Soc conscient per a fer articles com aquest, obren ampolles i discussions polítiques sobre la GEOPOLÍTICA MUNDIAL, però avui és molt important donar-nos veu, als que pensem diferent de la política d'aliances del nostre Estat.
Ja n'hi ha prou de la política militarista dels Estats Units d'Amèrica, al món, i ja n'hi ha prou que Espanya participi en organismes dirigits per la porta del darrere pels EUA, com l'OTAN que, amb les seves polítiques prebèl·liques internacionals, no ens arrosseguin a accions que no volem compartir, almenys jo com a ciutadà.
Els Estats Units és veritat que és una nació que ha patit del terrorisme internacional, igual que altres països com Espanya, però no vull guerres com l'actual d'Ucraïna, ni provocacions a la Xina com la recent per la visita de la Presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi a Taiwan.
Nancy Pelosi, i la presidenta taiwanesa, Tsai Ing Wen
NO COMENCEM (altra vegada), AMB LES POLÍTIQUES DE BLOCS.
Per entendre el que actualment passa en aquest món globalitzat, tan econòmic, alimentari i militar, hem de veure d'on venim i procurar no caure en els mateixos errors passats.
Mapa de blocs
Bloc Occidental
La política exterior dels Estats Units s'orientava a impedir el triomf del comunisme més enllà de l'àrea d'influència soviètica a Europa. Per això, va implementar una sèrie d'aliances militars i va defensar els seus propis sistemes polítics i econòmics, i estaven conformats i dirigit per països capitalistes amb sistemes polítics democràtics i antagònics per naturals al comunisme (A occident el comunisme era considerat enemic que atemptava l'ordre mundial). EUA al bàndol capitalista (occidental), va començar una carrera per la supremacia mundial.
A Europa occidental, es va crear una organització militar: l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN el 1949. Fora d'Europa van signar el Tractat de Rio de Janeiro amb Amèrica Llatina el 1947; l'Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic (SEATO) amb els països de l'Orient Llunyà el 1954, i el Pacte de Bagdad amb els països de l'Orient Mitjà el 1955.
Els Estats Units van afavorir l'adopció de sistemes democràtics dins el bloc d'Europa occidental que havien participat en la Segona Guerra Mundial i també a altres regions.
Els principis de la democràcia eren la sobirania popular que s'exerceix a les eleccions lliures; la separació dels poders públics, l'executiu, el legislatiu i el judicial; i el reconeixement de les llibertats i el dret a la ciutadania.
El bloc occidental va mantenir el sistema d'economia capitalista que es basava en dos principis: el reconeixement de la propietat privada i l'existència d'un mercat lliure, que funciona d'acord amb la Llei de l'oferta i la demanda. La principal novetat després de la guerra va ser la intensificació de l'intervencionisme de l'Estat a l'economia.
Des de la Doctrina Truman, que va ser una mesura creada pels Estats Units, i sobretot el Pla Marshal, van ser els dos primers passos de la nova postura nord-americana per a la reconstrucció d'Europa i amb la conseqüència crear una certa estabilitat social com a clau a la contenció del comunisme.
Llaços transatlàntics
L'aixecament de les traves al comerç mundial gestionat a instàncies internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el GATT van propiciar els intercanvis comercials i monetaris, cosa que va evitar tendències aïllacionistes.
La reconstrucció de les economies europees i la consecució d'una certa estabilitat social van ser elements clau de la "contenció" del comunisme a Europa. El Pla Marshall va fer que els Estats Units plantegessin la necessitat d'una coordinació econòmica europea. Així, el 1948, va néixer l'Organització Europea de Coordinació Econòmica (OECE), embrió de la futura Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). La conclusió d'aquest procés de conformació del bloc occidental va concloure el 1949 amb la signatura del Pacte Atlàntic i la constitució l'any següent de l'OTAN, la gran aliança militar occidental.
Els EUA jugaran un paper essencial en la postguerra empenyent els inicis de la construcció de l'Europa Occidental. La "idea europea" no era nova. Ja després de la Primera Guerra Mundial, durant el període d'entreguerres ja es va defensar un projecte integrador que va fracassar estrepitosament després de la depressió del 1929 i l'ascens dels feixismes.
Després de la Segona Guerra Mundial, diverses iniciatives van portar a l'adopció dels primers passos concrets en el camí de la integració. El maig del 1948, figures europees, molts prominents de la política, es van reunir a L'Haya i el 1949 i així va néixer el Consell d'Europa.
Després de la Segona Guerra Mundial, diverses iniciatives van portar a l'adopció dels primers passos concrets en el camí de la integració. El maig del 1948, figures europees, molts prominents de la política, es van reunir a L'Haya i el 1949 i així va néixer el Consell d'Europa.
EUROPA SI, OTAN NO
Al següent escrit o capítol de: PROU DE FER DE POLICIA MUNDIAL DELS ESTATS UNITS - EUA, versarà sobre el bloc Oriental o Bloc Socialista, per així posicionar-me en la història, passant per la guerra freda i en el tercer capítol, sobre la situació actual de les guerres en el món, i la recent provocació dels EUA a la Xina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada