PER UNA SOLA TERRA - Dia Mundial del Medi Ambient

 El 5 de juny, és el dia instaurat per les Nacions Unides per alertar sobre la degradació ambiental i donar a conèixer les necessitats de preservar i millorar el medi ambient. Es va escollir aquesta data perquè aquest dia s'havia iniciat la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà, celebrada a Estocolm el 1972, a partir de la qual es va crear el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA).

Aquest dia no hauria de ser l'únic per destacar que la protecció i la salut del medi ambient és una qüestió important, que afecta el benestar dels pobles i el desenvolupament econòmic a tot el món, sinó que hauria de ser el recordatori a cada dia de l'any. Hem de conservar la natura perquè només tenim una sola Terra, i la celebració d'aquest dia ens brinda l'oportunitat d'ampliar els coneixements per a una opinió il·lustrada i una conducta responsable de les persones, les empreses i les comunitats en la preservació i millora del medi ambient.

Els humans tenim punts d'inflexió en el desenvolupament de les polítiques ambientals als territoris, i per això en aquest dia, s'insta als governs i a les organitzacions del sistema de les Nacions Unides que emprenguin cada any, aquell dia, activitats d'abast mundial en què es reafirmi la preocupació per la preservació i el millorament del medi ambient, amb la finalitat d'aprofundir la consciència ecològica.

La pràctica totalitat de les comunitats d'indígenes, són els que es mobilitzen més amb els seus coneixements del medi ambient, amb les seves experiències de la vida diària que comparteixen amb capacitació les seves avaluacions per preservar les reserves de la biosfera, amb la conservació i salvaguardant dels ecosistemes naturals,  la seva diversitat biològica, adoptant decisions gestionant els recursos naturals, i promovent un desenvolupament innovador que sigui ambientalment sostenible apropiat des del punt de vista social i de la cultura.

Cecilia Requena 

* La publicació Mongabay Latam (a la qual col·laboro esporàdicament), va parlar amb Cecília Requena, senadora de l'Estat Plurinacional de Bolívia que té una llarga lluita per la defensa del medi ambient. Ara s'enfronta al poder que té la mineria descontrolada que va ingressar al parc nacional Madidi, al nord de la Paz.

* Les autoritats nacionals de Bolívia tenen un discurs doble sobre la defensa ambiental, i Requena diu que no hi ha polítiques públiques que defensin les àrees protegides i que ara el país sud-americà no pot sortir d'un model extractivista.

Eren els inicis d'abril d'aquest any, quan Cecília Requena, que té dos anys com a senadora a Bolívia va rebre a la publicació Montabay. Cecilia havia rebut a la seva oficina, de la ciutat de La Paz, denúncies d'una ferotge incursió minera en un dels parcs naturals més bio diversos del món. Es tracta d'un espai de la zona de Madidi, una de les àrees protegides més grans de Bolívia i que es troba al nord de la Paz, i no va dubtar a anar a la zona. Va agafar les seves coses i va arribar al lloc en conflicte. Va estar diversos dies i va rebre més i més denúncies. Totes contra la brutal extracció d'or que mata el bosc tropical. Va arribar a llocs de màxima protecció i va veure com les mans de l'home destrossen la casa dels pobles indígenes.

L'últim dia d'inspecció, Requena va decidir arribar a la comunitat de Chushuara. Li havien dit que en aquella zona un grup de colonitzadors van lligar dirigents indígenes. La senadora i la comissió que la va acompanyar arribaven a una de les vores del riu Beni. Estaven per ancorar la seva embarcació i van ser rebuts amb una dinamita. Estaven impactats. Van decidir seguir i com una altra resposta els van llançar grans pedres. Els estranys no volien que arribessin a terra ferma, però van aconseguir fer-ho. A terra van ser agredits. Una dona tenia un matxet i un home una arma de foc. Els visitants tenien temor i intentaren robar-los els seus telèfons mòbils i els van insultar. Al final van decidir anar-se'n. Els agressors són els que defensen la mineria abusiva que acaba amb aquestes terres. Dies abans van expulsar els mateixos comuners d'aquesta zona.

Han canviat moltes coses, unes per bé i altres per mal. Per malament, la situació és molt pitjor avui que antany, però, per altra banda, la consciència ara és molt més gran. Abans érem marginals, érem gairebé ridículs per a molta gent, érem bojos, delirants. No entenien gaire bé què ens animava a aquesta lluita, i avui hi ha més consciència, és un tema d'agenda pública i això em sembla un gran avenç amb institucionalitat mundial, per exemple, els convenis de canvi climàtic, de biodiversitat i alhora , la paradoxa, el desastre és més gran. Aquest desastre potser alimenta més consciència.

La pregunta és:

arribarem a temps?

Aquesta consciència serà efectiva a temps?

Aquesta és una pregunta que hi és com una espasa de Dàmocles.

Avui tenim més consciència, però no necessàriament més acció, no hi ha una consciència que es verifiqui en fets. Aquest és el problema, això és el que ens falta. En cas de Bolívia, per exemple, que s'expressi en polítiques públiques. El que veig és que hi ha més discurs, fins i tot hi ha gent que instrumentalitza el discurs ambiental, però amb una màscara per amagar altres coses. El que és substancial, que són les polítiques públiques o les pràctiques de les empreses, això no està canviat prou profund i ràpid, al contrari, estem anant, en el cas de Bolívia, en sentit contrari. Estem desforestant més, estem contaminant més l'aigua, estem aprofundint l'extractivisme, contribuïm a accelerar el desastre.

És fàcil la combinació entre política i defensa ambiental?

Gairebé diria que m'he introduït al món de la política, per dues causes: he treballat des del voluntariat i des de la ciutadania per la democràcia i la vida, l'ecologia, l'ambientalisme, i ho veig molt natural. És clar que el tema ambiental és també profundament polític en el sentit que són decisions que involucren i afecten interessos i això implica economia i poder. M'agradaria veure'l des de l'àmbit del bé comú, que és el que oblidem. Es parla molt de poder, d'interessos i s'oblida allò que per mi és orientador: quin és el bé comú, quin és l'interès general. En el cas de la democràcia això va venir com a part de la lluita per la democràcia, i que sa lluitat moltíssim.

He sigut part de diversos col·lectius he entès que sense democràcia de qualitat és molt difícil defensar la vida, perquè no es respecten drets humans, no es respecten garanties, llibertats, no hi ha accés a la informació. La resposta és que és molt natural connectar les coses amb la política, però amb la política partidària és més difícil perquè té les seves pròpies lògiques. Però també veig indispensable que la política partidària de l'esquerra es pren molt seriosament aquest tema, i a l'actual aliança política a la qual pertanyo, un dels seus principals objectius es la qüestió ambiental, no com un sector més que ens uneix, sinó com un eix, i per això és part d'aquesta lluita.

No és gens fàcil. Mai no ha estat fàcil, mai. Els activistes sempre ens diuen que estem a contracorrent. Per això a mi m'impressiona molt l'adversitat, per això no em canso ni em cansaran, perquè sempre vam estar en l'adversitat. En les coses és més difícil perquè toquem interessos més clarament, però també tenim una mica més de poder i cal agrair a la gent que ens va donar el seu vot per ser aquí. Podem fer visibles les causes a través nostre, abans teníem menys capacitat de fer-ho. Per això és menys difícil.

I si ens estimem la vida, protegim la natura.

Que sí que es pot.