diumenge, 19 de juny del 2022

Dia 20 de juny - Dia Mundial del Refugiat.

Commemoren l'inici de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats del 1951. Com cada any, els 20 de juny se celebra el Dia Mundial del Refugiat.

Dia Mundial del Refugiat que té com a objectiu principal el de visibilitzar, i ajudar les persones que viuen en condició de refugiats, i desplaçats a causa dels conflictes armats, de violència i persecució, perquè cessi la discriminació, la violència i la intolerància entre els éssers humans. 


Les 10 coses que has de saber sobre els refugiats

Per primer cop, hi ha més de 100 milions de persones desplaçades per la força. Aquest rècord es produeix després d'una dècada d'augment constant de les xifres que mostren que aquest nombre de persones s'ha duplicat en menys d'una dècada.

1. Per primera vegada, hi ha més de 100 milions de persones desplaçades per la força.

Aquesta xifra (i), fins als primers mesos del 2022, inclou desplaçats per la força dins dels seus propis països (persones desplaçades internament), sol·licitants d'asil, veneçolans desplaçats a l'estranger i el nom més alt registrat— com a resultat de la persecució, els conflictes, la violència o les violacions dels drets humans. Aquest rècord es produeix després d'una dècada constant de les xifres que mostren que el nom de persones desplaçades per la força s'ha duplicat en menys d'una dècada.

2. Tres de cada quatre refugiats romanen desplaçats durant cinc anys o més.

Després d'una crisi, els refugiats ja no ocupen els titulars noticiosos, però molts romanen desplaçats durant molt de temps, i encara necessiten ajuda. Per exemple, més de deu anys després de l'inici de la guerra a Síria, encara hi ha 6,8 milions de refugiats sirians (i) a 128 països.

3. Els refugiats en situacions prolongades necessiten alguna cosa més que ajuda humanitària temporal.

Habitatge, aliments, aigua i ajut mèdic d'emergència són essencials a l'hora de convertir-se en una persona desplaçada per la força. Quan aquest desplaçament no té un terme clar a la vista, cal crear llocs de treball que ajudin els refugiats a ser autosuficients; comptar amb plans educatius a llarg termini que permetin als fills desenvolupar les seves habilitats per a un futur millor -ja sigui al seu país d'origen de la seva comunitat d'acollida-, i disposar de marcs jurídics i polítiques que poden fer tot això possible.

El Banc Mundial treballa amb els països amfitrions (i) per incloure els refugiats de llarga durada als sistemes nacionals de suport a la salut i l'educació, i per facilitar l'accés al mercat laboral formal.

4. Quatre de cada zinc dels refugiats viuen en països en desenvolupament.

Aquests països ja tenien dificultats per assolir els seus propis objectius de desenvolupament quan van començar a rebre refugiats de nacions veïnes. Respondre a l'arribada sobtada de nouvinguts en situació vulnerable planteja un desafiament als governs amfitrions i exerceix més pressió en la capacitat de prestar serveis bàsics i d'infraestructura. El Banc Mundial ajuda els països a gestionar aquestes noves circumstàncies (i) perquè puguin continuar reduint la pobresa a l'àmbit nacional i, alhora, proporcionar un entorn acceptable per als refugiats.

5. Educar tots els nens refugiats representaria el 5% de la despesa pública en educació.

Al voltant de la meitat dels refugiats a tot el món són menors de divuit anys, i una proporció considerable pateix desplaçament durant cada any d'escolaritat. L'educació és la clau per a un futur esperançador on es puguin tornar autosuficients i contribuir a les seves comunitats. Segons un informe del 2021 de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i el Banc Mundial, el cost d'incloure els nens refugiats als sistemes educatius nacionals (i) representaria menys del 5% del cost existent educació pública als països en desenvolupament on viu el 82% dels refugiats del món.

6. El desplaçament afecta homes i dons de maneres diferents.

Aquestes diferències són presents des de primerenca edat: les nenes refugiades tenen menys probabilitats que els nens d'acabar l'escola i, igual que les dones, corren més risc de patir violència de gènere. Les dones es veuen afectades també per altres desigualtats com, per exemple, el requisit a alguns països amfitrions de procediments addicionals per emetre proves legals d'identificació a les dones perquè puguin obrir un compte bancari, accedir a serveis socials o de salut, o posseir legalment una propietat. El Banc Mundial ha publicat una sèrie de documents de recerca sobre les dimensions de gènere del desplaçament forçat (i) per ampliar estudis d'alta qualitat que poden ajudar a orientar les polítiques a aquesta àrea.


7. El sector privat compleix una funció important als llocs on viuen refugiats.

Les empreses poden ser una font de feina. Poden proporcionar suport als emprenedors i fer inversions que beneficiïn els refugiats i les comunitats que els reben. I poden oferir béns i serveis orientats a les necessitats dels refugiats. Alhora, els refugiats aportin habilitats i talents i impulsin l'ocupació i, en qualitat de clients, representin ingressos per a les empreses.

La Corporació Financera Internacional (IFC) del Grup Banc Mundial treballa amb els seus associats per crear llocs de treball impulsant l'accés al finançament i l'activitat empresarial; millorar la prestació de serveis bàsics com els d'educació i energia; promoure polítiques favorables a les empreses, i treballa amb els seus associats per crear llocs de treball impulsant l'accés al finançament i l'activitat empresarial; millorar la prestació de serveis bàsics com els d'educació i energia; promoure polítiques favorables a les empreses a les zones que allotgen refugiats, i intercanviar ensenyaments.

8. La presència de refugiats pot aportar beneficis a les comunitats acollides.

A Uganda, la presència de refugiats ha millorat considerablement l'accés de les comunitats amfitrions als serveis socials; a altres països africans, va contribuir a millorar les condicions econòmiques de tots a mitjà i llarg termini i, al Perú, la presència de més d'1 milió de veneçolans ha ajudat a millorar les condicions del mercat laboral local, reduir les taxes de delinqüència, augmentar els nivells de confiança entre els veïns i millorar la satisfacció amb els serveis públics. Aquests i altres estudis (i) mostren que les polítiques inclusives que atorguen als refugiats el dret al treball, la llibertat de moviment, l'accés als serveis socials, així com a la propietat, poden promoure la integració social i econòmica sense causar-ne una resposta negativa.

9. No tenim prou estadístiques sobre els refugiats.

Podem trobar fàcilment nombres totals sobre refugiats globalment i nacional (vegeu l'informe Tendències globals d'ACNUR), però obtenir un panorama precís d'aquesta crisi és difícil a causa d'obstacles per obtenir dades de qualitat sobre les condicions econòmiques i socials dels refugiats i comunitats d'acollida. Necessitem més i millors dades per saber què funciona, què no funciona, quines polítiques s'han de formular i quines mesures s'han d'adoptar en cada situació. El Banc Mundial treballa amb l'ACNUR (i) i altres associats recopilant i analitzant dades (i) per ajudar a orientar les polítiques i millorar els programes de desenvolupament que poden beneficiar totes les persones afectades pel desplaçament forçat.

10. La tornada sol ser l'objectiu principal dels refugiats i les comunitats amfitrions, però pot ser complicat aconseguir-ho.

Molts conflictes han resultat difícils de resoldre, convertint-se a vegades en situacions prolongades. Els qui assoleixen sortir de la crisi experimenten condicions econòmiques i socials i de seguretat precàries durant molts anys. Entre els que retornen, reprendre el seu mode de vida anterior és un repte: alguns han de tornar a fugir o es converteixen en desplaçats al seu propi país, ja que les seves terres i propietats poden estar ocupades per altres persones o el conflicte original torna a sorgir.

Per a una institució de desenvolupament com el Banc (i), el "punt final" de la tasca amb els refugiats no és el lloc on viuen -l'exili o el país d'origen- sinó de si continuen sent vulnerables i encara necessiten suport específic.

Més recentment, els nostres esforços també s'orienten a evitar la necessitat d'un "punt de partida" posant un èmfasi més gran en la prevenció i abordant les causes fonamentals del conflicte per crear societats més estables, de manera que les persones no hagin d'escapar-se dels seus països.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada