Es por derrotar
a la dreta i la ultradreta?
Perquè si som majoria social, permetem que la dreta i la ultradreta avancin.
La resposta no
és senzilla, però tampoc no és impossible de trobar.
La majoria de la societat continua formada per treballadors i treballadores, pensionistes, joves, famílies que tenen dificultats per arribar a final de mes, persones que reclamen una Sanitat Pública digna, un Habitatge assequible, Educació de qualitat, Pensions suficients i Drets laborals. És a dir, una majoria que té molt més a guanyar amb les polítiques d’esquerres que amb les polítiques de la dreta.
El problema no és que la dreta sigui invencible. El problema és que l'esquerra ha deixat de ser una alternativa capaç d’il·lusionar.
Durant massa temps, una part de l’esquerra institucional ha confós governar
amb transformar, administrar amb canviar i gestionar les conseqüències del
sistema amb combatre les causes de la desigualtat. La socialdemocràcia ha anat
ocupant progressivament l’espai de l’esquerra, fins al punt que moltes vegades
ja no sabem on acaba el centre-esquerra i on comença l’esquerra transformadora.
I aquí apareix Sumar, un projecte que, lluny de construir una
alternativa sòlida i autònoma, ha acabat integrat en una determinada manera
d’entendre la política institucional, una política en què els discursos
progressistes poden coexistir perfectament amb unes estructures econòmiques que
continuen concentrant la riquesa i el poder, però l’esquerra no pot limitar-se
a fer el sistema una mica més suportable.
No és d’esquerres permetre que els bancs acumulin beneficis mentre milers
de famílies pateixen problemes per accedir a un habitatge, no és d’esquerres
permetre que la sanitat pública es deteriori mentre creixen els negocis privats
i no és d’esquerres acceptar la precarietat laboral com una realitat
inevitable.
La solidaritat és d’esquerres. Però la justícia
social encara ho és més.
Una esquerra transformadora no ha de limitar-se a repartir pedaços, ha de Garantir Drets, ha de recuperar Serveis Públics, ha de defensar l’Habitatge Públic, ha de protegir les Pensions, ha de reforçar la Sanitat i l’Educació Públiques i ha de recuperar capacitat econòmica i política davant dels grans
poders financers i empresarials i també ha de defensar sense complexos la classe
treballadora.
Perquè mentre
nosaltres discutim etiquetes, sigles i càrrecs, la dreta parla a una part de la
societat que se sent abandonada, enfadada i insegura com esta passant a Ceuta?
El feixisme del segle XXI no sempre arriba amb uniformes ni
discursos explícitament dictatorials i sovint arriba parlant de la Inseguretat,
de la Immigració, dels Impostos, de les Pensions o dels Serveis Públics i converteix
els més vulnerables en culpables i assenyala el migrant, el pobre o qui pensa
diferent com l’enemic.
La política d’esquerres ha de tornar a ser una
eina al servei de la gent.
Cal reconstruir una esquerra capaç de sumar, però no una suma basada simplement en sigles i repartiments de càrrecs, cal una unitat construïda des de baix, des de les lluites socials, des de la classe treballadora i des de la defensa dels serveis públics, perquè derrotar el PP i Vox no serà suficient si després continuem deixant intactes les causes que alimenten la frustració social.
La dreta i la ultradreta poden ser derrotades, i això
depèn de nosaltres.
