El Turisme Massiu i l’Habitatge de Vacances: A qui beneficia realment?

El turisme massiu, tal com està concebut avui en dia, és una amenaça directa per al benestar de les classes populars i per a l'equilibri social de les nostres ciutats. El turisme no només s'ha convertit en una font d'explotació laboral, on la precarització dels treballadors del sector és una realitat cada cop més estesa, sinó que també està contribuint a la destrucció del teixit urbà i social que fa únics els nostres barris.

Els pisos turístics, promocionats sota l'aparença d'una suposada democratització de l'accés a l'allotjament, són en realitat un mecanisme més de l'especulació immobiliària. Centenars d'habitatges que podrien ser llar de famílies treballadores són arrabassats del mercat residencial per ser convertits en apartaments de lloguer turístic. Això fa augmentar els preus del lloguer, expulsant les classes populars dels seus barris de tota la vida, i convertint les nostres ciutats en parcs temàtics per a turistes rics.

Però això no és només una qüestió de l'habitatge. El turisme massiu també contribueix al deteriorament de serveis públics com el transport, la seguretat i la salut. Els recursos que haurien d'anar a millorar les condicions de vida de la població local són destinats a servir una indústria que beneficia només a uns pocs, i tot sovint a grans empreses internacionals.

Aquest model de turisme no només empitjora la qualitat de vida de les persones que viuen i treballen a les ciutats afectades, sinó que a més agreuja la crisi climàtica. L'impacte ambiental dels vols de baix cost, la sobreexplotació dels recursos naturals i la creació de residus són una amenaça directa per al nostre planeta.

És urgent que posem fi a aquest model depredador de turisme i retornem el control de les nostres ciutats a la ciutadania. Necessitem polítiques que regulin i limitin el nombre de turistes, que protegeixin l'accés a l'habitatge, i que donin prioritat a la vida comunitària i al benestar social per sobre del benefici econòmic d'uns pocs.

És hora de plantar cara a la gentrificació i a l'especulació, i d'exigir una ciutat per a les persones, no per al capital."

SANITAT PUBLICA. La salut no és un negoci

Avui vull parlar d´un tema fonamental per a qualsevol societat que aspiri a ser justa, igualitària i digna: la SANITAT PUBLICA.

La salut no és un negoci, no pot ser un luxe a l'abast d'uns quants, sinó un dret humà inalienable que l'Estat ha de garantir sense distinció de classe, raça o gènere.

La sanitat pública està sent atacada per interessos privats que veuen a la malaltia una oportunitat de lucre. Els grans capitals i les corporacions multinacionals de la indústria farmacèutica busquen mercantilitzar cada aspecte de les nostres vides, i la salut no n'és l'excepció. Hem de resistir i rebutjar la privatització de la nostra sanitat, perquè sabem que quan la salut es converteix en una mercaderia, els més pobres són els que pateixen i moren. 

Una sanitat pública i de qualitat no és només un acte de justícia social, és un acte de solidaritat col·lectiva. Significa que cap ésser humà no haurà de triar entre pagar una factura mèdica o menjar. Significa que les nostres àvies i avis rebran l'atenció que mereixen a la seva vellesa, que els nostres fills i filles creixeran sans, i que tots i totes tindrem la certesa que, en els moments més vulnerables de les nostres vides, no estarem sols, ni abandonats a la nostra sort.

Aquest sistema de salut que defenso ha de ser gratuït i accessible per a tothom, sense llistes d'espera llargues ni retallades que condemnin a la precarietat els professionals sanitaris. Cal invertir en l'atenció primària, la prevenció i l'educació per a la salut, perquè una societat sana no es construeix amb hospitals saturats, sinó amb polítiques que aborden les causes estructurals de les malalties.

I no n'hi ha prou de defensar la sanitat pública en paraules. Necessitem una transformació radical de tot el sistema econòmic i polític que el sosté. No podem permetre que els mateixos que ens han portat a la precarietat controlin les nostres vides. Necessitem un sistema que posi la vida i la dignitat humana al centre, no els interessos del capital.

Per això, crido a la mobilització, la resistència i la construcció d'un projecte polític d'esquerra que no defensi només la sanitat pública, sinó que l'ampliï i la millori, que garanteixi l'accés a una atenció de qualitat per a totes i tots, i que no deixi ningú enrere.

La lluita per una sanitat pública de qualitat és la lluita per un món més just. És la lluita per un futur on la vida humana valgui més que els diners.

Seguim en la lluita fins que la sanitat deixi de ser un privilegi i es converteixi en un dret garantit per a totes i tots!

Salut i revolució!

"Dignitat per a la gent gran i el futur de les pensions"

Avui parlere d’un tema crucial per al nostre futur col·lectiu, per a les nostres mares, pares, avis i àvies, i per a nosaltres mateixos: el sistema de pensions i el benestar de la gent gran. Hem arribat a un punt crític en la nostra vida on l'envelliment és una realitat innegable. Però, malgrat aquesta realitat, les polítiques públiques segueixen sent insuficients per garantir una vellesa digna per a tothom.

El sistema de pensions és un pilar fonamental de qualsevol societat justa i equitativa. És l'eina que ens permet, després de tota una vida de treball, gaudir d'una vellesa sense por a la pobresa. Però actualment, aquest sistema es troba sota amenaça. Els interessos neoliberals volen convertir el dret a una pensió digna en un privilegi reservat a pocs, mentre que la majoria de la gent gran sobreviu amb pensions insuficients.

L'augment de l’esperança de vida no pot ser una excusa per retallar drets. La resposta no és fer treballar la gent fins als 70 anys, sinó garantir que, després de tota una vida de contribució a la societat, puguin gaudir d’una jubilació plena i digna.

Nosaltres, l'esquerra, defensem un model de pensions que estigui basat en la solidaritat i la redistribució. No podem permetre que les pensions siguin un negoci per a les assegurances privades. Cal reforçar el sistema públic, augmentar les aportacions per part dels grans beneficis empresarials, i garantir que ningú quedi enrere.

A més, cal reconèixer que moltes de les persones grans han estat i continuen sent el pilar de les nostres famílies. En moments de crisi, són elles qui han ajudat a sostenir generacions més joves, compartint el poc que tenen. Ara és el nostre torn d’assegurar que visquin amb dignitat, amb pensions justes i amb accés a serveis de salut i cures de qualitat.

Hem de crear una societat on envellir no sigui sinònim de precarietat, sinó una etapa de la vida plena de drets i reconeixement. Necessitem inversions públiques per millorar les residències de la tercera edat, assegurar que hi hagi més personal dedicat a la cura, i que es millorin les condicions laborals d’aquells que cuiden de la nostra gent gran.

La nostra gent gran no és una càrrega, és la memòria viva del que som, de les lluites que han forjat els drets que tenim avui. És per això que lluitar per les pensions i el benestar de la gent gran no és només una qüestió de justícia, és una qüestió de gratitud.

Companyes i companys, el futur de les pensions i del benestar de la nostra gent gran és el futur de tothom. Per això seguirem lluitant, per garantir que tothom pugui envellir amb dignitat, en una societat que posi la vida, la solidaritat i la justícia social al centre.

"Justícia i Llibertat per al Poble Sahrauí"

 Aprofitant les flagrants vulneracions de drets bàsics comeses les últimes setmanes a l'aeroport de Madrid-Adolfo Suárez-Barajas, en el marc del procediment de sol·licitud de protecció internacional per persones procedents de diferents països (entre elles, un col·lectiu de 54 joves sahrauís procedents dels camps de refugiats d'Algèria, del Sàhara Occidental i de Cuba), expresso la meva disconformitat i absolut rebuig a la pressió i la privatització del procediment de petició d'asil, en termes d'absència de garanties i de vulneració de drets bàsics que està tenint lloc sobre les persones sol·licitants de protecció internacional a l'aeroport de Madrid-Adolfo Suárez-Barajas, promogudes activament per membres del personal i òrgans competents en el procediment (Policia Nacional, i Oficina d'Asil i Refugi del Mº de l'Interior).

Per aquest motiu, reivindico desde aquest bloc, la salvaguarda i l'efectivitat en la protecció dels seus drets i exigeixo que es compleixi amb les garanties del procediment de protecció internacional.

Avui tenim que alçar la veu en nom d'un poble que durant dècades ha estat silenciat, oprimit i oblidat per la comunitat internacional: EL POBLE SAHRAUÍ. Un poble que viu sota una ocupació il·legal, privat dels seus drets més fonamentals, condemnat a viure en la precarietat dels camps de refugiats o sotmès a la repressió en el seu propi territori, I per si no feu poc, avui  els que han transitat els sahrauís, l'Estat espanyol dona l'esquena als sahrauís ostatges a l'Aeroport de Madrid -Adolfo Suárez Madrid-Barajas-, per tot això i més el meu suport al POBLE SAHRAUÍ.

Des de l’esquerra, no podem mirar cap a una altra banda quan es tracta de justícia, dignitat i llibertat. La causa sahrauí és una causa de justícia universal, un crit per la llibertat i l’autodeterminació que ressona en els cors de tots aquells que creiem en els drets humans i en la lluita dels pobles oprimits.

El poble sahrauí ha lluitat durant més de 40 anys per la seva llibertat, per la seva terra, pel seu futur. Els acords internacionals, com les resolucions de l’ONU, han reconegut el seu dret a l’autodeterminació, però aquests drets han estat constantment violats per la indiferència i la complicitat d’alguns països, que prioritzen els seus interessos econòmics per sobre de la justícia, I nosaltres, des d’aquí, tenim l’obligació moral i política de posicionar-nos clarament al costat del poble sahrauí. No podem permetre que les seves demandes siguin ignorades ni que la seva lluita sigui en va. La comunitat internacional ha de complir les seves promeses: EL REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ É UN DRET INALIENABLE I URGENT.

És vergonyós que mentre el poble sahrauí pateix, alguns estats continuïn aprofitant-se dels recursos naturals del Sàhara Occidental, explotant les seves riqueses en benefici d’uns pocs, mentre la seva gent viu en condicions inhumanes. Aquesta explotació il·legal no només és una traïció als drets humans, sinó també una ferida oberta que perpetua el colonialisme i la injustícia.

Però no es tracta només de lluitar per un referèndum, sinó també de defensar la vida i la dignitat del poble sahrauí avui. Hem de denunciar la repressió brutal que pateixen al territori ocupat, on l’expressió de la seva identitat és reprimida violentament, on la llibertat d’expressió i manifestació és una utopia. Hem de lluitar per garantir que les dones, els homes i els nens sahrauís tinguin accés a educació, salut i un futur digne, tant en els camps de refugiats com en el seu propi territori.

Per tot això, demanem als nostres governs que trenquin el seu silenci còmplice i prenguin accions fermes. Demanem que es respectin els drets humans del poble sahrauí, que es posi fi a l’ocupació i que es permeti la celebració d’un referèndum lliure i democràtic, com es va acordar fa dècades.

Amics, la lluita del poble sahrauí és també la nostra lluita. No podem descansar fins que aquest poble sigui lliure, fins que la justícia prevalgui, fins que puguin viure en pau a la seva terra. És hora de dir prou a la indiferència, prou a la complicitat, prou a la injustícia. 

Des d’aquí, enviem la nostra solidaritat, la nostra força i el nostre compromís ferm amb el poble sahrauí. Junts i juntes, seguirem alçant la veu per la seva llibertat i la seva dignitat.

Manifestacions al desert, davant de les forces armades marroquines a la zona del mur que separa la zona alliberada amb la zona ocupada. (any 2010)

 

No hi ha justícia sense autodeterminació!

Visca la seva lluita per la llibertat!

Visca el poble sahrauí! 

L'HABITATGE, qüestió bàsica per a les persones.

 Avui és un moment crític, on la qüestió de l'habitatge ja no és només una necessitat bàsica, sinó un dret humà fonamental que ha estat negat sistemàticament milions de persones. L'habitatge no es pot tractar com una mercaderia, cosa que està a disposició d'uns quants privilegiats. Hem de parlar clar: l'accés a un habitatge digne és un pilar essencial per a la justícia social i econòmica.

Als nostres barris, a les nostres ciutats, l'especulació immobiliària ha devastat comunitats. Grans corporacions, fons voltors i empreses d'inversió compren habitatges no per habitar-los, sinó per lucrar-se, encarint els preus i desplaçant els que sempre hi han viscut. Això no és casualitat, és el resultat de polítiques neoliberals que han prioritzat el benefici privat sobre el benestar col·lectiu.

Davant el model depredador, proposem un enfocament radicalment diferent: una política d'habitatge basada en la solidaritat, el dret i la dignitat humana. Apostem per la intervenció pública decidida, per crear un parc d'habitatge públic accessible per a totes les persones. No podem continuar depenent del mercat privat, que ha demostrat ser incapaç de garantir aquest dret.

No només cal construir nous habitatges, sinó també regular el lloguer i posar fi als desnonaments sense alternativa habitacional. Les rendes han d'estar controlades, adaptades als ingressos reals de les famílies treballadores, no als desitjos del mercat. Hem de defensar i recuperar l’espai públic, prohibir l’especulació i gravar durament els habitatges buits en mans d’especuladors.

La lluita per l'habitatge també és una lluita per la igualtat. Les dones, els joves, les persones migrants i les treballadores precàries són els que pateixen més les conseqüències de la crisi habitacional. És la nostra responsabilitat crear polítiques que posin al centre els qui han estat exclosos i marginats.

Voldria un país on ningú no hagi de triar entre pagar el lloguer o comprar menjar, on les llars siguin espais de seguretat i benestar, no d'angoixa i precarietat. I sabem que aquest canvi només s'aconseguirà si ens organitzem, si construïm poder popular des de baix, si exigim als nostres governs que actuïn a favor de la majoria social.

L'habitatge no és pas un privilegi, és un dret. I per aquest dret, lluitarem, units i unides, fins a conquerir la dignitat que ens pertany.

¡Habitatge digne per a totes i tots, ara i sempre!

Immigració. El debat hipòcrita del PP i VOX.

Des del meu punt de vista, defenso que la immigració esta centrada en la solidaritat i la inclusió. El meu discurs sol emfatitzar amb la importància dels drets humans, rebutjant les polítiques xenòfobes i l'odi envers els immigrants, tal com expressen el PP i VOX, pro també els partits de dretes i extrema dreta d’arreu del mon. A més, es pot defensar que la immigració és un factor enriquidor per a la societat, tant culturalment com econòmicament, i que els immigrants són sovint víctimes d'un sistema que perpetua les desigualtats.

També faig èmfasi en la necessitat de reformar les polítiques d'asil i immigració per garantir un tracte just i humà, així com en la importància de construir comunitats inclusives i diverses. En definitiva, el meu discurs busca crear consciència sobre les causes estructurals de la immigració i promoure un model de societat més equitatiu i solidari.

Avui vull parlar d’un tema que ens afecta a tots: LA IMMIGRACIÓ. 

En un món cada vegada més interconnectat, la migració no és només una qüestió de fronteres; és una qüestió de drets humans, dignitat i solidaritat.

La immigració no és un fenomen inherent a la història de la humanitat. Les persones  buscant noves i  millors oportunitats. Han de fugir de guerras, de la violència i la persecució, i volen cercat un futur millor per a ells mateixos i les seves famílies. Aquestes són experiències comunes que ens recorden la nostra humanitat compartida. Cada immigrant té una història, un somni i una contribució única a fer a la nostre societat.

Malgrat això, ens enfrontem a un panorama on els discursos xenòfobs i les polítiques discriminatòries creixen en força. És essencial rebutjar aquesta retòrica que divideix i crea por. La veritat és que els immigrants aporten valor a les nostres comunitats: contribuint a l'economia, enriquint la cultura i promovent la diversitat. Cada dia, veiem com els nostres veïns immigrants treballen, estudien i lluiten per construir una vida millor, no només per ells, sinó per tots nosaltres.

Per això, hem de reivindicar la necessitat de polítiques que promoguin la inclusió i el respecte pels drets humans. Hem de treballar per a un sistema d'asil just i accessible, on cada persona pugui sentir-se segura i digna. La nostra societat ha de ser un espai acollidor, on la diversitat sigui vista com una riquesa i no com una amenaça.

Fem una crida a tots els ciutadans: sumeu-vos a aquesta lluita per la justícia social i per la igualtat. Parlem amb les nostres veus, informem-nos, i actuem en defensa d'aquells que són massa sovint silenciats.

Construïm junts una societat on tothom, independentment del seu origen, pugui viure en pau i prosperar. La immigració no és només un repte; és una oportunitat per a crear un futur més just, més equitatiu i més solidari.