Crònica dels genocidis actuals al món. Una ombra persistent sobre la humanitat. (II i Final).

Els genocidis d’avui no són errors ni tragèdies naturals i no es fan en silenci,  són el resultat de decisions polítiques, de jerarquies racials, d’interessos econòmics i d’un silenci còmplice. Són coneguts, documentats i, sovint, emesos en directe. Però la inacció global, la hipocresia diplomàtica i la submissió als interessos econòmics permeten que aquestes atrocitats continuïn. Ja no podem dir que no ho sabíem.

Xinjiang (Xina). Repressió sistemàtica  Genocidi cultural contra els uigurs. A la regió autònoma de Xinjiang, més d’un milió d’uigurs –minoria turcòfona i musulmana–, el govern xinès ha implementat i  han estat internats en camps de “formació” o “reeducació”, segons informes independents, des de 2017.

Hi ha proves creixents i denúncies que inclouen el treball forçat, esterilitzacions forçades amb la prohibició de la llengua i cultura pròpia, i separació de nens i famílies, en definitiva amb la destrucció cultural sistemática, i tant el Parlament del Canadà, el Congrés dels EUA i diverses organitzacions jurídiques han declarat que es tracta d’un genocidi en termes legals i culturals. La Xina ho nega tot i reprimeix durament qualsevol denúncia interna o externa. 

Etiòpia. Tigray i altres ètnies, el genocidi invisible. Des del 2020, el conflicte a Tigray ha deixat desenes de milers de morts, tot i que el govern etíop i el Front d’Alliberament de Tigray van signar un acord de pau a Pretòria el 2022.  Tot i la pau signada el 2022, el conflicte ha deixat denúncies de neteges ètniques per part de les forces federals etíops i aliats eritreus.

Les hostilitats han continuat en altres zones, com Amhara i Oròmia, on el govern de Abiy Ahmed duu a terme repressió i persecució de grups opositors. Més de 3 milions de persones viuen en crisi alimentària severa i hi ha hagut denúncies d’execucions extrajudicials.

La fam, utilitzada com a arma provocada pel bloqueig, els bombardejos i les violacions sistemàtiques i massives han estat qualificades per diverses ONG's com a actes genocides, indicis d’un genocidi que la Unió Africana ha estat incapaç de frenar.

Una dona encén espelmes al costat del taüt de la líder indígena Carmelina Yule Pavi, assassinada pels membres del personal central del Departament de Cauca (Colombia), el març del 2024.

Casos de risc i genocidis estructurals. Altres situacions a vigilar

A l’Índia els de Kashmir i musulmans. L'ascens del nacionalisme hindutva (hindú) impulsada pel Partit del Poble Indi  (BJP) ha  derivat i provocat un augment de la repressió sistemàtica contra minories religioses de musulmans i cristians i ètniques. Hi ha assalts a barris sencers estenen els discursos d’odi oficials. Diversos analistes alerten sobre una radicalització amb perill genocida.

Colòmbia. Els pobles indígenes, líders socials i activistes ambientals son assassinats amb impunitat. Més de 1.700 líders han estat morts des dels Acords de Pau del 2016. La violència paramilitar continua assassinant en una persecució sistemàtica que, per a molts, té característiques de genocidi polític i ètnic.

Brasil (Amazònia): L’erosió dels drets dels pobles indígenes sota Jair Bolsonaro va portar a una crisi humanitària entre els yanomami i i altres comunitats que  han estat víctimes de la mineria il·legal i l’abandonament estatal. Les morts per desnutrició, contaminació i violència poden configurar un genocidi per omissió. Lula da Silva ha reactivat polítiques de protecció, però el dany ecològic i sanitari fins avui persisteix.

Conclusió:  Trencar el silenci es el repte moral del nostre temps.

Només des de la denúncia, la solidaritat internacionalista i la pressió sobre governs i institucions podrem posar fi a aquesta barbàrie. 

No hi ha pau sense justícia, ni justícia sense memòria.

Cal fer d’aquesta denúncia una eina de resistència, solidaritat i transformació.