El capitalisme no és democràtic
Tot i la predicció liberal que
l'expansió dels mercats lliures donaria lloc a més democràcia, l'autoritarisme
no fa més que augmentar. La raó és simple: el capitalisme sempre defensarà les
jerarquies socials davant de l'amenaça de la igualtat econòmica
La
veritable democràcia és incompatible amb el capitalisme.
En les
dues darreres dècades, una successió de crisi ha provocat l'ascens d'Estats
autoritaris, mostrant de manera aguda com el capitalisme i la democràcia mai no
van ser compatibles per començar.
Cada vegada és més
difícil ignorar el fet que la democràcia a tot el món està en reculada.
D'una banda, molts dels
Estats més poderosos del món —des de la Xina fins a l'Aràbia Saudita— estan
governats per administracions autoritàries que només semblen enfortir-se. De
l'altra, el respecte per les normes democràtiques liberals —com el dret a la protesta
i la independència del Poder Judicial— està en declivi als governs establerts.
I molts Estats que semblaven estar en el camí de la democràcia —com Hongria i
Turquia— es troben atrapats en una mena de purgatori «democràtic iliberal».
S'esperava que la
caiguda del Mur de Berlín posés fi a qualsevol qüestió pendent sobre la
compatibilitat de la democràcia i el capitalisme. Aquest últim anava a
expandir-se inevitablement, portant amb si els drets i llibertats que molts al
món ric havien arribat a donar per fets. La resta del planeta estava destinat a
convergir en el model iniciat per Occident.
Els teòrics i polítics
liberals van esgrimir una sèrie d'arguments per explicar l'aparent contradicció
entre l'expansió del capitalisme i la reculada de la democràcia.
En primer lloc, se
suposava que la combinació de capitalisme i democràcia portaria prosperitat i
progrés a totes les nacions que els adoptessin. Durant un breu període després
de la caiguda del Mur de Berlín, quan la globalització es va disparar, això podia
aparèixer com una història creïble
En segon lloc, se
suposava que el progrés portat per la democràcia i el capitalisme donaria lloc
a més democràcia. Els controls i equilibris posarien fi a la corrupció. Una
població educada triaria els líders «correctes». I en lloc de fer campanya
basant-se en ideologies antiquades, aquests líders competirien pels vots
apel·lant al «votant mitjà», aportant moderació a unes societats abans
dividides.
En canvi, la corrupció
va en augment, la ideologia ha tornat i la gent continua escollint els líders
«equivocats». Potser la creació de societats tan estratificades que la classe
dirigent amb prou feines pot comprendre les preocupacions dels votants ordinaris
no era una recepta tan infal·lible per a la democràcia després de tot.
Per això, malgrat el
fet que és encegadorament obvi que les democràcies capitalistes requereixen
algunes mesures per reduir la desigualtat alhora que aborden el col·lapse
climàtic, la visió capitalista progressista per al futur no té cap possibilitat
de ser implementada.
Només queda una
conclusió: per començar, el capitalisme i la democràcia mai no van ser tan
compatibles.
