El capitalisme-neoliberal el gran derrotat.

El progressista en tots els vessants, amb el nacionalisme i independentisme, són els factors recurrents per a un canvi de política a l'Estat espanyol, mirant cap a un revisionisme de la Constitució del 1.978, minvant la forma i direcció de l'Estat amb la disjuntiva de; Monarquia o República.   

Amb biaixos ideològics.

En primer lloc, la construcció dels instruments de mesura política no son innòcues, i l'avaluació dels espais polítics i de llibertats civils permeten  certa discrecionalitat a l'hora de l'elaboració de les puntuacions i escales que es fan presents en l'elaboració i en la inclusió de les categories de «llibertat econòmica i propietat privada» així com a parts constitutives de les «llibertats civils».

Independentment de la posició de respecte a la llibertat econòmica -el que de per si constitueix una polèmica entre la dreta i l'esquerra - són molts els que considerem que seria més correcta la seva utilització com un component de la direcció de les polítiques públiques en l'avaluació d'un Govern, en lloc d'un indicador de qualitat de la democràcia i per això els governs haurien de ser governs forts amb una àmplia representació a les Cambres de representants, per així poder desenvolupar les polítiques que hagin presentat en els diferents programes electorals, i donar fidel compliment als seus votants.

Els Partits Polítics de formar un govern mitjançant un pacta, els aporta en algunes ocasions que votin diferent davant de proposicions i lleis que presenta un dels Partits, i no només és per reivindicar-se als seus principis, sinó que és en moltes ocasions per guardar distàncies de l'altre partit de govern, i perquè la ciutadania als vegi diferents en els seus planejaments i no s'enquadren en la mateixa tendència política, encara que això demostri poca coherència, sense passar per ser una burla a la ciutadania sense justificar el diferent sentit del seu vot i quedant-se "tan amples".

L'humanisme, i els drets, són els principals indicadors de la qualitat democràtica d'un país.

A l'estat espanyol, tenim una tècnica de Política, en Gestió i Comunicació molt mesura a la pensada política del governant, però amb baixos fits del coneixement i disciplines habitualment dissociats a les propostes de la gestió pública que es vol comunicar a la ciutadania amb la intenció d'argumentar la interrelació, convergència i complementarietat dels processos socials del canvi que es vol comunicar.