BETTY RUBIO, LIDERESA KICHWA.

 Betty Rubio, líder kichwa i primera presidenta de la Federació de Comunitats Natives del Mig Napo, Curaray i Arabela, a Loreto (Perú), des d'on s'enfronta al narcotràfic, la tala i la mineria il·legal.

Betty Rubio Yvette

El 2018, Betty Rubio es va convertir en la primera presidenta de la Federació de Comunitats Natives del Medi Napo, Curaray i Arabela, a Loreto (Perú), des d'on s'enfronta al narcotràfic, la tala i la mineria il·legal.

La líder kichwa recorda que el seu avi li va advertir dels riscos de la desforestació. Avui forma part d'un projecte de monitors ambientals per a la detecció d'activitats il·lícites a l'Amazònia. 

" En una ocasió vaig estar fora per vint-i-quatre dies i no deixava de pensar com estarien els meus fills. Després el meu fill m'explica que a l'escola li diuen: la teva mama no és qualsevol persona, és una lluitadora.  Ell diu que se sent molt orgullós de mi, això em dona alegria. "

La veu de la líder kichwa i mare de sis fills s'entretalla quan recorda com van ser de difícils els viatges que va fer per les 46 comunitats de la seva federació, sobretot amb tres fills en edat escolar que la necessiten.

La líder kichwa recorda que el seu avi li va advertir dels riscos de la desforestació. Avui ella forma part d'un projecte de monitors ambientals per a la detecció d'activitats il·lícites a l'Amazònia.

Al Perú, on només el 4% de les presidències de les comunitats natives de la selva són ocupades per dones, Betty busca animar les seves companyes indígenes perquè assumeixin en carregessin les organitzacions.

Decidir-se i dir: "Sí puc"

Betty Rubio té estatura mitjana, cabell fosc i laci, i la pell torrada de tant caminar pels boscos de l'Amazònia. Ella, com els seus ancestres, és considerada una lluitadora. Després de ser la presidenta de la comunitat de Puerto Arica, al districte de Napo, la líder indígena kichwa va ser proposada el 2018 per assumir la presidència de la Feconamncua.

Des d'aquesta posició s'enfronta a la mineria il·legal, els cultius il·lícits de fulla de coca i la creixent desforestació a la regió Loreto, així com a les intimidacions de miners i fusters il·legals."Sempre —comenta— m'estan trucant per preguntar com és possible que els denunciï. Sento que per aquí parteix el risc per a mi. Ells ja saben qui són les persones que estan ficant pressió perquè s'investigui i es freni".

Què va impulsar aquesta dona de quaranta anys a involucrar-se en els problemes de la seva comunitat ia dirigir una federació històricament liderada per homes?

"El que em va incentivar a assumir aquest càrrec —explica— és veure que cap dona no havia pres la decisió de dir sí que puc. Recordo que hi va haver una dona que ocupava el càrrec de tresorera, però no tenia ni oportunitat per parla-ria les comunitats (la situació) era igual".

Una altra de les seves motivacions van ser les paraules del seu avi, un kichwa que va ser esclavitzat durant la febre del cautxú, època en què milers de pobladors indígenes van ser sotmesos a les més cruels vexacions. Ell presagiava que, amb el pas dels anys, la flora i fauna que ells coneixien s'esgotaria: "Deia: cada cop més, els animals s'acabaran, els peixos, els arbres s'acabaran. Que com més desforestem els arbres, amb el temps no tindrem arbres que ens protegeixin dels forts vents. Jo —lamenta Rubio— ja no conec l'arbre de pal rosa, veig que el meu avi tenia raó".

Monitoratge des de la comunitat

Tom Bewick va conèixer Betty Rubio durant el projecte de monitoratge ambiental que es va implementar a 36 comunitats de quatre pobles indígenes de les conques de l'Amazones i del Napo. Ella va ser una de les cinc dones, d'un grup de 130 comuners, triades per les comunitats natives per participar com a monitores ambientals. El seu ràpid procés d'aprenentatge la va portar a ser capacitadora indígena d'altres monitors; els va ensenyar com fer servir mapes satèl·lits de desforestació en telèfons intel·ligents, per fer patrullatges als territoris de les seves comunitats i així detectar la tala il·legal.

Amb el territori a la recerca de desforestació i il·legalitat, totes les dades se sotmetien a l'avaluació de la comunitat indígena i les seves autoritats. Finalment, feien informes que es lliuraven a les institucions encarregades de fer complir la llei.

Durant el procés, els reports dels monitoratges comunitaris, les dades van ser emmagatzemats al Centre d'Informació i Planificació Territorial (CIPTE) que és el primer centre de dades gestionat per pobladors indígenes.

Dones que coneixen el territori.

El 2019 un estudi dirigit per investigadors de la Universitat de Columbia va concloure que el monitoratge i la tecnologia basats en la comunitat poden reduir la desforestació a l'Amazònia, després de mesurar la participació de les comunitats al monitoratge dels boscos a Loreto. I el juliol del 2021 es va conèixer, després d'un altre estudi, que les comunitats natives que van rebre dades satel·litàries de desforestació, a través de telèfons intel·ligents, van veure 52% menys pèrdua de boscos que les comunitats similars que no van adoptar la tecnologia durant el primer any . Mentre que al segon any de l'estudi, les dades van mostrar que la desforestació es va reduir en un 21%.

Rolando Rodriguez, especialista de CIPTO, recorda un dels casos més recents de tala il·legal i desforestació detectat per les i els monitors ambientals indígenes de la conca del riu Napo, que el març del 2021 —en el segon any de pandèmia pel COVID— 19— van registrar un nou focus de desforestació a la conca del riu Tambor Yacu, després d'una alerta de la plataforma Geo-boscos del Ministeri de l'Ambient.