Famílies desplaçades de Myanmar lluiten per sobreviure i estan sent forçades a abandonar casa seva des del cop d'estat de l'1 de febrer de 2021. Els rohingyes són els principals afectats, i estan buscant la seva seguretat en boscos de la zona de sud-est del país, al mig dels combats entre les Forces Armades de Myanmar i grups armats.
Bosc a la zona sud-est de Myanmar
Perillós punt mort a MYANMAR (Birmània).
El passat dia 1 de febrer es varen complir dos anys del darrer cop d'estat a Myanmar. Un cop d'estat on els militars van prendre el poder i que varen provocar protestes ciutadanes al llarg de tot el territori i va sumir la nació asiàtica al caos, inclosos assassinats, desaparicions forçades, tortures, violacions i altres formes de violència i abús sexual.
El cop d'estat que es va saldar amb l'arrest de l'exlíder i exconsellera d'Estat de Myanmar, Aung San Suu Kyi, i altres membres prominents del seu partit, la Lliga Nacional per a la Democràcia, després de vèncer les darreres eleccions del novembre de 2020, comicis anul·lats per la Junta Militar, i han fet una fugida de més de 740.000 musulmans d'ètnia rohingya a Bangladesh a causa d'una brutal campanya militar en contra.
Què està passant a Myanmar?
"A Myanmar s'han eliminat pràcticament els drets individuals" i aquesta en un d'excepció durant un dos sota l'autoritat del comandant en cap, el general Min Aung Hlaing.
Els temps foscos estan tornant a Myanmar, amb unes forces armades usant cada vegada més tàcites letals i armes que normalment es veuen al camp de batalla contra persones que protesten pacíficament.
Una nova investigació d'Amnistia Internacional ha revelat que sembla que les forces de seguretat implementar estratègies planejades i sistemàtiques que inclouen l'ús creixent de mitjans letals. Molts dels homicidis documentats constitueixen execucions extrajudicials.
Forces de seguretat contra manifestants
Ajuda humanitària i l'educació.
La Junta Militar de Myanmar ha convertit en arma de control el poble birmà l'ajuda humanitària, un poble que està desesperat i necessita l'ajuda urgent dels que es diuen ser els amics de Myanmar. Mentre el conflicte s'agreuja, ACNUR amplia abast d'assistència per a persones desplaçades, mentre que el país s'enfronta una crisi humanitària cada cop més profunda Les repercussions globals del cop a Myanmar amb la possibilitat creixent d'una guerra civil, cosa que podria tenir greus conseqüències regionals i fins i tot mundials.
Amb la situació actual, hi ha poques esperances de salvar la liberalització política. Les repercussions globals del cop a Myanmar sense reforma econòmica, i el desenvolupament birmans aconseguits després d'una dècada de govern civil, han estat boicotats per les restriccions a l'educació. "Els militars entraven a les aules i de vegades enganxaven professors i alumnes".
Els militars van reobrir les escoles el juny del 2021, gairebé cinc mesos després del cop, però segons la Federació de professors de Myanmar, només es va matricular el 10% dels alumnes, i hi ha 65 centres d'aprenentatge per a immigrants a la regió de Mae Sot , a Tailàndia, que imparteixen educació a 11.156 estudiants de Myanmar d'entre 3 i 18 anys. Dos anys després del motí al país asiàtic, l'accés a l'escolarització és precari, especialment per als que van fugir.
Els militars van reobrir les escoles el juny del 2021, gairebé cinc mesos després del cop, però segons la Federació de professors de Myanmar, només es va matricular el 10% dels alumnes, i hi ha 65 centres d'aprenentatge per a immigrants a la regió de Mae Sot , a Tailàndia, que imparteixen educació a 11.156 estudiants de Myanmar d'entre 3 i 18 anys. Dos anys després del motí al país asiàtic, l'accés a l'escolarització és precari, especialment per als que van fugir.
Centre d'ajuda humanitària.
A l'estat de Kayah s'ha anat acumulant una crisi humanitària des que va esclatar el nou conflicte armat. Amb sis dels set municipis de l'estat afectats per intensos combats, desenes de milers de persones s'han vist forçades a abandonar casa seva. Algunes han buscat seguretat en llocs de culte i centres comunitaris, mentre que d'altres s'amaguen a la selva.
A tot Myanmar s'han produït patrons similars d'enfrontaments entre les Forces Armades de Myanmar, grups ètnics i altres grups armats locals, seguits d'onades de nous desplaçaments. Des de la presa del poder per part dels militars, unes 740.000 persones s'han vist forçades a fugir dels atacs aeris, els bombardejos i l'incendi de llogarrets, més de la meitat al sud-est del país, sent els estats de Kayah i Kayin els més afectats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada