El 27 de gener de 2022, sota la presa de possessió de Xiomara Castro, a Hondures s'enforteix en la democràcia, després del derrocament del 28 de juny de 2009, a l'expresident Manuel Zelaya. Zelaya que va ser l'últim president democràtic i enderrocat per un cop d'estat militar, acompanyat per sectors de la societat civil i de poders polítics hondurenys, així com de l'empresa privada i els sectors del Partit Liberal d'Hondures, els quals van ser els impulsors.
Xiomara Castro
Segons l'última actualització dels resultats emesa pel Consell Nacional Electoral (CNE), i amb el còmput total de les actes, Xiomara Castro, del Partit Llibertat i Refundació (Lliure), es va imposar per 1.716.793 amb el 51,12% dels vots davant de Nasry Asfura, de l'oficialista Partit Nacional, que va aconseguir 1.240.260 el 36,93%. Yani Rosenthal, del Partit Liberal, només va obtenir 335.762 vots, un 9,89%.
La presidenta de la República d'Hondures, que va accedir al poder el dia 27 de gener passat després d'una aclaparadora victòria es va definir d'esquerres. Castro, en assumir el poder d'Hondures, el va descriure com una "tragèdia nacional i de fallida", i va prometre mesures econòmiques per als més pobres.
Amb l'arribada de Xiomara Castro a la presidència d'Hondures, Llatinoamèrica continua desplaçant-se cap a l'esquerra de l'espectre polític, cosa que es podria consolidarse si es confirmen els pronòstics a Colòmbia i el Brasil, amb les possibles victòries de Gustavo Petro i Luiz Inácio Lula Da Silva.
Castro que coneix bé allò que representa l'esquerra llatinoamericana, posa fi a més d'un segle d'un bipartidisme tradicional conservador marcat pels partits Nacional i Liberal. Amb el triomf de Xiomara Castro, Hondures es posarà en línia amb l'esquerra llatinoamericana, dotze anys després que, després del cop d'Estat, i que el seu país fos retirat de l'Aliança Bolivariana dels Pobles de La Nostra Amèrica (ALBA).
Amb el "SI ES POT, SI ES VA POT", milers d'hondurenys van celebrar el retorn de la nova esquerra al poder després de dotze anys de llarga travessia per un desert després del cop d'estat. Des del retorn de la legalitat constitucional a Hondures, i en el seu primer discurs que Xiomara Castro va dirigir al seu poble, les seves primeres paraules van dur adreçades a les dones, amb la seva tradicional frase "Les dones estem trencant les cadenes" després del deute i fallida que ens han deixat els nostres predecessors de dotze anys de dictadura.
El deute va augmentar un 700% i de la pobresa, que es va elevar a 74%", i va afirmar: "Som el país més pobre d'Amèrica Llatina, i això explica les caravanes de migrants que fugen arriscant les vides".
Castro és conscient del deute del seu país, però, tot i això, va anunciar "llum de franc per als més pobres i una reducció del preu dels combustibles".
Castro ha anunciat algunes mesures destinades als més pobres i gestos polítics i socials de gran importància com l'amnistia als presos polítics, i més atenció a les dones del país amb un major índex de feminicidis de la regió. "No us fallaré", va manifestar, i també va dir que: "Defensaré els seus drets fins a la victòria sempre".
El deute va augmentar un 700% i de la pobresa, que es va elevar a 74%", i va afirmar: "Som el país més pobre d'Amèrica Llatina, i això explica les caravanes de migrants que fugen arriscant les vides".
Castro és conscient del deute del seu país, però, tot i això, va anunciar "llum de franc per als més pobres i una reducció del preu dels combustibles".
Castro ha anunciat algunes mesures destinades als més pobres i gestos polítics i socials de gran importància com l'amnistia als presos polítics, i més atenció a les dones del país amb un major índex de feminicidis de la regió. "No us fallaré", va manifestar, i també va dir que: "Defensaré els seus drets fins a la victòria sempre".
ABANS-d'AHIR, PUBLIQUEN LA LLEI QUE CONDEMNA EL COP D'ESTAT DEL 2009.
El divendres dia 4 de febrer, es va derogar el decret legislatiu número 141-2009, de la Llei per a la Reconstrucció de l'Estat Constitucional de Dret i perquè els Fets no es Repeteixin, de separació del president d'Hondures, José Manuel Zelaya, aprovat el diumenge 28 de juny del 2009 i publicat al número 31,950 de La Gaceta, de dimecres 1 de juliol de 2009, després del cop militar, amb acompanyament de civils, entre empresaris i part de polítics rivals del Partit Liberal d'Hondures, oposats a Zelaya.
Zelaya va ser segrestat i detingut el 28 de juny de 200
9, per uns 200 militars i abrigats per «una aliança cívic-militar recolzada pels Estats Units per unir-se al "Socialisme del segle XXI" que llavors promovia el president veneçolà Hugo Chávez», i per voler implantar un model socialista al país, i pel seu apropament a aquesta ideologia i als governs socialistes de la regió. Va ser deportat a Costa Rica, però de forma il·legal, ja que la constitució hondurenya diu expressament que cap ciutadà hondureny pot ser extradit ni lliurat a un Estat estranger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada