Passo per detallar al meu parer, el panorama polític espanyol actual i la qüestió de si els grups polítics es consideren aliats o adversaris entre si.
El bloc progressista i les seves
tensions internes
El PSOE, com a partit de govern, lidera el bloc
progressista amb el suport de Sumar i d'altres formacions d'esquerra.
Tot i això, aquesta aliança no està exempta de conflictes i diferències
estratègiques.
• PSOE i Sumar: una relació de
conveniència
La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, lidera Sumar,
un projecte que va néixer amb la intenció d’unificar l’esquerra del PSOE.
Tot i que ha permès mantenir l'estabilitat del govern de coalició, la relació
amb els socialistes no és sempre fluida. Hi ha diferències en temes com la
reforma laboral, la regulació del lloguer o la política fiscal, on Sumar
ha intentat marcar perfil propi i distanciar-se del PSOE.
• PODEMOS i el seu distanciament
Des de la conformació del govern, PODEMOS ha
mantingut una relació tensa amb Sumar. La formació morada, encapçalada
per Ione Belarra i Irene Montero, va quedar fora dels ministeris
en aquesta legislatura, cosa que ha generat un distanciament i una pugna dins
l'espai de l'esquerra. PODEMOS ha optat per una estratègia més crítica
cap al govern i Sumar, presentant-se com a alternativa més combativa
dins del bloc progressista.
Diferències entre SUMAR i PODEM
Les diferències entre Sumar i PODEMOS, son d’un conflicte d'estratègia i de lideratge. Dins del bloc progressista PSOE-Sumar, la relació entre Sumar i PODEMOS ha estat una de les més conflictives en els darrers anys. Tot i compartir una base ideològica comuna en defensa de drets socials, polítiques feministes i mesures econòmiques de tall progressista, les diferències estratègiques, organitzatives i de lideratge han convertit la seva relació en una pugna constant. (En el proper article, ampliaré la meva visió sobre les diferències entre Sumar i PODEMOS)
• ERC, EH Bildu i BNG: suport condicionat
Els partits nacionalistes d'esquerra han estat aliats
clau a la investidura ia l'aprovació de lleis fonamentals. Tot i això, el seu
suport no és incondicional i està subjecte a qüestions territorials i
d'autogovern. ERC, per exemple, ha pressionat constantment per avenços
en la qüestió catalana, mentre que EH Bildu ha fet servir el seu suport
per negociar polítiques socials.
• PNB i Junts: els equilibris de
l'independentisme
El PNB manté una postura pragmàtica, negociant
amb el govern en funció dels seus interessos a Euskadi, però sense
comprometre's a una aliança ferma. Per part seva, Junts ha demostrat ser
un actor més imprevisible, amb una estratègia que oscil·la entre la
confrontació i el pacte, depenent de l'evolució de la política catalana i de la
seva relació amb Carles Puigdemont.
La dreta i la pugna per l'hegemonia
• PP i Vox: aliats incòmodes
El Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo lidera
l'oposició amb l'objectiu de recuperar el poder. Tot i això, la seva relació
amb Vox és ambigua. A diverses comunitats autònomes i ajuntaments, el
PP ha pactat amb l'extrema dreta per governar, però a nivell nacional
intenta distanciar-se per mantenir la seva imatge de partit moderat. Vox,
en canvi, busca imposar el discurs ultraconservador i confrontar amb el
feminisme, la immigració i l'autonomisme.
• Ciutadans i altres actors de la
dreta
Ciutadans ha quedat pràcticament fora del
tauler polític després de la desfeta electoral, i altres partits de la dreta
regionalista, com Coalició Canària o UPN, juguen un paper
secundari en la negociació parlamentària.
Aliats o adversaris segons el context
Un dels fenòmens més cridaners a la política espanyola
actual és la flexibilitat dels alineaments. La necessitat de sumar suports per
a la governabilitat obliga a negociar amb formacions que, en altres contextos,
serien considerades adversàries. Així, el PSOE ha aprovat mesures amb EH
Bildu o Junts, mentre que el PP ha buscat el suport del PNB
i Junts en certes ocasions.
En definitiva, la política espanyola ha deixat de respondre un esquema binari d'aliats i adversaris fixos. La clau per als partits rau en la seva capacitat d'adaptació i en la seva habilitat per negociar sense perdre la identitat davant d'un electorat cada cop més exigent i polaritzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada