La filla del general Aung San, considerat l'heroi de la independència birmana, es troba detinguda des de l'1 de febrer, quan els militars van donar un cop d'Estat, al·legant sense proves un suposat frau electoral en els comicis del passat novembre, guanyats folgadament per la NLD.
Suu Kyi va ser consellera d'Estat de Myanmar des de 2015, quan el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD, per les sigles en anglès), va guanyar els comicis. Com que no va poder ser investida presidenta perquè la Constitució -redactada pels militars el 2008- prohibeix que ho sigui algú amb cònjuge o fills estrangers -una clàusula pensada contra Suu Kyi, vídua d'un acadèmic britànic-, es va crear el títol de consellera d'Estat , sota el qual va governar de fet.
A dos dies que sigui jutjada, el règim castrense ha presentat una nova acusació. Fins dijous passat, ha estat acusada de diferents delictes, sent fins ara el més greu el de violar la llei de secrets oficials. També ha estat acusada d'importar il·legalment uns walkie-talkies i de vulnerar les normatives imposades per frenar la propagació de la covid-19 durant la campanya electoral, entre d'altres suposades infraccions. La política birmana, que va passar quinze anys sota arrest domiciliari durant el mig segle de poder de l'antic règim militar (1962-2011).
Unes acusacions que els seus advocats consideren infundades i engiponades per apartar-la d'unes possibles eleccions en el futur, que els militars van prometre convocar en els dos anys vinents. Khin Maung Zaw, un dels seus lletrats, ha titllat els càrrecs de corrupció d'"absurds" i ha denunciat que el seu objectiu és "mantenir-la fora de l'escena política".
El judici que comença dilluns que ve i s'espera que conclogui el 26 de juliol. Malgrat els intents dels militars per aconseguir el poder i apartar Suu Kyi, la política segueix sent molt aclamada per la població.
La presència del general colpista birmà en la reunió de l'ASEAN, marca importants diferències polítiques.
La presència del líder colpista birmà, el general Min Aung Hlaing, en la reunió de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), va marcar com es va afrontar dividida la crisi arran del cop d'Estat militar a l'actual Myanmar. Les diferents postures entre els deu membres de l'ASEAN es va plantejar com un dels grans esculls a solucionar en la reunió a Jakarta, a la qual no van assistir ni el primer ministre de Tailàndia i els presidents de les Filipines i Laos, i en faltar altres els líders que formen part d'aquest organisme.
El viatge a Jakarta del comandant en cap de l'Exèrcit birmà, primer que es va fer a l'estranger després del cop d'Estat de l'1 de febrer per assistir a la cita al costat d'altres líders regionals va resultar molt polèmic, ja que alguns líders van creure que aquesta reunió legítima a la junta militar.
El primer viatge del general colpista a l'exterior ha portat a Amnistia Internacional a demanar a Indonèsia i a la resta de membres de l'ASEAN que investiguin per crims contra la humanitat a líder de la junta militar birmana. D'altra banda, l'autodenominat Govern d'Unitat Nacional va reclamar a la Interpol que arresti al 'general colpista aprofitant la seva visita a un país estranger.
Les diferents postures entre els deu membres de l'ASEAN es plantegen com un dels grans esculls a solucionar en la reunió a Jakarta, a la qual no assistiran el primer ministre de Tailàndia i els presidents de les Filipines i Laos, i en la qual no van assistir tots els líders que formen part d'aquest organisme.
Singapur o Malàisia han condemnat de manera enèrgica la brutal repressió exercida per les forces de seguretat birmanes contra les manifestacions civils en rebuig al comandament castrense, mentre que un altre bloc al voltant de Tailàndia, representat a la cita pel seu ministre d'Exteriors i els de Cambodja i Laos es mostren més comprensius amb els colpistes i consideren la crisi com un problema intern de Birmània.
No obstant això, la manca d'una postura comuna posa en un seriós compromís al bloc regional --també conformat per Brunei, Vietnam i la mateixa Birmània--, on impera el principi de no interferència en assumptes interns i les decisions es prenen per consens, però sense unitat, l'ASEAN no pot actuar, però i tot i tenir enfocaments bilaterals diferents i que alguns països juguin el paper de policies dolents, un acord de mínims amb l'ASEAN permetrà que la junta militar es mostri més disposada per interactuar amb el bloc.
Els militars justifiquen el cop d'Estat per un suposat frau en les eleccions del novembre passat, en què va guanyar amb un enorme avantatge el partit encapçalat per Aung San Suu Kyi, sota arrest domiciliari des de la intervenció militar.
GOVERN ALTERNATIU A L'EXILI
Les forces polítiques d'oposició al cop d'Estat militar a Birmània han creat l'anomenat Govern d'Unitat Nacional, un nou executiu format majoritàriament per diputats a l'exili i liderat per Mahn Win Khaing Than com a nou primer ministre en funcions, amb la missió d'aconseguir el reconeixement internacional, donada la seva composició a partir de diputats elegits democràticament en les eleccions prèvies al cop d'Estat de febrer.
Aquest nou executiu consolida així el que es coneix com el Comitè per a la Representació del Parlament de la Unió, l'organisme que ha concentrat a l'oposició política contra els militars que van protagonitzar el cop. Aquest comitè estava format majoritàriament per membres de la Lliga Nacional per la Democràcia, el partit que es va alçar amb el triomf en les eleccions de novembre, els quals han passat a ocupar carteres en aquest nou Govern d'Unitat Nacional.
Mahn Win Khaing Than que exercia com a "vicepresident segon" d'aquest comitè i líder en funcions donada la incapacitació de les seves dues superiors. Ara mateix es troba amagat a l'exili, acusat d'"alta traïció" pels militars birmans. En total, aquest nou Govern d'unitat, on el president i la consellera d'Estat mantenen els seus títols oficials, està conformat per onze carteres, deu ministres i dotze viceministres, gràcies a l'"autoritat conferida pel mandat popular resultant de les eleccions de (novembre de 2020)". Durant el seu exili, el nou primer ministre "en funcions", com se li descriu en l'anunci oficiós recollit pel portal Myanmar Now, ha entaulat converses amb responsables de partits menors, representatius de les minories ètniques de país, com el Partit Nacional de Ta'ang (representant de poble Palaung) o el Partit Democràtic de l'Estat de Kayah (que representava al Parlament els interessos de la minoria karen). Així mateix, i segons el diari 'The Irrawaddy', els diputats exiliats també estarien parlant amb grups ètnics armats, que tenen sota el seu control àmplies zones de país i suposen una amenaça per als militars.
Les forces polítiques d'oposició al cop d'Estat militar a Birmània han creat l'anomenat Govern d'Unitat Nacional, un nou executiu format majoritàriament per diputats a l'exili i liderat per Mahn Win Khaing Than com a nou primer ministre en funcions, amb la missió d'aconseguir el reconeixement internacional, donada la seva composició a partir de diputats elegits democràticament en les eleccions prèvies al cop d'Estat de febrer.
Aquest nou executiu consolida així el que es coneix com el Comitè per a la Representació del Parlament de la Unió, l'organisme que ha concentrat a l'oposició política contra els militars que van protagonitzar el cop. Aquest comitè estava format majoritàriament per membres de la Lliga Nacional per la Democràcia, el partit que es va alçar amb el triomf en les eleccions de novembre, els quals han passat a ocupar carteres en aquest nou Govern d'Unitat Nacional.
Mahn Win Khaing Than que exercia com a "vicepresident segon" d'aquest comitè i líder en funcions donada la incapacitació de les seves dues superiors. Ara mateix es troba amagat a l'exili, acusat d'"alta traïció" pels militars birmans. En total, aquest nou Govern d'unitat, on el president i la consellera d'Estat mantenen els seus títols oficials, està conformat per onze carteres, deu ministres i dotze viceministres, gràcies a l'"autoritat conferida pel mandat popular resultant de les eleccions de (novembre de 2020)". Durant el seu exili, el nou primer ministre "en funcions", com se li descriu en l'anunci oficiós recollit pel portal Myanmar Now, ha entaulat converses amb responsables de partits menors, representatius de les minories ètniques de país, com el Partit Nacional de Ta'ang (representant de poble Palaung) o el Partit Democràtic de l'Estat de Kayah (que representava al Parlament els interessos de la minoria karen). Així mateix, i segons el diari 'The Irrawaddy', els diputats exiliats també estarien parlant amb grups ètnics armats, que tenen sota el seu control àmplies zones de país i suposen una amenaça per als militars.
Les Forces de Seguretat de Birmània han detingut diversos membres de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), líders de les protestes i altres civils, en una sèrie de batudes nocturnes. Els mitjans locals també han Informat que els forces de seguretat han ocupat hospitals i Universitats en un esforç per controlar les manifestacions i fer complir la Llei imposada pèls militars.
També, el diari controlat pèls militars 'Global New Light of Myanmar' ha Informat que la Comissió d'Anticorrupció del país ha format un equip d'investigació per investigar a l'exministre d'Afers Religiosos i Cultura de Govern Enderrocat, Thura Aung Ko , per "acceptar diners i propietats amb relació amb la concessió de títols a particulars per part de l'Estat durant el seu mandat com a ministre".
En aquest mateix diari es recull un Comunicat de la Policia en el qual es detalla que els forces de l'ordre han mantingut als disturbis "d'acordar amb la Llei" i que s'estan enfocant a "Minimitzar les lesions durant el control de disturbis mitjançant "l'Ús d'Equips antiavalots, bombes de so i gasos lacrimògens".
També, el diari controlat pèls militars 'Global New Light of Myanmar' ha Informat que la Comissió d'Anticorrupció del país ha format un equip d'investigació per investigar a l'exministre d'Afers Religiosos i Cultura de Govern Enderrocat, Thura Aung Ko , per "acceptar diners i propietats amb relació amb la concessió de títols a particulars per part de l'Estat durant el seu mandat com a ministre".
En aquest mateix diari es recull un Comunicat de la Policia en el qual es detalla que els forces de l'ordre han mantingut als disturbis "d'acordar amb la Llei" i que s'estan enfocant a "Minimitzar les lesions durant el control de disturbis mitjançant "l'Ús d'Equips antiavalots, bombes de so i gasos lacrimògens".
El Comunicat també assenyala que la població ha de tenyir cura de "no involucrar-se en les protestes per evitar que el futur dels seus fills s'arruïni, hi ha que als joves en Àrees Menys violentes estan vaig sentir pressionats i intimidats amb diversos Mètodes, inclosos rumors per estimular les seves emocions i el suport econòmic donis de l'oposició constantment".
En un altre Comunicat de l'Exèrcit recollit paper diari, s'assenyala que el Comitè en Represantació de Parlament de la Unió (CRPH), Signat després de dir el cop pèls parlamentaris electes de la NLD en les eleccions de novembre de 2020, i les Institucions formades directament o indirectament per ell "s'enfrontaran accions de conformitat amb la Llei", hi ha que estan cometent "alta traïció".
ELS PROFESSORS SANCIONATS
La junta militar birmana ha decidit redoblar els seus esforços per obrir les escoles del país en un moment crític entre la pandèmia i les manifestacions contra l'Exèrcit després del cop d'Estat de l'1 de febrer. "Hem intentat reobrir les escoles, però hi ha gent que vol destruir aquesta iniciativa, en obligar els estudiants a què no vagin a les escoles. És una llàstima", ha declarat un dels responsables d'informació de la junta, el comandant Kaung Htet Sant .
Més d'un 70 per cent dels professors de país --de la mateixa manera que altres participants de grups de la societat civil, com els metges s'han sumat al moviment nacional de protesta contra els militars, que intenten convèncer-los que l'educació és essencial i el seu treball hauria d'estar dissociat d'aquestes protestes. Aquests comentaris han tingut lloc enmig de noves protestes al país, que han comptat amb la participació de professorat. "Les escoles estan obertes, però no han anat ni professors ni estudiants", explica un responsable sota l'anonimat de la Federació de professors de Birmània.
El portaveu ha declarat que qualsevol professor que decideixi acudir de tota manera s'enfronta a les crítiques de la població. "Els professors que no pertanyen al Moviment de Desobediència Civil intenten anar als col·legis, i això la gent no ho accepta", ha explicat. Per exemple, la coneguda escola de Grau de Gestió Nacional de Rangun està buida des de fa dies. "Els militars estan mentint a la gent a través dels seus canals de televisió, però els estudiants no han escoltat", ha indicat un estudiant.
La junta militar birmana ha suspès de sou i feina a més de 8.000 professors de país per la seva negativa a fer classe i sumar-se al seu lloc al costat dels seus estudiants a les protestes contra el cop d'Estat que va donar l'Exèrcit de país l'1 de febrer . La Federació de professors de Birmània s'estima en 8.250 el nombre de sancionats; emprats en 33 col·legis, instituts i universitats de país.
Per la seva banda, un professor de la universitat de Mawlamyine es va declarar orgullós d'haver rebut la sanció. "No m'entristeix perdre la feina. El recuperaré quan guanyem", afirma a DPA. "El fet que hi hagi tanta gent a la llista hauria d'avergonyir als militars", afegeix.
VAGA SANITÀRIA
Mentrestant, el personal sanitari continua en vaga contra el cop d'Estat i ja s'ha obert expedient contra 139 professionals amb nom i cognoms acusats de sumar-se al Moviment de Desobediència Civil, segons dades de les mateixes autoritats militars. Podrien ser condemnats a fins a tres anys de presó. Una dona fa el gest dels tres dits aixecats que s'ha convertit en el símbol de les protestes contra la dictadura a Birmània Sis militars morts en enfrontaments amb civils a Birmània el mateix líder colpista, el general Min Aung Hlaing, va revelar a finals de febrer que un terç dels 1.262 hospitals públics de país portaven gairebé tres setmanes sense funcionar i va acusar de "falta d'ètica" al personal sanitari.
Mentrestant, el personal sanitari continua en vaga contra el cop d'Estat i ja s'ha obert expedient contra 139 professionals amb nom i cognoms acusats de sumar-se al Moviment de Desobediència Civil, segons dades de les mateixes autoritats militars. Podrien ser condemnats a fins a tres anys de presó. Una dona fa el gest dels tres dits aixecats que s'ha convertit en el símbol de les protestes contra la dictadura a Birmània Sis militars morts en enfrontaments amb civils a Birmània el mateix líder colpista, el general Min Aung Hlaing, va revelar a finals de febrer que un terç dels 1.262 hospitals públics de país portaven gairebé tres setmanes sense funcionar i va acusar de "falta d'ètica" al personal sanitari.
En aquesta situació s'ha conegut la detenció de la secretària general del Sindicat Solidaritat de Birmània (Stum), Myo Aye,. Myo Aye es una de les figures clau de les protestes contra el cop d'Estat i el Moviment de Desobediència Civil. Myo Aye va ser detinguda per militars i va ser traslladada a una presó de Rangun. "Hem perdut el nostre pilar", ha relatat un membre de sindicat, citat pel diari britànic 'The Guardian'. "Funcionem dins de la llei i donem assistència a treballadors d'acord amb la legislació laboral", ha destacat.
MÉS DE LA MEITAT DELS NENS DE BIRMÀNIA VIURAN POBRES A 2022
Nacions Unides ha avisat que Birmània s'està acostant a punt de "col·lapse econòmic" a causa de la letal combinació entre la pandèmia i la caiguda de l'activitat nacional després del cop d'Estat, i es podrien deixar a gairebé 25 milions de birmans sota el llindar de la pobresa a principis d'l 'any que ve.
El nou informe sobre Birmània del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), deixa a les clares que "sense unes institucions democràtiques plenament funcionals, Birmània s'enfronta a un tràgic retrocés cap a nivells de pobresa mai vistos des de la penúltima generació". Els aldarulls no ha fet sinó agreujar una situació crítica de per si per a les famílies birmanes. A la fi de 2020, vuit de cada deu llars havien reconegut que el seu nivell d'ingressos s'havia reduït aproximadament a la meitat i un 11 per cent més de la població havia passat a engrossir les files dels ciutadans per sota el llindar de la pobresa.
L'estudi llança conseqüències especialment greus per a les dones i els nens. Més de la meitat dels nens birmans viuran en 2022 sota el llindar de la pobresa, especialment en zones urbanes. La garrotada ha estat especialment greu per a les petites empreses, que proporcionen la majoria de llocs de treball als sectors més empobrits de la població. A això se suma l'impacte sobre la moneda nacional, el kyat, que ha acabat disparant el preu de les importacions i de l'energia.
El comerç marítim s'ha reduït entre un 55 i 64 per cent, i al mateix temps, que el sistema bancari del país segueix paralitzat, el que genera escassetat d'efectiu, limita l'accés als pagaments d'assistència social i evita que les remeses arribin a les famílies en dificultats, que tant ho necessiten", indica l'informe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada