El moviment del 15M (també conegut com el Moviment dels Indignats) va sorgir a Espanya el 15 de maig del 2011 com una resposta ciutadana al descontentament amb la situació política, econòmica i social del país. El seu origen es troba a la profunda crisi econòmica del 2008 i al descontentament cap a la classe política, el sistema financer i les polítiques d'austeritat imposades després del col·lapse de la bombolla immobiliària.
La crisi econòmica i atur va ser
una de les grans indignacions a Espanya ja que tenia una de
les taxes de desocupació més altes d'Europa, especialment entre els
joves, cosa que generava precarietat i manca d'oportunitats, amb una
desigualtat social amb polítiques d'austeritat i els rescats bancaris van
augmentar la desigualtat, mentre que els ciutadans patien retallades en serveis
bàsics com sanitat i educació, que amb una corrupció als principals partits
polítics van generar una pèrdua de confiança en les institucions.
El sistema bipartidista (PSOE-PP) era percebut
com a ineficaç per atendre les demandes ciutadanes, i es criticava la manca de
mecanismes de participació directa, i es va inspirar en moviments
internacionals com la Primavera Àrab i moviments similars en altres
països van motivar la ciutadania espanyola a sortir als carrers.
El detonant va ser el 15 de maig de 2011,
diversos col·lectius ciutadans, entre ells la plataforma ¡Democràcia Real
JA!, van convocar una manifestació a diverses ciutats sota el lema “No
som mercaderia en mans de polítics i banquers”. La protesta va ser
massiva i, després de la dispersió de la marxa a Madrid, un grup de
manifestants va decidir acampar a la Puerta del Sol i va iniciar un
moviment d'ocupació de l'espai públic que va durar setmanes.
Les conseqüències del 15M. globals, com Occupy
Wall Street als EUA, i es va modificar el discurs polític,
obligant els partits tradicionals a incorporar algunes de les seves demandes.
Unidas Podemos al primer Govern de
Pedro Sanchez
Unidas Podemos va entrar al primer govern
de coalició d'Espanya amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
després de les eleccions generals del novembre del 2019, que no van
atorgar una majoria absoluta a cap partit. Aquest va ser el primer govern de
coalició a Espanya des de la restauració de la democràcia el 1978,
presidit per Pedro Sánchez com a president del Govern i amb
Pablo Iglesias, líder d'Unidas Podemos, com a vicepresident segon.
La fragmentació política, va ser la repetició
electoral va reflectir un escenari polític molt dividit, amb l'auge de noves
forces com VOX, cosa que dificultava la governabilitat, i al final de
múltiples contactes, arribo el Pacte PSOE-Unidas Podemos després d'anys
de desacords, totes dues formacions van acordar un programa de govern
progressista amb compromisos socials i econòmics, i la investidura de
Sánchez va dependre del suport o abstenció de partits com Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC) i el Partit Nacionalista Basc (PNB).
Ministres d'Unidas Podemos al govern
(2020-2023):
Unidas Podemos va ocupar cinc ministeris a l'Executiu
de Pedro Sánchez, amb Pablo Iglesias – Vicepresident segon i ministre
de Drets Socials i Agenda 2030 (fins a la seva dimissió el 2021 per
presentar-se a les eleccions madrilenyes), Irene Montero – Ministra
d'Igualtat, va impulsar la Llei de Llibertat Sexual (coneguda com a
"Llei del sol sí que és sí"), Yolanda Díaz – Ministra
de Treball i Economia Social, coneguda pel seu paper en la reforma laboral
i els ERTE durant la pandèmia de COVID-19. Alberto Garzón – Ministre
de Consum, va promoure regulacions sobre la publicitat del joc en línia i
el consum saludable, i Manuel Castells (substituït després per Joan
Subirats) – Ministre d'Universitats, centrat en la reforma educativa
del sistema universitari.
Principals mesures impulsades per Unidas Podemos al govern, va ser l'augment del salari mínim interprofessional (SMI), amb pujades progressives fins a assolir l'objectiu del 60% del salari mitjà, la Reforma laboral que es va enfocar a reduir la temporalitat i enfortir els drets de els treballadors. La Llei d’habitatge, per regular el preu del lloguer i augmentar la oferta de habitatge públic.
Tot i els èxits, la coalició va enfrontar desacords en
temes com a la Política Econòmica (despesa pública vs. control del
dèficit), la Defensa i Política Exterior (postura sobre
l'OTAN i l'enviament d'armes a Ucraïna), la Llei
d'habitatge i regulació de lloguers, amb diferències entre PSOE i
Unidas Podemos, i diversos conflictes dins Unidas Podemos, com la
sortida de Pablo Iglesias i el lideratge de Yolanda Díaz.
El govern de coalició es va mantenir fins a les eleccions
generals del 2023, en què Unidas Podemos es va presentar sota la
plataforma de Sumar, liderada per Yolanda Díaz, marcant un nou
cicle per a l'esquerra espanyola.
Unidas Podemos va ser una coalició
electoral de partits d'esquerra a Espanya, formada el 2016 com
a Unidas Podemos i posteriorment reanomenada el 2019 per
reflectir un llenguatge inclusiu. L’aliança va agrupar diverses forces
progressistes amb l’objectiu d’unificar el vot d’esquerra alternativa al
PSOE i fer front a les polítiques d’austeritat.
Partits principals que van integrar
Unidas Podemos.
PODEMOS que es va fundar el 2014 per Pablo
Iglesias i altres acadèmics i activistes. La ideologia es basa en el rebuig
al bipartidisme, la defensa dels drets socials i una democràcia més
participativa i va sorgir del moviment del 15M i va assolir gran
popularitat en els primers anys.
Izquierda Unida (IU), coalició liderada
principalment pel Partit Comunista d'Espanya (PCE), amb presència
històrica a l'esquerra espanyola que defensa el socialisme democràtic,
l'ecologisme i el feminisme. El seu líder més conegut durant la formació d'Unidas
Podemos va ser Alberto Garzón.
A Comú Podem la plataforma catalana
d'esquerres, amb influència del municipalisme i liderada a l'origen per Ada
Colau, alcaldessa de Barcelona, i que s'enfocava en el dret a
decidir de Catalunya, polítiques socials i el feminisme. Agrupava forces com Barcelona
en Comú i Iniciativa per Catalunya
Verds (ICV).
Galícia en Comú (anteriorment A Marea),
Coalició gallega d'esquerres, formada per PODEMOS, Esquerda Unida i
Anova-Irmandade Nacionalista i defensava una agenda progressista amb
identitat gallega i autonomia davant del govern central.
Aliança Verda (abans Equo) és un partit ecologista que
es va sumar a la coalició per impulsar polítiques de transició ecològica i
sostenibilitat i el seu successor d'Equo, una formació centrada en
l'ecologisme polític.
Compromís (col·laboració puntual), és
una coalició valenciana d'esquerres que inicialment es va unir a la candidatura
el 2016, però després es va distanciar per presentar-se en solitari.
El 2016, es va presentar com Unidas Podemos,
buscant consolidar una alternativa a l'hegemonia del PSOE a l'esquerra,
però no va aconseguir superar els socialistes. El 2019, va passar a
anomenar-se Unidas Podemos, incorporant un enfocament feminista en la
seva identitat, i el 2023, Unidas Podemos va deixar d'existir com a tal,
ja que molts dels seus integrants es van integrar a la plataforma Sumar,
liderada per Yolanda Díaz, mentre PODEMOS va decidir presentar-se
de manera independent en algunes regions.
Unidas Podemos va tenir un paper clau al primer govern de coalició amb el PSOE (2020-2023), promovent polítiques progressistes en matèria laboral, feminista i de drets socials.
PODEMOS a Sumar, els seus més i els
seus desacords amb el veto d'Irene Montero
La relació entre PODEMOS i Sumar ha
estat marcada per col·laboracions i tensions, especialment al voltant del paper
de figures destacades com Irene Montero. El juny del 2023, PODEMOS
i Sumar van assolir un acord per presentar-se conjuntament a les
eleccions generals. Aquest pacte buscava unificar les forces d’esquerra per
enfortir la seva posició electoral. Tot i això, durant les negociacions van
sorgir discrepàncies significatives, particularment en relació amb la inclusió d'Irene
Montero a les llistes electorals amb el veto a Irene Montero.
Sumar, liderat per Yolanda Díaz, va
decidir no incloure Irene Montero, llavors ministra d'Igualtat, a les
llistes electorals. Aquesta exclusió va ser interpretada per PODEMOS com
un “veto injust” i va generar tensions entre ambdues formacions.
Tot i els esforços de PODEMOS per revertir aquesta decisió, Sumar
va mantenir la seva postura, fet que va portar crítiques públiques per part de
líders de PODEMOS, incloent-hi el seu secretari general, Ione
Belarra, i l'exlíder Pablo Iglesias.
Tot i el desacord sobre l'exclusió de Montero, PODEMOS
va decidir integrar-se a la coalició amb Sumar, acceptant un paper
més modest a l'aliança. Ione Belarra va expressar que, encara que
consideraven injust el veto Montero, era crucial mantenir la unitat de
l'esquerra de cara a les eleccions, però després de les eleccions, les tensions
entre PODEMOS i Sumar van persistir. El desembre del 2023,
PODEMOS va anunciar la seva sortida del grup parlamentari de Sumar,
traslladant els seus cinc diputats al grup mixt al Congrés. Aquesta
decisió va evidenciar les diferències estratègiques i polítiques entre les dues
formacions.
Reflexions d'Irene Montero
Al novembre de 2024, Irene Montero va
publicar el llibre "Alguna cosa haurem fet", on va
qualificar la proposta de Yolanda Díaz com a candidata d'unitat de
l'esquerra com "l'error polític més gran" de PODEMOS.
Montero va criticar la falta de suport durant la controvèrsia de la Llei "només
sí que és sí" i va assenyalar que tant Díaz com el
president Pedro Sánchez van buscar "silenciar el
feminisme" i desplaçar PODEMOS a favor de Sumar.
A data d'avui, PODEMOS i Sumar mantenen
una relació distant, amb estratègies polítiques independents i sense senyals
clars de reconciliació. La fragmentació de l'esquerra alternativa continua sent
un desafiament al panorama polític espanyol.
Les tensions entre PODEMOS i Sumar
persisteixen el 2025. PODEMOS i Sumar mantenen la seva
distància i aferren les seves diferències després d'un any de la ruptura al
Congrés
PODEMOS com a partit actualment
A data d'avui, 24 de gener del 2025, PODEMOS continua
sent un partit polític espanyol situat entre l'esquerra i l'extrema esquerra de
l'espectre polític. Fundat el 2014, ha experimentat diverses
transformacions i desafiaments a la seva trajectòria.
Des del juny del 2021, Ione Belarra ocupa
el càrrec de secretària general del partit, succeint Pablo Iglesias i PODEMOS
manté el seu compromís amb polítiques progressistes, enfocant-se en la defensa
dels drets socials, la igualtat de gènere i la justícia econòmica. Tot i els
reptes recents, el partit busca redefinir la seva estratègia per continuar sent
una força influent en la política espanyola.
En resum, PODEMOS enfronta un període de
reestructuració i reflexió estratègica, amb l'objectiu d'adaptar-se al canviant
panorama polític i continuar representant les seves bases a nivell nacional.
La força de POEMOS al Congrés dels
Diputats
A data d'avui, 24 de gener del 2025,
PODEMOS
compta amb 4 Diputats al Congrés dels Diputats. Ione Belarra,
Secretària general de PODEMOS I Diputada per Madrid. Javier
Sánchez Serna, Coportaveu estatal de PODEMOS i Diputat per Múrcia. Martina
Velarde, Diputada per Còrdova, i Noemí Santana, Diputada
per Las Palmas.
Lilith Verstrynge que va ser la Secretària
d'Organització del partit el 26 de gener del 2024 va dimitir de tots
els seus càrrecs a PODEMOS i va abandonar la seva acta de diputada al
Congrés que havia obtingut per la circumscripció de Barcelona a les eleccions
del juliol del 2023.
Tot i aquest distanciament, fins avui (24 de
gener del 2025), PODEMOS ha mantingut el seu suport al govern de
Pedro Sánchez en votacions clau, actuant com un aliat crític dins del
denominat "grup d'investidura". Tot i això, les
relacions amb altres partits de la coalició han experimentat tensions, com les
sorgides entre el PSOE i Junts per Catalunya, que han requerit
reunions per resoldre diferències i assegurar l'estabilitat governamental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada