A partir d'avui faré un repàs a la situació
política a Espanya i dels partits polítics que componen l'arc parlamentari.
Simbol del PSOE, de 1977
L'evolució del socialisme a Espanya a través de les figures clau
del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), des de Felipe González
i Alfonso Guerra, passant per Josep Borrell, fins a l'actualitat
amb Pedro Sánchez.
La deriva política de Felipe González,
exsecretari General del PSOE i expresident del Govern a derivat a
tints i comportaments dretana i la seva figura està perdent adeptes a les files
del PSOE.
L'era de Felipe González i Alfonso
Guerra (1982-1996)
Felipe González, juntament amb Alfonso
Guerra, va liderar el PSOE cap a la seva primera gran victòria el 1982,
amb una majoria absoluta històrica. El seu govern es va caracteritzar per la modernització
econòmica, l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea (avui UE),
la liberalització econòmica i la privatització parcial d'empreses públiques.
Va promoure l'Estat del benestar amb l'expansió de la sanitat, l'educació
pública i la consolidació de drets socials.
Al PSOE, va tenir diferents conflictes interns
amb disputes amb l'ala més tradicional del partit, representada per Guerra i
l'Esquerra Socialista, i al Govern va tenir els casos de corrupció i
dels GAL a finals del seu mandat. La seva imatge es va veure entelada
per escàndols de corrupció i la guerra bruta contra ETA.
Felipe González ha passat a ser de líder
socialista a figura pragmàtica i l'evolució política de Felipe González
amb factors marcats a percebuda dretana.
En els primers anys al capdavant del PSOE, González
representava un socialisme renovador, allunyat del marxisme clàssic, apostant
per una visió més europeista i reformista. Amb la victòria socialista el 1982,
el seu govern va impulsar una modernització econòmica basada en l'obertura al
mercat i la plena integració a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Tot
i això, algunes de les seves polítiques, com la reconversió industrial, la
privatització d'empreses públiques i la flexibilització del mercat laboral, van
ser percebudes com un allunyament de les bases ideològiques de l'esquerra.
L'adopció de mesures de liberalització econòmica i privatització d'empreses estatals com Telefónica - El 1993 l'estat espanyol posseïa el 32,29% de les accions de Telefónica quan començà el procés gradual de privatització que culminà el 1997. Repsol - El 1989 es fa el primer pas cap a la privatització que duraria 8 anys y Endesa - Fou una empresa propietat de l'Estat fins que el 1988 s'inicià el procés de privatització van acostar la gestió a postulats econòmics més centristes o fins i tot liberals.
Les relacions amb l'empresariat que durant i després del seu mandat, González va estrènyer llaços amb grans empresaris i multinacionals, participant en consells d'administració i defensant posicions més alineades amb el capital privat.
La lluita contra ETA va derivar en episodis com
els GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament), una política de
seguretat de mà dura que va rebre crítiques des de sectors progressistes i les
seves declaracions recents, ha fet que amb els anys González ha criticat
obertament sectors més esquerrans del PSOE i de la política espanyola,
com PODEMOS, defensant la estabilitat i el pragmatisme per sobre de
posicions més radicals.
En l'actualitat, González s'ha convertit en una
veu crítica dins del PSOE, tot mostrant posicions alineades amb la
defensa de la unitat d'Espanya, l'economia de mercat i el rebuig a
aliances amb partits independentistes o d'esquerra radical. Les seves
declaracions han estat ben rebudes en sectors conservadors i centristes, cosa
que ha alimentat la percepció que ha girat cap a la dreta.
A conclusió, la "dreta" de Felipe
González és un procés complex que respon tant a l'evolució personal com al
canvi de context polític i econòmic. Mentre que alguns l'acusem d'haver traït
els ideals socialistes, d'altres defensen el pragmatisme i la capacitat
d'adaptació als temps. En qualsevol cas, el seu llegat continua sent un punt de
debat dins i fora del PSOE.
El guerrisme al PSOE de Alfonso Guerra i la seva activitat sociopolítica actual
El "guerrisme" va ser un
corrent intern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) liderat per Alfonso
Guerra, que va exercir un paper destacat en la política espanyola com a
vicepresident del Govern entre 1982 i 1991 i vicesecretari
general del PSOE del 1979 al 1997.
Aquesta facció es va caracteritzar per la seva
influència a l'estructura del partit, incloent-hi el control de l'aparell
executiu i del Grup Parlamentari Socialista.
En l'actualitat, encara que el “guerrisme”
com a corrent organitzat ha perdut protagonisme, Alfonso Guerra continua
participant en el debat polític espanyol. El setembre del 2023, va
criticar l’evident tendència al cesarisme" dins del PSOE,
referint-se al control centralitzat del lideratge del partit.
A més, a l'octubre del 2024, Guerra i
l'expresident Felipe González van ser entrevistats junts, on van
discutir i van criticar diverses decisions del govern actual, mostrant la seva
contínua implicació en assumptes polítics contemporanis.
Les actituds dels líders regionals del PSOE cap
a Pedro Sánchez han variat amb el temps, i han reflectit tant suport com
tensions internes protagonitzades majoritàriament per Javier Lambán i
Emiliano García-Page.
El 2015, després de les eleccions generals,
diversos líders regionals, com Susana Díaz d'Andalusia, Emiliano García-Page
de Castella-la Manxa, Ximo Puig de la Comunitat Valenciana, Javier Fernández
d'Astúries i Guillermo Fernández Vara d'Extremadura, van mostrar reserves
sobre possibles acords amb PODEMOS, cosa que va evidenciar discrepàncies
amb la direcció nacional del partit.
No obstant això, en anys recents, s'ha observat una
cohesió més gran. Per exemple, el gener del 2025, Pedro Sánchez ha
participat activament en els congressos
autonòmics del partit. Aquest suport mutu indica una alineació més estreta
entre la direcció nacional i els líders territorials del PSOE.
A més, a Catalunya, el president de la Generalitat,
Salvador Illa, va celebrar decisions econòmiques com el retorn de la seu
social Cementos Molins, i del Banc Sabadell a Catalunya, entre altres CEPYMES
assenyalant que Catalunya avança pel "bon camí" cap a l'estabilitat
institucional i jurídica.
Aquestes interaccions reflecteixen una dinàmica en què, encara que han existit tensions en el passat, actualment preval una sintonia i col·laboració més gran entre Pedro Sánchez i els líders regionals del PSOE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada