Des de la caiguda del mur de Berlín fa trenta-dos
anys, la seva desaparició va ser el final d'una història de dramàtics esdeveniments
al llarg del segle XX. Amb aquesta fi, va iniciar-se una nova època en què
els parlo del ,"nou ordre mundial" de pau i prosperitat. Amb la
seva caiguda va possibilitar el final de la guerra freda amb la reunificació de les dues Alemanyes i la desaparició de la Unió Sovietica.
El Mur de Berlín no només dividia la població alemanya, sinó que dividia tota la ciutadania Europa en dos pols d'influència, la Unió Soviètica i els Estats Units. Aquests esdeveniments van donar pas a canvis polítics a Alemanya, però també noves reglamentacions migratòries. Multituds de ciutadans alemanys es van apinyar a les portes obertes al mur i van passar d'una banda a l'altra de la frontera sense control.
El trànsit de ciutadans alemanys pels passos fronterers de les Alemanyes de l'Est i de l'Oest, van començar amb desplaçaments de ciutadans d'una banda a l'altra. i les descolonitzacions en altres continents principalment a Àfrica.
La descolonització d'Àfrica va ser un procés que va començar la Segona Guerra Mundial i que es va estendre fins als anys setanta. Després de les Guerres Mundials, les colònies, que havien fet una contribució especial a l'esforç bèl·lic dels països de França i Bèlgica, van desaparèixer i els seus Estats van ser sostinguts per les colònies que van començar a exigir compensacions polítiques alhora que el focus del poder al món abandonava les potències colonials i es dirigia cap als Estats Units i la Unió Soviètica, grans guanyadors del conflicte i tots dos amb un enfocament anticolonial.
La independència de les colònies a Àfrica, momentàniament van ser pacífiques encara que amb problemes interètnics a causa del traçat arbitrari de les fronteres. Tot i que es va mantenir la majoria de les seves excolònies dins de la seva esfera d'influència gràcies a la presència. d'importants comunitats de colons blancs en què va marcar bona part del procés.
En algunes excolònies, avui països, se'n va proclamar la independència de manera unilateral per garantir que la minoria blanca mantingués el poder, sent el procés d'independència més tens de l'Àfrica. Sud-àfrica va mantenir un sistema de segregació racial que es va estendre a Namíbia, de fet Namíbia va ser integrada com una part més del territori sud-africà i no com una colònia, quedant escletxes territorials, cosa que va endarrerir alguns països de la seva independència fins a 1990. Namíbia encara era alemanya, havia quedat envoltada per un nou país al qual no volia pertànyer, i un altre dels esforços insuficients va ser amb el Marroc, amb el desig de formar una república nova va arribar a tenir representativitat a la vida política del país amb l'auge del Partit Independentista.
Pel que fa a les colònies espanyoles, Guinea Equatorial va obtenir la seva independència el 1968, mentre que Espanya es va retirar del Sàhara Occidental el novembre del 1975, després de la signatura dels Acords Tripartits de Madrid. Tot i això, després de la sortida de les tropes espanyoles va provocar una fugida massiva de refugiats cap al sud d'Algèria.
Abandonat per Espanya, ocupat pel Marroc i enyorat pels sahrauís, el Sàhara Occidental és el darrer territori a l'Àfrica pendent de descolonització. Els múltiples intents de les Nacions Unides per apropar postures i fer un referèndum han estat en va i, mentre que el Marroc ofereix autonomia i la República Àrab Sahrauí Democràtica demana independència, ja gairebé són dues les generacions nascudes en camps de refugiats que continuen esperant una solució que sembla no arribar-hi.
La globalització del "nou ordre mundial" deixa desemparats ha molts ciutadans del Nord d'Europa i d'Àfrica, amb un lliure comerç imperialista, països amb policia i sense fronteres, guerres locals pel poder, multinacionals amb matons i amb grups armats que maten, en definitiva una gran barbàrie que defineix l'estat d'actualitat en què viuen diversos milions de ciutadans a països comte el seu gran valor són les matèries primeres. Matèries primeres que són comercialitzades per grans grups financers amb influència dels poders polítics i militars dels països on actuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada