DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

 Aproximadament 2400 milions de dones al món no tenen els mateixos drets econòmics que els homes

Tot i la pandèmia, 23 països van millorar la seva legislació per promoure la inclusió econòmica de les dones el 2021.

Segons l'informe del Banc Mundial titulat. La Dona, l'Empresa i el Dret 2022, al voltant de 2400 milions de dones en edat de treballar no tenen igualtat d'oportunitats econòmiques i 178 països continuen amb barreres legals que els impedeixen participar plenament a l'economia. A 86 països, les dones enfronten algun tipus de restricció laboral, i 95 països no garanteixen la igualtat de remuneració per un treball d'igual valor.

A escala mundial, les dones encara accedeixen a només tres quartes parts dels drets reconeguts als homes, fet que es tradueix en una puntuació total de 76,5 sobre 100 punts, que indicaria l'existència d'una paritat jurídica completa. No obstant això, malgrat l'efecte desproporcionat que la pandèmia mundial ha generat a la vida i els mitjans de subsistència de les dones, 23 països van reformar les seves lleis el 2021 i van fer passos molt necessaris per promoure la inclusió econòmica de les dones, segons l'informe.

"Si bé s'han aconseguit avenços, a escala mundial la bretxa entre els ingressos esperats tant d'homes i dones al llarg de la seva vida és de USD 172 bilions, gairebé dues vegades el producte intern brut (PIB) anual del món", va assenyalar Mari Pangestu, Directora Gerent de Polítiques de Desenvolupament i Aliances del Banc Mundial. "A mesura que avancem cap a un desenvolupament verd, resistent i inclusiu, els governs han d'accelerar el ritme de les reformes legals, perquè les dones puguin desenvolupar tot el seu potencial i beneficiar-se de manera plena i equitativa".

L'informe. La Dona, l'Empresa i el Dret 2022 mesura les lleis i regulacions en vuit àrees que afecten la participació econòmica de les dones a 190 països. Les vuit àrees són Mobilitat, Treball, Remuneració, Matrimoni, Parentalitat, Empresariat, Actius i Jubilació. Les dades ofereixen punts de referència objectius i mesurables per analitzar làbans a escala mundial cap a la igualtat de gènere. Només 12 països, tots integrants de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) tenen paritat jurídica entre els gèneres. La novetat d'aquest any és un estudi pilot realitzat a 95 països sobre les lleis que regeixen la cura infantil, una àrea crucial on es requereix suport perquè les dones s'exerceixin amb èxit en l'ocupació remunerada. També s'hi inclou una anàlisi sobre com s'implementen a la pràctica les lleis que influeixen en l'apoderament econòmic de les dones, on s'emfatitza la diferència entre les lleis que figuren als codis i la realitat que viuen les dones.

El 2021 les regions d'Orient Mitjà i Nord d'Àfrica i Àfrica al sud del Sàhara van mostrar les millores més significatives a l'índex de La Dona, l'Empresa i el Dret, encara que continuen endarrerides en termes generals respecte a altres parts del món. Gabon es destaca per haver introduït àmplies reformes al seu codi civil i per haver promulgat una llei sobre l'eliminació de la violència contra la dona. La puntuació d'aquest país va augmentar de 57,5 ​​el 2020 a 82,5 el 2021.

A escala mundial, el nombre més gran de reformes va correspondre als indicadors de parentalitat, remuneració i treball. Moltes modificacions es van centrar en la protecció contra l'assetjament sexual a la feina, la prohibició de la discriminació per raons de gènere, l'extensió de la llicència remunerada per als nous pares i mares, i l'eliminació de les restriccions laborals per a les dones. Els indicadors de remuneració i parentalitat mostren les puntuacions mitjanes més baixes de l'índex, però durant l'últim any es van elevar en 0,9 i 0,7 punts, respectivament, i van assolir mitjanes de 68,7 i 55,6. Els avenços a l'indicador de parentalitat s'han referit en gran manera a la llicència per paternitat ia la llicència parental compartida, però la seva baixa puntuació destaca la necessitat d'accelerar les reformes en aquesta àrea.

"Les dones no poden aconseguir la igualtat al lloc de treball si estan en una posició desigual dins de la llar", va afirmar Carmen Reinhart, Vicepresidenta Sènior i Economista en Cap del Grup Banc Mundial. "Això implica obtenir condicions equitatives i assegurar-se que el fet de tenir fills o filles no impedeixi a les dones participar plenament a l'economia i fer realitat les seves esperances i aspiracions".

A tot el món, 118 economies garanteixen catorze setmanes de llicència remunerada per a les mares. Més de la meitat (114) de les economies analitzades estipulen una llicència remunerada per als pares, però la durada mitjana és de només una setmana. L'any passat, la Regió Administrativa Especial de Hong Kong (Xina), que oferia anteriorment deu setmanes de llicència remunerada per maternitat, va establir la durada mínima recomanada de catorze setmanes. Armènia, Suïssa i Ucraïna van incorporar la llicència remunerada per paternitat. Colòmbia, Geòrgia, Grècia i Espanya, a més, van establir la llicència parental remunerada, que ofereix a tots dos progenitors algun tipus de llicència pagada per cuidar el nen o nena després del naixement. Les lleis que promouen la llicència remunerada per als pares poden reduir la discriminació al lloc de treball i millorar l'equilibri entre la vida laboral i personal.

A l'informe. La Dona, l'Empresa i el Dret 2022 s'introdueixen estudis pilot en dues àrees noves: l'entorn jurídic referit als serveis de cura infantil i la implementació de les lleis. Un nombre creixent d'economies estan invertint en la cura infantil per tal de millorar les seves habilitats i reconèixer el treball no remunerat que exerceixen les dones, que solen assumir una quantitat més gran de tasques de cura. En aquesta investigació pilot es va analitzar la legislació de 95 economies i es va observar que la majoria de les economies d'ingrés alt de l'OCDE i d'Europa i Àsia central regulen serveis públics de cura infantil, mentre que a l'Orient Mitjà i al Nord d'Àfrica i Àsia meridional, les normes obliguen el sector privat o els ocupadors a brindar serveis de cura per als fills o filles dels seus treballadors.

Perquè la cura infantil sigui més assequible i s'utilitzi àmpliament, alguns països ofereixen suport financer a les famílies o als proveïdors d'aquests serveis. En aquesta investigació, també, es van analitzar diversos aspectes referits a la qualitat de les prestacions que estan subjectes a regulació, com la proporció de mestres per nen, la mida màxima dels grups, els requisits de capacitació per als docents i les exigències que deuen complir els proveïdors d'aquests serveis en relació amb les llicències, les inspeccions i la presentació d'informes. Cal demanar més evidències sobre allò que constitueix un servei de bona qualitat i sobre els aspectes de la qualitat que podrien determinar que les famílies facin ús aquestes prestacions.

En aquesta edició també s'examina com funcionen a la pràctica els indicadors de La Dona, l'Empresa i el Dret en 25 economies. Una anàlisi dels esquemes d'implementació de les lleis revela una bretxa significativa entre la legislació que figura als codis i el funcionament legal. Les lleis per si soles no són suficients per aconseguir més igualtat de gènere: entren en joc no només la seva implementació i compliment, sinó també les normes socials, culturals i religioses. Aquestes bretxes s'analitzaran més a fons a les futures edicions de l'informe. La Dona, l'Empresa i el Dret.

Aspectes regionals destacats

Economies avançades: Les economies avançades continuen aconseguint avenços als indicadors. Grècia, Espanya i Suïssa van reformar les lleis el 2021, totes centrades a millorar la llicència remunerada per als nous pares i les noves mares. Dotze economies avançades són les úniques economies del món que obtenen una puntuació de 100: Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Grècia, Islàndia, Irlanda, Letònia, Luxemburg, Portugal, Espanya i Suècia.

Àsia oriental i el Pacífic: La regió de l'Àsia oriental i el Pacífic continua reformant la seva legislació a favor de la igualtat de gènere, però a un ritme lent. Dues economies de l'Àsia oriental van fer reformes l'any passat. Cambodja va introduir un sistema de pensions de vellesa en què es van equiparar les edats que tant els homes i les dones poden jubilar-se amb pensió completa. Vietnam va eliminar totes les restriccions a la feina per a les dones.

Europa i Àsia central: La regió d'Europa i Àsia central és la segona regió amb més puntuació, aconseguint una puntuació mitjana de 84,1. Quatre economies van implementar reformes l'any passat. Armènia, Ucraïna i Geòrgia van introduir la llicència de paternitat remunerada. Ucraïna també va equiparar les edats en què els homes i les dones poden jubilar-se amb pensió completa. Xipre va permetre a les dones sol·licitar passaport de la mateixa manera que els homes. Continuen existint importants desafiaments en les àrees de remuneració i jubilació, les quals tenen les puntuacions mitjana més baixes en aquesta regió. Per exemple, gairebé la meitat de les economies a Europa i Àsia central no tenen disposicions legals que exigeixen la igualtat de remuneració per treball d'igual valor, i les edats per jubilar-se amb pensió completa encara són desiguals en 17 economies.

Amèrica Llatina i el Carib: A Amèrica Llatina i el Carib, les dones accedeixen a menys de tres quartes parts dels drets legals que s'atorguen als homes. De les 32 economies de la regió, dues van promulgar reformes l'any passat. Argentina va comptabilitzar explícitament els períodes d'absència per cura infantil a les prestacions de jubilació.

Colòmbia es va convertir al primer país d'Amèrica Llatina a introduir la llicència parental remunerada, amb l'objectiu de reduir la discriminació contra les dones al lloc de treball. Només la meitat de les economies de la regió garanteixen algun tipus de llicència remunerada per als pares.

Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: A l'Orient Mitjà i Nord d'Àfrica, les dones accedeixen, de mitjana, a només la meitat dels drets legals que s'atorguen als homes. Tot i això, aquesta regió és la que més ha millorat les seves lleis gràcies a les reformes promulgades en cinc economies. Bahrain va establir la igualtat de remuneració per treball d'igual valor i va eliminar les restriccions del treball nocturn per a les dones. També va derogar les disposicions que atorgaven a l'autoritat competent la facultat de prohibir o restringir el treball de les dones en determinades feines o indústries. Egipte va promulgar lleis que protegeixen les dones de la violència domèstica i faciliten l'accés al crèdit per a les dones en prohibir la discriminació basada en el gènere als serveis financers. Kuwait va prohibir la discriminació per raons de gènere a l'ocupació i va aprovar una llei sobre l'assetjament sexual al lloc de treball. El Líban va promulgar una llei que penalitza l'assetjament sexual a la feina. Oman va permetre a les dones sol·licitar passaport de la mateixa manera que els homes.

Àsia Meridional: A Àsia Meridional, les dones accedeixen a només dues terceres parts dels drets reconeguts als homes a la regió. Només una economia de la regió va implementar reformes. El Pakistan va eliminar les restriccions del treball nocturn per a les dones.

Àfrica al sud del Sàhara: Àfrica al sud del Sàhara té una àmplia gamma de resultats a l'índex de La Dona, l'Empresa i el Dret, amb puntuacions que oscil·len entre 89,4 al Maurici i 29,4 al Sudan. La regió va implementar reformes integrals, aconseguint la segona millora més alta a l'índex l'any passat. Gabon es destaca, ja que va emprendre reformes substancials del seu codi civil i va aprovar una llei per eliminar la violència contra les dones. Aquestes reformes van concedir a les dones els mateixos drets que als homes per triar on viure i obtenir feina sense necessitat d'un permís per part dels seus marits; van eliminar el requisit que les dones casades obeeixin els seus marits, i permeten que les dones siguin cap de família de la mateixa manera que els homes.

Gabon va concedir als cònjuges els mateixos drets sobre els béns immobles i la mateixa autoritat administrativa sobre els béns durant el matrimoni. També, va promulgar una llei que protegeix les dones de la violència domèstica. Les reformes de Gabon van concedir a les dones els mateixos drets que als homes per obrir un compte bancari i van prohibir la discriminació per raons de gènere als serveis financers.

També a la regió d'Àfrica, Angola va promulgar una llei que penalitza l'assetjament sexual a la feina. Benín va eliminar les restriccions a l'ocupació de les dones a la construcció, de manera que ara elles poden treballar en tots els mateixos llocs de treball de la mateixa manera que els homes. Burundi va establir la igualtat de remuneració per feina del mateix valor. Sierra Leone va facilitar l'accés de les dones al crèdit en prohibir la discriminació per raons de gènere als serveis financers. Togo va introduir una nova llei que ja no prohibeix l'acomiadament de treballadores embarassades, cosa que reduïa les oportunitats econòmiques de les dones.