LA NECESSITAT DE COMPTAR LA HISTÒRIA DELS REFUGIATS, I PEL SEU LEGÍTIM DRET DE RETORN A LA SEVA TERRA.

A la cerca de fer visible els diferents casos de poblacions refugiades, avui inicio aquest cicle amb, PALESTINA.

Per què Palestina?

Durant fa poques hores a Barcelona i Madrid, s'han fet ressò de Palestina per diferents temes. A Barcelona per la valentia de l'alcaldessa de Barcelona, ADA COLAU que ha decidit acabar la complicitat amb Tel-Aviv fins que respectin els drets humans del poble palestí, i Madrid per part de l'alcaldessa, DÍAZ AYUSO d'estrènyer llaços i continuar atraient inversió estrangera a la Comunitat de Madrid.

Ada Colau - Alcaldessa de Barcelona

Però la veritat del dia a dia és que a Palestina hi ha palestins morts a la franja de GAZA a mans de l'exèrcit israelià, i amb també baixes d'israelites al seu territori, i per què? Per què un conflicte que havia estat la pedra angular de la tensió a l'Orient Mitjà, els ritmes del qual marcaven les polítiques d'aliances a la regió i de l'evolució de les quals estava pendent l'opinió pública de mig món, ha anat quedant relegat a un lloc secundari? I el més important, amb quines circumstàncies podria tornar al centre de l'agenda?

El conflicte araboisraelià competeix amb molts altres. Ja no és "el conflicte" sinó un. A pocs quilòmetres Síria (Sense tenir en compte els recents terratrèmols a Turquia i Síria), es dessagna i la situació dels civils a Ghouta o Afrin també genera indignació. El Iemen viu una de les pitjors crisis humanitàries del planeta. Líbia, encara que és un conflicte de menor intensitat, té els europeus molt preocupats. El desgovern del país ha reorientat els fluxos migratoris cap a Europa. Uns fluxos que – no ho oblidem – repercuteixen en els resultats electorals. Itàlia n'és l'exemple més recent.

Estem en un escenari nou. Molts governs de l'Orient Mitjà, i també a Espanya el de la Comunitat de Madrid, ja no veuen Israel com l'enemic a batre sinó com a potencial aliat. Podria argumentar-se que en el passat això també passava i que la rivalitat real era la que es manifestava entre diferents països àrabs. Tot i això, s'ha anat un pas més enllà. El poc dissimulat – encara que mai formalitzat – acostament entre Unió dels Emirats Àrabs, Aràbia Saudita i Israel per fer front comú contra l'Iran n'és l'exemple més visible.

Gaza celebra el final del Ramadà sota l'ombra dels atacs israelià.

Pel legítim dret de retorn a Palestina

En 1947, la comunidad judía era una tercera parte de la población que vivía en el territorio de la Palestina histórica y poseía el 6% de la tierra. Después de la guerra de 1948-1949 y la creación del Estado de Israel, éste ocupó el 77% del territorio, mientras que los palestinos se convirtieron en un pueblo oprimido, cerca del 90% de su población, alrededor de 800.000 personas, fue expulsada de los territorios ocupados por los israelíes durante la guerra, en lo que llamaron Al Nakba (“el Desastre”). Este fue el comienzo de un largo periplo de vida como refugiados para una gran parte de los palestinos. 

El 30 de març del 1976, la societat palestina va convocar una vaga general en protesta pel continu robatori de les seves terres per Israel. L'Exèrcit sionista va assassinar set joves palestins amb «ciutadania israeliana» que es manifestaven per aturar la confiscació de 21.000 hectàrees de terres palestines per Israel per tal de construir colònies per a jueus i un camp d'entrenament militar. Des d'aleshores cada 30 de març es commemora la lluita del poble palestí plantant una olivera en senyal de reivindicació dels drets legítims del poble palestí sobre la Terra Palestina i el dret al retorn.

El procés de colonització i neteja ètnica de la Terra Palestina no ha cessat des de llavors, al març faran quaranta-set anys després, Israel ha expandit les seves colònies il·legals a tots els territoris palestins ocupats, utilitzant tota mena d'infraestructures militars i civils, com l'horrible Mur de l'Apartheid, les colònies il·legals i les lleis racistes. Ha privat d'accés a les seves terres i obligat a abandonar casa seva a desenes de milers de famílies palestines, incloent-hi a Jerusalem Est.

A Israel, els palestins i palestines amb ciutadania israelianes són discriminats. No han pogut retornar als seus pobles i molts encara viuen en pobles no reconeguts sense serveis públics de cap mena. Les famílies beduïnes són fustigades i desplaçades de força. Totes aquestes pràctiques contravenen la legislació internacional i els drets humans i han estat condemnades per les Nacions Unides.

En 2021, els israelians s'apropien de terres palestines per construir una carretera en Cisjordània.

No a l'ocupació del territori palestí!

No a la complicitat amb el colonialisme i l'Apartheid israelians!

Per la fi de les colònies!

Pel dret al retorn de tots i totes les refugiades palestines!