L'Any Nou Xinès, any de la Serp.

L'any 2025 se celebra a la cultura xinesa com l'any 4723, l'any de la Serp. L'Any Nou Xinès ve determinada pel calendari lunar utilitzat tradicionalment. Aquest any les serps són protagonistes de molts contes i llegendes a la Xina.

La Xina que és una República Popular que es va fundar amb la Dinastia Xia l'any 2698 abans de Crist. (avui fa 4723), i des del com Republica Popular des de l'1 d'octubre de 1949.

L'Any Nou Xinès 2025 comença avui 29 de gener del 2025 i marcarà l'inici de l'Any de la Serp de Fusta segons el calendari lunar xinès. Aquest esdeveniment és una de les celebracions més importants a la cultura xinesa, i sol durar 15 dies, culminant amb el Festival dels Farols.

A l'astrologia xinesa, la serp simbolitza saviesa, intuïció i misteri, mentre que l'element fusta representa creixement, creativitat i flexibilitat. Junts podrien indicar un any centrat en el desenvolupament personal i l'adaptació.

La temporada de la Festa de la Primavera a la Xina, és una època alegre en què els xinesos fan viatges per reunir-se en família, i s'espera que la temporada alta de viatges d'aquest any arribi a un número rècord, fet que suposarà una altra prova per el sistema de transport del país, va expressar ahir el primer ministre i membre del Comitè Permanent del Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina, Li Qiang, en visitar el Ministeri de Transport.

Tren de la Festa de la Primavera

La visita de Li Qiang al Ministeri de Transports, observar l'eficient de la logística del transport i les propostes dels nous trens d'alta velocitat per a la Xina (de models importats inicialment (del Japó, Alemanya i França), coneguts com CRH (Xina) Railway High-speed), conformen la xarxa ferroviària d'alta velocitat més extensa i avançada del món.

Les característiques principals dels trens poden assolir velocitats de fins a 350 km/h en línies com la Beijing-Shanghai. I en alguns trens, com el Maglev de Xangai, poden superar els 430 km/h, fent servir levitació magnètica.

Els avantatges i èxits de la xarxa ferroviària Xina de l'Alta Velocitat, és la seva rapidesa i eficiència redueixen significativament els temps de viatge entre ciutats clau. L'Impacte ecològic és més sostenible que el transport aeri o per carretera i Impulsen el desenvolupament regional i connecten zones rurals amb grans centres urbans. Es planeja ampliar la xarxa a 50.000 quilòmetres per al 2035 amb Innovacions com el “Maglev” de nova generació, amb velocitats projectades de 600 km/h, estan en desenvolupament.

I dins el mateix any de la Serp que simbolitza saviesa, intuïció i misteri. Des de la introducció de les reformes econòmiques del 1978, la Xina ha estat l'economia de creixement més ràpid del món i fa pocs dies, s'ha donat a conèixer una gran innovació i econòmica sobre la intel·ligència artificial xinès de codi obert de grans dimensions. DeepSeek està finançat en gran part pel fons de cobertura xinès High-Flyer de propietat privada i el cofundador del qual és Liang Wenfeng i director executiu de DeepSeek, una empresa d'intel·ligència artificial, donant un avís a les tecnològiques dels Estats Units que avui estan donant suport a Donald Trump. 

172 aniversari del natalici de José Martí l'heroi Nacional de CUBA i autor intel·lectual de la Revolució Socialista.

CUBA, país que molts hem visitat, tant per turisme, o per la seva amistat i proximitat política, o per altres diverses circumstàncies que ens ha portat aquest país germà del Carib, avui celebra el 172 anys del naixement de JOSE MARTÍ (28 de gener del 1853), l'heroi Nacional que va lluitar per la revolució democràtica i popular cap a la independència, així com per la llibertat i reivindicació de drets dels esclaus, i pels treballadors que la seva dignitat estava vulnerada. 

Els estudiants cubans varen reeditar ahir la tradicional Marxa de les Torxes per retre homenatge a l'Heroi Nacional José Martí, en commemorar-se aquest 28 de gener l'aniversari 172 del seu natalici. “A tots ens correspon actuar enfortint la unitat revolucionària que ha caracteritzat la Revolució Cubana”. Les noves generacions que assumeixen els timons de comandament de la societat, recolzats decisivament per la generació històrica que va gestar i va realitzar la Revolució Socialista amb José Martí com el seu autor Intel·lectual ia actuar enfortint la Unitat Revolucionària.

Els integrants de les organitzacions juvenils i estudiantils de la capital es congregaran a l'escalinata de la Universitat de l'Havana, des d'on partiran cap a la Fragua Martiana, antigues pedreres de Sant Llàtzer, on José Martí va complir presidi per les seves idees independentistes. La multitudinari desfilada nocturna de torxes -a la qual generalment assisteixen les màximes autoritats de la nació-, al seu líder José Martí a qui és considerat Apòstol de la independència cubana, el 1853.

La primera d'aquestes marxes va tenir lloc a la històrica escalinata universitària el 27 de gener del 1953 per esperar el centenari de José Martí i aquella iniciativa va significar un acte de protesta contra els crims del dictador Fulgencio Batista (1952-1958), que un any abans va prendre el poder mitjançant un cop d'Estat.

Lisandra Almaguer Báez, vicepresidenta de la Federació Estudiantil Universitària (FEU) a la Universitat d'Orient, va pronunciar les paraules centrals, dirigint-se amb fervor patriòtic cap als presents:

“Som aquí per rememorar la història, alçar la nostra veu antimperialista i donar suport a la Revolució. Venim d'anys complexos amb amenaces a la pau a nivell internacional, i a això se suma el reforçament del bloqueig dels Estats Units, i la reinclusió de Cuba a la llista de països patrocinadors del terrorisme, amb el nou mandat de Trump”.

“Però Cuba vencerà, el nostre tremp no ha decaigut. Som un país que intenta fomentar la solidaritat i l'internacionalisme. No ens doblegaran. Mantenim els nostres somnis de justícia per al món, per a Amèrica Llatina. Oferim llum fins a l'altar sagrat de la Pàtria on portarem aquest missatge”.

I el Grup Mixt al Congrés dels Diputats.

 El Grup Mixt al Congrés dels Diputats d'Espanya és una agrupació parlamentària composta per diputats de diferents partits polítics que no han arribat al nombre mínim d'escons requerits per formar el seu propi grup parlamentari. Al Grup Mixt s'inclou diputats de partits minoritaris, formacions regionalistes o independents, i la seva funció parlamentària és la mateixa i amb els mateixos drets que els d'altres grups parlamentaris, però amb limitacions en temps d'intervenció i recursos. 

Requisits per formar grup propi al Congrés dels diputats és d'un mínim de 15 diputats o, alternativament, almenys 5 diputats i el 15% dels vots a les circumscripcions on s'hagin presentat, o el 5% a nivell nacional, i si no compleixen aquests requisits, s'han d'integrar al Grup Mixt.

El Grup Mixt té diverses dificultats com els problemes de coordinació a causa de la diversitat ideològica, i també tenen menor visibilitat mediàtica en comparació amb els grups majoritaris.

A la legislatura actual, formen part de Grup Mixt partits com, PODEMOS amb 4 diputats (Des del 5 de desembre de 2023, amb l'abandó del GP Plurinacional SUMAR de 5 diputats de PODEMOS, i una diputada menys des del 26 de gener de 2024, després del lliurament de l'acta per part de la diputada de PODEMOS de Lilith Verstrynge, que va ser substituïda per la diputada Candela López, de Catalunya a Comú, la qual es va incorporar al GP Plurinacional SUMAR.), Bloc Nacionalista Gallec (BNG), 1 diputat, Coalició Canària (CC), 1 diputat, Unió del Poble Navarro (UPN), 1 diputat, i José Luis Ábalos com a diputat independent, anteriorment del PSOE.

És important assenyalar que la composició del Grup Mixt pot variar al llarg de la legislatura a causa de possibles canvis a l'afiliació dels diputats o a la incorporació de nous membres.

Avui PODEMOS es el partit majoritari en el Grup Mixt i  compta amb 4 Diputats. Ione Belarra, Secretària general de PODEMOS I Diputada per Madrid. Javier Sánchez Serna, Coportaveu estatal de PODEMOS i Diputat per Múrcia. Martina Velarde, Diputada per Còrdova, i Noemí Santana, Diputada per Las Palmas.

El segon partit amb més vots (153.995) que forma part del Grup Mixt, és el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) que actualment compta amb la representació de Néstor Rego.

El BNG és un partit polític d'àmbit gallec que defensa el nacionalisme gallec, l'esquerra progressista i el sobiranisme. El seu objectiu és aconseguir més autonomia per a Galícia i impulsar polítiques socials i econòmiques en benefici de la comunitat.

Les seves característiques Ideològiques són, el nacionalisme gallec, l'esquerra progressista, la defensa de la llengua i la cultura gallega, i l'ecologisme i el feminisme. El seu actual portaveu nacional és Ana Pontón, una de les figures més reconegudes del partit.

Fundat el 1982, el BNG ha estat històricament un referent del nacionalisme gallec d'esquerra i ha participat en governs autonòmics en coalició amb el PSdeG.

Les propostes ideològiques del BNG són la defensa de l'oficialitat plena del gallec amb un autogovern més gran per a Galícia, amb un finançament més just. Les polítiques de desenvolupament sostenible i protecció del medi ambient, i la lluita contra la despoblació i l'impuls de l'economia local.

Coalició Canària (CC) és un partit polític d'àmbit regional a les Illes Canàries que defensa el nacionalisme canari, l'autogovern i les polítiques centrades en el desenvolupament econòmic, social i cultural de l'arxipèlag. És un partit de centredreta amb postures progressistes en alguns àmbits com la defensa de l'autogovern i el reconeixement de les especificitats canàries dins d'Espanya.

La seva actual secretària general és Cristina Valido, que també representa CC al Congrés dels Diputats amb 116.363 vots.  Ha col·laborat amb partits tant d'esquerra com de dreta en funció dels interessos de la regió.

Governa a les Canàries actualment amb el PP, i ha governat durant diverses legislatures, tant en solitari com en coalició amb altres partits.

CC es va fundar el 1993 com una coalició de diversos partits regionalistes i nacionalistes canaris i ha tingut un paper clau en la política canària, amb figures destacades com Paulino Rivero i Fernando Clavijo, expresidents del Govern de les Canàries, i amb l’actual president Fernando Clavijo

Les propostes clau de CC són la defensa del Règim Econòmic i Fiscal (REF) especial de les Canàries amb la millora de les infraestructures i connexions interinsulars i amb polítiques específiques per afrontar els desafiaments del turisme i la diversificació econòmica. La protecció del medi ambient i del territori insular, i la millora dels serveis públics en àrees com sanitat, educació i habitatge.

Unión del Poble Navarro (UPN) és un partit polític regionalista de Navarra, d'ideologia conservadora i foralista, que defensa la identitat i els drets històrics de la Comunitat Foral dins Espanya.

La Ideologia de l'UPN, és el conservadorisme i regionalisme navarrès com a basa principal la defensa del règim foral de Navarra, la Unió amb Espanya i rebuig a la integració a la Comunitat Autònoma Basca, amb suport explícit a les víctimes del terrorisme d’ETA. UPN manté una línia de confrontació amb els partits nacionalistes bascos com ara EH Bildu i Geroa Bai, i ha col·laborat amb el PP.

La presidenta actual és Cristina Ibarrola qui va substituir Javier Esparza, que actualment lidera el partit al Parlament de Navarra. A la política nacional, i el seu representant al Congrés és Alberto Catalán amb 52.188 vots.

És un dels partits amb més tradició a Navarra, havent governat la comunitat durant diverses legislatures. Fundat el 1979 per defensar l'estatus foral de Navarra i la seva autonomia dins d'Espanya, i ha mantingut històriques aliances amb el Partit Popular (PP), amb què va concórrer en coalició durant diverses eleccions i va trencar la seva aliança amb el PP el 2008 i des de llavors ha competit de manera independent. 

José Luis Äbalos

I per finalitzar, en José Luis Ábalos és un polític espanyol que ha estat una figura destacada al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), ha ocupat càrrecs de rellevància al Govern d'Espanya. Actualment, és diputat al Congrés dels Diputats com a membre del Grup Mixt, després d'haver estat suspès de militància al PSOE el 2024.

Ábalos, va ser Secretari d'Organització del PSOE de 2017 a 2021, i Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de 2018 a 2021 i durant la gestió va impulsar el pla d'habitatge i mobilitat sostenible.

L'any passat, el seu nom es va veure involucrat en el cas dels contractes d'emergència durant la pandèmia, cosa que va portar a la seva suspensió de militància al PSOE, encara que ha negat qualsevol irregularitat, però la pressió política va derivar a la sortida del grup socialista i el seu pas al Grup Mixt com a diputat independent.

Des de la seva sortida del PSOE, manté una posició crítica amb el govern, però continua recolzant algunes iniciatives progressistes al Congrés, i la seva presència al Grup Mixt li ha permès continuar amb la seva tasca parlamentària, encara que amb menys protagonisme polític. 

Els Independentistes bascos i les seves diferències ideològiques.

Seguint amb la descripció dels partits al Congrés dels Diputats, els Independentistes bascos també van ser crossa per a la investidura de Pedro Sánchez al Govern. EH Bildu amb 6 diputats, és la força política basca que més ha donat suport al Govern en temes socials, mentre que EAJ-PNV, va obtenir 5 diputats. 

Euskal Herria Bildu (EH Bildu), és una coalició independentista creada el 2012 al País Basc formada per diversos partits de l'esquerra abertzale, socialista, nacionalisme basc i d'extrema esquerra entre els quals hi ha Eusko Alkartasuna, Aralar, Sortu i la plataforma Alternativa, del País Basc i Navarra.

EH Bildu s'ha posicionat com una força important a la política basca, sovint desafiant partits tradicionals com el Partit Nacionalista Basc (PNV) i participant en aliances amb altres moviments d'esquerra a tot Espanya.

EH Bildu ha adoptat una estratègia d’utilitat política a Madrid, i li ha permès negociar acords i iniciatives progressistes del govern de coalició PSOE-Unidas Podemos, i actualment amb PSOE-Sumar a canvi de concessions en temes socials i d'autogovern, acostant-se altres forces independentistes com ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) al Congrés dels Diputats per impulsar agendes sobiranistes.

EH Bildu defensa una agenda basada en l'independentisme, el feminisme i la justícia social. Algunes de les seves prioritats inclouen la Sobirania i la independència per a Euskadi mitjançant un procés d'autodeterminació, i defensa l'oficialitat de l'euskera i la seva promoció en tots els àmbits socials.

A la política social i econòmica, defineix i aposta per un model econòmic més just, amb més intervenció pública i desenvolupament sostenible fomentant els drets laborals i la lluita contra la precarietat.

A transició ecològica, les seves polítiques són a favor de la sostenibilitat, la reducció d'emissions de carboni i la defensa del medi ambient, la Memòria Històrica i la reconciliació. Aposta per la pacificació i la convivència després de la fi de l'activitat armada d'ETA i exigeix ​​solucions per a les víctimes de tots els costats del conflicte.

EAJ-PNV, o L'Euzko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc és un partit polític del País Basc, és una de les formacions polítiques més antigues d'Espanya i ha jugat un paper clau en la política basca al llarg de la seva història. El  va fundar Arana ta Goiri'taà Sabin, (Sabino Arana) en 1895.

La ideologia de EAJ-PNV, és defensar la identitat, cultura i institucions pròpies del País Basc. Històricament ha tingut una orientació democristiana, tot i que amb el temps ha evolucionat cap a un perfil més pragmàtic i centrista. La seva política econòmica se sosté en polítiques basades en la gestió eficient, el desenvolupament empresarial i el benestar social. En el seu ideari, és la de promoure un autogovern més gran per a Euskadi dins d'Espanya i la Unió Europea, amb aspiracions d'independència a llarg termini.

El PNV ha estat històricament la força política dominant al País Basc, encara que en els darrers anys EH-Bildu l'està avançant en seguiment popular. El PNV va governar la comunitat autònoma basca en diverses etapes, especialment des de la instauració de l'Estatut d'Autonomia el 1979. Ha liderat el Govern Basc amb figures com Carlos Garaikoetxea, primer lehendakari després de l'aprovació de l'Estatut de Gernika, José Antonio Ardanza, que va liderar durant els anys 80 i 90, Juan José Ibarretxe, conegut pel seu pla sobiranista a la dècada de 2000, Íñigo Urkullu, lehendakari des del 2012 fins a les pasades eleccions en què governa Imanol Pradales conjuntament amb el Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE).

PNV, actua principalment a la Comunitat Autònoma del País Basc, encara que també té presència a Navarra i el País Basc francès, i compta amb una organització juvenil anomenada Euzko Gaztedi (EGI). El PNV té una forta influència en la política local i foral, dominant institucions com les diputacions forals i ajuntaments bascos.

El PNV ha col·laborat tant amb partits d’esquerra com de dreta a nivell estatal per garantir l’estabilitat institucional al País Basc i obtenir acords en matèria d’autogovern i finançament (per exemple, el Concert Econòmic Basc). A nivell internacional, manté relacions amb partits d'orientació democristiana i regionalista a Europa.

Ikurrina del País Basc

Els Independentistes catalans i les seves diferències ideològiques.

 Els partits independentistes catalans com els bascos (ERC, JUNTS, EH Bildu i EAJ-PNB) han estat pilars fonamentals per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern d'Espanya en aquesta XV LEGISLATURA (del 17 d'agost de 2023 ) i les seves aportacions al Congrés dels Diputats fins ara han estat fructífers, malgrat l'enuig del PSOE i l'engany a tots els joves, pensionistes i valencians de JUNTS en no aprovar el Decret Òmnibus del passat dia 22 de gener de 2025, suposa un punt d'inflexió a la política estatal.

logo d'Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), es un partit nacionalisme català, i partidari de la Independència dels Països Catalans i Socialdemocràcia fundat el març de 1931 està implantat a tots els Països Catalans i té tres federacions: la del Principat de Catalunya (ERC), la del País Valencià (Esquerra Republicana del País Valencià, ERPV) i la de les Illes Balears i Pitiüses (ERIB). Actualment esta licerar per Oriol Junqueras

ERC, va formar part del grup de partits que van donar suport a la investidura a Pedro Sánchez, i segueix fidel als seus compromisos adherits amb el PSOE. Ha format part dels governs catalans en coalició amb el PSC, amb els presidents Pascual Maragall i José Montilla, i amb Junts per Catalunya amb Carlos Puigdemont. A l'últim govern de la Generalitat el va presidir en  Pere Aragonés, de ERC.

ERC ha estat un dels partits clau en el moviment independentista català “el Procés”, impulsant el referèndum d'autodeterminació del 2017 i participant en les negociacions amb el govern espanyol per resoldre el conflicte polític.

En els darrers anys, ERC ha adoptat una estratègia pragmàtica, combinant la defensa de la independència amb el diàleg amb el govern espanyol per assolir acords que beneficiïn Catalunya.

logo de Junts per Catalunya (JUNTS)

Junts per Catalunya (coalició) d'ideologia Independentista, de dretes, i europeisme i formo part del grup de partits que van donar suport a la investidura a Pedro Sánchez.

Junts per Catalunya (Junts) fundat el 2020 com a successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) partit polític liberal i nacionalista català que va liderar Jordi Pujol des del 17 de novembre de 1974 amb la fusió de grups catalanistes, independentistes  con el Grup d'Acció al Servei de Catalunya, Grup d'Independents, Acció Obrera, Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Esquerra Catalana, i el Reagrupament Independentista. (RI)

La fusió d'aquests grups encarna una ideologia independentisme català, catalanisme, socialdemocràcia, europeisme, liberalisme econòmic, liberalisme conservador, i la seva alineació política es el centrisme. La seva dissolució del 8 juliol 2016.

L’espai polític que lidera Carles Puigdemont es va crear el 25 juliol 2020 i el componen les agrupacions i partits polítics següents com Lliures per Europa, Junts per Catalunya-Compromís Municipal, Junts per Catalunya-Junts, i darrerament, Junts+ Carles Puigdemont per Catalunya

L’ideari polític de Junts es la defensa una via pragmàtica cap a la independència de Catalunya. Ha format part de governs catalans en coalició amb altres forces independentistes, com a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

A Junts li va sortir un partit competidor per la dreta, l'Aliança Catalana, Partit independentista d'extrema dreta de tall radical en qüestions com la immigració i la seguretat. Fundat a Ripoll (Girona), el 2020, liderat per Sílvia Orriols, militant i procedent del Front Nacional de Catalunya.

Mentre que Junts, aposta per una estratègia més institucional i negociadora, Aliança Catalana promou una postura més radical i directa cap a la independència.

Senyera de Catalunya

Êxits de les polítiques de PODEMOS a l'Estat espanyol.

Des de la seva entrada al govern espanyol, PODEMOS ha impulsat diverses polítiques amb l'objectiu de promoure la justícia social, la igualtat i la sostenibilitat. 

Les mesures socials i d'igualtat com la protecció contra desnonaments, PODEMOS ha promogut iniciatives per frenar els desnonaments i garantir l'accés a un habitatge digne. Per exemple, a diverses comunitats autònomes, s'han implementat plans d'habitatge i lloguer social per evitar desallotjaments, l'obertura de menjadors escolars a l'estiu va ser un altre dels èxits que PODEMOS promoure per combatre la malnutrició infantil, s'han obert menjadors escolars durant el període estival, assegurant que els nens de famílies vulnerables tinguin accés a una alimentació adequada i la Llei de Dependència en què s'han destinat fons per eliminar el “llimb de la dependència”, garantint que les persones amb ajudes reconegudes les rebin efectivament i recuperant les cotitzacions de cuidadors familiars no professionals.

A Economia i Ocupació, el Pla d'ocupació juvenil ha de transformat la garantia juvenil en un veritable pla d'ocupació que facilita la inserció dels joves al mercat laboral i impulsa el retorn dels que van emigrar a altres països, i la Digitalització de l'economia que ha incrementat les inversions en infraestructures i xarxes per afavorir la digitalització del teixit productiu, així com la implantació de processos digitals avançats a empreses, administracions i llars.

PODEMOS, té un compromís amb el Medi Ambient i per això participo en l'elaboració del Pla Nacional d'Eficiència Energètica, que s'ha implementat plans d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges, amb un èmfasi especial en l'eficiència energètica, similar al Pla MAD-RE de l'Ajuntament de Madrid., i amb el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), en què s'està treballant en la implementació d'un SDDR per a envasos de begudes, com ampolles de plàstic, llaunes i brics, per tal d'incrementar el reciclatge i complir els objectius europeus.

Aquests èxits reflecteixen el compromís de PODEMOS amb la transformació social i la defensa dels drets dels ciutadans a Espanya.

Tot i els desafiaments que hi ha a la societat espanyola, PODEMOS continua participant activament en la política espanyola, defensant els seus principis fundacionals i adaptant-se al canviant panorama polític del país.

Bases importants de futur a curt i mitjà termini que PODEMOS representa a la política espanyol

Per PODEMOS és crucial que enfoca els seus esforços en bases estratègiques clau que li permetin recuperar algunes d'aquestes bases com la defensa dels drets socials i econòmics com l'habitatge digne i accessible. PODEMOS continuar lluitant per la regulació del mercat immobiliari, ampliant l'habitatge públic i promovent lleis per evitar l'especulació. La Renda Bàsica i protecció social és una aposta per una millora de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i noves mesures per garantir una xarxa de seguretat econòmica a la població més vulnerable. El Treball digne és una proposta per reduir la precarietat laboral, avançar cap a la jornada laboral de 4 dies i millorar els drets dels treballadors autònoms i precaris, i la Fiscalitat Progressiva, PODEMOS insistir en una reforma fiscal on les grans fortunes i corporacions contribueixin més al finançament dels serveis públics.

PODEMOS, vol una Transició Ecològica justa, i per això recolza les decisions a l'Energia Pública impulsant la creació d'una empresa pública d'energia que redueixi els costos per als ciutadans i fomentar les energies renovables. potenciar el Transport Públic, reduint la dependència dels combustibles fòssils i fomentant l'electrificació del transport. La sobirania alimentària és una altra de les propostes a donar suport a l'agricultura ecològica i local davant de la pressió de les grans corporacions agroindustrials i finalment la Protecció del Medi Ambient amb l'enduriment de les polítiques contra la contaminació i la promoció de models d'economia circular.

En polítiques de Feminisme i d'Igualtat, PODEMOS vol la reforma de les polítiques de protecció per a dones víctimes de violència masclista i augmentar els recursos públics d'assistència. La Bretxa Salarial i Laboral són unes de les noves mesures per garantir la igualtat salarial efectiva entre homes i dones i les Polítiques LGTBIQ+, defensant activament els drets del col·lectiu i enfrontament als discursos reaccionaris que busquen reculades.

Del 15M a UNIDAS PODEMOS al Govern d'Espanya

El moviment del 15M (també conegut com el Moviment dels Indignats) va sorgir a Espanya el 15 de maig del 2011 com una resposta ciutadana al descontentament amb la situació política, econòmica i social del país. El seu origen es troba a la profunda crisi econòmica del 2008 i al descontentament cap a la classe política, el sistema financer i les polítiques d'austeritat imposades després del col·lapse de la bombolla immobiliària.

La crisi econòmica i atur va ser una de les grans indignacions a Espanya ja que tenia una de les taxes de desocupació més altes d'Europa, especialment entre els joves, cosa que generava precarietat i manca d'oportunitats, amb una desigualtat social amb polítiques d'austeritat i els rescats bancaris van augmentar la desigualtat, mentre que els ciutadans patien retallades en serveis bàsics com sanitat i educació, que amb una corrupció als principals partits polítics van generar una pèrdua de confiança en les institucions.

El sistema bipartidista (PSOE-PP) era percebut com a ineficaç per atendre les demandes ciutadanes, i es criticava la manca de mecanismes de participació directa, i es va inspirar en moviments internacionals com la Primavera Àrab i moviments similars en altres països van motivar la ciutadania espanyola a sortir als carrers.

El detonant va ser el 15 de maig de 2011, diversos col·lectius ciutadans, entre ells la plataforma ¡Democràcia Real JA!, van convocar una manifestació a diverses ciutats sota el lema “No som mercaderia en mans de polítics i banquers”. La protesta va ser massiva i, després de la dispersió de la marxa a Madrid, un grup de manifestants va decidir acampar a la Puerta del Sol i va iniciar un moviment d'ocupació de l'espai públic que va durar setmanes.

Les conseqüències del 15M. globals, com Occupy Wall Street als EUA, i es va modificar el discurs polític, obligant els partits tradicionals a incorporar algunes de les seves demandes.

Assemblea dels indignats del 15M. a la Puerta del Sol de Madrid

El 15M no es va consolidar com un partit polític, però va deixar un llegat important en la consciència social i política d'Espanya, promovent la participació ciutadana i la lluita per una justícia social més gran.

Unidas Podemos al primer Govern de Pedro Sanchez

Unidas Podemos va entrar al primer govern de coalició d'Espanya amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) després de les eleccions generals del novembre del 2019, que no van atorgar una majoria absoluta a cap partit. Aquest va ser el primer govern de coalició a Espanya des de la restauració de la democràcia el 1978, presidit per Pedro Sánchez com a president del Govern i amb Pablo Iglesias, líder d'Unidas Podemos, com a vicepresident segon.

La fragmentació política, va ser la repetició electoral va reflectir un escenari polític molt dividit, amb l'auge de noves forces com VOX, cosa que dificultava la governabilitat, i al final de múltiples contactes, arribo el Pacte PSOE-Unidas Podemos després d'anys de desacords, totes dues formacions van acordar un programa de govern progressista amb compromisos socials i econòmics, i la investidura de Sánchez va dependre del suport o abstenció de partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el Partit Nacionalista Basc (PNB).

Ministres d'Unidas Podemos al govern (2020-2023):

Unidas Podemos va ocupar cinc ministeris a l'Executiu de Pedro Sánchez, amb Pablo Iglesias – Vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 (fins a la seva dimissió el 2021 per presentar-se a les eleccions madrilenyes), Irene Montero – Ministra d'Igualtat, va impulsar la Llei de Llibertat Sexual (coneguda com a "Llei del sol sí que és sí"), Yolanda Díaz – Ministra de Treball i Economia Social, coneguda pel seu paper en la reforma laboral i els ERTE durant la pandèmia de COVID-19. Alberto Garzón – Ministre de Consum, va promoure regulacions sobre la publicitat del joc en línia i el consum saludable, i Manuel Castells (substituït després per Joan Subirats) – Ministre d'Universitats, centrat en la reforma educativa del sistema universitari.

Principals mesures impulsades per Unidas Podemos al govern, va ser l'augment del salari mínim interprofessional (SMI), amb pujades progressives fins a assolir l'objectiu del 60% del salari mitjà, la Reforma laboral que es va enfocar a reduir la temporalitat i enfortir els drets de els treballadors. La Llei d’habitatge, per regular el preu del lloguer i augmentar la oferta de habitatge públic. 

Els cinc primers ministres d'Unidas Podemos

Llei de llibertat sexual ("Només sí que és sí"), enfocada en la protecció de les víctimes de violència sexual i l'educació en igualtat, i els Impostos a les grans fortunes, amb propostes per augmentar la progressivitat fiscal i finançar polítiques socials.

Tot i els èxits, la coalició va enfrontar desacords en temes com a la Política Econòmica (despesa pública vs. control del dèficit), la Defensa i Política Exterior (postura sobre l'OTAN i l'enviament d'armes a Ucraïna), la Llei d'habitatge i regulació de lloguers, amb diferències entre PSOE i Unidas Podemos, i diversos conflictes dins Unidas Podemos, com la sortida de Pablo Iglesias i el lideratge de Yolanda Díaz.

El govern de coalició es va mantenir fins a les eleccions generals del 2023, en què Unidas Podemos es va presentar sota la plataforma de Sumar, liderada per Yolanda Díaz, marcant un nou cicle per a l'esquerra espanyola.

Unidas Podemos va ser una coalició electoral de partits d'esquerra a Espanya, formada el 2016 com a Unidas Podemos i posteriorment reanomenada el 2019 per reflectir un llenguatge inclusiu. L’aliança va agrupar diverses forces progressistes amb l’objectiu d’unificar el vot d’esquerra alternativa al PSOE i fer front a les polítiques d’austeritat.

Partits principals que van integrar Unidas Podemos.

PODEMOS que es va fundar el 2014 per Pablo Iglesias i altres acadèmics i activistes. La ideologia es basa en el rebuig al bipartidisme, la defensa dels drets socials i una democràcia més participativa i va sorgir del moviment del 15M i va assolir gran popularitat en els primers anys.

Izquierda Unida (IU), coalició liderada principalment pel Partit Comunista d'Espanya (PCE), amb presència històrica a l'esquerra espanyola que defensa el socialisme democràtic, l'ecologisme i el feminisme. El seu líder més conegut durant la formació d'Unidas Podemos va ser Alberto Garzón.

A Comú Podem la plataforma catalana d'esquerres, amb influència del municipalisme i liderada a l'origen per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​i que s'enfocava en el dret a decidir de Catalunya, polítiques socials i el feminisme. Agrupava forces com Barcelona en Comú i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).

Galícia en Comú (anteriorment A Marea), Coalició gallega d'esquerres, formada per PODEMOS, Esquerda Unida i Anova-Irmandade Nacionalista i defensava una agenda progressista amb identitat gallega i autonomia davant del govern central.

Aliança Verda (abans Equo) és un partit ecologista que es va sumar a la coalició per impulsar polítiques de transició ecològica i sostenibilitat i el seu successor d'Equo, una formació centrada en l'ecologisme polític.

Compromís (col·laboració puntual), és una coalició valenciana d'esquerres que inicialment es va unir a la candidatura el 2016, però després es va distanciar per presentar-se en solitari.

El 2016, es va presentar com Unidas Podemos, buscant consolidar una alternativa a l'hegemonia del PSOE a l'esquerra, però no va aconseguir superar els socialistes. El 2019, va passar a anomenar-se Unidas Podemos, incorporant un enfocament feminista en la seva identitat, i el 2023, Unidas Podemos va deixar d'existir com a tal, ja que molts dels seus integrants es van integrar a la plataforma Sumar, liderada per Yolanda Díaz, mentre PODEMOS va decidir presentar-se de manera independent en algunes regions.

Unidas Podemos va tenir un paper clau al primer govern de coalició amb el PSOE (2020-2023), promovent polítiques progressistes en matèria laboral, feminista i de drets socials.

PODEMOS a Sumar, els seus més i els seus desacords amb el veto         d'Irene Montero

La relació entre PODEMOS i Sumar ha estat marcada per col·laboracions i tensions, especialment al voltant del paper de figures destacades com Irene Montero. El juny del 2023, PODEMOS i Sumar van assolir un acord per presentar-se conjuntament a les eleccions generals. Aquest pacte buscava unificar les forces d’esquerra per enfortir la seva posició electoral. Tot i això, durant les negociacions van sorgir discrepàncies significatives, particularment en relació amb la inclusió d'Irene Montero a les llistes electorals amb el veto a Irene Montero.

Sumar, liderat per Yolanda Díaz, va decidir no incloure Irene Montero, llavors ministra d'Igualtat, a les llistes electorals. Aquesta exclusió va ser interpretada per PODEMOS com un “veto injust” i va generar tensions entre ambdues formacions. Tot i els esforços de PODEMOS per revertir aquesta decisió, Sumar va mantenir la seva postura, fet que va portar crítiques públiques per part de líders de PODEMOS, incloent-hi el seu secretari general, Ione Belarra, i l'exlíder Pablo Iglesias.

Tot i el desacord sobre l'exclusió de Montero, PODEMOS va decidir integrar-se a la coalició amb Sumar, acceptant un paper més modest a l'aliança. Ione Belarra va expressar que, encara que consideraven injust el veto Montero, era crucial mantenir la unitat de l'esquerra de cara a les eleccions, però després de les eleccions, les tensions entre PODEMOS i Sumar van persistir. El desembre del 2023, PODEMOS va anunciar la seva sortida del grup parlamentari de Sumar, traslladant els seus cinc diputats al grup mixt al Congrés. Aquesta decisió va evidenciar les diferències estratègiques i polítiques entre les dues formacions.

Reflexions d'Irene Montero

Al novembre de 2024, Irene Montero va publicar el llibre "Alguna cosa haurem fet", on va qualificar la proposta de Yolanda Díaz com a candidata d'unitat de l'esquerra com "l'error polític més gran" de PODEMOS. Montero va criticar la falta de suport durant la controvèrsia de la Llei "només sí que és sí" i va assenyalar que tant Díaz com el president Pedro Sánchez van buscar "silenciar el feminisme" i desplaçar PODEMOS a favor de Sumar.

A data d'avui, PODEMOS i Sumar mantenen una relació distant, amb estratègies polítiques independents i sense senyals clars de reconciliació. La fragmentació de l'esquerra alternativa continua sent un desafiament al panorama polític espanyol.

Les tensions entre PODEMOS i Sumar persisteixen el 2025. PODEMOS i Sumar mantenen la seva distància i aferren les seves diferències després d'un any de la ruptura al Congrés

PODEMOS com a partit actualment

A data d'avui, 24 de gener del 2025, PODEMOS continua sent un partit polític espanyol situat entre l'esquerra i l'extrema esquerra de l'espectre polític. Fundat el 2014, ha experimentat diverses transformacions i desafiaments a la seva trajectòria.

Des del juny del 2021, Ione Belarra ocupa el càrrec de secretària general del partit, succeint Pablo Iglesias i PODEMOS manté el seu compromís amb polítiques progressistes, enfocant-se en la defensa dels drets socials, la igualtat de gènere i la justícia econòmica. Tot i els reptes recents, el partit busca redefinir la seva estratègia per continuar sent una força influent en la política espanyola.

En resum, PODEMOS enfronta un període de reestructuració i reflexió estratègica, amb l'objectiu d'adaptar-se al canviant panorama polític i continuar representant les seves bases a nivell nacional.

Els primers cinc diputats de PODEMOS que van passar al Grup Mixt

La força de POEMOS al Congrés dels Diputats

A data d'avui, 24 de gener del 2025, PODEMOS compta amb 4 Diputats al Congrés dels Diputats. Ione Belarra, Secretària general de PODEMOS I Diputada per Madrid. Javier Sánchez Serna, Coportaveu estatal de PODEMOS i Diputat per Múrcia. Martina Velarde, Diputada per Còrdova, i Noemí Santana, Diputada per Las Palmas.

Lilith Verstrynge que va ser la Secretària d'Organització del partit el 26 de gener del 2024 va dimitir de tots els seus càrrecs a PODEMOS i va abandonar la seva acta de diputada al Congrés que havia obtingut per la circumscripció de Barcelona a les eleccions del juliol del 2023.

Tot i aquest distanciament, fins avui (24 de gener del 2025), PODEMOS ha mantingut el seu suport al govern de Pedro Sánchez en votacions clau, actuant com un aliat crític dins del denominat "grup d'investidura". Tot i això, les relacions amb altres partits de la coalició han experimentat tensions, com les sorgides entre el PSOE i Junts per Catalunya, que han requerit reunions per resoldre diferències i assegurar l'estabilitat governamental.

D'Aliança Popular (AP) al Partit Popular (PP)

Aliança Popular (AP), fundada el 1976 per Manuel Fraga Iribarne, va sorgir com un intent d'agrupar diversos sectors de la dreta espanyola en el context de la Transició, després de la dictadura de Francisco Franco. Als seus inicis, AP va ser vista com un refugi per a figures del franquisme que buscaven mantenir la seva influència en la nova democràcia, cosa que li va valer crítiques i l'etiqueta de ser una "aliança de franquistes".

La composició ideològica d'Aliança Popular (AP), i que estava formada per exministres del franquisme i sectors conservadors que defensaven una visió tradicionalista i autoritària de l'Estat., els membres principals i coneguts com els "set magnífics", incloïen figures estretament vinculades al règim anterior, com:

Manuel Fraga Iribarne, ministre d'Informació i Turisme amb Franco. Cruz Martínez Esteruelas, exministre d'Educació. Licinio de la Fuente, exministre de Treball. Federico Silva Muñoz, exministre d'obres públiques. Laureano López Rodó, destacat membre de l'Opus Dei, i arquitecte del Pla de Desenvolupament franquista. Enrique Thomas de Carranza, vinculat a l'administració franquista, i  Gonzalo Fernández de la Mora Mon, ideòleg del franquisme.

El partit promovia valors com ara la defensa de la unitat d'Espanya, i l'ordre i l'estabilitat, amb posicions properes al conservadorisme autoritari. Tot i això, Fraga va intentar donar-li una aparença de moderació per adaptar-se al sistema democràtic.

Manuel Fraga Iribarne

L'evolució d'Aliança Popular va ser inicialment percebuda com un partit de "franquistes sense Franco", amb dificultats per atraure votants més enllà de la base nostàlgica. A les eleccions de 1977 va obtenir resultats modestos, cosa que va obligar Fraga a emprendre una estratègia de renovació. Amb el temps, i especialment després de la refundació com a Partit Popular (PP) el 1989, la formació es va anar allunyant de les seves arrels franquistes i adoptant un discurs liberal-conservador més acord amb les democràcies occidentals, però malgrat la seva transformació, rebut crítiques pel seu llegat i el passat franquista d'AP va continuar sent un argument recurrent dels seus adversaris polítics, que assenyalaven la permanència de certs valors autoritaris a l'ADN del PP. L'esquerra ha històricament utilitzat aquest enllaç per qüestionar el seu compromís amb els valors democràtics.

Avui dia, el PP rebutja qualsevol vincle amb el franquisme, encara que sectors més conservadors dins de la dreta espanyola, com Vox, reivindiquen obertament aspectes de la dictadura, cosa que evidencia la persistència de certs debats històrics en la política espanyola.

La gestió de l'11M pel govern d'Aznar

L'atemptat de l'11 de març del 2004 (11M) a Madrid, que va deixar 193 morts i més de 2.000 ferits, va passar pocs dies abans de les eleccions generals a Espanya i va tenir un fort impacte polític al govern de José María Aznar, llavors president del Govern pel Partit Popular (PP).

Des del primer moment, el govern d'Aznar va atribuir els atemptats a la banda terrorista ETA, tot i que ràpidament van començar a aparèixer indicis que apuntaven un atemptat islamista vinculat a Al-Qaida. L'executiu, que estava en plena campanya electoral, va insistir en aquesta versió durant les primeres hores i dies posteriors, malgrat la creixent evidència que suggeria l'autoria de grups gihadistes com a represàlia per la participació d'Espanya a la Guerra de l'Iraq.

Aznar amb Bush amb els peus a taula en una reunió de les Azores.

El govern d'Aznar va prendre diverses accions que van ser àmpliament criticades amb compareixences públiques i comunicació amb mitjans que Aznar i el seu equip, inclòs el llavors ministre de l'Interior Ángel Acebes, van insistir repetidament a l'autoria d'ETA en rodes de premsa i comunicats oficials. (Es van fer trucades a directors de mitjans per influir en la narrativa sobre l'autoria etarra).

I la reacció política, encapçalada pel PSOE (a l'oposició), va acusar el govern d'intentar manipular la informació per no perjudicar les seves possibilitats a les eleccions del 14 de març del 2004.

L'intent del govern de mantenir la versió d'ETA, quan la investigació policial apuntava cap a l'islamisme radical, va generar una gran crisi de credibilitat, i la ciutadania, indignada per la gestió del govern i el suport a la invasió de l'Iraq, es va mobilitzar massivament als carrers ia les urnes amb les conseqüències polítiques que van fer que el PP perdés les eleccions del 14 de març del 2004, i el PSOE, liderat per José Luis Rodríguez Zapatero, va aconseguir una victòria inesperada. La derrota es va interpretar com un càstig directe a la gestió d'Aznar tant a la guerra de l'Iraq com a la crisi de l'11M.

Les investigacions posteriors van confirmar que l'atemptat va ser perpetrat per una cèl·lula islamista local inspirada a Al-Qaida, i no per ETA. El 2007, l'Audiència Nacional va condemnar diversos dels implicats a l'atemptat, confirmant la tesi gihadista, i en anys després, el PP i alguns sectors polítics i mediàtics van mantenir teories conspiratives sobre la suposada implicació d'ETA o connexions ocultes, malgrat les proves concloents. Aznar, per part seva, mai va reconèixer completament errors en la gestió de l'11M i ha mantingut una postura crítica cap a la versió oficial avalada per la justícia.

Mariano Rajoy (2004-2018), i va succeir Aznar com a líder del PP i va ser president del Govern des del 2011 fins al 2018, després de la crisi econòmica. Va aplicar polítiques d'austeritat i va enfrontar diversos escàndols de corrupció que van afectar el partit, com el cas Gürtel. El 2018, una moció de censura liderada pel PSOE de Pedro Sánchez el va apartar del poder.

El govern de Mariano Rajoy (2011-2018) va estar fortament marcat per diversos escàndols de corrupció, sent el cas Gürtel destapat el 2009, va ser una vasta trama de corrupció que va involucrar empresaris i dirigents del Partit Popular (PP), liderada per l'empresari Francisco Correa com a cap de la trama, vinculat amb alts càrrecs del PP., va teixir un sistema de suborns, finançament il·legal del partit i adjudicació irregular de contractes públics a canvi de comissions amb diversos implicats com a exalcaldes i alts càrrecs del PP a Madrid, València i Castella i Lleó.

Luis Bárcenas

El 2013, es van filtrar els anomenats "papers de Bárcenas", documents que reflectien l'existència d'una comptabilitat paral·lela al PP durant anys i Rajoy va intentar minimitzar l'impacte del cas Gürtel sobre el seu govern, insistint que eren fets del passat i aïllats, mentre que Rajoy va enviar el famós SMS a Bárcenas dient: "Luis, se fuerte", cosa que va generar gran polèmica.

Rajoy va comparèixer davant el Congrés i davant l'Audiència Nacional el 2017, convertint-se en el primer president en exercici a testificar en un judici per corrupció, i Rajoy va caure per una moció de censura l'any 2018.

Després de la dimissió de Rajoy, Pablo Casado va assumir la presidència del PP (2018-2022), amb un discurs més conservador en temes com ara la unitat d'Espanya i l'economia de mercat. Tot i això, el seu lideratge es va veure debilitat per conflictes interns i la competència de Vox a l'espectre de la dreta, cosa que va derivar en la seva sortida el 2022, després de la denúncia per corrupció de Tomás Dia Ayuso, germà de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el substitueixo Alberto Núñez Feijóo (2022-present), expresident de la Junta de Galícia, va assumir el lideratge amb un to més moderat i amb la intenció de recuperar la centralitat política. A les eleccions generals del 2023, va aconseguir ser el partit més votat, però sense majoria suficient per governar, quedant a l'oposició davant de la coalició d'esquerres encapçalada per Pedro Sánchez.

Últimament Feijóo, s'ha recol·locat més a la dreta que a la seva etapa de president de Galícia i actualment, el PP ha evolucionat des d'una dreta més tradicional a una formació liberal-conservadora amb diferents matisos segons el seu líder. La seva història ha estat marcada per èxits electorals, gestió econòmica i també per l'ombra de la corrupció i competència amb altres forces de la dreta principalment amb Vox.

Seu del PP, amb obres pagades amb diners procedents de la corrupció de la trama Gurtel