La veritable democràcia és incompatible amb el capitalisme.

 

El capitalisme no és democràtic

Tot i la predicció liberal que l'expansió dels mercats lliures donaria lloc a més democràcia, l'autoritarisme no fa més que augmentar. La raó és simple: el capitalisme sempre defensarà les jerarquies socials davant de l'amenaça de la igualtat econòmica

La veritable democràcia és incompatible amb el capitalisme.

En les dues darreres dècades, una successió de crisi ha provocat l'ascens d'Estats autoritaris, mostrant de manera aguda com el capitalisme i la democràcia mai no van ser compatibles per començar.

Cada vegada és més difícil ignorar el fet que la democràcia a tot el món està en reculada.

D'una banda, molts dels Estats més poderosos del món —des de la Xina fins a l'Aràbia Saudita— estan governats per administracions autoritàries que només semblen enfortir-se. De l'altra, el respecte per les normes democràtiques liberals —com el dret a la protesta i la independència del Poder Judicial— està en declivi als governs establerts. I molts Estats que semblaven estar en el camí de la democràcia —com Hongria i Turquia— es troben atrapats en una mena de purgatori «democràtic iliberal».

S'esperava que la caiguda del Mur de Berlín posés fi a qualsevol qüestió pendent sobre la compatibilitat de la democràcia i el capitalisme. Aquest últim anava a expandir-se inevitablement, portant amb si els drets i llibertats que molts al món ric havien arribat a donar per fets. La resta del planeta estava destinat a convergir en el model iniciat per Occident.

Els teòrics i polítics liberals van esgrimir una sèrie d'arguments per explicar l'aparent contradicció entre l'expansió del capitalisme i la reculada de la democràcia.

En primer lloc, se suposava que la combinació de capitalisme i democràcia portaria prosperitat i progrés a totes les nacions que els adoptessin. Durant un breu període després de la caiguda del Mur de Berlín, quan la globalització es va disparar, això podia aparèixer com una història creïble

En segon lloc, se suposava que el progrés portat per la democràcia i el capitalisme donaria lloc a més democràcia. Els controls i equilibris posarien fi a la corrupció. Una població educada triaria els líders «correctes». I en lloc de fer campanya basant-se en ideologies antiquades, aquests líders competirien pels vots apel·lant al «votant mitjà», aportant moderació a unes societats abans dividides.

En canvi, la corrupció va en augment, la ideologia ha tornat i la gent continua escollint els líders «equivocats». Potser la creació de societats tan estratificades que la classe dirigent amb prou feines pot comprendre les preocupacions dels votants ordinaris no era una recepta tan infal·lible per a la democràcia després de tot.

Per això, malgrat el fet que és encegadorament obvi que les democràcies capitalistes requereixen algunes mesures per reduir la desigualtat alhora que aborden el col·lapse climàtic, la visió capitalista progressista per al futur no té cap possibilitat de ser implementada.

Només queda una conclusió: per començar, el capitalisme i la democràcia mai no van ser tan compatibles.