Després de la presa de possessió ahir
de Donald Trump i la seva adnerversió als països que formen el BRICS, dono unes
pinzelles d'aquesta nova política econòmica que a partir d'ara s'enfronta el
món.
La relació entre l'euro i el bloc BRICS ha adquirit importància en el context geopolític i econòmic global, ja que tots dos busquen diversificar les seves estratègies davant del domini del dòlar nord-americà. Mentre que l'euro representa una alternativa consolidada als mercats occidentals, els BRICS busquen enfortir la seva influència en les economies emergents i reduir la dependència del dòlar.
Competència i cooperació entre l'euro i els BRICS
Tant la Unió Europea (UE) com els BRICS han mostrat interès a disminuir la dependència del dòlar al comerç internacional. La UE ha promogut l'ús de l'euro en transaccions energètiques, mentre els BRICS han impulsat el comerç en monedes locals, i Europa busca expandir la seva influència en mercats estratègics d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, competint amb la presència creixent de la Xina i Rússia , membres clau dels BRICS.
Mentre els BRICS fomenten acords energètics a iuans, rubles o rupies, la UE ha intentat diversificar els seus proveïdors energètics, reduint la seva dependència de Rússia després de la crisi d'Ucraïna. La UE manté acords comercials amb països BRICS com la Xina, l'Índia i el Brasil, promovent l'euro com a moneda d'intercanvi en sectors com ara la tecnologia, el turisme i la manufactura. Europa ha mostrat interès en sistemes com el CIPS xinès (alternativa a SWIFT) per evitar sancions nord-americanes, obrint la possibilitat de futures col·laboracions amb els BRICS.
Els BRICS i l'euro com a moneda de reserva. L'euro és la segona moneda de reserva mundial després del dòlar i representa al voltant del 20% de les reserves internacionals. Els BRICS han diversificat les reserves en euros per reduir l'exposició a sancions dels EUA, diversificar actius en divises més estables i facilitar el comerç amb socis europeus.
Tot i això, l'euro enfronta desafiaments, com la manca d'un mercat financer europeu integrat al nivell del nord-americà, cosa que limita el seu atractiu davant les estratègies més agressives dels BRICS.
Els reptes de l'euro davant l'expansió dels BRICS
segueix dependent de recursos de països BRICS com Rússia (energia)
i Brasil (primeres matèries), mentre que la Xina i Rússia
han enfortit la seva presència en aquestes regions, desafiant els interessos
econòmics d'Europa, mentre que la pressió dels Estats Units per
alinear la UE a la seva política de sancions cap a Rússia i la
Xina limita les possibilitats de cooperació amb els BRICS.
Les perspectives futures a la UE podria buscar
un equilibri entre mantenir la seva aliança amb els EUA i fomentar
relacions comercials més independents amb els BRICS, sent una possible
més cooperació en sectors com la transició energètica, on tant Europa
com els BRICS tenen interessos comuns reduir la seva dependència de
combustibles fòssils, i la possible expansió dels BRICS amb més països
europeus (com Turquia) podria generar tensions addicionals entre
el bloc i la UE.
En conclusió, la relació entre l'euro i els BRICS es troba en una dinàmica de cooperació selectiva i de competència estratègica, amb la UE buscant mantenir la seva rellevància econòmica mentre els BRICS continuïn desafiant l'hegemonia del dòlar i promovent una multi-polaritat econòmica, tot i això, l'euro enfronta desafiaments, com la manca d'un mercat financer europeu integrat al nivell del nord-americà, cosa que limita el seu atractiu davant les estratègies més agressives dels BRICS.
L'EURO, el DOLAR i el BRICS, a
l'econòmica mundial
La competència entre l'euro, el dòlar i el bloc BRICS
a l'economia mundial reflecteix un panorama en evolució on cada actor busca
consolidar la seva influència en un entorn geopolític multipolar. Mentre el
dòlar continua sent la moneda dominant, l'euro ofereix una alternativa a
l'àmbit occidental, i els BRICS intenten desafiar aquest ordre amb
estratègies de des-dolarització i una autonomia econòmica més gran.
El dòlar nord-americà ha estat la moneda de reserva
global des del final de la Segona Guerra Mundial, sustentat pel comerç
global. Més del 60% de les reserves internacionals estan en dòlars. El
petroli i matèries primeres i la majoria dels contractes d'energia estan
denominats en dòlars (sistema del "petrodólar")
El sistema financer, el SWIFT, FMI i el Banc
Mundial operen majoritàriament en dòlars, consolidant la seva influència
però hi ha desafiaments clars per al dòlar amb els intents de des-dolarització
liderats pels BRICS i altres blocs emergents amb una política monetària
agressiva de la Reserva Federal , que ha generat volatilitat als mercats
globals.
Potencial i limitacions l'EURO
L'euro és la segona moneda més important a nivell
mundial, amb aproximadament el 20% de les reserves globals, i és la
principal moneda de la Unió Europea (UE), una de les economies més grans
del món són els seus avantatges de l'euro a la economia mundial per la seva
confiança i estabilitat a la UE manté polítiques monetàries prudents a
través del Banc Central Europeu (BCE) i sent alternativa al dòlar a Europa.
Els EUA amb la UE mantenen forts llaços
amb Washington, cosa que limita la seva independència financera per la
manca d'integració fiscal. L'absència d'una unió fiscal completa redueix la
fortalesa de l'euro davant el dòlar amb menys acceptació global que, malgrat la
seva rellevància, l'euro no s'ha consolidat com a moneda de referència als
mercats emergents.
El bloc BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina,
Sud-àfrica i nous membres com l'Iran i els Emirats Àrabs) ha adoptat
estratègies per crear un sistema econòmic multipolar, incloent un ús de monedes
locals al comerç, però la Xina i Rússia realitzen acords en iuans
i rubles, mentre que l’Índia ha promogut lús de rupies en transaccions
energètiques.
Els BRICS han augmentat les reserves en euros i
iuans per reduir l'exposició al dòlar i Rússia i la Xina han
impulsat alternatives al sistema SWIFT, com el CIPS xinès i el
sistema rus SPFS, per facilitar transaccions internacionals sense fer
servir dòlars o euros. L'exploració d'una moneda BRICS ha discutit la
possibilitat d'una moneda amb el suport d'una cistella de monedes dels països
membres, però encara enfronta desafiaments estructurals.
Desafiaments dels BRICS respecte al
dòlar i l'euro.
La manca de cohesió política i les diferències entre
els membres poden dificultar una estratègia comuna i de la Infraestructura
financera en desenvolupament encara que no hi ha una infraestructura robusta
que reemplaça el sistema basat en el dòlar i l'euro. El iuan i el ruble encara
no generen la mateixa confiança que el dòlar o l'euro.
Dinàmiques futures, cap a un món
multipolar?
A mesura que la competència entre el dòlar, l'euro i
els BRICS s'intensifica, és probable que sorgeixin noves dinàmiques a
l'economia mundial. El dòlar continuarà dominant a Amèrica i en sectors
com a tecnologia i defensa i l'euro s'enfortirà a Europa i Àfrica del
Nord, mentre que els BRICS buscaran expandir-se a Àsia, Àfrica
i Amèrica Llatina amb monedes alternatives, mentre que la multi-polaritat
econòmica podria derivar a un món amb múltiples centres financers: Nova York
(dòlar), Frankfurt (euro), Xangai (yuan), etc.
Els factors geopolítics clau en aquests dies, són les
tensions entre els EUA i la Xina poden accelerar la des-dolarització.
L'expansió dels BRICS podria influir en l'equilibri financer global i la
digitalització de monedes (CBDCs) podria redefinir el paper de
totes les monedes a l'economia global.
Conclusió. El dòlar continua sent la moneda
dominant, però enfronta pressions creixents per la des-dolarització. L’euro
representa una alternativa viable, però la seva influència global és limitada
fora d’Europa, i els BRICS estan avançant en la creació d’un
sistema financer alternatiu, encara que encara enfronten desafiaments
estructurals.
El futur de l'economia mundial dependrà de com aquests actors adaptin les seves estratègies davant d'un món cada cop més multipolar i interconnectat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada