Des de l'arribada a la presidència dels Estats Units el 2017 de Donald Trump, va impulsar una agenda basada en el lema "America First", fet que es va traduir en un enfocament proteccionista, aïllacionista i de vegades de confrontació amb aliats històrics i rivals geopolítics, afectant el comerç, la diplomàcia i la cooperació internacional, reconfigurant el paper dels EUA al món. Trump va promoure una agenda proteccionista, argumentant que el lliure comerç perjudicava l'economia nord-americana.
I en aquest segon mandat, que va
guanyar amb majoria absoluta sense discussions ni respostes, Donald Trump
endureix les seves pretensions sociopolítiques i econòmiques al Món amb
la particularitat que amb l'enfocament que en aquests primers dies de mandat
està executant.
Els Estats Units es poden
quedar aïllats del Món?.
Els Estats Units
s'aïllen del món amb les seves pretensions d'aranzelàries per protegir la
seva economia, i amb això ja ha executat amb la Xina, la guerra
aranzelària ha estat un punt clau des de l'administració de Trump i s'ha
mantingut amb Biden, especialment en sectors estratègics com els
semiconductors i la tecnologia, o la indústria automotriu.
Amb Mèxic i
el Canadà, malgrat el Tractat entre Mèxic, Estats Units i Canadà
(T-MEC), han sorgit disputes en temes energètics, automotrius i de
regles d'origen, cosa que podria portar a més mesures proteccionistes, i amb Europa,
l'amenaça d'aranzels sobre l'acer i l'alumini podria revifar tensions
comercials. Pel que fa a Colòmbia, és cert que la relació ha estat
marcada per la cooperació en seguretat i lluita contra el narcotràfic, cosa que
ha evitat friccions comercials fortes.
El tema dels aranzels és un tema recurrent en la política nord-americana, especialment a buscar i reduir el dèficit comercial o incentivar la producció local, però el proteccionisme també pot portar conseqüències, com represàlies d'altres països, augment de costos per als consumidors i possibles afectacions en cadenes de subministrament globals.
El gir proteccionista dels EUA pot afectar
profundament l'Amèrica Llatina en diversos fronts posant en risc les
exportacions de molts països llatinoamericans dependents dels EUA com a
principal mercat d'exportació. Si Washington endureix amb més aranzels o
imposa més restriccions, sectors clau com l'agrícola, el manufacturer i el
miner podrien veure's greument afectats, Mèxic, el Brasil i
Colòmbia que serien alguns dels més copejats.
La reconfiguració de cadenes de
subministrament als EUA està promovent el nearshoring (relocalització
de producció a prop del seu territori), cosa que beneficia Mèxic i
alguns països de Centreamèrica, però pot deixar fora altres que depenen
d'exportacions més tradicionals i els poden frenar o repensar les seves
inversions a la regió, optant per països amb menys risc de disputes comercials.
Amèrica Llatina ha rebut grans inversions
xineses en els darrers anys, i si els EUA augmenten la pressió perquè
els països redueixin la seva dependència de la Xina, podria forçar la
regió a prendre partit, generant noves tensions geopolítiques amb un impacte en
el creixement econòmic si el comerç amb els EUA es desaccelera, el
creixement econòmic a Amèrica Llatina es veurà afectat. Països amb
economies fràgils i alta dependència del comerç exterior poden enfrontar crisis
més severes.
La pregunta clau és si els països llatinoamericans podran diversificar mercats i reduir-ne la dependència dels EUA, o si aquest proteccionisme els deixarà en una posició encara més vulnerable.
La Política Comercial dels Estats
Units i el seu Nacionalisme Econòmic
La guerra comercial amb la Xina s'imposa amb
aranzels sobre centenars de milers de milions de dòlars en productes xinesos,
generant represàlies de Pequín. La renegociació del Àrea de Lliure
Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN), al Tractat del Àrea
de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (T-MEC), amb regles més
estrictes per a la indústria automotriu i el comerç digital, i la sortida de
l'Acord Transpacífic (TPP) que trenca amb un tractat que buscava
enfortir la cooperació comercial entre els EUA i diverses economies asiàtiques,
i la ruptura amb Organismes Internacionals, amb la sortida de l'Acord
de París amb la retirada dels EUA del pacte climàtic,
argumentant que perjudicava l'economia del país . Amb la tensió amb Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i amenaça de reduir el
suport a l'aliança militar i va exigir que els aliats augmentessin la despesa
en defensa. La retirada de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i
qüestionà el paper de Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN)
Organització de les Nacions Unides (l'ONU)
en assumptes globals i va paralitzar el funcionament de l'Organització
Mundial del Comerç (OMC) bloquejant el nomenament de jutges al
sistema de resolució de disputes.
L'impacte econòmic i comercial sobre les barreres
comercials poden perjudicar les pròpies empreses i consumidors nord-americans,
encarint productes i ensums, i la fragmentació de l'economia global pot fer que
els EUA perdin accés a mercats clau i oportunitats d'inversió.
Es preveu una confrontació més gran al que els Estats
Units han començat i de moment no tenen seguidors poderosos però si és
possible la possibilitat d'una confrontació més gran és cada vegada més real,
ja que els EUA han intensificat les seves disputes amb la Xina i
Rússia, però no té aliats poderosos que recolzin plenament la seva postura.
Mentrestant, els BRICS estan consolidant la seva influència i guanyant
suport al Sud Global.
Amb el creixement i expansió dels BRICS i la desdolarització
amb països petroliers com l'Aràbia Saudita i l'Iran amenaça el
domini del dòlar en el comerç energètic, mentre que la Xina i Rússia ja
han promogut pagaments en iuans i rubles, cosa que debilita el control financer
de EUA i augmenta la possibilitat de sancions menys efectives en el
futur.
Si més països adopten monedes alternatives, el poder
econòmic dels Estats Units es pot veure seriosament afectat, forçant-lo
a prendre mesures més agressives per protegir la seva hegemonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada