El pròxim 11 de març, l'exlíder estudiantil i activista de l'associacionisme social, prendrà possessió com a president de la República de Xile. GABRIEL BORIC FONT d'avantpassats gironins, esperança jove que l'esquerra política Llatinoamèrica. Dirigent del "Frente Amplio Chile" que prengui un nou rumb cap a l'esquerra. Boric és el mandatari més jove a assolir el Palau de la Moneda.
Líders d'Amèrica Llatina celebren la victòria de Gabriel Boric a Xile
Els Mandataris llatinoamericans han felicitat Gabriel Boric, nou president de Xile després de guanyar a la segona volta davant del feixista, José Antonio Kast, conegut com el Bolsonaro xilè,
Els presidents d'Uruguai, Lluis Lacalle Pou, així com "Pepe" José Mujica. També el primer mandatari equatorià, Guillermo Lasso. El president cubà Miguel Díaz-Canel, Pedro Castillo, president de Bolívia.
El president argentí, Alberto Fernández, així com Cristina Fernández, expresidenta (2007-2015) i vicepresidenta de l'Argentina. L'expresident bolivià Evo Morales (2006-2019) també va voler felicitar el pròxim president xilè.
Les passades les eleccions a Xile van ser les més polaritzades que es recorden. D'una banda, Boric era un diputat de trenta-cinc anys i antic líder estudiantil que es defineix com a ecologista, feminista i regionalista, vol ampliar el paper de l'Estat cap a un model de benestar semblant al d'Europa.
D'altra banda, Kast, un advocat catòlic de cinquanta-cinc anys, busca reduir el paper de l'Estat, abaixar impostos, afrontar amb mà dura la migració irregular i prohibir el matrimoni gai i totes les formes d'avortament.
Els analistes van quedar descol·locats: després de l'aixecament popular contra el neoliberalisme i contra la constitució de Pinochet, culminant amb un canvi radical de sentiment i orientació entre els votants xilens.
El nou presidenciable de Xile, que substitueix Sebastián Piñera, de Renovació Nacional, partit polític xilè de centredreta conservadora-liberal, i del que va president del partit del maig del 2001 al març del 2004. Piñera es converteix en el primer president de dreta des del terme del Govern Militar del president Augusto Pinochet Ugarte.
Després del dictador xilè, va ser Michelle Bachelet, que va encapçalar la coalició política NOVA MAJORIA, que agrupava els partits de centreesquerra i esquerra. Bachete és militant del Partit Socialista de Xile, i avui és l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans.
Dos militants de l'esquerra xilena han arribat a la presidència de la República: Salvador Allende, entre el 1970 i el 1973, i Michelle Bachelet, en dos períodes, entre el 2006 i el 2010 i entre el 2014 i el 2018.
D'altra banda, Kast, un advocat catòlic de cinquanta-cinc anys, busca reduir el paper de l'Estat, abaixar impostos, afrontar amb mà dura la migració irregular i prohibir el matrimoni gai i totes les formes d'avortament.
Els analistes van quedar descol·locats: després de l'aixecament popular contra el neoliberalisme i contra la constitució de Pinochet, culminant amb un canvi radical de sentiment i orientació entre els votants xilens.
El nou presidenciable de Xile, que substitueix Sebastián Piñera, de Renovació Nacional, partit polític xilè de centredreta conservadora-liberal, i del que va president del partit del maig del 2001 al març del 2004. Piñera es converteix en el primer president de dreta des del terme del Govern Militar del president Augusto Pinochet Ugarte.
Després del dictador xilè, va ser Michelle Bachelet, que va encapçalar la coalició política NOVA MAJORIA, que agrupava els partits de centreesquerra i esquerra. Bachete és militant del Partit Socialista de Xile, i avui és l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans.
Dos militants de l'esquerra xilena han arribat a la presidència de la República: Salvador Allende, entre el 1970 i el 1973, i Michelle Bachelet, en dos períodes, entre el 2006 i el 2010 i entre el 2014 i el 2018.
Reptes de Gabriel Boric
Atès que es preveu que la nova Constitució sigui ratificada el setembre de 2022, Boric haurà de començar a implementar-la per decret o retardar-ne la promulgació fins que canviï l'aritmètica legislativa.
Si escolliu la segona opció, provocarà la indignació i la frustració generalitzades a la classe treballadora. Això podria obrir-li una futurible porta a Kast, que sortiria beneficiat d'una erosió més gran de la confiança en la democràcia liberal.
Amb un Congrés paralitzat i un president socialdemòcrata que podria no estar disposat a governar per decret per evitar que en diguin tirà, les perspectives de transició a un nou ordre sociopolític llueixen ombrívoles. L'olla de pressió està una altra vegada sobre el foc.
Si l'esperança és superar la por i la paràlisi, caldran nous mecanismes polítics per afluixar el control de les forces reaccionàries i reformular radicalment la Constitució. En els darrers mesos, la Convenció Constitucional ha escoltat testimonis d'organitzacions populars que demanen poder de decisió en l'àmbit local i procediments de democràcia directa per descentralitzar el poder, protegir el medi ambient i combatre la corrupció.
El pas d'un model neoliberal a un socialdemòcrata requereix un treball legal intens i de polítiques públiques en lloc de negociacions mortes i immobilitat política.
L'estabilitat que Boric espera serà esquiva. Retardar l'aprovació de reformes socioeconòmiques essencials no evitarà futures erupcions de descontentament popular: només posarà en perill el fràgil statu quo a què està tan aferrada la classe dominant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada