Avui fa vuitanta-tres anys que Sant Julià del Llor i Bonmatí va ser declarat municipi independent.

Sant Julià del Llor i Bonmatí és ara mateix el municipi més jove de la comarca de la Selva, ja que es va constituir com a tal l'any 1983, després de segregar-se d'Amer.

Amb aquesta commemoració, sa editat un llibre "Ja som municipi".

La Presentació del llibre "Ja som municipi. Procés de la independència de Sant Julià del Llor i Bonmatí", va anar a càrrec de Josep M. Quer Canaleta. Hi intervenen Marc Garcia Nadal, alcalde de Sant Julià del Llor i Bonmatí; l'autor, i Josep Maria Masmiquel (Josep Món del Raval) i Emili Rams, periodistes en el moment del procés de segregació, i una taula rodona amb la intervenció dels ex-regidors Xavier Piserra i Rogeli Taberner.

Els primers passos per poder-ho aconseguir es varen començar a fer a l’any 1979 quan a les eleccions municipals , les primeres celebrades  en democràcia, Bonmatí i Sant Julià varen presentar  una candidatura conjunta a l’Ajuntament d’Amer. Aquesta candidatura amb el nom Grup Independentista Bonmatí – Sant Julià pretenia poder fer arribar el problemes dels pobles a l’ajuntament d’Amer i al mateix temps obtenir un autonomia econòmica que permetés que tornessin els diners que sortien cap a Amer en forma d’impostos i sortir així de l’abandó administratiu que sofrien tan Bonmatí com Sant Julià.

El resultat d’aquestes eleccions va ser que la candidatura presentada per Bonmatí i Sant Julià va esdevenir la segona força més votada a l’Ajuntament d’Amer, entrant com a regidors: Josep Vidal, Rogeli Taberner i Xavier Pisserra, passant a ser Josep Vidal tinent d’Alcalde de l’Ajuntament d’Amer.

A partir d’aquí, a l’any següent al 1980, Sant Julià del Llor i Bonmatí inicien els tràmit per obtenir la segregació del nucli d’Amer.

El dia 26 d’abril de 1980 és convocada una assemblea popular, en la qual són explicades les possibilitats d'ambdós pobles per governar-se. Hi ha una decisió a prendre entre tres: la primera, constituir-se com una entitat local menor; la segona, començar un projecte de segregació del Municipi d’Amer, i la tercera continuar agregats al mateix municipi. S’acorda per aclamació popular la segona de les decisions i se’n dóna fe notarialment.

El dia 6 d’agost de 1980, és presentada a l’Ajuntament d’Amer la documentació necessària per tal de començar el procés del projecte de segregació.

El Consell d’Estat també ha dictaminat la segregació de Sant Julià i Bonmatí 

Després de quatre anys de lluitar per aquest objectiu, els nuclis de Sant Julià i Bonmatí han aconseguit ja pràcticament la segregació del municipi d’Amer. Aquesta tasca l’ha duta a terme la candidatura independent que, amb l’únic motiu d’aconseguir la segregació, es va presentar com a alternativa a Bommatí i Sant Julià. Va aconseguir gairebé unànimament el suport de la seva gent que expressaven, d’aquesta manera, el desig de dir adéu d’una vegada i per totes als d’Amer. Cal dir, però, que també han trobat suport dins el si de l’Ajuntament a través de totes les forces polítiques que l’integren, llevat del cas del conseller Desoi, independent d’Amer, que en el seu moment va votar «no» a la segregació.

Josep Vidal, Rogeli Taberner i Xavier Pisserra foren els regidors que sortiren escollits per les urnes, els quals anaven en representació dels dos nuclis segregables. Precisament Josep Vidal, ahir a la tarda, es va posar en contacte amb PUNT DIARI per parlar del tema: «Ja ens ho esperàvem», fou el primer que va declarar el regidor de Bonmatí. «Si no haguera estat així, hagués estat una clara injustícia, i per això confio que la Generalitat dirà el sí definitiu». En preguntar- li sobre la tasca que la seva candidatura havia portat a terme durant aquests quatre anys, va dir que «entre altres coses, hem aconseguit que s’igualessin les inversions. 

Això, a part de la feina feta i constant sobre l’expedient de segregació». Justament, en aquest capítol, en Vidal ens comentava que ja hi havia hagut un precedent en la petició segregacionista, ja que al 1912 el Senat va denegar la petició de segregació que ambdós nuclis li van presentar, per tal, després d’ajuntar-se a Bescanó.

El tema de la segregació de Bonmatí ha aixecat molta polèmica a Amer. Des de bon principi, l’oposició a la reivindicació d’aquella colla de ciutadans — aproximadament uns mil— era ben palesa i fins i tot violentà; les discussions entre els veïns eren freqüents, sobretot després dels actes informatius que l’Ajuntament feia, i van aparèixer les típiques pintades al·lusives a la independència i també pancartes demanant-la. Mentrestant, l’expedient passava pels requisits legals, és a dir, l’informe de l’Ajuntament, que en ple extraordinari va decidir informar desfavorablement l’administració competent, tot i que només hi hagué un sol vot en contra (però hi van haver les abstencions suficients com perquè els «sí» no aconseguissin el quòrum necessari que marca la llei per informar favorablement). Vidal va manifestar que «la segregació també beneficiarà Amer. De fet, les nostres reivindicacions són justes perquè Bonmatí i Sant Julià han format sempre un nucli a part i diferent. Ara, la segregació obre noves expectatives i comptem que per a les properes eleccions municipals es puguin presentar diferents candidatures; el caliu ja hi és».

De tota manera, de problemes no els en faltaran pas, als de Bonmatí, perquè actualment ja n’hi ha un de ben polèmic: la carretera que els uneix amb Sant Julià. N’hi ha dues: una és particular i l’altra municipal, però resulta que, segons que va manifestar el regidor Josep Vidal, «la Generalitat, de moment, diu que no hi ha necessitat d’arranjar la municipal —que realment convé de fer-ho— i que no cal duplicar les vies de comunicació».

També per presentar l’expedient de segregació van tenir problemes, ja que un grup de veïns va demanar que s’adjuntés a l’expedient el plec de signatures recollides per tot el poble de la gent que s’hi oposava.

Amb tot, una nova etapa ha començat per a la mil·lenària vila d’Amer. Una nova etapa també per al nou futur municipi Bonmatí-Sant Julià del Llor.