Aquest diumente, 20 de Juny, Dia Mundial dels Refugiats.

El Dia Mundial del Refugiat se celebra aquest diumenge  20 de juny de cada any, amb l'objectiu de visibilitzar, i ajudar a milions de persones que viuen en condició de refugiats, desplaçats i a l'espera d'asil en altres països a causa dels conflictes armats, de violència i persecució dels quals són objecte en les seves nacions d'origen.

Refugiats i desplaçats forçosos

Cada dia milers de persones no paren de fugir de les guerres, de la persecució polítiques i del terror.

Desplaçats Interns, Refugiats, Sol·licitants d'Asil, Apàtrides i Retornats, són les principals preocupacions per ells en tots els racons de món, i les persones més vulnerables en aquests temps de pandèmia, de guerres, terror i odi.

La Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 i el seu Protocol de 1967 són els principals instruments legals i que defineix el terme 'refugiat' i estableix els drets de les persones refugiades, així com les obligacions dels Estats per a la seva protecció.

El principi fonamental que es desprèn de la Convenció de 1951 és el de non-refoulement, o no devolució, que afirma que una persona refugiada no ha de ser retornada a un país on s'enfronta a greus amenaces a la seva vida o la seva llibertat. Aquest principi ja es considera una norma de dret internacional consuetudinari.

Les persones refugiades i desplaçades s'enfronten dificultats per rebre atenció mèdica quan es posen malalts. En estar lluny de casa, els és difícil trobar escola per als seus fills i filles o, fins i tot, un lloc on puguin jugar.

La gent gran i les dones, són els que passen amb dificultades.

Refugiada i dona

Només cal una ràpida mirada als camps de refugiats de tot el món per comprendre que les dones que hi són s'enfronten a una doble vulnerabilitat: la dura condició de ser refugiada unida al fet de ser dona, amb l'opressió que això comporta, i si li afegim el fet dramàtic de deixar una llar per fugir de la guerra, la repressió, els desastres naturals o la pobresa afegim la condició de dona, els riscos i el sofriment es multipliquen i la possibilitat de trobar una sortida es difumina enormement.

Les dones immigrants també s'enfronten a aquest doble problema. Quan arriben al país de destinació, parteixen d'una posició inferior a la dels seus companys. La seva oportunitat de treball són molt més reduïdes i es limiten a treballs de cures - principalment a les llars i sense un contracte legalment i treballs sexuals. A tot això se suma el fet que es pot ser refugiada només pel fet és ser dona, a causa de la mutilació de genitals, violacions, matrimonis forçats, esterilització, tracta, feminicidis i un trist i llarg etcètera.

En l'actualitat, la violència de gènere s'ha convertit en una característica comuna a tots els conflictes armats, fins al punt que autores feministes adverteixen sobre la construcció de la violència sexual com un producte nou de les anomenades «noves guerres». Per entendre la situació cal tenir en compte, en primer lloc, que les característiques de la guerra han canviat en els últims anys.

«Guerres sense final i que moltes vegades no tenen un propòsit clar», i amb  conflictes pràcticament indefinits, això, unit a la urbanització del conflicte, fa que el focus de morts se centri en víctimes civils majoritàriament. I així, els desplaçaments provocats per aquestes situacions són cada vegada més grans i no queda una altra que revisar les clàusules dels règims d'asil. Revisions en què urgeix incloure una perspectiva de gènere.

El camp de refugiats més gran de món, en Kutupalong

A mitjan any 2017, el camp de refugiats de Kutupalong a la localitat de Cox 's Basar de Bangla Desh va esdevenir el camp de refugiats més gran del món, quan va esclatar una nova crisi de la diàspora de la població rohingya, una comunitat històricament amenaçada i que continua escapant dels atacs reiterats que pateix a Myanmar.

Moltes persones de les quals van arribar i continuen arribant a aquest camp de refugiats tenen traumes molt presents després d'haver salvat miraculosament la seva vida, després de patir l'atac d'un grup d'homes armats. Després d'incendiar més de 80 cases, aquests homes van deixar mines terrestres durant la retirada.

Poder tenir una casa o un refugi segur, així com infraestructures bàsiques per a salut i educació que arribi a tota la població refugiada de Kutupalong és una de les grans preocupacions de l'ACNUR. El gran desafiament és comptar amb els recursos necessaris per assistir als gairebé 900.000 refugiats rohingya que hi resideixen. Un dels avenços més notoris en aquest objectiu es reflecteix en el cas de Rajuma, que es va posar de part i va rebre l'assistència de metges i infermers en un centre construït per ACNUR i el Fons de Població de les Nacions Unides.

El camp compta amb una clínica oberta durant 24 hores i els set dies de la setmana, i preparada per donar l'assistència més gran possible a la gran quantitat de persones que han convertit a aquest camp de refugiats al més gran de món. Davant la imminència de la pandèmia per Covid-19, aquest tipus de centres d'assistència sanitària s'han multiplicat en diferents assentaments al voltant de Kutupalong.

L'ajuda que es necessita

A principis de març d'aquest any, l'ONU va fer una crida per a recaptar la suma de 877 milions de dòlars, indispensables per atendre les necessitats dels 855.000 refugiats rohingya de Myanmar que resideixen a Kutupalong i per ajudar també a les més de 444.000 bangladeshians en situació de vulnerabilitat de diferents comunitats que acullen la població refugiada amb total generositat.

Entre les necessitats fonamentals que té la població refugiada del camp de Kutupalong figuren l'accés a aigua potable i serveis bàsics de sanejament, aliment i sostre, a més d'accés a l'educació, serveis de salut i energia.

LA GEOGRAFIA DELS REFUGIATS Gairebé un terç, més d'1,4 milions, viuen en els 58 camps de refugiats que l'Agència gestiona al Pròxim Orient, i que s'ubiquen al seu torn en cinc àrees: Gaza, Cisjordània - inclosa Jerusalem Est-, Jordània, Síria i Líban.

ELS REFUGIATS I REFUGIADES DE PALESTINA

Des de la primera guerra Àrab-Israeliana de 1948, centenars de milers d'habitants de la Palestina històrica i els seus descendents viuen refugiats dins del seu propi territori o en altres països del Pròxim Orient, com Síria, el Líban i Jordània.

Avui són 5,6 milions de persones que viuen en campaments assetjats en ple conflicte sirià, zones sotmeses a bloqueig militar, ciutats devastades pels bombardejos, tendes de campanya desproveïdes de les condicions mínimes per a una vida digna, llocs de difícil accés per a l'ajuda humanitària ... Aquests són els escenaris on transcorre la vida de la població refugiada de Palestina, des que un conflicte polític els sorprengués sense previ avís fa més de setanta anys.

Des de llavors, la tasca d'UNRWA ha estat garantir-los protecció, ajuda d'emergència, i ajudar-los a assolir el seu ple potencial de desenvolupament humà fins que s'arribi a una solució justa i definitiva a la seva situació. Aproximadament una quarta part de la població refugiada del món és refugiada de Palestina i fa més de setanta anys sent refugiats. Són la població refugiada més antiga del món.

Després de més de mig segle de sofriment, els refugiats de Palestina segueixen anhelant la tornada a casa i el reconeixement de la injustícia a la qual viuen sotmesos. Una espera que no tindrà fi fins que es trobi una solució justa i definitiva a la seva difícil situació.

Els desafiaments que enfronten els refugiats i les refugiades de Palestina són específics depenent de la seva comunitat d'acollida. Al territori Palestí ocupat, el bloqueig i l'ocupació militar suposen una violació continuada dels drets dels palestins. A Síria, s'enfronten a una guerra que dura ja gairebé una dècada. Al Líban, estan exclosos d'aspectes clau de la vida social, política i econòmica. A Jordània, on viuen la major part dels refugiats i refugiades de Palestina, encara que molts d'ells tenen accés a serveis governamentals i ciutadania jordana, algunes minories de refugiats de Palestina estan subjectes a restriccions legals que limiten els seus drets.

Els camps de refugiats sahrauís

Situats en el profund del desert de Tindouf, Algèria, els campaments de refugiats sahrauís són un remot però viu laboratori polític. Els campaments alberguen a 173.000 refugiats d'un conflicte oblidat: una vella generació que recorda la guerra contra el Marroc de 1975 a 1991, i una generació més jove nascuda en els camps des de l'acord d'alto el foc d'aquell 1991. Tots estan actius en la lluita per retornar a territori en disputa del Sàhara Occidental, un tram costaner de 100.000 milles quadrades ara controlat majoritàriament pel Marroc.

Els campaments s'assemblen a altres assentaments sahrauís, amb camions que travessen estructures baixes revestides de sorra i ramats de camells, cabres i ovelles que pasturen al desert. Però la seva política és única: el Front Polisario, un moviment militar i polític format a principis de la dècada dels anys setanta per lluitar per la independència del Sàhara Occidental, els controla.

Les condicions de vida en els set camps de Tindouf han millorat considerablement des de 1976, quan els refugiats sahrauís es van aixoplugar aquí de les lluites entre el Polisario i l'exèrcit marroquí. Amb els homes en combat, les dones nòmades i sense experiència en administració, van haver d'establir estructures rudimentàries per al benestar social.

Durant els següents quaranta anys, els camps han anat creixent i el Front Polisario ha apostat amb força per l'educació i la salut. En els últims anys, han aparegut més escoles, jardins per a nens, una escola de cinema, una acadèmia d'art i clíniques, i sis dels set campaments s'han connectat a xarxes elèctriques. Amb electricitat, l'accés a Internet -i la seva galàxia de mons virtuals- s'ha convertit en una cosa disponible per a molts.

Actualment ja hagu reducció de l'ajuda i conjuntament amb la desesperació ambiental, el Front Polisario corre el risc de perdre el control de la generació nascuda i criada en els camps de refugiats.

IEMEN, DE PAÍS D'ACOLLIDA DE REFUGIATS A ORIGEN D'UN ÈXODE MASSIU - LES DUES GUERRES D'AFRAH.

Es dóna la circumstància que el Iemen ha estat el país d'acollida per a 260 mil refugiats somalis que van escapar de la guerra al seu país i 2.000 provinents de Síria. Ara, moltes d'aquestes famílies que van creuar el golf d'Aden s'enfronten a un nou conflicte armat al seu país d'acollida.

Diversos refugiats han optat per retornar a Somàlia, que ja de tornada al seu país d'origen disposat a quedar-s'hi per sempre. "Aquest és la meva llar, no me n'aniré, passi el que passi", declara un refugiat retornat. Molts van poder escapar de la guerra per segona vegada, però l'infern quotidià continu per a més de dos milions de persones al Iemen, que sobreviuen amb tota mena de mancances, gràcies a l'ajuda humanitària i a l'espera que la guerra torni a donar-los una treva per refer les seves vides.                             

Font: UNHCR-ACNUR. Agència de les Nacions Unides.