Pobles Indígenes: "Els indígenes volen ser vistos com a persones, i no com a objectes o com a patrimoni".

Cada dia 9 d'agost se celebra el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, proclamat per l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU). En aquesta data es commemora la primera reunió del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Poblacions Indígenes de la Subcomissió de Promoció i Protecció dels Drets Humans, i amb aquest motiu de commemoració. 

S'estima que hi ha 476 milions de persones indígenes a tot el món, i que es distribueixen per més de 90 països. Aquestes persones pertanyen a més de 5.000 pobles indígenes diferents que parlen més de 4.000 llengües,  encara que segons certes estimacions, més de la meitat de les llengües del món corren el risc d'extingir-se per al 2100.

 Tot i que la població indígena constitueixen només el 6% de la població mundial, representen al voltant del 19% de les persones extremadament pobres. La seva esperança de vida és fins a 20 anys inferior a la de les persones no indígenes, segons el darrer estudi del Banc Mundial.

Els indígenes són grups socials i culturals diferents que comparteixen vincles ancestrals col·lectius amb la terra i els recursos naturals on viuen, ocupen o des dels quals han estat desplaçats. La terra on viuen i els recursos naturals de què depenen estan inextricablement vinculats a la seva identitat, cultura i mitjans de subsistència, així com al seu benestar físic i espiritual.

Sovint busquen ser representats pels seus líders i organitzacions tradicionals, que són diferents o estan separades d'aquelles de la societat o la cultura dominant. Aquest diumenge passat, va demostrar en relleu la presència indígena en la presa de possessió del nou mandatari de Colòmbia, Gustavo Petro i Francia Márquez, que van ser recolzats pels representants i la guàrdia del poble indígena.

Els pobles indígenes manquen de reconeixement formal de les seves terres, territoris i recursos naturals, i solen ser els últims a rebre inversions públiques en serveis bàsics i infraestructura i enfronten múltiples obstacles per participar plenament a l'economia formal, essent un llegat de desigualtat i exclusió.

Si bé els pobles indígenes posseeixen, ocupen o utilitzen una part molt important de la superfície del món, ells ens protegeixen el 80% de la biodiversitat, i tenen els coneixements i experiències ancestrals i més encertades de com adaptar-se, mitigar i reduir els riscos derivats del canvi climàtic i els desastres naturals.

Amb la meva estada i convivència amb la tribu KUNA YALA, dels Emberà a l'Illa de Sant Blas de Panamà, vaig poder presenciar i apreciar personalment les seves manyes de treballs, de curació i espiritualitat que desprenen amb els seus rituals.

Amb el xaman dels Emberà de Panamà, Kimy Pernía.

Gran part de les terres que ocupen pels pobles indígenes està sota propietat comunal i, tanmateix, molts governs reconeixen la propietat formal o legal de només una fracció. Fins i tot quan els territoris i les terres indígenes són reconeguts, la protecció de les fronteres o l'ús i l'explotació dels recursos naturals solen ser insuficients. La tinença insegura de la terra és un factor que produeix conflictes, degradació ambiental i escàs desenvolupament econòmic i social. Això posa en perill la supervivència cultural i els sistemes vitals de coneixements: la pèrdua en aquestes àrees augmenta els riscos de fragilitat, pèrdua de biodiversitat i degradació dels sistemes d'una salut (o salut ecològica i animal), que amenacen els serveis ecosistèmics dels quals tots depenem.

Millorar la seguretat de la tinença de la terra, enfortir el bon govern, promoure les inversions públiques en serveis de bona qualitat i culturalment adequats, i recolzar els sistemes indígenes de resiliència i els mitjans de subsistència són mesures crucials per reduir els aspectes multidimensionals de la pobresa i contribuir, alhora, als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El Banc Mundial treballa amb els pobles indígenes i els governs per assegurar que els programes de desenvolupament globals reflecteixin les veus i les aspiracions d'aquestes comunitats.

Els darrers vint anys, els drets dels pobles indígenes s'han reconegut cada cop més mitjançant l'adopció d'instruments internacionals com l'Acord Regional sobre l'Accés a la Informació, la Participació Pública i l'Accés a la Justícia a Assumptes Ambientals a Amèrica Llatina i el Carib (Acord d'Escazú) el 2021, la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, la Declaració Americana sobre els Drets dels Pobles Indígenes el 2016, i el Conveni sobre Pobles Indígenes i Tribals de 1991.

Alhora, s'han creat mecanismes institucionals mundials per promoure els drets dels pobles indígenes, com el Fòrum Permanent de les Nacions Unides per a les Qüestions Indígenes (UNPFII), el Mecanisme d'Experts sobre els Drets dels Pobles Indígenes i el relator especial sobre els drets dels pobles indígenes.

Marxa de dones indígenes a Califòrnia.

Alguns dels esforços que acompanya ONU per assolir aquests objectius són:

Ajudar el disseny de lleis en matèria d'igualtat, inclusió i no discriminació en l'exercici dels drets dels pobles indígenes, inclosa la consulta prèvia Promoure el dret a una educació intercultural que en fomenti els sabers i Tradicions, així com crear condicions d'igualtat en la integració dels pobles indígenes, incloses les dones, i de participar en els espais de presa de decisions i enfortir les seves capacitats per a l'apoderament econòmic i la gestió sostenible dels seus recursos dels pobles indígenes.

L'ONU també és garant de gestionar que es garanteixi la llibertat d'expressió i el desenvolupament de mitjans de comunicació i del patrimoni lingüístic, i de combatre els diferents tipus de violència, incloent-hi les dones i els defensors de drets humans dels seus pobles.