GUATEMALA, UN PAÍS MINER DE L'OR BRUT.
"EL NÍQUEL".
Amb aquesta descripció, d'aquest darrer conflicte contra els defensors de la terra -els indígenes-, estem davant d'una altra de les agressions als drets humans que han estat vulnerats reiteradament amb les accions que violen el dret a la propietat, a la seguretat integral personal , el dret a la vida, el dret al medi ambient saludable, el dels drets a les minories, i al desallotjament i homicidi, davant una comunitat internacional passiva davant dels fets esdevinguts.
Al municipi de l'Estor, a l'est de Guatemala, l'activitat minera de la companyia minera Guatemala Níquel Co., filial d'una companyia suïssa, ha despertat l'enuig dels pesquers i les comunitats indígenes de la zona.
Es tracta d'un conflicte que s'ha prolongat durant anys des que la minera va començar la seva activitat el 2014.
Guatemala humiliada.
Miners canadencs i russos aixafen el poble Quiché.
El 16 de novembre de 1532, l'invasor Francisco Pizarro, va segrestar l'Inca Atahuallpa exigint diverses tones d'or i plata a canvi de la vida i de la llibertat.
Els pobles originaris, gairebé a l'acte, van reunir i van lliurar la recompensa exigida, però els insaciables invasors habitats pel desig del metall van donar mort a l'Inca, i així va començar el saqueig sagnant dels pobles a la recerca de minerals, a l'Amèrica del Sud i Amèrica Central
El 23 d'octubre passat, 489 anys després del segrest de l'Inca Atahuallpa, a l'Estor, Izabal, Guatemala, invasors miners, proveïts per la policia militar del bicentenari Estat de Guatemala, van aixafar a la resistència del valent poble Quiché que va intentar frenar l'il·legal saqueig del seu territori i la contaminació d'un dels llacs més grans de Guatemala. El llac Izabal, el més gran de tot Guatemala, ja no abunden els peixos com en el passat, així ho denuncia el president de la zona de la Unió Pesquera, Cristóbal Pop.
Després de la humiliant i violenta repressió estatal, el govern neoliberal de Guatemala va establir estat de queda a tot el Municipi de l'Estor per trenta dies, el mateix que haurà de ser ratificat pel Congrés de la República.
Des de llavors, el conflicte ha estat latent. Pel que parteix de la comunitat es va manifestar pels carrers de l'Estor, un municipi contigu al llac. Les protestes es van tornar violentes i el Govern guatemalenc va decretar l'estat de setge, amb toc de queda i amb la presència de més de mil militars que són algunes de les mesures que han regit a la zona aquesta setmana, i que han estat criticades pels manifestants com una criminalització de la seva lluita, que legitimen, en veure la contaminació es produeix des de la mina.
El conflicte no rresolt que enfronta la comunitat de l'Estor amb una minera.
El conflicte ha dividit a la població. Es tracta duna disputa que enfronta els interessos econòmics amb la cura mediambiental i la preservació de les aigües amb la generació ocupació i de diners que es deriven d'explotació.
"L'empresa no ens afecta. L'empresa minera ajuda la gent del poble perquè, per exemple, alguns treballen allà i altres no, però també se'n beneficien perquè els diners que circulen aquí es queden al poble", diu Emilio Jalal Tzoc, un pescador de la zona.
El conflicte està lluny de decantar-se. El Govern guatemalenc va publicar un comunicat en què va afirmar que l'ordre judicial, un dels reclams més forts de la comunitat, no es aplicable per a la minera.
Despleguen les forces armades en un poblat indígena a Guatemala.
El govern de Guatemala va desplegar centenars de policies i militars al poblat indígena de l'Estor al nord-est del país, on es va declarar l'estat de setge després que la policia dissolgués una protesta contra la minera suïssa.
Un grup d'indígenes s'havien apostat en una carretera des del 4 d'octubre en "resistència" en denunciar que l'empresa Companyia Guatemalenca de Níquel, subsidiària de la firma suïssa Solway Investment Group, que manté operacions malgrat que la justícia va ordenar que fossin suspeses mentre el govern realitza una consulta comunitària.
S'hi comptaven uns 500 soldats i 350 policies que es van obrir pas, en camions, patrulles i fins i tot en vehicles blindats, pels carrers del calorós poblat Maya Quiché, ubicat 315 km al nord-est de la capital.
L'ordre del president Alejandro Giammattei, vigent per 30 dies, limitarà el dret de manifestació, permetrà detencions sense ordre de jutge, un toc de queda, i altres restriccions, va detallar el decret publicat al diari oficial.
L'ordre del president Alejandro Giammattei, vigent per 30 dies, limitarà el dret de manifestació, permetrà detencions sense ordre de jutge, un toc de queda, i altres restriccions, va detallar el decret publicat al diari oficial.
Casos de criminalització recents:
Pres per negar-se a abandonar la seva terra per pressió de la Companyia de Níquel (10-02-2018).
Angélica Choc va ser víctima d'atemptat amb trets a casa (16-09-2016).
Exigeixen que cessin els desallotjaments en contra de famílies Quiché a l'Estor Izabal (10-07-2014).
Atac a trets deixa paraplègic German Chub en protestes contra desallotjament de les comunitats Mayas (27-09-2009).
Líder del Barri La Unió Adolfo Ich Chamán, assassinat per Agents de Seguretat de la CGN (27-09-2009).
11 Dones Maya Quiché, víctimes de violacions en grup per personal de seguretat de la minera HMI Nickel, policies i militars (17-01-2007).
Conflictes Miners a Guatemala
Resistència de la comunitat Quiché contra el Níquel de l'Estor Guatemala (Izabal, al sud de Guatemala) 1959 1999 2021.
La Puya resisteix pacíficament a la mineria Guatemala (San Josep del Golf i Sant Pere Ayampuc) 2006 2011.
Pobladors de Sant Rafael en alerta davant del projecte miner Escobal Guatemala (Municipi Sant Rafael de les Flors, Departament Santa Rosa) 2007 2008.
Comunitats de Chiantla s'oposen via consulta a la mineria Guatemala (Chiantla, Huehuetenango) 2008.
Guatemalencs i salvadorencs s'oposen a projecte Cerro Blanco Guatemala, El Salvador (Asunción Mita (Guatemala) Metapan (El Salvador)) 1997 2007.
Ordre Judicial anul·la llicència social a projecte miner Tajumulco II Guatemala (Municipi de Tajumulco, departament San marcos) 2007.
Comunitats Mam de Cabrican guanyen recurs judicial contra minera Eluvia Guatemala (Cabrican, Departament de Quetzaltenango) 2007.
Municipi de Sant Joan Sacatepéquez contra instal·lació de cimentera al seu territori Guatemala (Municipi de Sant Joan Sacatepéquez) 2005.
Comunitats de Momostenango s'oposen a projectes miners al seu territori Guatemala (Momostenango, departament de Totonicapan) 2005.
Projecte Marlin: Amenaça l'aigua, l'agricultura i la vida a Sant Miquel Ixtahuacan Guatemala (San Miquel d'Ixtahuacan, Departament de Sant Marc) 2000 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada