Armes o Benestar

A Espanya, on la gent surt al carrer per anar en contra de l’augment de la despesa en la cistella de la compra, sobre la deficient atenció sanitària, l’augment de l’edat de jubilació,  l’educació o l’habitatge i ara se’ns demana que es gasti més en armament.

No és casualitat que qui hagi causat la incertesa mundial sobre la seguretat, és el president dels Estats Units, Donald Trump, que vol que els països proporcionin una despesa d’armament més gran, cosa que significa donar més inversió a les fàbriques d’armament principalment les dels Estats Units.

És hora de combatre aquesta contradicció.

Els defensors de l'OTAN, defensen que la seva pertinença garanteix la seguretat col·lectiva i la defensa contra les amenaces externes. Es tracta d’un debat amb molta història a Espanya, des del referèndum de 1986 a les protestes actuals contra la presència de bases militars nord -americanes i la participació espanyola en conflictes internacionals.

Els arguments que alguns defensen i tenim contra les bases de l'OTAN a Espanya són principalment la pèrdua de sobirania. Espanya ha de decidir la seva política de defensa sense imposicions externes i no en la participació en conflictes estrangers. L’OTAN ha intervingut en guerres que no han beneficiat a Espanya i que han generat més inestabilitat (Iraq, Líbia, Afganistan) amb risc d’atacs. La presència de bases estrangeres fa que l’objectiu militar d’Espanya en cas de guerra i provoqui una despesa militar excessiva, que prioritza la inversió en defensa en lloc de la salut, l’educació o l’habitatge. 

Alguns defensen una política de neutralitat i autodefensa sense confiar en les aliances militars sovint provocadores dels conflictes de guerra a causa dels seus interessos en les indústries d'armes.

Una indústria militar

El govern d’Espanya té previst dedicar el 2% del PIB al pressupost de defensa segons els compromisos adquirits amb l’OTAN i Europa. La despesa en defensa a Espanya ha passat del 0,9% del PIB el 2019, a l’1,3% el 2023 i a causa de l’extensió dels pressupostos que s’ha mantingut el 2024. Possiblement i amb les expectatives i acords adoptats a Europa, en aquest 2025 augmentarà.

L’ armamentisme a Europa i Espanya és un tema que ha guanyat rellevància en els darrers anys a causa de l’augment de la despesa militar i la militarització al continent. Factors com la guerra a Ucraïna, el creixement de les tensions de l'OTAN i geopolítiques han provocat un augment dels pressupostos de defensa, que ha generat preocupacions en els sectors pacifistes, antimilitaristes i d'esquerres.

La situació actual d’armes a Europa i Espanya, el 2023, la despesa militar dels països europeus de l’OTAN va superar els 350.000 milions d’euros, amb augment de gairebé tots els països i a Espanya el seu pressupost en defensa ha augmentat, amb els plans per assolir el 2% del PIB d’acord amb els compromisos de l’OTAN.

La indústria d'armes europees s'està expandint, amb països com Alemanya, França i Espanya invertint en noves tecnologies militars i els contractes milionaris ja s'han signat per a la compra de combatents, tancs i sistemes de defensa. L'Unió Europea ha promogut iniciatives com el Fons Europeu de Defensa, que finança el desenvolupament i la compra d’armes,  que es fomenta la interoperabilitat militar entre els països i l’exportació d’armes a països tercers.

Les raons per oposar-se a l’armamentisme són l’impacte en la Pau i la Seguretat, és per a una despesa militar més gran que no garanteixi la Pau, però que pot fomentar l’escalada de guerra. A causa de la desviació dels recursos, ja que s’espera que s’inverteixin milers de milions d’armes mentre es redueixi els pressupostos en salut, educació i serveis socials i, pel perill de la militarització de la política i l’enfortiment del complex militar-industrial pot influir en la presa de decisions del govern amb el risc d’ús de la força que, amb més armament, hi ha una major possibilitat d’intervencions militars dins i a l’estranger.

Les alternatives a l’armamentisme, són la Diplomàcia i el Desarmament amb l’enfortiment dels tractats de control d’armes i apostant pel desarmament progressiu amb la inversió en seguretat humana i assignant recursos a la cooperació internacional, desenvolupament sostenible i resolució pacífica de conflictes amb més transparència i control i exigents auditories i debats públics sobre la despesa militar i el comerç d’armes amb alternatives a la participació en estructures militars.

Moviments anti-OTAN a Europa i Espanya

A Espanya, des dels anys 80, hi ha hagut moviments anti-OTAN i pacifistes, amb força especial a Euskadi, Catalunya i Andalusia. Alguns exemples son, el  Referèndum de 1986 amb la campanya del "NO" va mobilitzar milers de persones. A Euskadi, les Illes Canàries i Catalunya van guanyar el "NO".

Les Plataformes contra les bases dels Estats Units, a Rota i  Morón hi ha grups que han estat exigents en dècades. Els Moviments actuals, i coincidències com PODEMOS, Izquierda Unida o la CUP han promogut campanyes per sortir de l'OTAN. També hi ha grups pacifistes que denuncien el paper d’Espanya en les guerres internacionals.

A Europa,  Grècia en el 1980, hi va haver protestes massives contra les bases de l'OTAN i dels Estats Units, a Itàlia, mobilitzacions contra la base de Sigonella i la participació en les missions de l'OTAN. A  Alemanya: protestes contra les bases de l'OTAN i el retorn militar, a França: va deixar l'estructura militar de l'OTAN el 1966 (de Gaulle) i va tornar el 2009, i en els Països Nòrdics: històricament neutral, però Suècia i Finlàndia han entrat recentment a l'OTAN, que ha generat divisions.

En els darrers anys, amb la guerra a Ucraïna, l’OTAN ha reforçat la seva presència a Europa, cosa que ha alimentat el debat sobre si es tracta d’una aliança defensiva o d’una amenaça per a la Pau. 

Per la Pau, contra les Guerres, OTAN NO.

NO A L’ESTRATÈGIA IMPERIALISTA I BEL·LICISTA DE TRUMP

DEFENSEM LA PAU I LA SOBIRANIA DELS POBLES!