"El perdonavides de Casado"

Sembla ara que en Pablo Casado fa de "perdonavides" a l'Espanya democràcia per construir una falsa onada a la moderació, en voler participar en la renovació dels càrrecs institucionals que fins al dia d'avui ha anat bloquejat sistemàticament pels seus interessos partidistes i polítics, sense fer el compliment del marc constitucional que avui regeix.

Això estaria bé i seria creïble, sempre que es desenvolupi amb una conducta política en el marc de l'anomenada democràcia constitucional, situació que fins avui semblava que no es podia solucionar, si ens atenim a dir així, perquè no emergeixin les transicions obligatòries al seu gust, i per mi, això és una democràcia segrestada per la dreta i l'extrema dreta.

El Partit Popular ha tractat a la democràcia espanyola, com a mercaderia de canvi i barata en aquests dos últims anys que està en l'oposició que Indubtablement aquest és un fenomen recurrent en aquesta nova etapa política on l'esquerra amb l'aparició de UNIDAS PODEMOS en el marc governamental, i amb més lideratge del PARTIT SOCIALISTA, amb una governança del bipartidisme per primera vegada, s'ha encetat en una nova etapa i s'ha inaugurat aquesta per quedar-se. Aquesta nova governança de bipartidisme comporta malabarisme ideològic (en aquest cas d'esquerres), el que fa que es tinguin més en compte, i es facin més esforços en les polítiques socials de cara a la població més vulnerable.

El recent gir a l'esquerra, després de la moció de censura a Rajoy i les posteriors eleccions que han donat a l'esquerra diferents institucions de governs progressistes, d'esquerra i centreesquerra, amb matisos i èmfasi diversos, però reivindicant les banderes de la justícia social i l'aprofundiment de la democràcia, i amb aquests governs d'esquerres que s'esforcen per multiplicar els llaços de cooperació i solidaritat amb la població, i mostra d'això ha estat palpable amb un clar lideratge en polítiques progressistes en aquest últim govern.

Les democràcies que emergeixen de les transicions neoliberals-capitalista i que només miren el benefici del capital, són democràcies de peu coix, que ofereixen drets civils i polítics a la població, però es posen a la banda dels drets de l'econòmica del capital, deixant residualment drets a l'economia social. Per aquesta raó mai es poden consolidar com règims estables els sectors populars es veuen impossibilitats d'inscriure les seves demandes en aquesta precària institucionalitzat liberal. Aquest és l'origen del gir a l'esquerra i de l'elecció de governs que decideixen "governar bé" per i per als seus pobles i no només per a les elits i poderosos.

Espanya s'ha anat transformant i conformant amb una majoria social que, en la dècada posterior a la caiguda de la dictadura franquista, però que encara no s'ha aconseguit arribar al govern de manera estable i de ple dret, vistos els "vetos" de l'aparell administratiu de l'Estat; - Justícia, Exèrcit, Monarquia i de l'Administració Central de l'Estat-, emparats per la dreta i dreta-extrema. (P.P. i VOX). 

El moment més proper de la plena dret democràtic, és ara per ara, amb l'entrada de UNIDAS PODEMOS al govern de l'Estat i en les diverses administracions regionals i locals. No obstant això, aquests anys han servit perquè l'electorat, més enllà de volatilitats i lideratge efímers, construeixi una agenda al voltant de les grans banderes de l'actualitat: justícia i democràcia - les dues juntes i no separades - diferenciant-se del model neoliberal i rebel·lant-se contra la frustració democràtica actual. El repte és avui tornar a convertir aquesta majoria social en una majoria política que arribi a govern per efectivament transformar el país, amb una Espanya més justa i solidària, i més comprensible amb les identitats de les diferents sensibilitats, personals, socials i locals.

En l'actualitat és una contraofensiva per Espanya el fet de recuperar el terreny perdut pel descrèdit de la democràcia de les elits financeres i el fracàs del model neoliberal que volia introduir amb l'entrada del partit de CIUTADANS. Amb aquesta nova ofensiva, que té a Espanya alguna de les seves plataformes continentals, té com a primer objectiu desacreditar els governs que han optat pel camí de la independència nacional amb descentralització de l'Estat i en el diàleg amb altres partits regionalistes o nacionalistes. La dreta no està ni pel diàleg territorial ni per la descentralització de l'Estat, i així s'entén amb les paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per tant, que la distància de polítiques estatals entre la dreta i l'esquerra, ara per ara són enormes.

La propaganda curiosament distingeix entre bon i mal govern, d'acord amb un està més o menys a prop de la societat. Els que estan a prop reben els elogis i els que estan lluny el sabotatge. Els conceptes de moderació i radicalitat s'usen de la mateixa manera. Moderats i bons són aquells que simpatitzen amb nosaltres mentre que radicals i dolents els que no ens fan cas. Crec que el nostre país evoluciona cap a una Espanya més real amb sensibilitats, i de més oberta mirada en tema de drets personals.

Avui Espanya està liderada per un bipartidisme progressista, "PARTIT SOCIALISTA i UNIDAS PODEMOS", i que més enllà d'aquestes distincions, no ens porten els anys del passat, i menús amb un "perdonavides" de cap visible de la dreta reaccionària liderada per Pablo Casado.