Avui és un moment crític, on la qüestió de l'habitatge ja no és només una necessitat bàsica, sinó un dret humà fonamental que ha estat negat sistemàticament milions de persones. L'habitatge no es pot tractar com una mercaderia, cosa que està a disposició d'uns quants privilegiats. Hem de parlar clar: l'accés a un habitatge digne és un pilar essencial per a la justícia social i econòmica.
Als nostres barris, a les nostres ciutats, l'especulació immobiliària ha devastat comunitats. Grans corporacions, fons voltors i empreses d'inversió compren habitatges no per habitar-los, sinó per lucrar-se, encarint els preus i desplaçant els que sempre hi han viscut. Això no és casualitat, és el resultat de polítiques neoliberals que han prioritzat el benefici privat sobre el benestar col·lectiu.
Davant el model depredador, proposem un enfocament radicalment diferent: una política d'habitatge basada en la solidaritat, el dret i la dignitat humana. Apostem per la intervenció pública decidida, per crear un parc d'habitatge públic accessible per a totes les persones. No podem continuar depenent del mercat privat, que ha demostrat ser incapaç de garantir aquest dret.
No només cal construir nous habitatges, sinó també regular el lloguer i posar fi als desnonaments sense alternativa habitacional. Les rendes han d'estar controlades, adaptades als ingressos reals de les famílies treballadores, no als desitjos del mercat. Hem de defensar i recuperar l’espai públic, prohibir l’especulació i gravar durament els habitatges buits en mans d’especuladors.
La lluita per l'habitatge també és una lluita per la igualtat. Les dones, els joves, les persones migrants i les treballadores precàries són els que pateixen més les conseqüències de la crisi habitacional. És la nostra responsabilitat crear polítiques que posin al centre els qui han estat exclosos i marginats.
Voldria un país on ningú no hagi de triar entre pagar el lloguer o comprar menjar, on les llars siguin espais de seguretat i benestar, no d'angoixa i precarietat. I sabem que aquest canvi només s'aconseguirà si ens organitzem, si construïm poder popular des de baix, si exigim als nostres governs que actuïn a favor de la majoria social.
L'habitatge no és pas un privilegi, és un dret. I per aquest dret, lluitarem, units i unides, fins a conquerir la dignitat que ens pertany.
¡Habitatge digne per a totes i tots, ara i sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada