Junts vol noves eleccions per poder augmentar els vots per portar les rendes del govern, però no és tan difícil un govern d'esquerres a Catalunya.
Els darrers resultats electorals de Catalunya, van portar una sèrie de canvis importants a la política institucional catalana respecte de l'anterior legislatura.
La victòria del PSC, la desfeta de Ciutadans, la irrupció de l'extrema dreta de VOX, i, sobretot, la possibilitat d'un govern d'esquerres a Catalunya. Una possibilitat oberta a partir del sorpasso d'ERC a Junts per Catalunya.
Un govern d'esquerres a Catalunya és possible, i no és tan difícil com es planteja. Podria ser un govern absolutament raonable a qualsevol indret del món, però la seva possibilitat no és ben vista per l'oligarquia catalana, ja que des d'un principi és degut a les següents tres raons: la primera i principal, és que al poder – català o espanyol – no li interessa un govern d'esquerres; no ha interessat ni interessarà mai un govern que apugi els impostos a les rendes més altes, que plantegi la necessitat de gravar l'herència de la propietat i que potenciï la sanitat i l'educació pública.
La segona té a veure amb el marc sobre el qual s'ha basat la política catalana en la darrera dècada que ha afirmat – de manera interessada – que si ets independentista ets d'esquerres, i, si no, ets de dretes. És a Junts per Catalunya a qui li convé mantenir aquesta teoria, ja que li permet ancorar a ERC en un imaginari on, si decideix mirar cap a l'esquerra no independentista, és acusada de traïció per partida doble, i la tercera té a veure precisament amb aquest darrer punt: la història recent d'ERC és una història que reflecteix l'acomplexament d'un partit que, per llegat i per orgull, hauria de desvincular-se emocionalment d'aquell partit – Junts per Catalunya – que és percebut com el seu "germà gran". El resultat d'aquestes eleccions poden ser un punt d'inflexió.
Un govern d'esquerres podria afrontar la crisi de la social heretada per anys de retallades i plantejar un futur més just igualitari pels ciutadans de Catalunya. Ara bé, quin hauria de ser aquest govern? Aquí van tres possibles escenaris.
Govern en minoria d'ERC (33) i Comuns ( amb el suport del PSC. Un govern d'ERC i els Comuns sumaria 41 diputats i es quedaria lluny de la majoria necessària per a tirar endavant una investidura, que requereix, com a mínim, d'una majoria simple de 67 diputats.
Però si s'aconsegueixen els diputats necessaris, es podria conformar un govern en minoria. Aquí tota la pressió recauria cap al PSC, que hauria de mostrar la seva solidaritat i preferències polítiques. Però, no preferiria el PSC investir a un govern d'esquerres sabent que ERC aposta per la Taula del Diàleg i que té en els Comuns uns aliats amb els quals ja comparteixen administració a Barcelona i el govern de Madrid que la reedició actual del pacte Junts per Catalunya amb ERC?
A més, l'escenari de geometria variable que es donaria de tenir un govern en minoria els forcaria necessàriament a negociar els pressupostos. I aquí el PSC podria ser un soci preferencial.
Govern tripartit entre PSC, ERC i Comuns.
L'opció que semblaria aparentment més lògica, la d'un govern de perfil socialdemòcrata orientat a l'esquerra, s'ha vist bloquejat abans de poder ser plantejat. ERC, PSC i Comuns sumarien majoria absoluta i podrien encarar una legislatura de quatre anys. Aquesta coalició, que semblaria gairebé orgànica en un altre context, es troba davant del mur de les "dues Catalunya s".
Però, i si ERC aconseguís que el pacte de govern anés vinculat a un indult immediat dels presos polítics i a l'aprovació i extensió de la Llei dels lloguers en l'àmbit estatal? I si ERC aprofités el pacte per expandir la seva política – ja iniciada en els darrers temps – de teixir aliances fraternals amb els partits nacionalistes d'esquerres com Bildu i el BNG?
És evident que les propostes de conformar alguns d'aquests escenaris disposen de molts enemics, però: què en pensa la gent? Es pot assegurar amb certesa que és preferible reeditar l'actual pacte de Govern, altament criticat per la seva incapacitat en la gestió, que no pas algun d'aquests tres escenaris?
Hi hauria una manera senzilla de saber-ho: que els partits plantegin les diferents opcions a les seves militàncies. Que sigui el principi democràtic el que ho determini. I és que, qui pot estar en contra de què sigui la gent qui voti?
Me gusta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada