Espanya deixa a la seva sort els sahrauís davant del Marroc, després de quaranta-sis anys. El Sàhara que va ser colònia espanyola des del 1884 fins al 1976, va ser ocupada il·legalment pel Marroc i Mauritània a finals de 1975. La invasió anomenada "MARXA VERDA", que amb fotos d'HASSAN II a la mà i banderes dels dos països van conquistar les terres del Sàhara.
El reconeixement de la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental per part del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, obre una crisi en la política espanyola amb serioses repercussions en l'àmbit nacional amb els socis de PODEMOS i alguns partits que van fer possible el govern d'esquerres. També hi ha hagut reccions internacionals contra aquesta decisió unilateral i propiciada des dels EUA, en el mandat de Donald Trump, que modifica radicalment la seva posició en relació amb el conflicte.
Marxa Verda
El gener de 1976 i després que el general de l'exèrcit espanyol, Federico Gómez de Salazar, governador del Sàhara, i el príncep de llavors Joan Carles I, van portar la colònia espanyola (província), i amb traïció, no van ser capaços de defensar els ciutadans espanyols a terres del Sàhara i la invasió ja era un fet. Marroc apoderar-se de la part més fèrtil del territori i construir un mur gegant de sorra vigilat per una quantitat superior als 100.000 soldats.
Els residents sahrauís que veuran poder fugir de l'exercit marroquí es van instaurar i fins avui als campaments de Tinduf al sud-oest d'Algèria, on viuen en condicions de pobresa, vulnerabilitat i amb ajudes humanitàries. A Tinduf, van constituir la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
Des de l'inici de la democràcia a Espanya, els diferents governs han defensat el dret d'autodeterminació dels sahrauís, en concordança amb les tesis de l'Organització de Nacions Unides (ONU), però malgrat les promeses, els successius governs espanyols no s'han atrevit a encarar-se amb l'ocupació del territori per part marroquina, i ha acabat amb el reconeixement de facto de la sobirania del Marroc sobre el Sàhara.
Els residents sahrauís que veuran poder fugir de l'exercit marroquí es van instaurar i fins avui als campaments de Tinduf al sud-oest d'Algèria, on viuen en condicions de pobresa, vulnerabilitat i amb ajudes humanitàries. A Tinduf, van constituir la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
Des de l'inici de la democràcia a Espanya, els diferents governs han defensat el dret d'autodeterminació dels sahrauís, en concordança amb les tesis de l'Organització de Nacions Unides (ONU), però malgrat les promeses, els successius governs espanyols no s'han atrevit a encarar-se amb l'ocupació del territori per part marroquina, i ha acabat amb el reconeixement de facto de la sobirania del Marroc sobre el Sàhara.
Sánchez espiat per Pegasus: les claus de l'acord amb el Marroc?.
Des de la revelació que els telèfons de Pedro Sánchez han estat infectats pel sistema Pegasus ha suposat un tomb en les relacions d'Espanya amb el poble sahrauí. L'escàndol de presumpte espionatge i la deriva de les relacions amb el Marroc, tot fa pensar que en les dades robades, hi ha temes en "perill", i de gran importància en la política internacional d'Espanya, i el Govern ha explicat que les "intrusions externes", van ser produïdes per un atac des de l'estranger.
La rapidesa i l'obscurantisme amb què Pedro Sánchez ha pres la decisió de cedir davant del Marroc, la qual li ha portat problemes fins i tot amb una part del seu propi govern, i el fet va ser el Marroc qui hi hagi anunci formalment a l'opinió pública afegeix encara més ombres al cas.
La decisió del govern espanyol suposa un canvi de moviment al tauler internacional amb serioses repercussions per a uns temps turbulents en què es deixa els sahrauís a terra de ningú i com a víctimes d'una segona traïció. El president espanyol ha repetit gairebé les mateixes paraules del general Gómez de Salazar, gairebé cinc dècades enrere: "No hi ha hagut capitulació".
Pedro Sánchez i el rei Mohamed IV.
Elecció del secretari general del Front Polisario, al seu XVI Congrés.
Del 20 al 23 del gener passat, es va celebrar als Campaments de Dajla, el XVI Congrés del Front POLISARIO. En aquesta trobada (que se celebra cada tres anys), és la reunió més important del cicle polític del moviment d'alliberament nacional sahrauí i que té com a objectiu anunciar nous nomenaments clau, inclòs el del líder (secretari general) de la formació.
La reelecció de Ghali
Brahim Ghali, històric líder i un dels fundadors del Front POLISARIO, ha estat reelegit en un tercer mandat com a secretari general i president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
Ghali, considerat una de les veus més dures i influents del lideratge sahrauí, ha obtingut 1.253 vots, davant dels 563 obtinguts per Bachir Mustafà Sayed, dels 2.097 congressistes reunits i amb dret a vot.
En els darrers anys, el conflicte sahrauí ha experimentat un canvi qualitatiu, però ara s'enfronta a una greu situació a causa dels bloquejos continus del Procés de Pau liderat per l'ONU per trobar una solució permanent que garanteixi el dret del poble sahrauí a l'autodeterminació i la independència, i la decisió d'Espanya de deixar els sahrauís a la seva sort davant dels Marroquis i altres desafiaments externs.
Brahim Ghali
"La lluita armada no està exclosa"
"El Front Polisario no pot continuar tractant de la mateixa manera amb els esforços de les Nacions Unides, tret que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides assumeixi la seva responsabilitat i compromís d'implementar totes les disposicions descrites al Pla d'Arranjament ratificat per les dues parts els 1991″, i no descarta l'opció militar contra el Marroc, i així es va dir al Congrés del POLISARI, davant del bloqueig de la situació actual del poble sahrauí. "La lluita armada no està exclosa" per fer valer el dret del poble sahrauí a l'autodeterminació, així va declarar el primer ministre de la República Àrab Sahrauí Democràtica.
La intenció del Polisario d'apostar per la via armada s'evidencia en el lema que ha triat per al congrés: "escalar la lluita per expulsar l'ocupant i imposar la sobirania". El front Polisario, fundat el 1973, s'anomena moviment d'alliberament nacional que apel·la per la independència del Sàhara Occidental, excolònia espanyola.
"La principal opció, que sempre hem defensat i que està sempre sobre la taula, és la d´una solució pacífica a través d´un referèndum d´autodeterminació del poble sahrauí reconegut per molts anys per la comunitat internacional", i també pel Marroc". "No obstant això, la implementació d'aquest pla no s'ha dut a terme fins ara", afegeix, i assenyala "Hem estat esperant durant molts anys i aquesta continua sent la nostra primera opció tot i que en els darrers anys hi ha hagut un revés a aquest sentit".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada