La geopolítica de D. Trump a l'Àfrica, serà d'una lluita per temes crucials sobre l'ajuda exterior i dels programes de desenvolupament, i sobre l’espoliació dels seus recursos naturals.

L'impacte de la política de Donald Trump en el continent africà pot variar en funció de diversos factors, com les prioritats de la seva administració i de la seva orientació en matèria de política exterior, basant-nos en el que va passar durant el seu primer mandat (2017-2021) i les seves postures polítiques conegudes fins avui.

Es podem preveure alguns dels impactes con la reducció a l’ajuda exterior i als programes de desenvolupament amb canvis en les relacions comercials i la competència geopolítica de l’Àfrica amb la Xina i Rússia. La seguretat i lluita contra el terrorisme, les polítiques migratòries estrictes, i l’impacte en qüestions de canvi climàtic seran les àrees mes perjudicades.

L'espoli de matèries primeres i dels seus recursos naturals, seran les monedes de canvi  que la política africana farà prevaldra i a que es un tema complex amb el tracte de l'imperialisme dels Estats Units sobre l’Àfrica.

Bandera de l'Oficina d'Ajuda Nord-americana als països pobres.

L'Africa i les polítiques d’exclusió i d'ajuts del Govern dels Estats Units, i el tancament de les Onegés que hi donen suport.

La relació entre Àfrica i el Govern dels Estats Units (EUA) és complexa i ha evolucionat al llarg del temps, influenciada per factors geopolítics, econòmics, i humanitaris. Aquesta relació inclou tant polítiques d’ajut i suport com mesures d’exclusió i, en alguns casos, el tancament d'ONGs que operen al continent. A continuació, analitzo aquests aspectes en detall.

Els Estats Units han estat un dels principals donants d’ajuda internacional a l’Àfrica, tant en termes humanitaris com de desenvolupament. Aquest ajut ha estat motivat per diversos interessos:

Els programes com el PEPFAR (President's Emergency Plan for AIDS Relief) han estat claus en la lluita contra el VIH/SIDA a l’Àfrica subsahariana. Altres iniciatives se centren en la seguretat alimentària, la salut materna infantil, l’educació i el desenvolupament agrícola.

L’ajut sovint ha està vinculat a interessos polítics i militars. Àrees com el Sahel o la Banya d’Àfrica són estratègiques per als EUA pel control del terrorisme, la seguretat marítima i l’accés a recursos naturals. Això explica la presència de comandaments militars com AFRICOM, que coordinen operacions militars i de seguretat. Molts ajuts van acompanyats de condicions relacionades amb reformes democràtiques, drets humans o polítiques econòmiques neoliberals, fet que ha generat tensions amb alguns governs africans.

Cimera de la Unió Africana

En les polítiques d’exclusió i tancament d’ONGs i ha on es redueix l’ajuda, les poblacions vulnerables són les més afectades. Això pot agreujar crisis humanitàries, especialment en contextos de conflicte o emergències sanitàries, però malgrat els programes d’ajuda, els EUA també han adoptat polítiques que poden ser vistes com d’exclusió o de pressió, amb impactes directes sobre les ONGs que treballen a l’Àfrica.

Fins ara les  ONGs que rebien fons dels EUA i han estat forçades a tancar o reduir operacions, bé per decisions del propi govern nord-americà o per pressió dels governs locals que consideren aquestes organitzacions com una amenaça a la seva sobirania o estabilitat política. Això s’ha vist, per exemple, en països com Etiòpia, Egipte, o Sudan, i en algunes de les polítiques d’exclusió també s’han centrat en la migració, amb restriccions per a refugiats o programes de visats que han limitat la mobilitat de ciutadans africans, així com l’accés a oportunitats educatives o professionals als EUA.

En temes de Seguretat i Lluita contra el Terrorisme, en el primer mandat, Trump es vàrem intensificar les operacions militars en zones afectades per grups terroristes com Al-Shabaab a Somàlia. Si manté aquest enfocament, els EUA podrien continuar donant suport militar als governs africans, però amb menys èmfasi en l’estabilització i la construcció d’institucions democràtiques.

Trump vol implementar restriccions migratòries per a diversos països africans, com Nigèria, Sudan i Eritrea. Aquestes polítiques podrien continuar, afectant la mobilitat, les remeses i les relacions diplomàtiques que podem augmentar amb la retirada dels  EUA de l’Acord de París durant el seu primer mandat, minvant el lideratge global dels EUA en la lluita contra el canvi climàtic. Això és especialment rellevant per a l'Àfrica, ja que el continent és un dels més vulnerables als efectes del canvi climàtic, tot i ser un dels que menys hi contribueix. 

Mineria infantil d'extracció de liti a Nigèria

La conclusió en que arribo, es que el conjunt de la política de Trump cap a l'Àfrica, es d’una menor cooperació en temes de desenvolupament i drets humans i un enfocament més centrat en la seguretat i el comerç amb una relació menys previsible amb les nacions africanes. No obstant això, l'impacte final dependrà de com els governs africans s’adaptin a aquests canvis i de les decisions del Congrés nord-americà, que sovint modera les polítiques presidencials.

Aquesta dinàmica ofereix oportunitats per als països africans, però també comporta riscos relacionats amb la dependència, la corrupció i la desestabilització. L’explotació de recursos naturals a l’Àfrica està estretament vinculada amb la presència de grups armats, que actuen tant com a actors directes dels conflictes com a "guàrdies" dels interessos econòmics. Aquest fenomen no només té causes internes, sinó que està profundament connectat amb el sistema econòmic global.