Exèrcits Privats i Mercenaris en els Conflictes Actuals. Les Guerres fora del Control Democràtic. (I).

 Els exèrcits privats o Empreses Militars Privades (EMP) són corporacions que ofereixen serveis armats, logístics, de protecció i estratègia militar a governs, empreses o particulars. Els mercenaris són individus contractats per combatre, generalment fora dels lligams ideològics o nacionals. Tots dos operen sovint fora del control democràtic.

Tot i que el mercenariat té arrels antigues, l’auge de les Empreses Militars Privades (EMP) és un fenomen postguerra freda. La Convenció de l’ONU contra els mercenaris (1989) ha estat poc ratificada i resulta ineficaç. Les Empreses Militars Privades (EMP) operen en un buit legal, sense mecanismes globals de responsabilitat o control democràtic.

Paul Bremer rodeado de escoltas de Blackwater mientras subía a un helicóptero.

Els exèrcits privats i mercenaris han passat de ser actors marginals a esdevenir  elements clau en la configuració dels conflictes contemporanis desestabilitzant regions senceres. Les Empreses Militars Privades (EMP) contribueixen a la repressió interna, al pillatge de recursos i a la perpetuació dels conflictes. Actuen sense responsabilitat penal ni supervisió democràtica, erosionant la sobirania dels estats.

Operen sovint amb impunitat i serveixen tant a estats com a corporacions, insurgents o actors regionals. Aquest resu identifica els principals escenaris actuals on aquests actors tenen presència destacada.

Wagner Group- Àfrica Corps a Siria, libia i Sudám.

AFRICA. La pressió del continent amb més de Mercenaris i cops d’Estat. Un conflicte oblidat que té un impacte en la vida de milions de persones.

Dues dècades després de l’inici del conflicte al Sudan el 25 d’abril de 2003, el patiment de la població civil sudanesa no ha cessat. El país ha estat immers en diferents guerres civils que han cobrat milers de vides i han desplaçat milions de persones, i el 15 d'abril de 2023, va esclatar un nou conflicte armat al Sudan entre les Forces Armades sudaneses (FAS) i les forces de suport ràpida (FAR), que es van estendre ràpidament de Jardtum a altres zones del país, incloses les grans ciutats de la regió multiètnica de Darfur.

El 13 de juny de 2024 quan el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar una resolució proposada pel Regne Unit i va aprovar en què se li demana que finalitzi el seu setge a l'Estar.  La Guerra civil sudanesa entre l’exèrcit sudanès - Forces armades del Sudan (SAF) i les Forces de Suport Ràpid (RSF), i com actors privats el grup rus del Wagner Group- Àfrica Corps que  donant suport a la RSF a canvi de concessions mineres d’or i el control de recursos estratègics i alineació amb interessos russos.

El conflicte de la regió del nord de Mali és un conflicte armat que va tenir lloc entre el mes de gener del 2012 fins a l'alto el foc signat el 19 de febrer de 2015 a l'Alger, tot i que els atacs no van cessar completament.

El conflicte va tenir com a actors principals els pobles tuaregs i grups islàmics fonamentalistes de la regió d'Azauad del desert del Sàhara, que pretenen la separació contra el govern de Mali. Conduïda inicialment pel Moviment Nacional de Liberació d'Azauad (MNLA), però també com actor privats, i participa el grup rus Wagner Group- Àfrica Corps, i la presencia d’aquest grup es per augmentar de la repressió interna i implicació en massacres contra població civil.

El cap de la Junta Militar de Burkina Faso, Ibrahim Traoré.

Burkina Faso. Les demandes de "extermini" de la comunitat Fulani fan por a la guerra civil. La societat civil birkinesa denuncia la massacre de més de 150 persones a mans dels paramilitars per als grups descrits a si mateix com la branca oficial d'Al Qaeda. El 2017, el saharan rama d'Al Qaeda al  Magreb l'Islàmic  , Al Murabitoun, Ansar al Din i el Front d'Alliberament de Macina

Els residents locals i els líders comunitaris de Burkina Faso han denunciat que més de cent cinquanta persones van ser massacrades al nord del país el passat mes de maig en una massacre atribuïda a Voluntaris per a la Defensa de la Pàtria (VDP), un grup armat associat al consell militar que condueix el país i que ha denegat tota la implicació dels seus tropes.

El cap de la Junta Militar de Burkina Faso, Ibrahim Traoré, ha demanat "no acusar -se sense saber què ha passat" al voltant de la massacre a la ciutat de Karma, situada al nord del país, on més de 150 civils van morir.

El President de Níger, Mohamed Bazoum.

 Àfrica, continent de cops. Ara el Níger, un cop o una altra cosa. Des de la independència, uns 200 cops d’estats al continent africà han traslladat els governs i, entre ells, els més recents a Sahel, en un moment de creixement del terrorisme jihadista.

La crisi al cor de Sahel, es la crisi al Níger. "No és un altre cop com els habituals", cal saber que la crisi al Níger, és degut que fa més d'una dècada a on el Níger s'enfronta a una crisi humanitària que sembla que no té cap final. Les causes són múltiples i complexes. Conflictes a les fronteres, la inseguretat alimentària persistent, les epidèmies i els efectes devastadors del canvi climàtic.

El Consell Nacional per a la Salvaguarda de la Pàtria, que havia augmentat amb el poder després d’un cop d’estat el juliol de 2023, va dissoldre tots els ajuntaments municipals i regionals designats per les eleccions i els va substituir per administradors militars, mentre que els països veïns van amenaçar amb una guerra contra el grup insurgent. El govern va quedar establert altre vegada el  passat mes de febrer com a president, el president deposat, Mohamed Bazoum.

Forces de Pau al mercat de Bouar de la República Centreafricana.

La República Centreafricana (RCA) va ser una colònia francesa de finals del segle XIX, i que va establir les fronteres actuals, i durant anys, la República Centreafricana africana ha estat involucrada en conflictes religiosos i ètnics (genocides), inestabilitats polítiques i lluites de poder que han afectat la població civil.

Des del 2018, els mercenaris del grup de Wagner Group- Àfrica Corps, un exèrcit secret al servei de Kremlin, han estat actius a la República Centreafricana. Protegeixen el règim a canvi de recursos minerals i mostren una propaganda per ocultar les massacres i les infraccions de les quals són acusades. Aprofitant la pèrdua d’influència francesa, Rússia ha convertit la República Centreafricana en el laboratori d’una nova guerra d’informació que involucra els estudiants.

Des de gener de 2021, amb l’ajuda de mercenaris russos, els rebels s’han retirat per primera vegada en anys. El 25 de gener de 2021, les forces de la República Centreafricana, recolzades per les empreses militars russes.

Els habitants de la República Centreafricana han viscut en guerra des del 2013, malgrat les millores en el progrés del conflicte. Les necessitats humanitàries continuen sent enormes a causa de la inseguretat persistent, les epidèmies i els desastres naturals recurrents, l’accés limitat a serveis socials de qualitat bàsica, els desplaçaments de la població, les violacions dels drets humans i les incompliments del dret humanitari internacional. Tot això ha provocat que les taxes de desnutrició infantil superin el llindar d’emergència nutricional a gairebé tot el país.

El 2024, prop de 20.000 persones centrals africanes van tornar voluntàriament a la República Centreafricana, amb el suport de l’ACNUR i els governs que acullen els refugiats, inclosos el Camerun i la República Democràtica del Congo, que van facilitar 16.265 d’aquests rendiments. Això representa el rendiment anual més alt des que el programa de repatriació voluntària va començar el 2017. Entre el 2017 i el 2024, un total de 52.937 persones centrals africanes van tornar al seu país d'origen.