Seguint la mateixa línia del que ahir vaig publicar, sobre la denúncia i de domini dels Estats Units-EUA el món, avui faig un repàs de la història sobre el Bloc Oriental o Social-Comunista i la Guerra Freda. El món va passar per diverses etapes, com; El bloqueig de Berlín i la construcció del mur, la llarga Guerra Civil a la Xina entre Nacionalistes i Comunistes, l'enfrontament en el territori Coreà que va quedar dividit en dos països, o la Guerra de Vietnam que des de la seva Independència de França, va quedar dividit en el, Vietnam del Nord governat per comunistes i el Vietnam del Sud, amb un règim anticomunista, auxiliats pels Estats Units.
Intentant trencar el mur de
Berlín, l'11 de novembre del 1989 al costat de la
porta de Brandenburg.
Sempre hi ha hagut països que s'han considerat potències mundials, i avui els Estats Units, que també pretenen ser la policia del món, són seguits molt a prop per Rússia. Aquestes dues nacions són les que tenen l'arsenal més gran de destrucció massiva, que juntament amb els seus exèrcits de soldats i reservistes són els més temorosos d'influir en una guerra mundial, però també cal no oblidar ni tenir en desconsideració el gegant de la Xina.
Bloc Oriental o Social-Comunista
El bloc Orienta o Social-Comunista, va estar format per la Unió Soviètica, com a país insígnia, juntament amb la Xina, Mongòlia, Europa Oriental i diversos països d'Àfrica i Àsia, així com Cuba, després de la revolució. La seva organització militar seria el Pacte de Varsòvia, signat el 1955 entre la Unió Soviètica i l'Europa de l'Est com a resposta a la suposada amenaça de les forces de l'OTAN.
Emblema del Pacte de Varsòvia
En acabar la guerra, el bloc soviètic va acceptar que a les seves zones d'influència s'instauressin governs de coalició amb totes les forces públiques. Tot i això, els partits comunistes controlaven els ministeris més importants i, impulsats per Stalin, van acaparar tot el poder entre 1946 i 1948. Aquest bloc es va organitzar en gran manera per oposició a les iniciatives nord-americanes, ja que les seves institucions van ser posteriors al bloc occidental.
L'URSS va respondre al Pla Marshall amb l'organització del Consell d'Ajuda Econòmica Mútua (COMECON) el 1949. El seu objectiu era coordinar les economies dels països europeus sota l'hegemonia soviètica. A més, en resposta a l'OTAN van crear el Pacte de Varsòvia, una aliança militar establerta el 1955 amb els seus països satèl·lits: Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Romania i Bulgària.
El sistema polític recolzat per l'URSS a les zones d'influència va ser el de les democràcies populars. Aquest sistema es caracteritzava per mantenir un sistema de partit únic: el Partit Comunista que mantenia el poder i control polític; no existia una divisió de poders públics i hi havia absència de llibertats, i l'economia es va regir pel model estalinista basat en els principis marxistes. Segons aquesta ideologia, les empreses havien de ser propietat estatal i administrades per l'Estat per acabar amb l'explotació de l'ésser humà per part dels capitalistes.
Santiago Carrillo
EUROCOMUNISME
Deixant enrere aspectes bèl·lics de la Història com el bloqueig de Berlín, la Guerra de Corea, la llarga Guerra de la Xina, amb diverses etapes de la Guerra Freda, l'any 1970, encara que es coneix com a etapa de "coexistència pacífica", la del 1955 al 1970, també es van donar episodis de tensió propis de la Guerra Freda, com la Invasió d'Hongria, el triomf de la revolució castrista a Cuba, La Guerra del Vietnam, La Construcció del Mur de Berlín, la crisi dels míssils de Cuba, la invasió de Txecoslovàquia, la invasió de l'Afganistan, la caiguda del comunisme de l'URSS i el procés d'unificació d'Alemanya, mentre que a la resta del món, també van aparèixer moviments polítics formant un tercer bloc oposat a la política imperialista de la Unió Soviètica i Estats Units, amb auge de moviment emancipadors i de països no-alineats a Àfrica i Àsia, i amb una inestabilitat interna a la majoria dels països d'Amèrica llatina.
L'eurocomunisme designa a la tendència del moviment comunista adoptada per algunes organitzacions comunistes d'Europa occidental a partir dels anys 1970 i que es va caracteritzar pel seu rebuig al model desenvolupat a la Unió Soviètica, y una proximitat més gran cap a la classe mitjana social sorgida del capitalisme i l'acceptació del model parlamentari pluripartidista.
L'eurocomunisme va ser desplegat pels dos principals partits occidentals de l'època: el Partit Comunista Italià (PCI) i el Partit Comunista Francès (PCF), així com altres partits més petits i marginals (com el Partit Comunista de Gran Bretanya) van quedar més dependents del patrocini de Moscou. El Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Els partits comunistes d'Àustria, Grècia o Portugal també mostraven tendències eurocomunistes diferents, però van ser sempre minoritàries.
Escrits sobre eurocomunisme per Santiago Carillo.
Al següent i darrer escrit o capítol de: PROU DE FER DE POLICIA MUNDIAL DELS ESTATS UNITS - EUA, versarà sobre la situació actual de les guerres al món, i la recent provocació dels EUA a la Xina.
