Avui, 5 d'agost del 2022, estem immersos en una nova provocació dels Estats Units a una potència mundial com la Xina. Espero (personalment), que tot el moviment d'exèrcits de la Xina i els EUA, només sigui una guerra de notícies i contra notícies i que no arribi més enllà d'un circ mediàtic i no es converteixi en una agressió amb l'esclat a una III Guerra Mundial.
Paral·lelament a aquest conflicte, no podem obligar de la Guerra d'Ucraïna que ja fa cent seixanta-tres dies de confrontació i sense tenir una perspectiva de final del conflicte. Tampoc no podem oblidar de les 57 guerres actives que actualment avui dia hi ha al món.
Grup deBoko Haram - Estat Islàmic a l'Àfrica Occidental Conflictes armats que estan passant al món més enllà de la Guerra d'Ucraïna.
La Guerra entra Rússia i Ucraïna no és l'únic conflicte armat que hi ha actualment en el món, tot i que ha acaparat l'atenció internacional segons 'és global', de la Fundació per a les Relacions Internacionals i el Diàleg Exterior. Hi ha almenys 57 conflictes armats actius més al món en aquest 2022.
Guerres Convencionals, d'Invasió, Psicòlogues. Armamentistes, Guerres Civils, Insurgències, Intervencions, Conflictes, Enfrontaments, Violències Ètniques i Religioses, així com Rebel·lions, són els conflictes més coneguts mundialment. Els preocupants i violents enfrontaments entre tribus rivals siguin, trivials o nòmades, polítiques o religioses, són assídues a l'Àfrica, amb problemes de fons que van en un augment de morts però ignorades per part del món, ja que les seves situacions conflictives no ens concerneixen.
Agressió militar a l'orient mitjà
EL NOU
ORDRE MUNDIAL
Una de les qüestions que va caracteritzar la
Segona Guerra Mundial i que la distingeix d'altres guerres importants va ser la
planificació acurada que es va fer durant el conflicte del qual vindria després
de la guerra. L'esforç que es va fer per establir un ordre econòmic post
bèl·lic va tenir la seva recompensa, ja que immediatament després d'acabar la
guerra –fins i tot uns mesos abans– es va començar a fer efectiva
l'expansió de l'economia occidental en l'àmbit internacional, objectiu que
s'havia marcat els Estats Units per liderar un nou ordre internacional.
Les relacions econòmiques canviarien per sempre globalment després de la posada en marxa d'iniciatives com les noves institucions internacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l'Organització de les Nacions Unides. Tots aquests projectes van il·luminar un món que havia quedat a l'ombra després de la pitjor guerra de la Història, però algunes avui qüestionades per la seva complexitat política dels països influents.
Per una seguretat econòmica global.
S'aspirava a crear un ordre global pactat entre tots els països amb la finalitat principal d'establir les regles del joc econòmic. En un món amb tantes sobiranies i tan diferents, calia homogeneïtzar els principis de l'economia per evitar futurs conflictes, i cap volia ni vol repetir una guerra mundial, i en principi semblava que tot estava d'acord, però les estructures no han aguantat l'enviament econòmic globalitzat.
Han sorgit importants canvis per a l'economia global: es va decidir la creació de diversos organismes internacional i l'ús del dòlar es va concretar com a moneda de referència en l'àmbit mundial. A aquesta nova era de política lliurecanvista que acabaria amb el proteccionisme va donar estabilitat a les transaccions comercials a través d'un sistema monetari internacional, amb un tipus de canvi sòlid i estable, basat en el del dòlar nord-americà, per al temps que aquest acord que tenia tres característiques bàsiques: era un ordre pactat entre els països, un ordre institucionalitzat a través de nous organismes internacionals i finalment era també un ordre de multilateralitat, en què participaven els països que volguessin i que s'atinguessin a les regles establertes. La idea era senzilla: la llibertat de l'economia significava la pau entre els pobles.
Des d'una perspectiva geopolítica, també podem entendre com una pugna entre els Estats Units i el Regne Unit per la dominació mundial de postguerra. Els interessos econòmics anglesos feren el possible per impedir que les noves organitzacions internacionals quedessin sota el control de Washington.Fi del sistema i el canvi de paradigma.
Encara que ja s'apreciava desconfiança entre les grans potències dels Estats Units, Rússia abans de la invasió d'Ucraïna, Xina, han protagonitzat grans canvis a escala mundial.
Les sancions i bloquejos econòmics per part dels Estats Units, a persones, empreses i països, aquestes han dut a terme, també a un bloqueig humanitari com el cas de Cuba que està sent el més llarg als nostres dies, o Veneçuela al·legant que erosionava els drets humans i perseguia els seus dirigents polítics sent les excuses més recents per exercir sancions, com la violació als drets humans, el terrorisme, sense comptar amb les desenes d'invasions i cops d'estat en què han participat per sotmetre's a la seva subordinació.
Per l'altra contrapart de Rússia i la Xina, també han començat a imposar sancions a persones, empreses i països, iniciant la Guerra del Petroli i del Gas que perjudica principalment el continent d'Europa.
Seu de les Nacions Unides.
ESTATS UNITS, RÚSSIA i XINA
Els països dels Estats Units, Rússia i la Xina són els principals impulsors de les Guerres i Invasions, però ells no són els perjudicats en les decisions que entre ells justificant i sancionen. Les Guerres i les Invasions -gairebé sempre- es desenvolupen fora dels seus territoris, fent més petits als altres països i més dependents dels estratagemes militaristes, i en definitiva, la resta dels països o estan a l'òrbita dels tres més grans o no són beneficiats dels seus recursos armamentístics i econòmics.
En definitiva, l'actual escalada bèl·lica a Ucraïna, i la provocació dels Estats Units amb la visita de Nancy Peliso a Taiwan, Pequín suspèn la cooperació en medi ambient i cancel·la les reunions militars d'alt nivell en resposta a un viatge que considera que va soscavar la seva "sobirania i integritat territorial" i va amenaçar "la pau i l'estabilitat".Amb aquest darrer pas de la Xina, el món està en perill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada