Economia submergida: un llast excessiu.

Quan es planteja la qüestió de les Pensions i Fiscalitat a Espanya, és inevitable tractar de l'Economia Submergida (per tant, el problema de la també anomenada; encoberta, negra, irregular, B, i una infinitat de qualificatius similars), i del frau fiscal, que semblant ens porta a més atur i menys cotitzacions a la Seguretat Social amb perjudici de la Caixa de les Pensions presents i futures.

L'economia encoberta i en conjunt d'activitats ocultes, no accedeixen al mercat en les mateixes condicions que l'economia legal, i moltes vegades il·localitzables per les autoritats inspectores perquè són centres de treball els quals, molts són itinerants, amb baixos costos de producció,  i baixos salaris.

 

L'economia submergida augmenta amb la crisi.

No hi ha dubte que l'economia submergida i el sector informal són un llast excessivament greu. L'evasió fiscal condueix de manera inexorable a un volum menor de recaptació, amb els impactes negatius que això suposa per als pressupostos, i la contribució a la Seguretat Social (Sanitat i Pensions).

A més, inclou els treballadors en qualsevol situació laboral: es considera com a empreses els venedors ambulants, els taxistes i els treballadors a domicili independents, i d'immigrants sense papers o en situació irregular, i amb això ens porta una taxa d'atur molt alta és una de les causes més importants d'economia submergida, però hi ha una tolerància social envers comportaments econòmics informals.

Davant tots aquests obstacles, no és estrany que l'economia submergida es presenti com una alternativa atractiva i relativament eficient, i de vegades pot actuar com a moderadora de tensions socials, contrarestant les deficiències de les institucions, actuant en factors laborals com a treball de les dones immigrants que s'han dedicat, sobretot, al servei domèstic de la cura de persones grans.

No hi ha estadístiques oficials sobre l'economia submergida, però sí que es coneixen informes i estudis amb dades que posen en evidència la magnitud del problema.

Servei d'atenció a gent gran.

           Els efectes als pressupostos de la Seguretat Social.

L'efecte més immediat de l'economia submergida és una reducció dels ingressos públics, que sol comportar un efecte dòmino: la menor recaptació d'impostos i cotitzacions socials provocarà un dèficit fiscal més gran. 

L'Estat, com a proveïdor de serveis públics i responsable del benestar social, es veurà amb més dificultats per complir aquestes funcions, ja que l'economia submergida afecta directament les finances públiques en comportar un menor volum de recaptació.

Però no hi ha cap dubte que els efectes més greus de l'economia submergida els pateixen les persones que s'hi puguin trobar atrapades. Moure's en l'economia submergida comporta inseguretat i vulnerabilitat laboral, inestabilitat a l'ocupació, degradació de les condicions de treball, inexistència de drets socials.

Tot això, unit a la disminució dels salaris davant la mateixa feina sota condicions de regulació de l'ocupació, deriva en la feble inserció al mercat de treball i una posició subordinada a l'estructura ocupacional. En conseqüència, es produeix la marginació social de les persones que treballen a l'economia submergida. 

Taller clandestí a Carabanchel.

Davant aquest panorama, tots hauríem de reflexionar perquè el fenomen de l'economia submergida ens afecta a tots.