El Turisme Massiu i l’Habitatge de Vacances: A qui beneficia realment?

El turisme massiu, tal com està concebut avui en dia, és una amenaça directa per al benestar de les classes populars i per a l'equilibri social de les nostres ciutats. El turisme no només s'ha convertit en una font d'explotació laboral, on la precarització dels treballadors del sector és una realitat cada cop més estesa, sinó que també està contribuint a la destrucció del teixit urbà i social que fa únics els nostres barris.

Els pisos turístics, promocionats sota l'aparença d'una suposada democratització de l'accés a l'allotjament, són en realitat un mecanisme més de l'especulació immobiliària. Centenars d'habitatges que podrien ser llar de famílies treballadores són arrabassats del mercat residencial per ser convertits en apartaments de lloguer turístic. Això fa augmentar els preus del lloguer, expulsant les classes populars dels seus barris de tota la vida, i convertint les nostres ciutats en parcs temàtics per a turistes rics.

Però això no és només una qüestió de l'habitatge. El turisme massiu també contribueix al deteriorament de serveis públics com el transport, la seguretat i la salut. Els recursos que haurien d'anar a millorar les condicions de vida de la població local són destinats a servir una indústria que beneficia només a uns pocs, i tot sovint a grans empreses internacionals.

Aquest model de turisme no només empitjora la qualitat de vida de les persones que viuen i treballen a les ciutats afectades, sinó que a més agreuja la crisi climàtica. L'impacte ambiental dels vols de baix cost, la sobreexplotació dels recursos naturals i la creació de residus són una amenaça directa per al nostre planeta.

És urgent que posem fi a aquest model depredador de turisme i retornem el control de les nostres ciutats a la ciutadania. Necessitem polítiques que regulin i limitin el nombre de turistes, que protegeixin l'accés a l'habitatge, i que donin prioritat a la vida comunitària i al benestar social per sobre del benefici econòmic d'uns pocs.

És hora de plantar cara a la gentrificació i a l'especulació, i d'exigir una ciutat per a les persones, no per al capital."