mostri més disposada per interactuar amb el bloc.

Els militars justifiquen el cop d'Estat per un suposat frau en les eleccions del novembre passat, en què va guanyar amb un enorme avantatge el partit encapçalat per Aung San Suu Kyi, sota arrest domiciliari des de la intervenció militar.

                                    GOVERN ALTERNATIU A L'EXILI

Les forces polítiques d'oposició al cop d'Estat militar a Birmània han creat l'anomenat Govern d'Unitat Nacional, un nou executiu format majoritàriament per diputats a l'exili i liderat per Mahn Win Khaing Than com a nou primer ministre en funcions, amb la missió d'aconseguir el reconeixement internacional, donada la seva composició a partir de diputats elegits democràticament en les eleccions prèvies al cop d'Estat de febrer.

Aquest nou executiu consolida així el que es coneix com el Comitè per a la Representació del Parlament de la Unió, l'organisme que ha concentrat a l'oposició política contra els militars que van protagonitzar el cop. Aquest comitè estava format majoritàriament per membres de la Lliga Nacional per la Democràcia, el partit que es va alçar amb el triomf en les eleccions de novembre, els quals han passat a ocupar carteres en aquest nou Govern d'Unitat Nacional.

Mahn Win Khaing Than que exercia com a "vicepresident segon" d'aquest comitè i líder en funcions donada la incapacitació de les seves dues superiors. Ara mateix es troba amagat a l'exili, acusat d'"alta traïció" pels militars birmans. En total, aquest nou Govern d'unitat, on el president i la consellera d'Estat mantenen els seus títols oficials, està conformat per onze carteres, deu ministres i dotze viceministres, gràcies a l'"autoritat conferida pel mandat popular resultant de les eleccions de (novembre de 2020)". Durant el seu exili, el nou primer ministre "en funcions", com se li descriu en l'anunci oficiós recollit pel portal Myanmar Now, ha entaulat converses amb responsables de partits menors, representatius de les minories ètniques de país, com el Partit Nacional de Ta'ang (representant de poble Palaung) o el Partit Democràtic de l'Estat de Kayah (que representava al Parlament els interessos de la minoria karen). Així mateix, i segons el diari 'The Irrawaddy', els diputats exiliats també estarien parlant amb grups ètnics armats, que tenen sota el seu control àmplies zones de país i suposen una amenaça per als militars.

Les Forces de Seguretat de Birmània han detingut diversos membres de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), líders de les protestes i altres civils, en una sèrie de batudes nocturnes. Els mitjans locals també han Informat que els forces de seguretat han ocupat hospitals i Universitats en un esforç per controlar les manifestacions i fer complir la Llei imposada pèls militars.

També, el diari controlat pèls militars 'Global New Light of Myanmar' ha Informat que la Comissió d'Anticorrupció del país ha format un equip d'investigació per investigar a l'exministre d'Afers Religiosos i Cultura de Govern Enderrocat, Thura Aung Ko , per "acceptar diners i propietats amb relació amb la concessió de títols a particulars per part de l'Estat durant el seu mandat com a ministre".

En aquest mateix diari es recull un Comunicat de la Policia en el qual es detalla que els forces de l'ordre han mantingut als disturbis "d'acordar amb la Llei" i que s'estan enfocant a "Minimitzar les lesions durant el control de disturbis mitjançant "l'Ús d'Equips antiavalots, bombes de so i gasos lacrimògens".

El Comunicat també assenyala que la població ha de tenyir cura de "no involucrar-se en les protestes per evitar que el futur dels seus fills s'arruïni, hi ha que als joves en Àrees Menys violentes estan vaig sentir pressionats i intimidats amb diversos Mètodes, inclosos rumors per estimular les seves emocions i el suport econòmic donis de l'oposició constantment".

En un altre Comunicat de l'Exèrcit recollit paper diari, s'assenyala que el Comitè en Represantació de Parlament de la Unió (CRPH), Signat després de dir el cop pèls parlamentaris electes de la NLD en les eleccions de novembre de 2020, i les Institucions formades directament o indirectament per ell "s'enfrontaran accions de conformitat amb la Llei", hi ha que estan cometent "alta traïció".

 

 ELS PROFESSORS SANCIONATS

La junta militar birmana ha decidit redoblar els seus esforços per obrir les escoles del país en un moment crític entre la pandèmia i les manifestacions contra l'Exèrcit després del cop d'Estat de l'1 de febrer. "Hem intentat reobrir les escoles, però hi ha gent que vol destruir aquesta iniciativa, en obligar els estudiants a què no vagin a les escoles. És una llàstima", ha declarat un dels responsables d'informació de la junta, el comandant Kaung Htet Sant .

Més d'un 70 per cent dels professors de país --de la mateixa manera que altres participants de grups de la societat civil, com els metges s'han sumat al moviment nacional de protesta contra els militars, que intenten convèncer-los que l'educació és essencial i el seu treball hauria d'estar dissociat d'aquestes protestes. Aquests comentaris han tingut lloc enmig de noves protestes al país, que han comptat amb la participació de professorat. "Les escoles estan obertes, però no han anat ni professors ni estudiants", explica un responsable sota l'anonimat de la Federació de professors de Birmània.

El portaveu ha declarat que qualsevol professor que decideixi acudir de tota manera s'enfronta a les crítiques de la població. "Els professors que no pertanyen al Moviment de Desobediència Civil intenten anar als col·legis, i això la gent no ho accepta", ha explicat. Per exemple, la coneguda escola de Grau de Gestió Nacional de Rangun està buida des de fa dies. "Els militars estan mentint a la gent a través dels seus canals de televisió, però els estudiants no han escoltat", ha indicat un estudiant.

La junta militar birmana ha suspès de sou i feina a més de 8.000 professors de país per la seva negativa a fer classe i sumar-se al seu lloc al costat dels seus estudiants a les protestes contra el cop d'Estat que va donar l'Exèrcit de país l'1 de febrer . La Federació de professors de Birmània s'estima en 8.250 el nombre de sancionats; emprats en 33 col·legis, instituts i universitats de país.

Per la seva banda, un professor de la universitat de Mawlamyine es va declarar orgullós d'haver rebut la sanció. "No m'entristeix perdre la feina. El recuperaré quan guanyem", afirma a DPA. "El fet que hi hagi tanta gent a la llista hauria d'avergonyir als militars", afegeix.

                                                  VAGA SANITÀRIA

Mentrestant, el personal sanitari continua en vaga contra el cop d'Estat i ja s'ha obert expedient contra 139 professionals amb nom i cognoms acusats de sumar-se al Moviment de Desobediència Civil, segons dades de les mateixes autoritats militars. Podrien ser condemnats a fins a tres anys de presó. Una dona fa el gest dels tres dits aixecats que s'ha convertit en el símbol de les protestes contra la dictadura a Birmània Sis militars morts en enfrontaments amb civils a Birmània el mateix líder colpista, el general Min Aung Hlaing, va revelar a finals de febrer que un terç dels 1.262 hospitals públics de país portaven gairebé tres setmanes sense funcionar i va acusar de "falta d'ètica" al personal sanitari.

En aquesta situació s'ha conegut la detenció de la secretària general del Sindicat Solidaritat de Birmània (Stum), Myo Aye,. Myo Aye es una de les figures clau de les protestes contra el cop d'Estat i el Moviment de Desobediència Civil. Myo Aye va ser detinguda per militars i va ser traslladada a una presó de Rangun. "Hem perdut el nostre pilar", ha relatat un membre de sindicat, citat pel diari britànic 'The Guardian'. "Funcionem dins de la llei i donem assistència a treballadors d'acord amb la legislació laboral", ha destacat.

MÉS DE LA MEITAT DELS NENS DE BIRMÀNIA VIURAN POBRES A 2022

Nacions Unides ha avisat que Birmània s'està acostant a punt de "col·lapse econòmic" a causa de la letal combinació entre la pandèmia i la caiguda de l'activitat nacional després del cop d'Estat, i es podrien deixar a gairebé 25 milions de birmans sota el llindar de la pobresa a principis d'l 'any que ve.

El nou informe sobre Birmània del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), deixa a les clares que "sense unes institucions democràtiques plenament funcionals, Birmània s'enfronta a un tràgic retrocés cap a nivells de pobresa mai vistos des de la penúltima generació". Els aldarulls no ha fet sinó agreujar una situació crítica de per si per a les famílies birmanes. A la fi de 2020, vuit de cada deu llars havien reconegut que el seu nivell d'ingressos s'havia reduït aproximadament a la meitat i un 11 per cent més de la població havia passat a engrossir les files dels ciutadans per sota el llindar de la pobresa.

L'estudi llança conseqüències especialment greus per a les dones i els nens. Més de la meitat dels nens birmans viuran en 2022 sota el llindar de la pobresa, especialment en zones urbanes. La garrotada ha estat especialment greu per a les petites empreses, que proporcionen la majoria de llocs de treball als sectors més empobrits de la població. A això se suma l'impacte sobre la moneda nacional, el kyat, que ha acabat disparant el preu de les importacions i de l'energia.

El comerç marítim s'ha reduït entre un 55 i 64 per cent, i al mateix temps, que el sistema bancari del país segueix paralitzat, el que genera escassetat d'efectiu, limita l'accés als pagaments d'assistència social i evita que les remeses arribin a les famílies en dificultats, que tant ho necessiten", indica l'informe.