divendres, 10 de desembre del 2021

EL GRAN EXILI DELS DESPLAÇATS i REFUGIATS. (i, III) - Els Estrangers.

Cada dia ens passen per TV, o surten notícies a la premsa, de les desgràcies que continuen amb el patiment d'immigrants en aquest planeta.

Pasteres que s'enfonsen als mars amb ciutadans subsaharians, amb morts i desapareguts, en definitiva, mort, tragèdies i misèria.

Desplaçats per les guerres, amb abusos, assenyalats i amenaces, que afegits a la gana i la pobresa, són els factors més destacats als continus desplaçaments d'individus als nostres dies.

Però perquè no reflexionem i intentem posar solució a aquests incidents?

Som conscients que, amb la nostra aportació col·lectiva, podem aportar solucions a aquestes catàstrofes humanes?

Prenem consciència com éssers humans, que moltes vegades els veiem com a oportunistes al nostre benestar social, i  com d'aprofitats a la nostra caritat humana. Siguem realistes a les conseqüències amb què conviuen i els seus motius de la seva migració.

Travessa per mar cap al continent europeu.

La terra arriba avui dia 10 de desembre del 2021, a una població de 7.913 milions d'habitants. Avui a les portes de l'any 2022, amb una humanitat urbanitzada, amb fluxos migratoris augmentant l'èxode de població cap a Europa. Després de la primera revolució Industrial, i sobretot després de la Segona Guerra Mundial, el món ha esdevingut un llogaret global.

Gràcies a les telecomunicacions i al neoliberalisme imperant, la complexitat de moviments migratoris està determinada principalment per motius polítics i socioeconòmics.

Les llistes de refugiats augmenten, i ningú no pot fer una llista precisa de motius perquè la immigració continua en moltes entrades i poques sortides, segons estan en viu els conflictes o se solucionen. En els darrers anys els refugiats no han fet més que incrementar-se motivat pels més de 40 conflictes armats que es desenvolupen a països de tot el món.
Naufragi d'immigrants

Àsia, és el continent amb més extensió i més densitat de població amb més de 4.718 milions d'habitants (en l'actualitat). Aquest continent que presumeix de ser el bressol de la civilització en haver sorgit les tres religions - islamisme, judaisme i cristianisme-, a més de l'hinduisme, budisme, és escenari de les atrocitats més grans contra l'ésser humà. Des de la Guerra de Corea o del Vietnam fins a la Segona Guerra Mundial, i amb diferents guerres i conflictes que encara romanen.

Recent els conflictes armats a Àsia; a Myanmar (Birmanya), amb la persecució dels rohingyes. A l'Afganistan amb la població sotmesa a continuades onades de violència, sent el segon país amb més població refugiada de tot el món. Síria, amb més de 9 anys de guerra i que ha esdevingut la guerra més mediàtica d'Àsia. Iraq, amb les ciutats de Mossul i Faluya sota el control de l'estat Islàmic. El conflicte d'Israel i Palestina, que ha deixat més de 5 milions de refugiats i conflicte històric amb una solució difícil. Yemen, en guerres des del 2015 i país amb un 80% de la seva població dependent de l'ajuda humanitària.
Guerra civil a Síria.

I la llista de refugiats, exiliats i desplaçats al món augmenta malgrat la pandèmia.

Tot i la pandèmia, el nombre de refugiats i desplaçats interns al món va continuan creixent el 2021, arribant a un nou rècord d'uns 83,4 milions, segons dades publicades aquest divendres per l'ONU. Es tracta del novè any consecutiu d'augment, un increment que ha fet que avui dia hi hagi més del doble de persones desplaçades de manera forçosa que fa una dècada, quan la xifra estava per sota dels 40 milions.

Al llarg del 2020, el nombre de refugiats i desplaçats interns va créixer un 4% respecte als 79,5 milions que hi havia a finals del 2019, segons l'informe anual de l'agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

"Crec que això és molt significatiu, perquè estem parlant del 2020. Estem parlant de l'any de la covid-19, de l'any en què no ens vam moure, en què vam estar confinats. I malgrat això, hi ha tres milions de persones més que es van veure obligades a fugir per discriminació, persecució i altres formes de violència", va destacar l'alt comissionat de l'ONU per als refugiats, Filippo Grandi.

Les xifres d'ACNUR engloben persones en situacions molt diferents i inclouen refugiats internacionals, demandants d'asil i desplaçats dins dels seus països, així com milions de ciutadans que han deixat casa seva i que no figuren oficialment dins de cap d'aquests grups.

Els espanyols estimem que n'estem informats?

La majoria dels espanyols, diem que estem informats del que passa al món, però també considerem que estem poc informats sobre alguns casos temàtics com la immigració, les guerres, o les diferències dels països. Països rics, països pobres. Diferències notables de les informacions que són bloquejades pels països capitalistes que exploten els països pobres i principalment africans.

Però sabem perquè fugen els ciutadans del país d'origen a un altre?

Quines raons sinistres els pot portar milers de ciutadans a immigrar?

Moltes de les turbulències migratòries tenen un "rerefons de sinistre". Les guerres, les diferències per raons polítiques-ideològiques, l'explotació de pulmons verds i desastres naturals per raons econòmiques, i per brots de guerres ultranacionalistes per raons ètniques-religioses, i totes aquestes raons, són motius de persecució.

Hauríem d'estar ben informats dels fluxos migratoris al món. Saber la separació entre refugiat polític i immigrant econòmic que sempre no és fàcil d'establir, i poder donar la nostra opinió i participar, sempre amb l'acceptació de l'altre en el seu discurs que sigui civilitzadament correcte i reconeixement els moments difícils que han viscut, aquests éssers humans de foscor, de no veure amb claredat el futur. Si no som solidaris, que en algunes de les ocasions ja hem vist que altres ho han estat amb els nostres conciutadans, som una societat injusta i no estem en altura real d'un món que està al límit de la supervivència.
Camp de refugiats d'ACNUR

dijous, 9 de desembre del 2021

EL GRAN EXILI DELS DESPLAÇATS i REFUGIATS. (II) - Els Espanyols.

Cada minut, hi ha persones que ho deixen tot per fugir de la guerra, la persecució o el terror, i són desplaçades a tots els racons del món per la força.

Les protestes recents contra el racisme, que s'estan manifestant principalment a Europa, així com als Estats Units d'Amèrica, posen de manifest com necessitem lluitar desesperadament per un món més inclusiu i igualitari, en un món on ningú es quedi enrere, demostrant amb el nostre 
exercici d'aconseguir canviar les coses.

La meva aportació i contribució amb la societat en aquests temes socials és visibilitzar-los perquè la ciutadania prengui consciència dels traumes humans que petegem persones que pel seu naixement, raça o religió  
i que estan perseguits  injustament per l'odi d'una part de la nostra societat, que avui és declara moderna, però dic també injusta.

Prop d'un milió d'andalusos van emigrar a Catalunya als anys seixanta, i van sortir de la seva terra per aconseguir un futur millor. La crisi de la mineria i la reculada en el sector del raïm els van portar desplaçaments de pobles i ciutats a procurar una vida millor per a ells i els seus familiars. Ja al 1.920, més de 40.000 almeriencs s'hagueren vist obligats a emigrar, preferentment amb destinació a Catalunya.

Van ser els pioners, però no pas els únics. Corrien els anys quaranta i Andalusia estava sumida al malson de la postguerra. La pobresa i la gana, però també la repressió política, van motivar una lenta però constant arribada d'emigrants procedents de tot Andalusia a Catalunya.

Ni tan sols la política sistemàtica d'expulsió d'emigrants duta a terme per les autoritats franquistes als anys cinquanta -entre 1950-55, Barcelona va deportar més de 15.000 emigrants, molts d'ells andalusos, i vàrem aconseguir aturar aquest el flux emigratori. L'immigratori es va disparar fins a cotes mai viscudes al començament dels anys seixanta.

Arribada d'andalusos a Barcelona

L'exili és una migració de caràcter forçós i que es caracteritza que els habitants d'un país han d'abandonar-lo i en casos molt greus és per assegurar-ne la supervivència, ja que són perseguits per raons polítiques per la seva manera de pensar i sels restinga la llibertat d'expressió, o per creences religioses.

A Espanya entre el 28 de gener i el 10 de febrer de 1939 passarem per la frontera unes 500.000 persones que travessessin el Pirineu per diversos passos entre Puigcerdà i el Coll dels Belitres, a Portbou, tot i que la majoria ho feren pel Pertús i el Coll dels Belitres.

Aquelles persones que eren migrants per raons polítiques, foren recloses als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. Un 60% foren retornats, més o menys voluntàriament, a Espanya.

Pas per la frontera francesa

Espanya sempre ha estat un país de migració d'espanyols cap a diferents punts del planeta. La destinació dels emigrants espanyols ha variat durant la història, i la seva destinació ha estat i és principalment Hispanoamèrica, però també els Estats Units, i alguns països d'Àfrica.

L'emigració transoceànica a les Amèriques és la dominant. Cuba Puerto Rico i Argentina, són els principals països que van emigrar els espanyols i el seu trasllat oscil·la (segons dades oficioses, prop de 2.500.000 de persones), i amb el boom del petroli i la persecució donin franquisme, va ser Veneçuela qui va ser el país perceptor de ciutadans espanyols principalment canaris, bascos i gallecs. Altres destins van ser; Brasil, Uruguai, Xile, Perú, Colòmbia, Mèxic, Costa Rica i altres

Emigració en vaixell a Argentina

diumenge, 5 de desembre del 2021

EL GRAN EXILI DELS DESPLAÇATS i REFUGIATS. (I)


Des de la caiguda del mur de Berlín fa trenta-dos anys, la seva desaparició va ser el final d'una història de dramàtics esdeveniments al llarg del segle XX. Amb aquesta fi, va iniciar-se una nova època en què els parlo del ,"nou ordre mundial" de pau i prosperitat. Amb la seva caiguda va  possibilitar el final de la guerra freda amb la reunificació de les dues Alemanyes i la desaparició de la Unió Sovietica.

El Mur de Berlín no només dividia la població alemanya, sinó que dividia tota la ciutadania Europa en dos pols d'influència, la Unió Soviètica i els Estats Units. Aquests esdeveniments van donar pas a canvis polítics a Alemanya, però també noves reglamentacions migratòries. Multituds de ciutadans alemanys es van apinyar a les portes obertes al mur i van passar d'una banda a l'altra de la frontera sense control.

El trànsit de ciutadans alemanys pels passos fronterers de les Alemanyes de l'Est i de l'Oest, van començar amb desplaçaments de ciutadans d'una banda a l'altra. i les descolonitzacions en altres continents principalment a Àfrica.

La descolonització d'Àfrica va ser un procés que va començar la Segona Guerra Mundial i que es va estendre fins als anys setanta. Després de les Guerres Mundials, les colònies, que havien fet una contribució especial a l'esforç bèl·lic dels països de França i Bèlgica, van desaparèixer i els seus Estats van ser sostinguts per les colònies que van començar a exigir compensacions polítiques alhora que el focus del poder al món abandonava les potències colonials i es dirigia cap als Estats Units i la Unió Soviètica, grans guanyadors del conflicte i tots dos amb un enfocament anticolonial.

La independència de les colònies a Àfrica, momentàniament van ser pacífiques encara que amb problemes interètnics a causa del traçat arbitrari de les fronteres. Tot i que es va mantenir la majoria de les seves excolònies dins de la seva esfera d'influència gràcies a la presència. d'importants comunitats de colons blancs en què va marcar bona part del procés.

En algunes excolònies, avui països, se'n va proclamar la independència de manera unilateral per garantir que la minoria blanca mantingués el poder, sent el procés d'independència més tens de l'Àfrica. Sud-àfrica va mantenir un sistema de segregació racial que es va estendre a Namíbia, de fet Namíbia va ser integrada com una part més del territori sud-africà i no com una colònia, quedant escletxes territorials, cosa que va endarrerir alguns països de la seva independència fins a 1990. Namíbia encara era alemanya, havia quedat envoltada per un nou país al qual no volia pertànyer, i un altre dels esforços insuficients va ser amb el Marroc, amb el desig de formar una república nova va arribar a tenir representativitat a la vida política del país amb l'auge del Partit Independentista.

Pel que fa a les colònies espanyoles, Guinea Equatorial va obtenir la seva independència el 1968, mentre que Espanya es va retirar del Sàhara Occidental el novembre del 1975, després de la signatura dels Acords Tripartits de Madrid. Tot i això, després de la sortida de les tropes espanyoles va provocar una fugida massiva de refugiats cap al sud d'Algèria.


El Sàhara Occidental, l'última colònia d'Àfrica, i 16 al món.

Abandonat per Espanya, ocupat pel Marroc i enyorat pels sahrauís, el Sàhara Occidental és el darrer territori a l'Àfrica pendent de descolonització. Els múltiples intents de les Nacions Unides per apropar postures i fer un referèndum han estat en va i, mentre que el Marroc ofereix autonomia i la República Àrab Sahrauí Democràtica demana independència, ja gairebé són dues les generacions nascudes en camps de refugiats que continuen esperant una solució que sembla no arribar-hi.

El Comitè de Descolonització de les Nacions Unides considera que hi ha disset territoris no autònoms, pendents de ser descolonitzats (per ordre alfabètic): Anguilla, Bermudes, Gibraltar, Guam, Illes Caiman, Illes Malvines, Illes Turks i Caicos, Illes Verges Britàniques, Illes Verges dels Estats ...

GLOBALITZACIÓ, RESISTÈNCIA i IMMIGRACIÓ.

La globalització del "nou ordre mundial" deixa desemparats ha molts ciutadans del Nord d'Europa i d'Àfrica, amb un lliure comerç imperialista, països amb policia i sense fronteres, guerres locals pel poder, multinacionals amb matons i amb grups armats que maten, en definitiva una gran barbàrie que defineix l'estat d'actualitat en què viuen diversos milions de ciutadans a països comte el seu gran valor són les matèries primeres. Matèries primeres que són comercialitzades per grans grups financers amb influència dels poders polítics i militars dels països on actuen.


(Continua.)